El m\u00f3n de la m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00e9s ampli. Malgrat la seva amplitud, el nostre enfocament en all\u00f2 que constitueix el c\u00e0non del cl\u00e0ssic tendeix a ser estret. Veiem les simfonies, \u00f2peres, concerts, i m\u00fasica de cambra de mestres com Beethoven, Brahms i Mahler com les obres mestres del g\u00e8nere. Tot i aix\u00f2, algunes de les peces de m\u00fasica cl\u00e0ssica m\u00e9s reconeixibles provenen d’altres llocs. El ballet n’\u00e9s un.<\/p>\n
Actualment, veiem la m\u00fasica creada per a ballets de compositors com Txaikovski i Stravinski com a obres mestres, per\u00f2 abans d’ells, la m\u00fasica de ballet era vista com a inadequada per als mestres simf\u00f2nics.<\/p>\n
Heus aqu\u00ed el nostre timbre musical d’aquesta setmana, algunes peces de la m\u00fasica de ballet que van passar de ser una ocurr\u00e8ncia tardana a una forma d’art.<\/p>\n
Tema del marc horari (8:15 i 14:55):<\/strong><\/span><\/p>\n El llac dels cignes: acte II “Dansa dels petits cignes” (allegro moderato)<\/i><\/b><\/span><\/span>, de Txaikovski<\/strong>.<\/b> El llac dels cignes<\/em> \u00e9s un conte de fades que esdev\u00e9 ballet a partir d’un enc\u00e0rrec fet pel Teatre Bolxoi el 1875 (la seva estrena es va dur a terme dos anys despr\u00e9s, el 1877). La m\u00fasica de l’obra va ser composta per Piotr Ilich Txaikovski i \u00e9s el primer dels seus ballets. A la producci\u00f3 original, la coreografia va ser creada per Julius Reisinger sobre un llibret que en certa manera\u00a0est\u00e0 inspirat en un conte alemany: Der geraubte Schleier<\/em> (El vel robat<\/em>), de Johann Karl August Mus\u00e4us.<\/span><\/span><\/p>\n