Avui fa tot just un any que les nostres vides van canviar per sempre m\u00e9s. Amb algunes persones, aquell 12 de mar\u00e7 de 2020 ens vam acomiadar amb un “Fins dem\u00e0!” sense saber que el dia seg\u00fcent seria un dia \u2014lectiu en el nostre calendari d’inici de curs\u2014 en qu\u00e8 en els nostres passadissos regnaria el m\u00e9s absolut silenci, en qu\u00e8 les nostres aules mantindrien les portes tancades. Il\u00b7lusos, pens\u00e0vem que seria per tan sols uns dies: no ten\u00edem ni la m\u00e9s m\u00ednima consci\u00e8ncia que aquella data marcaria un abans i un despr\u00e9s en les nostres vides. Moltes coses han passat en aquest any; moltes i molts de nosaltres ens hem trobat de front amb la malaltia, l\u2019hem mirada fixament als ulls i l\u2019hem fugida, d\u2019altres l\u2019hem patit de ple, i en alguns casos, aquesta male\u00efda (perdoneu, per\u00f2 no t\u00e9 un altre nom), ens ha robat algun dels nostres \u00e9ssers m\u00e9s estimats.<\/p>\n
En aquest temps hem apr\u00e8s \u2014quin remei!\u2014 a conviure amb paraules que abans ens eren desconegudes: coronavirus, grups bombolla, test d\u2019ant\u00edgens, mascaretes, PCR, confinament, classes telem\u00e0tiques, quarentena, contacte estret, etc. Hem de recon\u00e8ixer que, per molt que intentem viure el nostre dia a dia l\u2019institut amb la m\u00e0xima normalitat possible, gaireb\u00e9 res \u00e9s com era abans. Ni els espais de qu\u00e8 disposem, ni les maneres de treballar, ni les maneres de relacionar-nos. Quantes abra\u00e7ades ens hauria agradat fer-nos i fer-vos en aquests mesos i no n’hem pogut fer. El gel hidroalcoh\u00f2lic, la dist\u00e0ncia, el rentat de mans i els somriures ocults sota un tros de roba s\u2019han interposat en la nostra rutina quotidiana. Per\u00f2 tot i aix\u00ed, l\u2019estem aconseguint, estem arribant a doblegar la corba \u2014esperem que aquesta vegada s\u00ed sigui la definitiva\u2014, a poc a poc la poblaci\u00f3, en un futur cada vegada menys lluny\u00e0, s\u2019anir\u00e0 vacunant i aquest malson acabar\u00e0. Com sempre, de tot hem d\u2019aprendre en aquesta vida, i ara per ara ens hem de quedar amb algunes de les coses que ens ha ensenyat aquest virus: visquem el present i gaudim m\u00e9s que mai de cada instant!<\/p>\n
Avui volem tornar a compartir amb vosaltres aquest v\u00eddeo que vam gravar pocs dies despr\u00e9s que tot aix\u00f2 comenc\u00e9s. Ho vam fer amb tota la nostra estimaci\u00f3, pensant que en uns dies tornar\u00edem a veure\u2019ns, quan despr\u00e9s la realitat va ser una altra i vam trigar-hi mesos. I ara, avui, tot just un any despr\u00e9s, tornem a repetir-vos el mateix. Per molt que de vegades ens costi de creure, tot i ser conscients que no est\u00e0 pas sent f\u00e0cil, sabem que \u201cTot anir\u00e0 b\u00e9!\u201d. Orgulloses i orgullosos d’haver remat junts durant aquests mesos! Aix\u00ed ho seguirem fent!<\/p>\n