{"id":949,"date":"2016-03-07T19:27:00","date_gmt":"2016-03-07T18:27:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/els-perills-de-la-hiperpaternitat\/"},"modified":"2017-09-25T23:34:54","modified_gmt":"2017-09-25T21:34:54","slug":"els-perills-de-la-hiperpaternitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/els-perills-de-la-hiperpaternitat\/","title":{"rendered":"Els perills de la hiperpaternitat"},"content":{"rendered":"
Us hem penjat aquest article de la periodista Raquel Font, en qu\u00e8 comenta un llibre de l’Eva Millet, Hiperpaternidad, sobre la protecci\u00f3 que exercim en els fills. L’article sort\u00ed al diari “ara” el dia 5 de mar\u00e7, i ens fa reflexionar sobre com eduquem els fills. Sobretot parla de nens i nenes m\u00e9s petits que els que tenim a l\u2019institut, \u00e9s cert, per\u00f2 si el llegiu amb tranquil.litat veureu que podeu aplicar-ho tamb\u00e9 als vostres fills adolescents. Els pares o mares molt sovint es plantegen dubtes de si estan educant b\u00e9 o si ho fan malament o de manera regular. L\u2019article d\u00f3na pautes de comportament, \u00e9s cert per\u00f2 sobretot de reflexi\u00f3 serena.<\/span><\/i><\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La hiperpaternitat \u00e9s el model de crian\u00e7a que es caracteritza per una sobreprotecci\u00f3 excessiva dels fills, que comporta una p\u00e8rdua d\u2019autonomia i poca toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3. Qu\u00e8 ha canviat en la nostra societat perqu\u00e8 sigui for\u00e7a habitual topar amb aquest patr\u00f3 educatiu? <\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n
Si sou dels que quan aneu a buscar els fills a l\u2019escola el primer que feu \u00e9s carregar les seves motxilles, o mentre sou al parc els aguanteu l\u2019entrep\u00e0 perqu\u00e8 hi vagin fent mossegades, \u00e9s possible que us h\u00e0giu apuntat al carro de la hiperpaternitat, un nou model de crian\u00e7a exportat dels Estats Units que converteix els fills en el centre m\u00e9s absolut de la vida familiar.<\/span>
<\/a><\/div>\n
<\/span><\/div>\n
Fa nom\u00e9s unes d\u00e8cades, tres o quatre, els nens sortien a jugar al carrer amb els amics, podien anar sols a l\u2019escola a partir d\u2019una certa edat i no tenien la major part del temps extraescolar ocupat formant-se per tenir un futur brillant i convertir-se en un adult triomfador. Despr\u00e9s vam passar als nens hiperregalats, quan els pares que se sentien culpables pel poc temps i atenci\u00f3 que podien dedicar als seus fills intentaven compensar-los amb regals i premis de tota mena.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Ara amb la hiperpaternitat els pares han col\u00b7locat els fills en una vitrina a dalt d\u2019un pedestal perqu\u00e8 no els passi res i se\u2019ls pugui protegir de tot, fins i tot del que no cal protegir-los. La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquests excessos s\u00f3n nens amb poca autonomia, amb baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3 i amb moltes m\u00e9s pors.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
La periodista barcelonina Eva Millet acaba de publicar un llibre titulat Hiperpaternidad. Del modelo mueble al modelo altar<\/i> (Plataforma Editorial), en qu\u00e8 desenvolupa amb detall els diferents aspectes d\u2019aquest fenomen, en el qual \u201cels fills es converteixen en una mena d\u2019obsessi\u00f3 en la qual invertir grans quantitats de temps i de diners\u201d. Millet est\u00e0 conven\u00e7uda que s\u2019ha arribat a aquest punt perqu\u00e8 estem en una societat \u201cque demana que tot sigui perfecte: la casa, el cos, el cotxe i, ara tamb\u00e9, el nen, que s\u2019ha convertit en un s\u00edmbol d\u2019estatus\u201d. A m\u00e9s, assegura la periodista, ens ho posen f\u00e0cil perqu\u00e8 hi ha una oferta molt \u00e0mplia de tot tipus de formacions per arribar a aconseguir el somniat fill perfecte.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Diferents tipologies<\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/div>\n
El perfil d\u2019un hiperpare seria el d\u2019un professional de classe mitjana o alta, tant home com dona, amb pocs fills, amb mitjans i molta informaci\u00f3 per invertir en l\u2019educaci\u00f3 dels seus fills. Per\u00f2 no tots els hiperpares s\u00f3n iguals. Hi ha diverses tipologies: els pares helic\u00f2pter<\/i>, que sobrevolen les vides dels seus fills -petits i no tan petits- pendents no nom\u00e9s de les seves necessitats sin\u00f3 tamb\u00e9 dels seus desitjos. Hi ha els pares piconadora<\/i>, que aplanen el cam\u00ed perqu\u00e8 els fills no s\u2019hagin d\u2019enfrontar a cap obstacle a la vida. Els pares guardaespatlles<\/i>, que vigilen que ning\u00fa critiqui el seu fill, o els pares m\u00e0nager<\/i>, que, segons Millet, \u201cmoltes vegades enverinen el m\u00f3n de l\u2019esport escolar\u201d pressionant i insultant \u00e0rbitres i entrenadors.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
El fenomen de la hiperpaternitat va comen\u00e7ar a finals dels anys 90 als Estats Units, on els responsables de les universitats d\u2019aquell pa\u00eds van comen\u00e7ar a detectar que els pares dels nens de la generaci\u00f3 anomenada del mil\u00b7lenni vetllaven excessivament pels interessos dels seus fills, fins al punt de discutir amb els professors alguna nota que consideraven inadequada.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
N\u2019hi havia que fins i tot pretenien anar a les entrevistes d\u2019admissi\u00f3 a qu\u00e8 s\u2019havien de sotmetre els nois i noies, pr\u00e0cticament adults, per ser alumnes d\u2019aquelles universitats. Aquest tipus de comportaments actualment tamb\u00e9 es donen a les universitats catalanes, on els alumnes \u201ccada vegada estan m\u00e9s infantilitzats i m\u00e9s supervisats pels seus pares\u201d.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
I \u00e9s que la hiperpaternitat t\u00e9 efectes importants no tan sols a l\u2019\u00e0mbit familiar, sin\u00f3 tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit educatiu des de ben petits. Els hiperpares arriben a fer les mil i una per aconseguir l\u2019escola perfecta per al seu fill, perqu\u00e8 una altra de les caracter\u00edstiques d\u2019aquest model de crian\u00e7a \u00e9s l\u2019obsessi\u00f3 per l\u2019estimulaci\u00f3 preco\u00e7: els nens han de destacar tan aviat com es pugui en compet\u00e8ncies com la lectura, l\u2019escriptura, l\u2019esport o els idiomes. Un cop ja tenen l\u2019escola ideal, els hiperpares tamb\u00e9 necessiten saber tot el que passa a dins les aules, fins al punt de voler interferir en la tasca educativa dels mestres.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
\u2018Underparenting\u2019<\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/div>\n
Un altre dels elements que introdueix Millet en el seu llibre \u00e9s la gran inseguretat que sentim els pares a l\u2019hora d\u2019educar els fills: \u201cHi ha molta informaci\u00f3, tenim menys fills i els tenim de m\u00e9s grans, en un moment que segurament som m\u00e9s reflexius, i aquesta inseguretat, a vegades, ens fa tornar-nos una mica bojos, amb la millor de les intencions\u201d. Millet posa com a exemple l\u2019oferta desmesurada de gadgets<\/i> de seguretat infantil que hi ha al mercat, com ara matalassos certificats per l\u2019associaci\u00f3 contra la mort sobtada infantil, aplicacions de m\u00f2bil per tenir controlades les constants vitals de l\u2019infant o cascos homologats per quan comen\u00e7a a caminar… Davant d\u2019aquest panorama, la periodista, que s\u2019ha especialitat en temes d\u2019educaci\u00f3 i crian\u00e7a des del seu blog www.educa2.info<\/i>, recomana que els pares ens relaxem, que deixem de tenir-ho tot planificat i busquem temps nom\u00e9s per estar amb la fam\u00edlia. Aix\u00f2 \u00e9s el que vindria a ser el que s\u2019anomena underparenting<\/i>, que es pot comen\u00e7ar a practicar amb un gest tan senzill com deixar de carregar les motxilles dels fills a la sortida de l\u2019escola. \u201cSi pesen massa -adverteix Millet- se\u2019ls poden treure un parell de llibres, per\u00f2 \u00e9s important que els infants es responsabilitzin de les seves coses\u201d.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Per contrarestar la hiperpaternitat, Millet tamb\u00e9 proposa la \u201csana desatenci\u00f3\u201d, que consisteix a no anticipar possibles contratemps i a no perdre els nervis davant de qualsevol malestar del nen. \u201cI \u00e9s que a vegades ens anticipem tant a tot que acabem veient problemes on no n\u2019hi ha\u201d. Per exemple, hem de procurar no veure anor\u00e8xia on nom\u00e9s hi ha un nen desganat durant uns dies (si la conducta persisteix \u00e9s quan hem d\u2019intervenir), explica la periodista, que aposta per confiar m\u00e9s en els fills i transmetre\u2019ls el missatge que ells poden fer-ho: \u201cEducar \u00e9s deixar anar els fills. Encara que a un nad\u00f3 l\u2019h\u00e0gim de protegir, tamb\u00e9 hem de donar eines als nens perqu\u00e8 facin el seu cam\u00ed\u201d.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Segons Millet, els hiperpares tamb\u00e9 pequen de preguntar-ho tot als fills: vols anar a dormir?, vols banyar-te?, qu\u00e8 vols menjar? \u201cNo han de decidir coses que no els toca decidir\u201d, remarca, i ho exemplifica amb l\u2019an\u00e8cdota d\u2019una mare que fins i tot li pregunta a la filla si vol que li doni un medicament. \u00c9s important tenir en compte l\u2019opini\u00f3 dels fills, per\u00f2 no preguntar-los-ho tot per sistema perqu\u00e8 la conseq\u00fc\u00e8ncia, com s\u2019explica al llibre, s\u00f3n uns nens L\u2019Or\u00e9al<\/i>, que seguint l\u2019esl\u00f2gan \u201cPerqu\u00e8 jo ho valc\u201d consideren que tenen el dret a opinar sobre tot.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Com s\u00f3n els fills dels hiperpares?<\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/div>\n
M\u00e9s pors<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Els nens que han crescut entre cot\u00f3 fluix, que no s\u2019han hagut d\u2019enfrontar a cap dificultat perqu\u00e8 els seus pares els han resolt tots els problemes i que, a m\u00e9s, han vist que els pares els defensaven davant de qualsevol situaci\u00f3 s\u00f3n nens insegurs, amb m\u00e9s pors que mai. Tenen por de dir que no, de dir que s\u00ed, de decidir, del menjar, de perdre, dels animals… La por \u00e9s una emoci\u00f3 b\u00e0sica, imprescindible per a la nostra superviv\u00e8ncia, que ens paralitza o ens fa fugir. Hi ha moltes tipologies de pors: n\u2019hi ha amb les quals es pot conviure f\u00e0cilment i n\u2019hi ha que ens poden arribar a amargar l\u2019exist\u00e8ncia. Per superar la por, diu Eva Millet en el seu llibre, nom\u00e9s hi ha un cam\u00ed: enfrontant-s\u2019hi. Cal ensenyar als nens a dominar les pors.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3<\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/div>\n
Els fills dels hiperpares acostumen a tenir una toler\u00e0ncia molt baixa a la frustraci\u00f3 perqu\u00e8 els pares, amb les millors intencions, pretenen estalviar al fill aquella sensaci\u00f3 desagradable que suposa no aconseguir el que vols. Eva Millet assegura que s\u2019ha arribat al punt que fins i tot hi ha pares que justifiquen certes actituds inacceptables del fill amb l\u2019argument que \u201ct\u00e9 una baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3\u201d.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
Poca autonomia<\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/div>\n
Els infants a qui sempre se\u2019ls ha donat tot fet s\u00f3n criatures amb molt poca autonomia, \u00e9s a dir, amb molt poca capacitat de fer res per ells mateixos perqu\u00e8 no se\u2019ls ha donat l\u2019oportunitat d\u2019aprendre\u2019n. Aix\u00f2 els genera inseguretat i falta de confian\u00e7a en ells mateixos perqu\u00e8 necessiten el suport dels seus pares per fer-ho tot.<\/span><\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
“Falc\u00f3 de not\u00edcies”<\/span><\/i><\/o:p><\/span><\/div>\n
07 mar\u00e7 2016<\/span><\/i><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Us hem penjat aquest article de la periodista Raquel Font, en qu\u00e8 comenta un llibre de l’Eva Millet, Hiperpaternidad, sobre la protecci\u00f3 que exercim en els fills. L’article sort\u00ed al diari “ara” el dia 5 de mar\u00e7, i ens fa reflexionar sobre com eduquem els fills. Sobretot parla de nens i nenes m\u00e9s petits que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-949","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/949","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=949"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/949\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1619,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/949\/revisions\/1619"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=949"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=949"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=949"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}