{"id":921,"date":"2016-04-27T10:08:00","date_gmt":"2016-04-27T08:08:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/redaccions-de-sant-jordi\/"},"modified":"2017-09-25T23:33:56","modified_gmt":"2017-09-25T21:33:56","slug":"redaccions-de-sant-jordi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/redaccions-de-sant-jordi\/","title":{"rendered":"Redaccions de Sant Jordi"},"content":{"rendered":"
Tot seguit us presentem les redaccions guanyadores en el concurs literari de Sant Jordi 2016 dels alumnes de l’institut per tal que pugueu gaudir-ne. El concurs constava de tres categories: la categoria A, corresponent als alumnes de 1r i 2n d’ESO. Els guanyadors d’aquesta categoria foren Laia Planas i Ra\u00fcl Malpica, que obtingu\u00e9 un acc\u00e8ssit. La categoria B, corresponent als alumnes de 3r i 4t d’ESO. La guanyadora fou Pia Bonadona i Berta Bosch guany\u00e0 un acc\u00e8ssit. I la categoria C, corresponent a l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat. La guanyadora d’aquesta categoria fou Gina Duran i reb\u00e9 un acc\u00e8ssit l’Estel Turon. A m\u00e9s es donaren mencions especials als alumnes de l’Aula d’Acollida, que la guany\u00e0 Mariia Butakova, i dels alumnes de suport, el guanyador de la qual fou Mat\u00ed Bota.<\/i><\/span><\/div>\n
La redacci\u00f3 <\/i>Vertigen<\/b> \u00e9s el primer premi de la categoria C, i <\/i>Els meus records enfonsats<\/b> \u00e9s l’acc\u00e8ssit corresponent a aquesta categoria.<\/span>

<\/span><\/div>\n
<\/a><\/div>\n
<\/span><\/div>\n

<\/a><\/p>\n

Vertigen<\/span><\/b><\/div>\n
Vertigen… una sensaci\u00f3 angoixant de vertigen m\u2019inunda mentre contemplo la immensitat d\u2019aigua que ara omple la vall. S\u00f3c una goja i mai abandonar\u00e9 aquest lloc. Em va veure n\u00e9ixer, i a la meva mare i a la meva \u00e0via, i a la seva mare i a la seva \u00e0via… generacions i generacions de dones de la meva fam\u00edlia han viscut aqu\u00ed des que les primeres cases van establir-se en aquests paratges.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Als meus divuits anys corro darrere la meva germana petita que no es cansa de perseguir unes oques que passejaven tranquil\u00b7lament vora l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Vicen\u00e7. Ella riu, crida i les esvalota, a mi em fa patir que no la pessiguin. T\u00e9 dos anys, els pares ja no esperaven cap m\u00e9s fill, per\u00f2 la Maria Merc\u00e8 ha estat com un regal que ens ha enviat el cel. Si no fos per ella, la mare no hauria suportat la mort del pare. La vida no \u00e9s mai f\u00e0cil, per\u00f2 per a una fam\u00edlia que viu del camp i que dep\u00e8n del treball de l\u2019home, encara \u00e9s m\u00e9s dura el dia que ell falta. Amb la Maria Merc\u00e8 sempre hi ha motius per riure, \u00e9s una trapella esbojarrada i ens ha dut felicitat. L\u2019\u00e0via sempre diu que quan D\u00e9u et pren una cosa te n\u2019envia una altra… Pot ser que ens hagu\u00e9s enviat la Maria Merc\u00e8 perqu\u00e8 sabia que s\u2019enduria el pare?… \u2013Maria Merc\u00e8! Noooo, no marxis tan lluny, vine, ja estic cansada de c\u00f3rrer… anem a veure si veiem goges al riu?-<\/o:p><\/span><\/div>\n
L\u2019agafo de la m\u00e0, ella vol anar a collib\u00e8, per\u00f2 la faig caminar una estona, despr\u00e9s cedeixo i la pujo a la meva esquena, sempre em guanya, l\u2019adoro. Ens encanta seure vora el riu i jugar a descobrir goges. Ens quedem ben quietes, en silenci, nom\u00e9s sentint la remor del corrent i el cant dels ocells, a vegades el vent entre les fulles … i mirem atentament cada raig de sol que en reflectir-se fa brillar l\u2019aigua.\u2013Una goja!- crida la Maria Merc\u00e8.\u2013N\u2019acabo de veure una! All\u00e0, all\u00e0! Mira!-Assenyala amb el dit un raconet on el corrent d\u2019aigua ha fet un remol\u00ed per uns instants, la sento com de lluny, havia marxat al meu somni, m\u2019imagino la llibertat que sentiria si pogu\u00e9s ser una goja i anar riu enll\u00e0 fins arribar al mar. All\u00e0 seria feli\u00e7, lluny de la mis\u00e8ria que m\u2019ha tocat viure, per\u00f2 una punxada em fulmina, no suportaria viure en cap altre lloc que no fos Susqueda.<\/o:p><\/span><\/div>\n
-Maria Merc\u00e8, es fa tard, anem cap a casa que preparem el sopar-. Mentre tornem, em sobta la pres\u00e8ncia d\u2019uns senyors molt mudats, m\u00e9s que els homes del poble quan van a missa els diumenges. Els veig que piquen la porta de cal Ferrer, parlen un moment amb la mestressa i l\u2019expressi\u00f3 de la seva cara es desencaixa. No entenc qu\u00e8 deu passar, per\u00f2 segur que no \u00e9s res de bo. Agafo la Maria Merc\u00e8 a coll, accelero el pas una mica espantada pel que acabo de veure. Quan arribem a casa, un dels senyors molt mudats n\u2019acaba de sortir i veig la cara de la mare com la que feia la mestressa de cal Ferrer fa uns moments.<\/o:p><\/span><\/div>\n
– Reina, bufa ben fort, per\u00f2 abans pensa un desig eh?-Avui fa tres anys, que gran, que maca, que innocent, que feli\u00e7 aliena al que ens espera. Des d\u2019aquell fat\u00eddic vespre que vam rebre la visita dels senyors molt mudats no he pogut tornar a dormir una nit sencera sense tenir malsons.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Vivim envoltats de m\u00e0quines, obrers, grues, materials de construcci\u00f3 … La Maria Merc\u00e8 est\u00e0 encantada amb tant d\u2019ambient, gent que va amunt i avall, soroll, … Per\u00f2 jo no vull marxar, he plorat i plorat per\u00f2 les ll\u00e0grimes no se m\u2019acaben, no vull marxar, no puc marxar, no sabria viure en un altre lloc, impossible, em moriria, em morir\u00e9.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Alguns ve\u00efns ja han cedit, altres ja saben on aniran a viure per\u00f2 esperen al darrer moment per abandonar la seva llar … La mare i l\u2019\u00e0via es resisteixen, saben que no hi ha remei, per\u00f2 em veuen tan malalta de pena que ni en parlen, si m\u00e9s no davant meu o quan sospiten que les puc sentir. Jo intento fer com si el temps no se\u2019ns acab\u00e9s, segueixo corrent darrere la Maria Merc\u00e8 quan persegueix les oques, anem tot sovint a descobrir goges a la vora del riu,… per\u00f2 cal Ferrer ja \u00e9s una casa fantasma, em parteix el cor i no he estat capa\u00e7 de tornar a passar per all\u00e0 des que els vaig veure com tancaven la porta per darrera vegada.<\/o:p><\/span><\/div>\n
No vull ni fer-me conscient que van passant els mesos, la resclosa sembla un gegant que amena\u00e7a la nostra pau, ja deu fer m\u00e9s de 100 metres, no trigar\u00e0 gaire a arribar als 135 que ha de fer en total.<\/o:p><\/span><\/div>\n
-Maria Merc\u00e8, Maria Merc\u00e8! On t\u2019has ficat?- Fa un moment que perseguia les oques altra vegada, nom\u00e9s he badat un instant. \u2013Maria Merc\u00e8!- On carai es deu haver ficat? El poble est\u00e0 desert, pels carrers no volta ning\u00fa, cap gos, cap gat… nom\u00e9s les oques, els de cal Flequer ens les van regalar perqu\u00e8 no se les podien endur al pis on es van traslladar. Ja ni repiquen les campanes, per\u00f2 encara les sento, estic tan acostumada al seu cant que les segueixo sentint cada hora, cada mitja hora, cada quart…\u2013Ah! Ets aqu\u00ed! Quin espant que m\u2019has donat! No hi tornis, eh? No m\u2019agrada que t\u2019amaguis sense dir-me res, si vols que juguem a cuit i amagar m\u2019ho dius, per\u00f2 no desapareguis sense avisar-me!-<\/o:p><\/span><\/div>\n
Ja no anem mai a descobrir goges  al riu, no podem, l\u2019aigua comen\u00e7a a inundar alguns racons de la vall. Se\u2019ns acaba el temps i s\u00e9 que la mare i l\u2019\u00e0via pateixen perqu\u00e8 hem de marxar per\u00f2 no saben ni com treure\u2019m del poble. Segur que estan conven\u00e7udes que no ho suportar\u00e9, no s\u2019equivoquen.<\/o:p><\/span><\/div>\n
-Va, Maria Merc\u00e8, anem cap a casa que farem el sopar. A collib\u00e8? Altra vegada? Vaaaaal! Vinga, amunt!- Tornem felices, cantant, com si aix\u00ed espant\u00e9ssim la buidor dels carrers i de les cases. En arribar veig un dels senyors molt mudats que s\u2019allunya. Entro, la mare plora, l\u2019\u00e0via la consola, la Maria Merc\u00e8 baixa d\u2019un salt molt destra i va a abra\u00e7ar la mare, tamb\u00e9 es posa a plorar.<\/o:p><\/span><\/div>\n
S\u00e9 el que passa, ho s\u00e9, per\u00f2 no vull, no vull, no vull! Jo no marxar\u00e9 mai de casa. La mare i l\u2019\u00e0via em miren, estan desfetes, i m\u2019ho diuen: \u201cJa no queden m\u00e9s dies, dem\u00e0 hem de marxar o enviaran la gu\u00e0rdia civil que ens faci fora a la for\u00e7a.\u201d<\/o:p><\/span><\/div>\n
El so de la porta que es tanca em colpeix com un tret. Abandonem casa nostra, encap\u00e7ala la process\u00f3 el cami\u00f3 de la mudan\u00e7a, segueix el tiet que porta el nostre carro vell amb les eines del pare, nosaltres anem al darrere, ens han pagat un taxi, com si aix\u00ed s\u2019asseguressin que no ens hi repensarem a l\u2019\u00faltim moment. Som les darreres susquedenques.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Sento brasa roent que em consumeix per dins i un dolor insuportable m\u2019ofega. No ploro, aquest cop no, ni em surten les ll\u00e0grimes. Recolzo el front al vidre de l\u2019auto i veig el poble que comen\u00e7a a quedar enrere. Quan passem pel costat del riu, just all\u00e0 on sol\u00edem anar amb la Maria Merc\u00e8, tanco els ulls, em moro, tot \u00e9s foscor. De sobte veig un remol\u00ed del riu sota els meus peus, miro enlaire i veig el cel, miro endavant i veig el taxi que marxa, a dins cinc siluetes, el taxista i la mare al davant, al darrere l\u2019\u00e0via que acarona els cabells de la Maria Merc\u00e8 i una noieta de vint anys que recolza el front al vidre.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

S\u00f3c una goja i mai abandonar\u00e9 aquest lloc.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Gina Duran, alumna de 1r de batxillerat<\/i><\/span><\/div>\n

<\/i><\/span><\/div>\n
Els meus records enfonsats<\/o:p><\/span><\/b><\/div>\n
I ara em paro a pensar qu\u00e8 hagu\u00e9s passat si jo mateixa, l\u2019Estel, de jove hagu\u00e9s donat aquell pas. Hagu\u00e9s fet canviar tota la meva vida actual nom\u00e9s dient una sola frase, una frase d\u2019aquells adolescents ximples que estan enamorats? <\/o:p><\/span><\/div>\n
Comen\u00e7a la meva hist\u00f2ria i la del meu vell poble al 1961, quan es comen\u00e7aven a sentir rumors pels carrers d\u2019una possible construcci\u00f3 d\u2019un pant\u00e0 al poble de Susqueda, el meu poble. Ning\u00fa s\u2019ho creia fins que un dia, que recordo perfectament, l\u2019alcalde va reunir a tots els habitants i ens va donar la not\u00edcia confirmada. Efectivament, al cap de dos anys, al 1963, ja havien comen\u00e7at amb la construcci\u00f3 del fam\u00f3s pant\u00e0 de Susqueda. <\/o:p><\/span><\/div>\n
Jo no podia assimilar aquella not\u00edcia tan impactant. No podia imaginar-me que, en algun moment, tot el poble que coneixia estaria enfonsat per milers de milions de litres d\u2019aigua. Em semblava massa injust que perqu\u00e8 quatre persones haguessin decidit fer un pant\u00e0 all\u00e0, obliguessin a tota una poblaci\u00f3 a marxar. <\/o:p><\/span><\/div>\n
Hi havia una ajuda, ens oferien una bona quantitat de diners per refer perfectament la vida en un altre poble i, provenint d\u2019una fam\u00edlia humil com la meva, no ens anava gens malament, per\u00f2 jo no volia canviar la meva vida. No volia que aquelles aig\u00fces enterressin els meus records.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Als meus pares els semblava b\u00e9 aquesta idea de l\u2019ajuda econ\u00f2mica i, des del primer moment, van tenir clar que ens traslladar\u00edem a Amer, ja que aquell any estava cursant 1r de BUP. <\/span><\/div>\n
Una de les raons que em feien apreciar tant aquell poble era en Roc. S\u00ed, podeu pensar que aquest relat ja comen\u00e7a a ser la t\u00edpica hist\u00f2ria d\u2019amor entre dos adolescents que s\u2019estimen d\u2019amagat i al final acaben junts i s\u00f3n feli\u00e7os i mengen anissos, per\u00f2 ja afirmo ara que no \u00e9s aix\u00ed, encara que em s\u00e0piga una mica de greu.<\/o:p><\/span><\/div>\n
En Roc era un bon amic meu que vivia al mateix barri que jo. Ens coneix\u00edem des de la guarderia i hav\u00edem passat tota la prim\u00e0ria junts, per\u00f2 ens vam separar quan jo vaig decidir fer BUP i ell fer un FP de comer\u00e7. <\/o:p><\/span><\/div>\n
Fins a 8\u00e8 de prim\u00e0ria \u00e9rem carn i ungla i no pod\u00edem estar separats ni un dia, per\u00f2, quan vam comen\u00e7ar els nostres camins diferents, ja no ten\u00edem temps per trobar-nos i nom\u00e9s ens v\u00e8iem de tant en tant quan ten\u00edem festa.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Recordo molt\u00edssimes hist\u00f2ries viscudes amb ell i amb el nostre grup d\u2019amics. Encara em pregunto qu\u00e8 hagu\u00e9s passat si al cap de 10 anys, com hav\u00edem acordat, hagu\u00e9ssim desenterrat aquella c\u00e0psula del temps. Una c\u00e0psula preparada amb molt d\u2019entusiasme. Cadasc\u00fa del grup havia posat un parell d\u2019objectes molts significatius per ell en aquell moment, que el definissin, i tamb\u00e9 havia d\u2019escriure una carta amb alguns objectius que voldria haver aconseguit 10 anys m\u00e9s tard. <\/o:p><\/span><\/div>\n
Tamb\u00e9 tinc el record de les excursions al bosc, sobretot quan alg\u00fa es perdia, o les classes de matem\u00e0tiques amb la senyora Dolors quan r\u00e8iem tant o, simplement, alguna estona de pati en concret. I parlant del pati, he d\u2019explicar aquell moment quan ten\u00edem 7 anys i \u00e9rem uns marrecs i en Roc em va declarar el seu amor davant de tota l\u2019escola. Jo em vaig posar molt vermella i vaig marxar corrent a amagar-me perqu\u00e8 no volia sortir amb ell. Uns anys m\u00e9s tard ja me\u2019n vaig penedir, encara que fos una ximpleria, ja que als 12 anys em vaig enamorar perdudament d\u2019ell. <\/o:p><\/span><\/div>\n
I potser us pregunteu fins quan vaig estar enamorada d\u2019ell, doncs em sembla que puc afirmar que no me l\u2019he tret del cap mai, ni quan em vaig casar amb l\u2019Ignasi, ni quan vaig tenir la meva primera filla, la Berta, ni la segona, l\u2019\u00c8lia. No vull males interpretacions, jo m\u2019estimo molt la meva fam\u00edlia, per\u00f2 mai m\u2019he tret el record d\u2019en Roc. <\/o:p><\/span><\/div>\n
El dia que hav\u00edem d\u2019abandonar el poble el vaig veure, all\u00e0, carregat amb una maleta a cada m\u00e0, i vaig decidir fer el pas i dir-li tot el que sentia per ell. Ho havia de fer en aquell moment, la seva fam\u00edlia havia decidit anar a viure a Banyoles ja que estarien amb els seus avis, per aix\u00f2, estar\u00edem uns mesos sense veure\u2019ns. Estava a punt de dir-li-ho tot quan, de sobte, una for\u00e7a dins meu m\u2019ho va impedir i ja no em sentia capa\u00e7.<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Hav\u00edem fet una promesa de retrobar-nos m\u00ednim dos cops per any, per\u00f2 aquesta condici\u00f3 al cap de cinc anys ja havia desaparegut. La vida m\u2019ha ensenyat a valorar el que tinc i a guardar un bonic record del que ja he perdut, per aix\u00f2, sempre que puc intento anar a veure el pant\u00e0 i observar el meu tresor, els records que hi ha enfonsats amb el meu preci\u00f3s poble. <\/o:p><\/span><\/div>\n
Estel Turon, alumna de 1r de batxillerat<\/i><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot seguit us presentem les redaccions guanyadores en el concurs literari de Sant Jordi 2016 dels alumnes de l’institut per tal que pugueu gaudir-ne. El concurs constava de tres categories: la categoria A, corresponent als alumnes de 1r i 2n d’ESO. Els guanyadors d’aquesta categoria foren Laia Planas i Ra\u00fcl Malpica, que obtingu\u00e9 un acc\u00e8ssit. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-921","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/921","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=921"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/921\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1591,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/921\/revisions\/1591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=921"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=921"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=921"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}