{"id":919,"date":"2016-04-29T10:12:00","date_gmt":"2016-04-29T08:12:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/noves-redaccions-guanyadores\/"},"modified":"2017-09-25T23:33:55","modified_gmt":"2017-09-25T21:33:55","slug":"noves-redaccions-guanyadores","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/noves-redaccions-guanyadores\/","title":{"rendered":"Noves redaccions guanyadores"},"content":{"rendered":"
<\/a><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Tot seguit us presentem les redaccions guanyadores de les categories A i B, i els corresponents acc\u00e8ssits. L’esquerda de l’infern<\/b><\/i> <\/b>fou la guanyadora de la categoria A l’autora de la qual fou Laia Planas; l’acc\u00e8ssit d’aquesta categoria el guany\u00e0 Ra\u00fcl Malpica amb la redacci\u00f3 Despr\u00e9s de la tempesta arriba la calma<\/b>.<\/i> Pia Bonadona guany\u00e0 el premi del certamen literari de l’institut en la categoria C amb la redacci\u00f3 Inc\u00f2gnites<\/b><\/i>, i Berta Coll s’endugu\u00e9 l’acc\u00e8ssit d’aquesta categoria amb la redacci\u00f3 Cat\u00e0strofe natural<\/b>. <\/i><\/span><\/div>\n
Si voleu passar una bona estona, podeu entretenir-vos llegint-les i gaudint de les creacions liter\u00e0ries dels nostres alumnes.<\/span><\/div>\n
“Falc\u00f3 de not\u00edcies” 29 abril 2016<\/i><\/span><\/div>\n
<\/i><\/span><\/div>\n

<\/a><\/p>\n

L’esquerda de l’infern<\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/div>\n
Laia Planas 1r ESO<\/i><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
La terra es movia tremolant cont\u00ednuament, una g\u00e8lida rafega de vent va passar per la meva habitaci\u00f3, deixant darrere seu un rastre vent\u00f3s, un calfred va rec\u00f3rrer el meu cos des del cervell fins als dits dels peus, deixant-me la pell de gallina. No li vaig donar import\u00e0ncia als tremolors i vaig enretirar els llen\u00e7ols que cobrien el llit.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
El sol ja treia el cap per la pica de la muntanya i els ocells cantaven alegrement. Un meravell\u00f3s ocell de gran mida i de fosc plomatge es va parar a reposar a la lleixa de la finestra oberta de bat a bat. Contemplava aquella preciositat il\u00b7luminada pels raigs de llum que entraven per l’obertura quan un grall estrepit\u00f3s va sortir d’aquella b\u00e8stia negra. Les meves mans es van acostar immediatament a les orelles intentant disminuir aquell soroll. De cop la rafega matinera va tornar a envair la cambra i la fera negra va caure desplomada. El maleit soroll s’avia aturat, un fred terrible envoltava el meu cos. La meva visi\u00f3 del meravell\u00f3s sol era cada vegada menys n\u00edtida. Era com si un vidre, cada cop m\u00e9s opac estigues obstruint la meva visi\u00f3 de la vida. El sol s’estava tornant blau i em vaig comen\u00e7ar a preocupar.<\/o:p><\/span><\/div>\n

El carrer estava desert a les set tocades d’una matinada d’estiu, on tota la naturalesa estava contrariada amb l’\u00e8poca pertinent de l’any. Al sortit per la porta vaig topar amb una cinta groga i negra que delimitava una esquerda de fons infinit d’on en sortia un aire gla\u00e7at.<\/span><\/o:p><\/div>\n

Amb una branqueta de pi a la m\u00e0 i una corda que em lligava a la pilona dreta del jard\u00ed em vaig acostar al precipici, que m’impedia avisar als meus amics per compartir aquell fenomen de la terra, vaig acostar lentament la branqueta, que va immediatament va caure desintegrada en forma de petits granets de gel a l’infinit forat negre.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Els tel\u00e8fons no anaven, els meus pares no eren a casa, havien sortit com de costum a les cinc del mat\u00ed a treballar, vaig entreveure entre la capa d’aire congelador la Merylin que sortia de casa seva tamb\u00e9 amb aire sorpr\u00e8s. Es va acostar a l’esquerda i vaig comen\u00e7ar a cridar perqu\u00e8 no cometes el pitjo error de la seva vida, amb un gaireb\u00e9 incomprensible idioma de signes em va comunicar que no sentia absolutament res del que li estava dient i inconscient del perill que corria va posar la m\u00e0 dins el l\u00edmit del canal d’aire fred per veure que era all\u00f2 que li impedia sentir-me. La m\u00e0 se li va congelar a l’instant, espantada i amb dolor, va c\u00f3rrer a posar-la amb aigua calenta, per\u00f2 no va servir per res, va tornar a sortir plorant i incapa\u00e7 de moure la m\u00e0.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
El terrible tremolor va tornar a succeir despr\u00e9s que passes la una del migdia, la Policia estava rondant els voltants de l’esquerda i m\u00e9s de cent cient\u00edfics de diferents empreses intentaven prendre mostres de l’esquerda sense aconseguir-ho, ja que tot el que acostaven es congelava fins a desintegrar-se. Jo els observava des del finestral fer les seves bogeries de cient\u00edfics, alguns atrevits tocaven, est\u00fapidament, el ven fred i se’ls congelava un dit que mai m\u00e9s recuperarien.<\/span><\/o:p><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Aquest segon tremolor va provocar que de l’esquerda mare en sortissin milers de petites fissures durant el seu recorregut partint el planeta, des del meridi\u00e0 de Grenwich fins al Pol Nord, vaig presenciar com durat els dos minuts i mig de duraci\u00f3 de l’expansi\u00f3 de la mort\u00edfera esquerda com unes deu persones entre policies i cient\u00edfics hi perdien la vida, perdent l’equilibri i caiguin al buit congelant-se a l’instant. I aix\u00f2 nom\u00e9s era el que jo podia visualitzar des de la porta oberta de la cuina de casa incapa\u00e7 de fer ni un sol gest atemorida per la por.<\/span><\/o:p><\/div>\n

De cop en Ricard, el ve\u00ed del costat va trucar la porta amb un in\u00fatil intent de cridar la meva atenci\u00f3 i jo absorta amb els meus pensaments no me’l vaig ni mirar i ell va entrar a la casa sense perm\u00eds. Es va asseure al meu costat i em va posar davant del nas uns dibuixos del planeta amb unes l\u00ednies vermelles i un munt d’operacions que ni jo entenia.<\/span><\/o:p><\/div>\n
 <\/o:p>\u00b7         <\/span><\/span>Aquells cient\u00edfics de pacotilla m’han dit que no els molesti per aix\u00f2 t’ho ensenyo, crec que ens pot servir- Em va dir.<\/span><\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Ens pot sevir per qu\u00e8?! \u00c9s que tu et creus millor que ells?!- li vaig saltar.<\/span><\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Es va disculpar per haver-me molestat i va sortir amb el cap cot de la casa.<\/span><\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Espera!- El vaig interrompre -Ensenyem el dibuix una altra vegada-<\/span> <\/span>Es va girar amb un somriure i es va tornar a seure, em va explicar el que havia descobert, realment era incre\u00efble! <\/span><\/div>\n
<\/o:p><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Amb un \u201ckit\u201d d’aquells de \u00abciencia para ni\u00f1os\u00bb que hi havia a sota el llit vam comen\u00e7ar a experimentar, jo observava el telenot\u00edcies intentant descobrir el que passava arreu del m\u00f3n. Cada hora morien unes deu persones en tot el m\u00f3n, l’esquerda s’anava expandint un mil\u00b7l\u00edmetre cada minut, els cient\u00edfics estaven estancats i molts diners s’avien perdut en aparells tecnol\u00f2gics que havien cavat convertits en un gla\u00e7\u00f3.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
La terra s’estava dividint en dos i l’\u00fanica cosa que eren capa\u00e7os de fer els pol\u00edtics i classes majors era destinar les seves preocupacions en conservar les seves magn\u00edfiques pertinences. Em va fer tanta ira que estiguessin sense fer res quan nosaltres ens<\/span> est\u00e0vem trencant el cap per trobar una soluci\u00f3 al problema sense importar-nos les nostres vides.<\/span><\/o:p><\/div>\n

Cada vegada la poblaci\u00f3 mundial era m\u00e9s redu\u00efda, em preguntava si els meus pares haurien sobreviscut, si estarien intentant trobar-me intentant arribar a casa, o ja els havia perdut per sempre. Dins el meu cor alguna cosa em deia que seguien vius per\u00f2 el meu cervell no podia deixar de pensar que les probabilitats i estad\u00edstiques demostraven que m’haguessin deixat sola a la terra, en aquest male\u00eft m\u00f3n on la nostra exist\u00e8ncia es basa nom\u00e9s que una batalla i la l\u00ednia entre la vida i la mort \u00e9s m\u00e9s fina que un fil de cosir.<\/span><\/o:p><\/div>\n

En Ricard va veure com em baixava una ll\u00e0grima i em va dir intentant animar-me:<\/span><\/o:p><\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Tranquil\u00b7la segur que els trobem.<\/span><\/o:p><\/div>\n

Era com si m’hagu\u00e9s llegit la ment!!, o \u00e9s que potser ens coneixem bastant, t\u00e9 un any m\u00e9s que jo per\u00f2 som ve\u00efns des que \u00e9rem petits i no \u00e9s que siguem molt amics per\u00f2 em cau molt ve, fins i tot crec que sento alguna cosa m\u00e9s per ell que una simple amistat.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>\u00abRiiiiiiing, riiiiiing!!!\u00bb<\/span><\/o:p><\/div>\n

El m\u00f2bil d’en Ricard va sonar, les l\u00ednies telef\u00f2niques tornaven a anar!
Era el seu pare, que preocupat es preguntava com estar\u00edem i si la seva casa seguia en peu, els meus pares estaven amb els seus. Em va alegrar molt saber que eren vius.
Els hav\u00edem de trobar, per\u00f2 abans hav\u00edem de trobar la manera de travessar l’esquerda, ja que est\u00e0vem rodejats.<\/span><\/o:p><\/div>\n

Observ\u00e0vem l’esquerda atentament, fotografiant a cada instant la seva expansi\u00f3, si l’evoluci\u00f3 continuava, en dos dies ens quedar\u00edem amb d\u00e9u metres quadrats per viure.
Ten\u00edem un fogonet engegat per no tenir fred, en el que cuin\u00e0vem unes torradetes per picar, quan inconscientment, em vaig aixecar, tirant al buit el fogonet.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Una gran flamarada va sorgir de l’esquerda i es va formar un bloc de gel de dos metres d’amplada. Els meus ulls es van obrir embadalits, amb temor vaig acostar una altra branqueta trobada a terra i en posar-la sobre el precipici, va quedar aguantada com levitant sobre l’aire.<\/o:p><\/span><\/div>\n

Vaig comprovar que el bloc de gel transparent arribava fins a l’altre costat de l’esquerda i posat els dos peus consecutivament em vaig aventurar per l’escletxa, comprant que el foc havia creat un pon transparent escalfant l’aire gla\u00e7at. Quan estava al punt mig es va comen\u00e7ar a esquerdar i vaig c\u00f3rrer en el sentit d’on havia vingut.<\/span><\/o:p><\/div>\n
– Qu\u00e8 fas?! T’hauries pogut salvar! -em va escridassar en Ricard.<\/span><\/o:p><\/div>\n
– I deixar-te a tu aqu\u00ed?! Mai – li vaig respondre.<\/span><\/o:p><\/div>\n

En silenci vam entrar a l’interior de la casa, al nostre voltant ja no quedava ning\u00fa, el barri tornava a estar desert. Acabaven d’anunciar que una esquerda havia partit la casa blanca per la meitat, engolint unes mil persones, quan per fi vaig trobar una bombona de gas al sotan. De gas a casa ja no en fem servir per\u00f2 sabia que n’hi havia d’haver alguna per l’estufa petita de la sala de projeccions.<\/span><\/o:p><\/div>\n

Vam deixar anar el gas i el vam encendre amb l’encenedor, tirant-ho tot a l’esquerda i aix\u00f2 va crear una immensa flamarada que va congelar tot el tros de fissura del barri. Immediatament vam compartir els nostres descobriments amb la Policia, que desconfiats, ho van provar i en descobrir que funcionava, van prepara milers de quilos de TNT i C4 per repartir per tot el m\u00f3n i congelar totes les esquerdes.<\/span><\/o:p><\/div>\n
 <\/o:p>***<\/span><\/div>\n
<\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
En trobar-nos amb els pares, gaireb\u00e9 els va agafar un atac d’emoci\u00f3. Aviem descobert com salvar el m\u00f3n i d’una revoltada en Ricard em va agafar per l’esquena, em va girar i els nostres llavis es van xocar en uns segons que semblaven infinits.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
***<\/span><\/o:p><\/div>\n
A poc a poc van anar passant els anys i les esquerdes provocadores d’un caos entre la humanitat es van reduir i van quedar dissimulades entre les obres mestres de la poblaci\u00f3. Que han dissimulat els seus efectes de destrucci\u00f3.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n

Ara encara en queden restes de les esquerdes, per\u00f2 d’elles no en surt ni gel ni foc. <\/span><\/o:p><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Mai millor dit: DESPR\u00c9S DE LA TEMPESTA ARRIBA LA CALMA<\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/div>\n
de Ra\u00fcl Malpica 1r ESO<\/i><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Boom! Boom!<\/span><\/o:p><\/div>\n
Ens vam despertar tots alhora amb un gran ensurt, la tempesta continuava sense ganes d\u2019aturar-se, tot seguia igual de fosc. Havien passat almenys 2 dies i no es feia clar, per\u00f2 els rellotges feia hores que s\u2019havien aturat.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
La Cl\u00e0udia i en Mar\u00e7al estaven abra\u00e7ats, com si estiguessin enganxats i sobre d\u2019ells en Joel, la Carla i la M\u00f2nica i al seu costat hi havia en Ricard amb cara de terror, li vaig poder veure gr\u00e0cies a un llamp que va caure a prop de la boca de la cova.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Qu\u00e8 est\u00e0 passant, \u00e9s que aquesta male\u00efda tempesta no parar\u00e0 mai? Vaig dir amb una veu prima del gran ensurt que encara em durava.<\/span> <\/span><\/div>\n
El que havia de ser un bonic viatge de sis dies per la muntanya a la cova dels ossos, s\u2019havia convertit en un mal somni, ens quedaven provisions per tres dies i les llanternes comen\u00e7aven a flaquejar, els m\u00f2bils havien deixat de funcionar a l\u2019inici de la tempesta.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Quan durar\u00e0 aquesta male\u00efda tempesta? I perqu\u00e8 no es fa clar, que … \u2013 va dir la Carla que va ser interrompuda per la M\u00f2nica. <\/span><\/o:p><\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>No noteu que el terra es mou?<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Es notava que el terra es movia com si estigu\u00e9ssim al mig d\u2019un terratr\u00e8mol.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Qu\u00e8 passa? – Va preguntar la M\u00f2nica sense obtenir cap resposta.<\/span><\/o:p><\/div>\n
La tempesta de mica en mica s\u2019anava consumint igual que les nostres provisions anaven fent …<\/span><\/div>\n
Unes hores despr\u00e9s va comen\u00e7ar a clarejar (amb una mica de por al cos) vam sortir de la cova. La nostra cara va canviar quan vam veure que tot havia canviat per complet. El relleu i la vegetaci\u00f3 foren canviades per aquella llarga tempesta. Llavors va ser que en Joel va dir \u2013 Qu\u00e8 ha passat? Tot ha canviat.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Encara ens vam espantar m\u00e9s. Molt lluny en la direcci\u00f3 en la qual nosaltres ven\u00edem s\u2019aixecava una densa columna de fum. Entre tots vam decidir que aquella era la direcci\u00f3 que hav\u00edem de prendre per tornar a casa.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
El nostre 4×4 s\u2019havia esfumat juntament amb la tempesta, o sigui que ens tocava anar-hi caminant. Vam caminar durant tot el dia amb una angoixa molt gran al cor, no hi havia bromes ni comentaris, nom\u00e9s ganes d\u2019arribar a casa i veure que havia passat.<\/span><\/o:p><\/div>\n
A mesura que ens acost\u00e0vem, la columna de fum es feia m\u00e9s i m\u00e9s gran, el nostre poble havia desaparegut, s\u2019havia enfonsat sota terra. Vam acabar d\u2019arribar a la situaci\u00f3 del nostre poble i ens vam quedar pal plantats, sense saber que fer ni que dir. Cada vegada ens f\u00e8iem m\u00e9s preguntes sobre el que havia passat, per\u00f2 no aconsegu\u00edem cap resposta, la situaci\u00f3 cada vegada era m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019assimilar i encaixar.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
No veiem ning\u00fa, ni cap edifici, ni cap cotxe ni cap edificaci\u00f3, nom\u00e9s la immensa columna de fum que sortia del terra. Aquella columna era l\u2019\u00fanica cosa que ens indicava que \u00e9rem al lloc correcte, per\u00f2 amb un canvi de paisatge.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Llavors va ser quan en Ricard va exclamar:<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>I les nostres fam\u00edlies? I les nostres cases? Qu\u00e8 ha passat? Ens hem quedat sols?<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Cada vegada ten\u00edem el cor m\u00e9s encongit i ens costava m\u00e9s respirar. Llavors la Cl\u00e0udia i la Carla van comen\u00e7ar a cridar <\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7         <\/span><\/span>Pareee! Mareee!<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
No van obtenir cap resposta, no sab\u00edem que hav\u00edem de fer i ens vam seure, all\u00e0 al terra, cansats i espantats amb una pila de dubtes i sense cap resposta. No s\u00e9 l\u2019estona que vam estar all\u00e0 asseguts, al mig del silenci i els rajos de sol.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
De sobte vam sentir els plors d\u2019una criatura, ens vam girar de cop, vam veure la senyora Fina amb la seva filla als bra\u00e7os. Tenien tot de preguntes per fer-li, per\u00f2 a la vegada tem\u00edem a les respostes que ens podes donar la senyora Fina. On eren les nostres fam\u00edlies? Qu\u00e8 havia passat? Qu\u00e8 havien de fer ara? Per la senyora Fina va ser m\u00e9s r\u00e0pida que nosaltres alhora de contestar.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7       <\/span><\/span>Les vostres fam\u00edlies estan b\u00e9, el senyor Josep (El senyor Josep, era f\u00edsic que donava classes a la universitat i que vivia al nostre poble) diu que tot el que ha passat \u00e9s un c\u00e0stig de la natura per no cuidar-la i ens diu que hem tingut molta sort, perqu\u00e8 ella s\u00ed que ens ha deixat viure a nosaltres.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Llavors ens va indicar quin era el cam\u00ed que hav\u00edem de seguir per arribar on eren les nostres fam\u00edlies, no ens pod\u00edem ni moure, era tot tan estrany … per\u00f2 ens vam posar a caminar darrere seu, amb moltes ganes. Despr\u00e9s de les abra\u00e7ades i petons amb els pares i amics, vaig comen\u00e7ar a respirar m\u00e9s alleujat. Vam parlar un moment amb les nostres fam\u00edlies per assegurar-nos que estaven b\u00e9 i ens dirigirem a veure el senyor Josep, perqu\u00e8 ens poses al dia de tot el que havia succe\u00eft, que va comen\u00e7ar a explicar:<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
\u00b7    <\/span><\/span>Hem estat sis dies a la foscor, mentre tota la natura canviava. Quan va comen\u00e7ar a tremolar el terra, tots vam sortir de les cases i ens vam dirigir a l\u2019explanada per estar m\u00e9s segurs. Es va fer molt fosc i vam estar un munt de dies a les fosques, es van aturar els rellotges i poc a poc es van consumir les piles de les llanternes, aix\u00ed que no veiem res del voltant. Al sis\u00e8 dia, quan es va comen\u00e7ar a fer clar, vam veure que les nostres cases, empreses i cultius havien desaparegut, tampoc funciones les l\u00ednies de m\u00f2bils ni els port\u00e0tils que algun dels ve\u00efns va agafar a corre cuita.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 de tots maneres la natura, ens ha donat una lli\u00e7\u00f3 de com ens hem de comportar. Ha respectat les nostres vides i ens ha donat una altra oportunitat de comen\u00e7ar, aix\u00f2 si amb un respecte cap a ella, sin\u00f3 la pr\u00f2xima vegada podria ser molt pitjor, podria extingir-nos del tot…<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Haurem de tornar a viure com antigament es feia, respectant el medi ambient i aprofitant les coses bones de la natura.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Vam ca\u00e7ar un porc senglar i el vam fer a la brasa, va ser el millor banquet que hav\u00edem fet mai, mentre menj\u00e0vem, vam comen\u00e7ar a parlar de quina manera tornar\u00edem a construir el nostre nou poble.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
Es va fer fosc i tots amb rotllanes al voltant de les fogueres parl\u00e0vem i r\u00e8iem, feia molt de temps que les fam\u00edlies i ve\u00efns no tenien una conversa profunda per parlar de les preocupacions i els objectius que tenien per poder tirar endavant. Van passar les hores i tots ens vam anar estirant al voltant de les fogueres per dormir, despr\u00e9s de tot el que havia passat em vaig donar compte que el que havia passat no era del tot dolent, la natura ens havia castigat, si per\u00f2 torn\u00e0vem a parlar entre nosaltres, a confiar en els altres i amb ganes de tirar endavant d\u2019una manera molt diferent a la que hav\u00edem viscut fins ara.<\/span><\/o:p><\/div>\n
<\/div>\n
<\/span><\/div>\n
Tinc molta son vaig a descansar, em sento tranquil i feli\u00e7, fins dem\u00e0 amics…<\/span><\/o:p><\/div>\n

<\/span><\/b><\/div>\n

INC\u00d2GNITES<\/span><\/span><\/b><\/o:p><\/span><\/b><\/div>\n
de Pia Bonadona 3r ESO<\/i><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Vaig sentir el despertador, per\u00f2 el vaig evitar. Vaig fer l\u2019intent d\u2019aixecar-me, per\u00f2 va ser <\/b>llavors quan vaig recordar que era dijous, i no m\u2019agraden els dijous, gens. Vaig decidir allargar cinc minuts m\u00e9s la nit. Malauradament, ja m\u2019era impossible adormir-me com havia estat fent fins al moment en qu\u00e8 l\u2019alarma del meu m\u00f2bil va decidir sonar despr\u00e9s de la seva, tamb\u00e9, llarga dormida.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Vaig sentir la veu alarmada de la meva mare de fons, i vaig recordar que continuava essent dijous, i que, en un moment o altre, hauria de posar els peus descal\u00e7os sobre el terra gla\u00e7at i caminar fins al lavabo i b\u00e9, fer la rutina de cada mat\u00ed abans d\u2019anar a l\u2019institut. <\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
A vegades m\u2019agradaria tenir una altra vida, s\u00e9 que sona melodram\u00e0tic, per\u00f2 no estaria malament poder trencar amb les rutines i viure una vida espont\u00e0nia fent el que em vingu\u00e9s de gust a cada moment. <\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Per on an\u00e0vem? Ah, s\u00ed! La veu alarmada de la meva mare. Cridant com una desesperada com fa cada dijous, va decidir treure\u2019m de sobre el llen\u00e7ol i deixar descobertes les meves cames. <\/span>Finalment, vaig decidir aixecar-me.<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Quan vaig arribar a la cuina, ja tenia l\u2019esmorzar preparat. Tot d\u2019una, vaig veure com el suc de taronja trontollava fren\u00e8ticament, i \u00e9s que potser, vaig pensar, m\u2019havia tornat boja. Vaig mirar cap a la meva dreta, i \u00e9s quan vaig veure els pl\u00e0tans i les pomes caient salvatgement de la fruitera. Definitivament, m\u2019havia tornat boja. Vaig cridar la cridanera de la meva mare, per\u00f2 no responia. Reconec que se sentien molts de sorolls de mobles caient i trencant-se. I \u00e9s quan vaig adonar-me que potser no estava delirant del tot. Vaig sentir un crit molt i molt agut, vaig fer mitja volta i… i… ja no recordo res m\u00e9s, em sap greu.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Tot i que fa estona que parlo, les paraules no m\u2019acaben de sortir amb flu\u00efdesa. Estic sola, potser hi ha un altre noi a la sala, per\u00f2 no aconsegueixo distingir-lo, i una noia joveneta, que \u00e9s a qui li estic explicant tota la meva hist\u00f2ria.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Ha fet que \u201cs\u00ed\u201d amb el cap i ha marxat, ara em sento sola. Crec que fa hores que no menjo res, ja que noto un gran buit a l\u2019est\u00f3mac. No s\u00e9 si \u00e9s de gana o del neguit de no saber qu\u00e8 se n\u2019ha fet, de la meva vida, en aquestes hores, i qu\u00e8 se n\u2019ha fet, de la meva fam\u00edlia i dels meus amics. M\u2019estic comen\u00e7ant a posar nerviosa i a notar com l\u2019aire em falta, quan, per sort, arriba la noia.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Li demano, educadament, que posi resposta a tot aix\u00f2 que m\u2019incomoda, aix\u00ed que comen\u00e7a a explicar-me la seva hist\u00f2ria obertament, com he fet jo abans.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Es diu Marta i t\u00e9 29 anys i escaig. Diu que ha estudiat la carrera de medicina, i ho diu amb veu ferma i orgullosa. Despr\u00e9s m\u2019explica que ella ha sortit del seu petit refugi de muntanya aquest mat\u00ed i que s\u2019ha trobat amb un exterior totalment diferent al que ella havia vist abans d\u2019anar a dormir, aix\u00ed que ha baixat al poble i ha sentit una veu que remugava alguna cosa, i que \u00e9s aix\u00ed com m\u2019ha trobat entre algunes runes del que havia estat casa meva, ho he de dir en passat, encara que em faci mal, perqu\u00e8 la Marta m\u2019ha dit que no es pot aprofitar massa res del que havia estat el meu poble. De veritat que em fa mal haver de parlar de la meva vida rutin\u00e0ria  en passat.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Em demana que m\u2019esperi, i \u00e9s aix\u00f2 el que faig mentre es retira del meu costat. Sento que diu alguna cosa en veu baixa, deu haver-hi un home a prop de la meva butaca, perqu\u00e8 puc distingir clarament una veu ronca que conversa amb la Marta.<\/o:p><\/b><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Potser s\u00f3n marit i muller, ja que l\u2019entonaci\u00f3 de la Marta, quan parla amb ell, \u00e9s de m\u00e9s confian\u00e7a que no pas quan parla amb mi.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Els meus pares. Qu\u00e8 se n\u2019ha fet, d\u2019ells? \u00c9s aix\u00f2 el que penso sobtadament i el que dic cridant amb la intenci\u00f3 que la Marta em respongui.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
La Marta ve, curosament, cap al meu costat i, amb una veu dol\u00e7a, em diu que s\u00f3n morts. Que tothom \u00e9s mort. Menys ella, aquell home del meu costat i  jo.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Noto com els ulls se m\u2019omplen de ll\u00e0grimes.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Passen els dies. Ja s\u00e9 qui \u00e9s l\u2019home estrany amb qui la Marta havia estat parlant fa unes setmanes. Em va dir que era un amic seu de tota la vida mentre es dedicaven mirades de complicitat. <\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Em sento sola, per qu\u00e8 enganyar-me? La Marta i en Jan (\u00e9s aix\u00ed com es diu l\u2019home), em tracten com una filla, o com una amiga o, b\u00e9, no ho s\u00e9, \u00e9s dif\u00edcil explicar-ho, per\u00f2 ells em continuen veient com una estranya. No he sortit de la masia en qu\u00e8 em vaig despertar aquell dijous, aix\u00ed que no s\u00e9 el que, veritablement, ha passat a fora. <\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
\u00c9s maca, la masia. Me l\u2019he recorreguda de cap a peus, passadissos amunt, passadissos avall, ara en aquesta habitaci\u00f3, ara en aquesta altra, menys en una. La Marta m\u2019ha deixat totalment prohibit entrar-hi i no en tinc ni idea, del que em poden amagar all\u00e0 dins.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Fa tres setmanes que estic tancada a la masia, el temps passa lent i cada vegada canvia m\u00e9s el meu estat d\u2019\u00e0nim. Puc notar-me decaiguda, sense ganes de fer res i, tot de cop, despr\u00e9s d\u2019una petita migdiada que faig sovint, despertar-me amb molta energia i amb ganes de fer tot tipus d\u2019activitat, no m\u2019ho explico. Tampoc m\u2019explico tantes inc\u00f2gnites entre la Marta i en Jan cap a mi. Cada vegada m\u2019estranya m\u00e9s la meva conviv\u00e8ncia amb ells.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Ja n\u2019estic farta, d\u2019haver de viure enganyada, que \u00e9s aix\u00ed com em sento. Comen\u00e7ar\u00e9 per descobrir qu\u00e8 s\u2019amaga darrere la \u201cporta prohibida\u201d, que crec que far\u00e0 que entengui perqu\u00e8 la Marta i en Jan m\u2019han acollit. S\u2019ha acabat. Far\u00e9 fora els meus dubtes. <\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Torno a posar els peus sobre el terra fred, i em fa venir una esgarrifan\u00e7a, potser perqu\u00e8 \u00e9s el primer cop, despr\u00e9s d\u2019aquell dijous, que rebutjo les sabatilles. Camino a poc a poc evitant que la meva respiraci\u00f3 ressalti tant sobre la tranquil\u00b7la nit, tant, que faci despertar la Marta i en Jan.<\/o:p><\/span><\/div>\n
Hi arribo, obro la porta, que, sorprenentment, no estava tancada amb clau i… no m\u2019ho puc creure. L\u2019\u00faltim que m\u2019hagu\u00e9s esperat trobar-hi era tot de pots buits. M\u2019hi acosto m\u00e9s per poder llegir les respectives etiquetes. Aconsegueixo llegir, entre moltes: primer dia, segon dia, tercer dia… No ho entenc. Miro sobre la taula que hi ha al centre de la cambra, on hi ha una llibreta. L\u2019obro i llegeixo com, pas a pas, aquests dos bruixots llicenciats a la Universitat de Bruixots d\u2019un nom tot peculiar, m\u2019han anat matant dia a dia des que em van acollir. Quan miro l\u2019\u00faltima p\u00e0gina, hi ha escrit, en un raconet a la dreta del full: Treball te\u00f2ric i pr\u00e0ctic. \u00c9s llavors quan entenc que he estat el seu ratol\u00ed. M\u2019han contaminat tot l\u2019organisme i m\u2019han enganyat. Tinc la intenci\u00f3 d\u2019escapar-me corrents i tornar a casa meva, on qui sap si els meus pares s\u00f3n vius o no, perqu\u00e8 comen\u00e7o a dubtar del terratr\u00e8mol que vaig viure el dijous al mat\u00ed.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
Quan surto per la porta principal, aconsegueixo veure, en mig de la foscor, tot de persones feinejant. Sembla que volen reconstruir el poble del terratr\u00e8mol que, efectivament, va ser cert, per\u00f2 que no va acabar amb l\u2019exist\u00e8ncia de tothom, com em va fer creure la Marta. Vull marxar corrents cap a un hospital, perqu\u00e8 uns metges de veritat em tractin i em desintoxiquin. Faig un pas, per\u00f2 caic a terra com un pes mort i sento la veu d\u2019en Jan de fons:<\/o:p><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-No ha fet falta aplicar l\u2019\u00faltima poci\u00f3.<\/o:p><\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n

<\/span><\/div>\n
CAT\u00c0STROFE NATURAL?<\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/span><\/b><\/div>\n
de Berta Coll 3r ESO<\/i><\/span><\/span><\/div>\n
S\u00f3c immigrant en un territori que fa dos mesos formava part del meu pa\u00eds, encara que no s\u2019assembli gens al que era el meu ambient de sempre.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
A la meva classe d\u2019Andalusia tamb\u00e9 n\u2019hi havia, de nens com jo a qui anomenen immigrants, per\u00f2 eren de nacionalitats ben diferents i la majoria tenien la pell d\u2019altres colors. En Samuel, que va ser el meu company de taula durant els \u00faltims tres mesos que vaig ser a Sevilla, venia de l\u2019\u00c0frica i tenia la pell ben fosca, quasi del color de la xocolata. La Karenina, en canvi, era de R\u00fassia i tenia un color molt clar, gaireb\u00e9 blanc. Recordo que les galtes, quan tenia vergonya, se li tornaven del color de les maduixes, i gr\u00e0cies a aquesta coloraci\u00f3 era molt f\u00e0cil recon\u00e8ixer els seus sentiments.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Durant les primeres hores posteriors al desastre em vaig sentir for\u00e7a indiferent, com si fos en una bombolla que em mantenia al marge d\u2019una realitat dif\u00edcil de creure. Mentre els meus germans i jo \u00e9rem a la taula del menjador fent els deures, la meva tauleta electr\u00f2nica incrustada al bra\u00e7 esquerre va sonar informant-me d\u2019un nou missatge. Al cap de tres segons, potser perqu\u00e8 jo em trobava m\u00e9s a prop del senyal de l\u2019internet, va sonar la tauleta d\u2019en Pablo, el meu germ\u00e0 gran. Ens vam mirar sorpresos, plantejant per primera vegada la possibilitat d\u2019un fet important. Vam confirmar-la en veure que tots quatre reb\u00edem el mateix so en un interval de temps pr\u00e0cticament inexistent. Va ser la Patr\u00edcia qui va obrir aquella pestanya que pampalluguejava intermitentment a l\u2019aparell que ja gaireb\u00e9 formava part de nosaltres.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
-La not\u00edcia diu que hi ha hagut un terrible terratr\u00e8mol que ha afectat tot el territori terrestre conegut. En alguns punts del m\u00f3n ha causat un brusc despla\u00e7ament de les plaques tect\u00f2niques, que ha provocat la separaci\u00f3 natural d\u2019alguns pa\u00efsos \u2013va dir la meva germana, amb una cara d\u2019al\u00b7lucinaci\u00f3 que no \u00e9s gens t\u00edpica d\u2019ella.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
-Ostres! Doncs no deu haver arribat a Espanya, perqu\u00e8 jo, si m\u00e9s no, no he notat ni un lleuger tremolor! \u2013va dir en Pablo, amb un to alegre molt propi del seu tarann\u00e0.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Minuts despr\u00e9s, per\u00f2, vam saber que s\u00ed que havia arribat a Espanya, i d\u2019una forma molt potent. No hi havia hagut cap v\u00edctima mortal, per\u00f2 es veu que havia separat Catalunya de la resta de la superf\u00edcie, de manera que la part de la franja de Ponent d\u2019Arag\u00f3 havia quedat exposada a l\u2019aigua del mar i la comunitat aut\u00f2noma havia quedat flotant per totes bandes, perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u2019havia desenganxat de Fran\u00e7a pel nord. Resulta que hi havia diversos llocs al m\u00f3n on passava una cosa semblant: Esc\u00f2cia ja no estava unida al Regne Unit, Texas havia despla\u00e7at una mica M\u00e8xic fins arribar a lliurar-se del contacte amb els Estats Units, i el Tibet havia fet pressi\u00f3 sobre el Nepal per aconseguir fer-lo moure avall i acompanyar-lo ell tamb\u00e9, de manera que ja no tocava la Xina.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Curiosament, tots aquests punts del m\u00f3n tenien en com\u00fa l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia del pa\u00eds al qual pertanyien feia uns setanta anys, cap al 2016, per\u00f2 les respectives negociacions havien quedat en un punt mort i no havien tirat endavant. Casualitat o arma del dest\u00ed? Fos el que fos, aquell fet incre\u00efble va causar un gran rebombori entre tots els ciutadans.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Al cap de deu dies, mentre an\u00e0vem a escola amb el cotxe lila de la mare, perqu\u00e8 els dimarts ens hi portava ella, vam rebre una nova notificaci\u00f3. Aquest cop vaig ser jo el primer a obrir-la. Resulta que Catalunya, despr\u00e9s del desastre natural, s\u2019havia proclamat independent. A partir d\u2019aquell moment, quan toqu\u00e9s geografia, m\u2019hauria d\u2019aprendre una comunitat aut\u00f2noma menys per\u00f2 un pa\u00eds m\u00e9s.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
El moviment es va calmar, i aviat ja quasi ning\u00fa en parlava. De tant en tant els m\u00e9s ir\u00f2nics aprofitaven la situaci\u00f3 per inventar algun nou acudit i els cient\u00edfics estaven molt enfeinats fent informes del que havia passat. Fins que va arribar el dia de la famosa anunciaci\u00f3 familiar, que \u00e9s com l\u2019he batejat.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
El pare va arribar de la feina mentre din\u00e0vem i es va asseure com feia habitualment. Llavors, encara que amb la veu tremolosa, ens va explicar que li havien ofert la possibilitat d\u2019anar a treballar de corresponsal a Barcelona. Hi anir\u00edem el mes vinent, perqu\u00e8 era una oportunitat \u00fanica i molt ben pagada. No hi havia volta de full.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
El meu pare treballa de periodista en una televisi\u00f3 comarcal for\u00e7a potent. Es veu que  va con\u00e8ixer la meva mare mentre li feia una entrevista de carrer, i s\u2019hi havia fixat de seguida.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Ahir,finalment, vam empaquetar l\u2019\u00faltima bossa i ens vam dirigir cap al vaixell. Vam pensar d\u2019anar-hi amb avi\u00f3, per\u00f2 anar per mar era una opci\u00f3 m\u00e9s temptadora perqu\u00e8 la situaci\u00f3 geogr\u00e0fica era digna de veure.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
I avui, per acabar d\u2019una vegada per totes el c\u00famul de novetats i canvis, comen\u00e7o a la nova escola. Haur\u00e9 de parlar catal\u00e0, que m\u2019han dit que \u00e9s una llengua molt maca. En arribar, em toca una nova assignatura que parla del futur de Catalunya partint de la cat\u00e0strofe.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
-Com ja deveu saber, Catalunya va estar lluitant per aconseguir la independ\u00e8ncia en l\u2019\u00e8poca dels vostres avis. Van fer moltes manifestacions i gaireb\u00e9 ho van ser, per\u00f2 els pactes van quedar oblidats i aturats. La cat\u00e0strofe va decidir per nosaltres enlloc de les urnes \u2013explica un professor amb el cap pelat.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
Veig que el noi que s\u2019asseu al meu costat aixeca el dit. Abans m\u2019ha semblat que li deien Jordi, per\u00f2 no n\u2019estic segur.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
-Josep, els sism\u00f2grafs mostren un brusc moviment sobtat que va despla\u00e7ar la nostra terra, oi? No s\u2019han plantejat, els cient\u00edfics, si l\u2019energia acumulada a l\u2019interior de la terra \u00e9s producte de la for\u00e7a d\u2019un poble unit i no dels fen\u00f2mens habituals?<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n
I el professor es posa a riure i li diu que potser s\u00ed, que potser totes les petites accions humanes d\u2019aquells avantpassats van acumular-se per formar una cat\u00e0strofe natural que els ha acabat beneficiant.<\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
***<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot seguit us presentem les redaccions guanyadores de les categories A i B, i els corresponents acc\u00e8ssits. L’esquerda de l’infern fou la guanyadora de la categoria A l’autora de la qual fou Laia Planas; l’acc\u00e8ssit d’aquesta categoria el guany\u00e0 Ra\u00fcl Malpica amb la redacci\u00f3 Despr\u00e9s de la tempesta arriba la calma. Pia Bonadona guany\u00e0 el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-919","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/919","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=919"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/919\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1589,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/919\/revisions\/1589"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=919"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=919"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=919"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}