{"id":1030,"date":"2015-08-11T10:38:00","date_gmt":"2015-08-11T08:38:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/en-record-de-pere-pujolas-i-maset\/"},"modified":"2017-09-25T23:45:15","modified_gmt":"2017-09-25T21:45:15","slug":"en-record-de-pere-pujolas-i-maset","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/general\/en-record-de-pere-pujolas-i-maset\/","title":{"rendered":"En record de Pere Pujol\u00e0s i Maset"},"content":{"rendered":"
\n

La darrera setmana de juliol vam con\u00e8ixer amb sorpresa, i de forma inesperada que en Pere Pujol\u00e0s havia mort. Com us dic vam rebre la not\u00edcia amb molta sorpresa perqu\u00e8 en Pere no estava malalt, per\u00f2 malauradament s\u00ed que va patir una malaltia que se l’endugu\u00e9 molt de pressa, amb molta pena per part de tots els que el vam con\u00e8ixer i estimar. I dic que el vam estimar sense cap ret\u00f2rica, ell era aix\u00ed: es feia estimar. Podria dir-ne moltes coses i fer mem\u00f2ria de moments que vam compartir a la feina, a l’institut, en el lleure…, per\u00f2 encara no us he dit quina relaci\u00f3 va tenir<\/span>\u00a0 <\/span>en Pere Pujol\u00e0s amb l’institut d’Angl\u00e8s.<\/span><\/p>\n

Ell va comen\u00e7ar a fer-hi classes com a mestre de taller de fusteria, quan el centre era un institut de formaci\u00f3 professional, va ser-ne director del 1988 al 1991, any que \u2013despr\u00e9s d’haver fet la carrera de Pedagogia- va tenir l’oportunitat d’anar a treballar en un EAP de Banyoles i va deixar l’ensenyament a secund\u00e0ria. Angl\u00e8s, amb en Pere al capdavant, va ser dels primers centres que van emprendre la Reforma Educativa de finals del 90, una de les tantes reformes que hem entomat i patit els que ja fa anys que ens dediquem a l’ensenyament. <\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d’Angl\u00e8s i Banyoles, en Pere va emprendre i continu\u00e0 una carrera en el m\u00f3n de la pedagogia, per\u00f2 a les aules de la Universitat de Vic.<\/span><\/p>\n

En Pere forma part de la hist\u00f2ria de l’institut d’Angl\u00e8s, i va contribuir a fer-lo cr\u00e9ixer, en espais, grups, i en autoestima. Quan va marxar d’Angl\u00e8s va escampar el seu saber fer arreu per on\u00a0 va passar, per\u00f2 a l’institut\u00a0 conservarem sempre un record profund de la seva petjada.<\/span><\/p>\n

Els que el recordeu o vagament us sona el seu nom ben segur que teniu una imatge d’un home alt i ben plantat, amb una barba ofenosa, que de jove era negra i que, naturalment se li va anar tornant blanca, cosa que li donava una imatge de patriarca carregat de bonhomia i que, tractat de prop, era molt m\u00e9s que una imatge.<\/span><\/p>\n

Gr\u00e0cies Pere, per com eres, per tot el que vas fer i per tot el que ens vas ensenyar a tota una generaci\u00f3 d’alumnes i de professorat molt jove que vam aprendre a fer d’ensenyants al petit i gran institut Rafael Campalans d’Angl\u00e8s.<\/span><\/p>\n

Roser Sidera<\/span><\/i><\/p>\n

Directora<\/span><\/i><\/p>\n

Tot seguit us deixem un parell d’articles en record d’en Pere, per si us ve de gust de llegir-los i poder-ne compartir el record. El primer \u00e9s de l’Albert Bayot, actual director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona i l’altra reflexi\u00f3 \u00e9s d’en Narc\u00eds Cadena i Mas\u00f3.<\/span><\/i><\/p>\n

Ens ha deixat en Pere Pujol\u00e0s<\/span><\/b><\/p>\n

Aquest dimarts 28 de juliol el m\u00f3n de l'ensenyament de les comarques gironines ha sofert una p\u00e8rdua important: en Pere Pujol\u00e0s i Maset. Vull expressar el meu condol a la fam\u00edlia en nom propi i, tamb\u00e9, en nom del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.<\/span><\/p>\n

En Pere ha estat una persona amb una traject\u00f2ria de comprom\u00eds en el camp professional i tamb\u00e9 en el camp del voluntariat. El recordaran escoles i instituts que han rebut formaci\u00f3 sobre atenci\u00f3 a la diversitat i sobre aprenentatge cooperatiu, equips d'assessorament psicopedag\u00f2gic, personal de les direccions generals d'infantil i prim\u00e0ria i d'ESO i batxillerat i una incomptable r\u00e8cula de persones vinculades a la formaci\u00f3 que han anat coincidint amb ell i, sens dubte, aprenent d'ell. I tamb\u00e9, en un altre \u00e0mbit, el recordaran monitors i monitores, i directors i directores de lleure de les nostres comarques.<\/span><\/p>\n

Quan una persona de les caracter\u00edstiques d'en Pere marxa, de manera inesperada, d'avui per dem\u00e0, ens queda un buit molt important i la pregunta infinita sobre el nostre pas per aquest m\u00f3n. La resposta es fa visible quan veiem la petja positiva que ha deixat en molts de nosaltres i s'evidencia que el seu record perdurar\u00e0 i que el seu pas no ha estat en va.<\/span><\/p>\n

He tingut la sort de compartir amb en Pere uns quants anys i projectes a l'Escola de l'Esplai de Girona, sobretot dissenyant els materials i la formaci\u00f3 per a directors i monitors d'educaci\u00f3 en el temps lliure, i tamb\u00e9 he pogut col\u00b7laborar amb ell en projectes vinculats a la universitat i en temes de formaci\u00f3 sobre l'atenci\u00f3 a la diversitat a l'ESO, i sempre, sempre, havia trobat en ell un excel\u00b7lent company de treball, una persona receptiva i de tracte amable i absolutament respectuosa.<\/span><\/p>\n

El trobar\u00e9 a faltar i, com jo, l'enyorarem molts docents i monitors de les comarques gironines, per\u00f2 la llavor del que ens ha anat ensenyant creixer\u00e0 i continuar\u00e0 viva. Fins sempre, Pere.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/h1>\n

En Pere Pujol\u00e0s i Maset<\/span><\/b><\/h1>\n

Vaig tenir la sort i el goig de con\u00e8ixer en Pere, quan era molt jove, a l'antic hospital de Santa Caterina. Cada diumenge hi entrava a les sis del mat\u00ed i en sortia quan havia donat el dinar als malalts. Els escoltava molt b\u00e9, perqu\u00e8 es mostrava receptiu, atent i obert al que li comunicaven; per\u00f2 no en tenia prou, ja que es deixava interpel\u00b7lar i, amb molta empatia, sabia posar-se en el lloc de l'altre i acompanyar-lo sense patiment per part seva. De qualitats innates en tenia unes quantes. La seva intel\u00b7lig\u00e8ncia \u2013superior a la normal\u2013 passava desapercebuda gr\u00e0cies a la seva senzillesa, naturalitat i humilitat en el fer. Aquesta saviesa anava creixent a for\u00e7a d'un treball rigor\u00f3s, ordenat i exigent. Per les seves aptituds hauria estat un bon metge. Era r\u00e0pid quan convenia i tenia una gran intu\u00efci\u00f3 pel perill.<\/span><\/p>\n

Us explicar\u00e9 una an\u00e8cdota en la qual en Pere va salvar la vida a una persona que volia saltar pel balc\u00f3 perqu\u00e8 deia que nom\u00e9s era a dos pams de terra. Va ser molt r\u00e0pid i el va poder agafar pels peus quan anava a llan\u00e7ar-se al buit. En Pere estimava la vida i tot el que representa, per aix\u00f2 la donava en escreix: a la seva fam\u00edlia, als seus alumnes, a la parr\u00f2quia, a C\u00e0ritas, etc.<\/span><\/p>\n

El servei als altres el va exercir en el camp de l'ensenyament. Quanta sort, els alumnes que el tingueren com a professor, a l'Escola Professional d'Angl\u00e8s, UdG, UVIC, de la qual fou deg\u00e0. Era un gran expert en treball cooperatiu, mat\u00e8ria de la qual havia escrit llibres i donat confer\u00e8ncies arreu de l'Estat… Molts alumnes diuen que es preparava molt b\u00e9 les classes, que oferia el material pedag\u00f2gic adequat per ampliar els continguts de la mat\u00e8ria, que explicava d'una manera brillant i entenedora, sobretot tractant els temes amb una enorme profunditat. Ens ha deixat un home amb unes idees molt clares que, l'any 1977, era un admirador de Santa Teresina de Lisieux.<\/span><\/p>\n

Gr\u00e0cies, estimat Pere, pel teu exemple, el teu estil de vida, el teu treball…<\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La darrera setmana de juliol vam con\u00e8ixer amb sorpresa, i de forma inesperada que en Pere Pujol\u00e0s havia mort. Com us dic vam rebre la not\u00edcia amb molta sorpresa perqu\u00e8 en Pere no estava malalt, per\u00f2 malauradament s\u00ed que va patir una malaltia que se l’endugu\u00e9 molt de pressa, amb molta pena per part de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-1030","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1030"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1731,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030\/revisions\/1731"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesrafaelcampalans\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}