Esther Boix

Ester Boix i Pons va néixer a Llers, Alt Empordà el 1927 i va morir a Anglès, la Selva el 2014. Durant la seva infància i adolescència va ser intervinguda quirúrgicament moltes vegades perquè de petita va patir poliomielitis, una malaltia infecciosa produïda per un virus que ataca la medul·la espinal i provoca atròfia muscular i paràlisi. A conseqüència d’aquesta malaltia no podia tenir una vida normal i s’havia de quedar moltes hores a casa en repòs. Entre els 18 i els 20 anys aquesta malaltia va anar millorant, però li va deixar seqüeles de per vida. Després de la Guerra Civil va estudiar música, pintura i literatura, ja que el seu pare considerava que anaven molt bé per la seva condició física. Quan tenia 18 anys es va ingressar a l’escola de Belles Arts de Barcelona on va rebre un ensenyament força academicista. L’any 1950, juntament amb els pintors Joaquim Datsira i Ricard Creus i els escultors Francesc Torres Monsó, Josep Mari Subirachi Martí Sabé van fundar el Grup Postectura que estava inscrit en una estètica figurativa i constructivista. D’altra banda, el 1952 també s’uneix al Grup Indika, el primer moviment d’avantguarda de les comarques gironines, promogut pel pintor Joan Massanet, iniciat el febrer de 1952 amb una exposició a la sala de sessions de l’Ajuntament de Girona. Ells volien estimular la independència creativa de cadascú i participar en la creació d’un llenguatge renovat, i amb un estil plàstic oposat a les idees antiquades del passat.

L’any 1953 se’n va anar a París becada pel Govern de França a través d’un concurs convocat pel Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona. Allà va descobrir què significava l’art lliure, que buscava essencialment l’enriquiment intel·lectual i sensible, que després la va portar a endinsar-se entre els nuclis artístics més actius de Catalunya i Espanya. L’any 1956 es va casar amb Ricard Creus i se’n varen anar a Milà com a viatge de noces. Aquest viatge va acabar convertint la ciutat en casa seva durant dos anys, per tornar a Barcelona a causa del naixement del seu fill Adrià. Allà Esther va exposar amb grans resultats. L’any 1964 Esther Boix crea el grup Estampa Popular a Barcelona, el qual es caracteritzava per fer un art de fàcil comprensió per a la gent, barat, ja que bàsicament feien gravats i tenien una intenció i implicació politicosocial. Dins d’aquest context reivindicatiu hi havia a Catalunya també el moviment de la Nova Cançó. L’any 1967 Esther Boix i Ricard Creus crearen l’Escola de Tècniques d’Expressió l’Arc. Al final de la seva vida se’n va anar a viure a una masia a prop de la Fageda d’en Jordà amb el seu home, per tornar a connectar amb les arrels gironines d’ella i la natura. Els últims dies de la seva vida tornarà a Anglès, on mor amb 87 anys el 26 de maig del 2014. Esther Boix va practicar diverses tècniques artístiques. A part de la pintura a l’oli i acrílic, va treballar sobre paper, amb mina de grafit, tinta xinesa, gouache i collage. També va desenvolupar la seva activitat artística en el camp del tapís i va treballar el fang i la ceràmica. Va practicar el gravat, en les modalitats de punta seca, aiguafort i litografia, i també el linòleum, sobretot per a l’Estampa Popular Catalana (1965).

 

Font: