Colònia Burés

La Colònia Burés és una colònia tèxtil creada el 1887 a Anglès, municipi de la Comarca de la Salva, per la societat Burés I Salvadó, dedicada a la producció de teixits i filatura de cotó i que va acabar la seva activitat l’any 2008 amb el nom de Buretex. Actualment, l’edifici del vapor de la fàbrica Burés està situat a l’angle nord-est de l’antiga fàbrica Burés d’Anglès. És un edifici industrial que allotja l’element més singular: la màquina del vapor. El vapor Burés és una màquina industrial de 200 CV de força del sistema Corliss fabricada l’any 1900 per La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, que està en perfecte estat de conservació i de funcionament en el mateix lloc on va ser emplaçada. L’any 2010 va ser declarat  bé cultural d’interès nacional.

Els Burés, que provenien d’una família de fusters, van introduir-se en la indústria tèxtil, en col·laboració amb els seus amics Borràs (amb els quals van emparentar), amb una fàbrica, que va entrar en funcionament el 1860, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Va ser l’any 1881 quan apareix a Anglès la raó social Burés Germans, i comencen tots els preparatius per edificar un gran complex tèxtil que posteriorment serà la joia de la companyia. Després de vèncer innombrables problemes i retardar algunes vegades la posada en marxa de la nova construcció, finalment, el diumenge dia 13 de novembre de 1887, s’inaugurava esplèndidament la fàbrica tèxtil. La nau principal de la fàbrica albergava al seu interior una magnífica turbina, que en aquells moments era la joia de l’empresa. L’aparell va ser construït a Girona, als tallers de la reputada empresa Planes i Flaquer, i era l’orgull dels propietaris de la nova indústria.

La fàbrica aprofitava l’energia del riu Ter a través del Canal de les Indústries. A final del segle XIX, les irregularitats del cabal fan que s’opti primerament pel carbó d’Osor, fins que es construeix l’edifici del vapor. Més endavant, ja a principis del segle XX, els Burés van promoure la construcció del salt del Pasteral, al terme municipal de La Cellera de Ter, una de les obres hidràuliques més importants de Catalunya. A final de segle, en les fàbriques d’Anglès, ja hi treballaven 250 obrers.

Durant la Guerra Civil espanyola va ser col·lectivitzada i convertida en fàbrica d’armament. El mateix any 1939 la indústria torna a produir teixits i arriba a tenir més de 1.000 treballadors fins a finals del segle XX i primers del segle XXI, quan el setembre de 2002, Filatures Burés fa suspensió de pagaments, tanca l’empresa i s’inicia un moviment social per protegir i conservar l’edifici del vapor. El 2003 l’Ajuntament d’Anglès adquireix la propietat de la màquina del vapor en subhasta pública i l’any 2006, per conveni urbanístic, la propietat de diverses naus.

La família disposà d’una residència just davant de la fàbrica d’Anglès, anomenada Vila Eulàlia, el nom de l’esposa de Francesc Burés. Es tracta d’una casa modernista d’autor desconegut, tot i que sembla que Rafel Masó hi va fer alguna intervenció.

Resultado de imagen de colonia burés angles