Pau Joan Hernàndez ens ha visitat aquest mes de desembre per parlar-nos, una vegada més, de la seva novel·la L’ombra del Stuka, i en termes més generals de com és la seva vida d’escriptor, i de com s’ho fa per arribar al seu públic lector. Un públic lector majoritàriament adolescent, tot i que ell no es cansa de dir que no escriu per a nois i noies joves sinó que ho fa per a un públic més ampli. Com diu ell mateix, «Personalment, em veig com un escriptor; el que passa és que fins ara tot el que tinc publicat entra en allò que en diuen narrativa juvenil, però quan escric no considero que ho faci només per a adolescents, sinó més aviat per a un públic que no té gaire hàbit lector i que, per tant, t’obliga a moure la novel·la per uns paràmetres d’una certa sobrietat de recursos. Potser aquestes són característiques meves que m’han portat a treballar més en literatura juvenil». És considerat, doncs, com un novel·lista de literatura juvenil perquè, tret del recull de contes Una selva al replà i, en certa manera, la novel·la Història fosca, la resta de narracions s’adrecen especialment a lectors i lectores joves.
Va venir a l’institut, doncs, per fer un intercanvi literari, una tertúlia per comentar els seus llibres amb els alumnes de 4t d’ESO, que, concretament, han llegit L’ombra del Stuka. Els nois i noies li van fer preguntes de tipus molt divers que els encuriosien, des de com s’ho fa per inventar els seus personatges, quines són les seves fonts d’inspiració per trobar històries, fins a com s’ho fa per construir una novel·la que té salts temporals força complexos, i fer que tot i això continuï interessant el lector.
En Pau Joan Hernàndez va respondre totes les preguntes que li van fer d’una manera àmplia i així anava desvetllant els interrogants dels lectors. En Pau Joan Hernàndez va exercir durant solament tres mesos de professor d’ensenyament secundari, no obstant està en contacte amb estudiants adolescents, perquè, igual que amb nosaltres, va molt sovint als centres a parlar amb nois i noies que han llegit els seus llibres. Fins i tot, algun personatge de les seves novel·les està inspirat en aquests interlocutors.
Un tema interessant que va explicar als tertulians fou que ell és molt exigent en la cerca d’informació per escriure les històries que crea. Tots els escriptors tenen certs costums, manies i característiques a l’hora d’escriure. Pau Joan Hernàndez té una veritable obsessió per la documentació –pot posposar l’acabament d’una novel·la perquè no ha trobat un detall aparentment insignificant, com ara saber quants cavalls tenia el motor d’un avió com el que apareix a L’ombra del Stuka–, escriu de manera constant i regular li costa de controlar la tensió en el moment d’acabar una novel·la –aquesta tensió li pot fer perdre quilos i va provocar que fa anys cremés el motor d’una màquina d’escriure elèctrica– i, diu també que no pot escriure més d’una novel·la alhora.
Va ser una tarda literària entre alumnes i escriptor d’allò més interessant.
“Falcó de notícies”
