Els alumnes de segon d’ESO han escrit una breu novel·la històrica sobre l’Europa feudal. El relat finalista seleccionat pels alumnes de 2n A és:
No tot ha de ser blanc o negre de Maria Teixeira.
Departament de Ciències Socials
La Història d’una dona exemplar com la Joana d’Arc.
Durant un període de temps del segle XIV va viure una dona la qual es coneixia per el nom de Joana d’Arc o Joana la donzella d’Orleans, tot i que el seu nom vertader era Jeanne d’Arc. Va tindre una vida molt complicada amb moltes dificultats per sobreviure al principi però a mesura que anaven passant els anys la seva vida anava millorant. Tot va començar el 24 de desembre del 1412, ella sempre deia que la seva mare va dir que “va ser un regal del senyor, que l’havia portat al món per destacar entre els altres, en canvi, el seu pare, deia que ella no era ningú, que havia nascut per morir jove perquè les dones com ella destorbaven en aquella societat. “
A casa seva el seu pare les maltractava a ella i a la seva mare, mentre que el seu germà havia de mirar-les i riure si no volia passar el mateix que elles. Ella no entenia perquè ella no va tenir la mateixa oportunitat i havia d’aguantar tot aquell dolor i menyspreu del seu pare. A mesura que passava el temps, la Joana va entendre que el seu pare la discriminava per ser dona i deia que haver de tenir més dones a la família era un insult per a ell. Ella no estava disposada a quedar-se sense fer res útil per la societat i quedar-se a casa treballant. Es negava. Així que, ella va decidir que volia ser militar. El seu pare en sentir que la seva filla volia ser militar va esclatar a riure i a continuació va dir:
- Les noies com tu no poden decidir el que volen i el que no, les dones com tu no poden fer altres coses a part de fer la feina de casa i complaure els homes. Les dones com tu no poden realitzar les tasques igual de bé que els homes. M’has entès?
- Però pare – va seguir la Joana decebuda- això no és just. Jo haig de rebre maltractes sense fer res, moltes vegades pel simple fet de ser una dona, quan el meu germà encara no coneix que es rebre un cop de puny o un cop de fuet a l’esquena. Tu creus que les dones hem d’estar sotmeses a totes aquestes injustícies per ser dones?
- Si, aquesta és la meva opinió i mentre visquis sota casa meva hauràs de tindre el mateix pensar que jo, sinó allà al cantó tens la porta senyoreta.
- Doncs ho sento per la mare i per en Joan II però jo me’n vaig.
- Com? Em sembla que no m’has entès…
- Sí que t’he entès si -l’interromp la Joana-
Després d’aquesta discussió amb el seu pare ella se’n va anar a casa de la seva tieta. Era tard i les dones no podien ser soles pel carrer perquè sinó els homes es pensaven que eren prostitutes i se les enduien. La Joana va intentar passar el més desapercebuda possible fins que ja era quasi davant casa de la seva tieta. El nebot del rei va veure la Joana sola i la trobava una dona molt atractiva i se la va endur amb ell enganyant-la. Ell li havia donat alguna droga per poder procedir a fer l’acte sexual amb ella sense que ella tingués el mínim gust de fer-ho. Quan se li havia passat l’efecte de la droga ella va procedir a defensar-se i no permetre més estona haver de fer tot el que l’home volgués. Així doncs ella va procedir a lluitar contra el nebot del rei per defensar-se de tot al que l’estaven obligant. Casualment un dels caps de l’exèrcit militar, al veure dos persones lluitant, es va pensar que es tractava d’un robatori de totes les possessions del rei, així que va procedir a deixar fora de combat a la Joana.
Un cop la tenia presa la va portar a les masmorres i allà en comptes de tractar-la com els típics criminals va preguntar que feia una dona com ella allà lluitant amb un noi de la reialesa. Ella va prosseguir a dir:
- A què et refereixes amb una dona com jo? Què passa que no estàs acostumat a veure dones fora de la cuina? O potser t’extranya veure que una dona com jo hagi pogut vèncer a un home lluitant? A quina d’aquestes et refereixes?
- Les dones no hauríeu de ser pels carrers indefenses, el que millor feu es quedar-vos a casa i preparar-nos les coses als homes que treballem de veritat, que és per l’únic que serviu.
- Si jo només servís per fer la feina de casa creus que hagués pogut parar-li els peus al noi aquell que m’ha estat violant? Jo vull ser militar i pel ovaris que té la dona i no l’home ho seré. Tu ets un dels caps. No creus que si aconsegueixes que una dona com jo sense res pugui ser una militar sense que ningú ho sàpiga, no series recompensat pel rei? Dient-li que és una dona d’un altre regne, segurament voldrà casar-la amb el seu fill, i tan tu com jo sortirem guanyant.
- Dit així, sembla que una dona com tu pugui ser-me útil.
- Això vol dir que ho acceptes?
- Podría ser, provem-ho! Però si surt malament, el teu càstig serà el teu cap per entregar-li al rei com un obsequi.
- Accepto.
Dit això Joana i en Sergi és van posar a treballar per aconseguir que la Joana fos la primera dona militar amb diferència per ser recordada i vèncer entre els homes per arribar al més alt rang entre els militars.
Al cap de dos anys… La Joana està més que llesta per combatre contra contra altres regions i conquerir noves terres pel rei.
La Joana entra al castell a l’esquena d’un cavall. Va tenir sort i es va trobar el rastrell obert amb el pont llevadís baixat. Era dia de mercat i va haver d’afluixar el ritme amb el cavall per no endur-se la gent o parades per davant. Llavors va veure un racó anomenat pati d’armes on hi havien dos cavallers asseguts sobre un cavall, un per cada cavaller, i els veia córrer amb un tipus de espasa, pero no afilada sinó amb forma de con i vencia el cavaller que tombava a l’altre. Això se’n anomena una justa. Un cop va arribar davant la gran porta de la gran sala de recepcions es va començar a posar molt nerviosa. Va tenir por per un moment fins que van sonar les 12, la porta es va obrir i era el moment de la Joana. Era ara o mai i ella no estava disposada a sortir d’allà sense aconseguir el que ella volia.
El rei va quedar bocabadat en veure que el millor cavaller d’una terra llunyana no fos ell sinó ella. El rei no s’ho podia creure, es pensava que es tractava d’una broma de mal gust. El rei va enviar el seu millor cavaller per combatre contra la Joana, el seu nebot. La Joana en veure que era ell contra qui havia de combatre va quedar sorpresa, però alhora n’estava molt segura. Era el seu moment per venjar-se de tot el que li va fer dos anys enrere.
El rei pensava que seria Felip qui guanyaria i per això va acceptar que fos una lluita a mort, que el guanyador o guanyadora seria el que quedés viu. En Felip i la Joana estaven tenint una lluita força igualada, però en Felip no sabia que la Joana estava guardant un dels seus millors moviments de lluita pel final. Va arribar el moment del moviment estrella de la Joana, va fer un gir de 90º per sobre del cap d’en Felip i un cop era darrere seu va clavar-li l’espasa a l’esquena. Amb en Felip mort i la Joana en peu, el rei va veure que Joana era una de les millors a la lluita amb espases mai vista en aquella terra. Així doncs, sense pensar, el rei va obrir els ulls amb la Joana i va veure que les dones poden ser millors que els homes, i per aquest motiu la va posar de cap militar. La Joana no podia creure que tot el que li estava passant fos real i que el rei volgués raonar amb ella perquè les dones tinguessin més oportunitats, i així mica en mica anant canviant la societat.
Amb el pas de la Joana davant de tot l’equip militar, va veure el canvi que suposava pasar de ser una pagesa com les altres a formar part dels nobles més alts al triangle social. La gent la coneixia, i al veure-la, els hi sortia un somriure i a la Joana això li encantava.
Amb el pas dels anys la gent cada vegada s’estimava més a la Joana, ja que gràcies a ella la societat estava fent petits canvis, però per molt petits que fossin tenien molt bon resultat. A part també conqueria moltes terres que altres caps, el triple de grossos que ella, no varen poder.
Un dia, un dels nous joves aspirants al cos militar va escoltar com la Joana estava comprant i traint al seu poble per un altre rei més jove i atractiu. Així doncs, el jove va anar a explicar la situació al rei, i el rei es va pensar que es tractava d’una broma de mal gust i, per això, va voler parlar del tema amb la Joana present.
La Joana va arribar a la sala on el rei era assegut al seu tro, esperant ansiós la seva arribada, amb el jove al seu cantó dret. Seguidament, Joana va procedir a dir:
- A què es deu el plaer de la visita excel·lentíssim senyor?
- A que tu ets una miserable i una impresentable! Deixo que siguis qui dirigeix la meva tropa i encara te n’aprofites de mi fent tractes amb l’enemic només per ser un jove més atractiu que jo!
- De què està parlant senyor? Qui li ha dit això a vostè? -la Joana no entenia que estava passant ni de que parlava el rei-
- El jove que tinc a mà dreta m’ha dit que et va veure tractant amb l’enemic. És cert?
- Vaig parlar amb ell perquè ens vam criar al mateix poble i em va oferir un lloc al seu regne però el que el jove no va escoltar és com em vaig negar per com vostè em va obrir les portes al seu castell, senyor.
- I esperes que em cregui aquesta excusa! -va exclamar el rei cada vegada amb un to més elevat-
- Jo no menteixo senyor…
- GUÀRDIES! -va cridar el rei abans de que la Joana acabés la frase- arresteu-la mentre jo rumio quin serà el seu càstig per traïció, el qual demà avisaré com un comunicat a tot el poble
El dia següent a les 10 del matí tot el poble era a la plaça més important del poble i el rei estava decidit que havia escollit el càstig correcte. Va escollir que Joana havia de morir i tenia dues maneres per matar-la: decapitar-la o be cremar-la a la foguera, i, d’entre aquestes dues, va escollir que Joana morís cremada a la foguera perquè tingués una mort més dolorosa i cruel com la seva traïció. Així doncs, aquesta novel·la mor amb la Joana.
Maria Teixeira, 2n A
