ENTREVISTA A BERTA COLL BOSCH
Berta Coll és una cellerenca nascuda l’any 2001 que ha estudiat l’ESO i el Batxillerat a l’Institut Rafael Campalans d’Anglès. El passat mes de juliol va rebre una de les Distincions PAU 2019, atorgades als alumnes amb les qualificacions més altes a les Proves d’accés a la Universitat. Pocs dies després de recollir aquesta distinció de mans del President de la Generalitat va marxar de viatge per diverses ciutats europees amb la Beca Europa que distingeix els 50 millors estudiants preuniversitaris espanyols.
Entrevista a càrrec d’Esther Gispert, coordinadora pedagògica i responsable del Grup +de8 per a l’excel·lència.
Berta Coll Bosch amb Pere Parramon, director del centre, a les escales d’accés a la nostra biblioteca.
-Explica’ns la història de la teva vida escolar fins a l’actualitat.
Vaig cursar l’educació infantil i la primària a l’escola Juncadella de la Cellera de Ter. Es tracta d’un centre petit, d’una sola línia quan hi vaig anar jo, de tal manera que durant una colla d’anys vaig anar amb els mateixos companys amb qui vaig establir un important vincle. Era una escola amb poquets mestres amb qui podies mantenir una relació molt familiar. Després vaig anar a l’Institut Rafael Campalans a fer l’ESO primer i el Batxillerat després. Anar a l’Institut em va permetre conèixer altres persones dels pobles veïns amb qui vaig poder compartir un curs escolar rere l’altre fins arribar al punt on em trobo ara que, d’aquí a molt poc, faig el salt a la Universitat.
-En el teu discurs de lliurament dels Premis Llor a l’excel·lència vas explicar les claus del teu èxit. Pots tornar a comentar quins són, segons el teu criteri, els beneficis que t’ha aportat haver estudiat a l’Institut Rafael Campalans?
Per una banda, valoro molt positivament la relació que s’estableix amb els professors. El nostre Institut no és tan gran com altres en els que “pots ser considerat un més entre tants”. Aquí els professors es preocupen per la teva vida personal, no en el sentit que vulguin saber coses íntimes de tu, sinó que et poden ajudar en aquelles decisions que has de prendre i que afecten la teva vida acadèmica. Aquesta relació directa amb els professors, amb qui pots parlar relaxadament tant a classe com en altres espais que no són l’aula, és molt gratificant.
Per altra banda, considero molt positiu el fet que l’Institut sigui proper al lloc on vius. La relació amb els companys va més enllà de les classes perquè també te’ls pots trobar a la botiga, a la biblioteca, en una festa, etc. Això em permet establir amb alguns dels companys de classe una gran amistat personal. Precisament aquest ambient tan positiu que es pot crear fa que puguis afrontar amb més força els obstacles amb què et vas trobant al llarg dels cursos escolars.
Finalment també atorgo un gran valor a la diversitat que es dóna en el nostre Institut en la mesura que et permet interactuar amb persones que tenen costums diferents de la nostra. La diversitat t’enriqueix perquè et permet sortir de la teva “bombolla” i veure les coses des d’altres punts de vista. Aquesta experiència t’aporta una gran riquesa i et permet ampliar la teva mentalitat.
-Has estat guardonada amb una de les beques Europa, promogudes pel Banco Santander i la Universitat Francisco de Vitoria que constitueixen un dels reconeixements més prestigiosos en l’àmbit europeu per als estudiants preuniversitaris. Això et converteix en una de les cinquanta estudiants d’Institut més brillants d’Espanya. Explica’ns una mica en què va consistir el procés de selecció al que et vas haver de sotmetre per obtenir aquest prestigiós guardó.
Cada centre d’educació secundària podia presentar un màxim de tres candidats. El procés de selecció consistia en diferents proves eliminatòries de tal manera que només 50 dels 3000 candidats podien endur-se el premi. La primera prova consistia a respondre preguntes generals i específiques en què havies de reflexionar sobre temes diversos. En la segona prova havies de fer un vídeo curt de presentació en el que explicaves els teus interessos i objectius vitals. La tercera prova tenia tres parts: un test psicotècnic de personalitat i dues proves, una d’anglès i l’altra de lògica. La quarta prova, a la que vam arribar dos-cents candidats, va consistir en un treball de grup amb persones que no coneixia i que també havien estat seleccionades. Ens vam agrupar segons la nostra afinitat en relació amb un tema (nosaltres vam triar el tema de la integració social i cultural dels immigrants) i vam haver de fer un projecte i anar a defensar-lo a Madrid. Aquest treball es va complementar amb una entrevista personal.
El premi consistia en un viatge de vint dies per diferents ciutats europees reconegudes per la seva vida universitària com per exemple Cambridge, Londres, Heidelberg, Santiago de Compostel·la i Alcalá de Henares. Quin ha estat el resultat de l’experiència?
Ha estat una experiència extraordinària que m’ha permès viatjar per Europa, no només fent turisme (de fet hem tingut temps lliure per visitar les ciutats però aquest no era l’objectiu central del viatge), sinó sobretot reflexionant sobre l’essència de la Universitat. Així, doncs, es tractava de pensar i de discutir sobre els principals objectius de la formació universitària: buscar la veritat, formar-se globalment posant en relació diverses disciplines, preparar-se per a la integració en el mercat laboral, etc. En el viatge ens acompanyaven professors de la Universitat Francisco de Vitoria i quan arribàvem al nostre destí ens rebien els responsables de les respectives universitats. La dinàmica de cada Universitat era diferent però, en general consistia en una xerrada-presentació sobre un tema. Així, doncs, durant aquests dies hem assistit a conferències sobre temes molt diversos dels àmbits de l’economia, la física, la microbiologia, etc. També vam assistir a la representació teatral de l’obra Casa de Nines de Henrik Ibsen. Una de les sessions que més em va agradar va ser la d’un jove inventor espanyol que es diu Rodrigo García que ha ideat una alternativa a les ampolles de plàstic creant un envàs elaborat a partir d’algues i clorur de calci. Al final vam fer una visita protocol·lària al rei Felip VI al Palau de la Zarzuela. Va ser una recepció institucional que va consistir en un discurs de benvinguda i reconeixement als mèrits dels estudiants becats, va continuar amb una conversa informal amb el monarca i va acabar amb una foto de grup.
El teu treball de recerca va consistir en un projecte de memòria històrica basada en fets ocorreguts en el teu poble durant els anys de la dictadura franquista. Ens pots explicar en què va consistir aquest treball que va rebre un dels premis de la Mostra de treballs de recerca de la Selva?
El meu treball de recerca, que porta per títol “Premsant records d’un poble. Documentació dels records orals de persones de la Cellera de Ter amb el diari provincial Los sitios de Gerona del 1943 al 1975”, consisteix a confrontar les notícies sobre la Cellera de Ter aparegudes en aquest diari amb els records que avui en dia tenen les persones del meu poble que van viure aquests fets. Per fer la meva recerca va ser de gran ajut poder consultar a l’arxiu de l’Ajuntament de Girona el diari Los Sitios en format digital. També vaig fer reunions amb les persones de la Cellera de Ter que van viure aquells anys de la dictadura franquista i, a alguns d’ells, a més, els vaig entrevistar personalment. Em va sorprendre el fet que hi hagués molta coincidència entre els esdeveniments narrats i els records de la gent però ho atribueixo a la circumstància que la majoria dels corresponsals eren gent de la Cellera de Ter de pobles propers que coneixien molt bé el territori i la seva gent. El que vaig trobar diferent va ser la visió que va donar el diari Los Sitos de la mort de Franco, que destacava les nombroses mostres de condol que havien expressat la gent de la Cellera de Ter, mentre que la gent del poble recordava que més aviat la notícia havia estat rebuda amb una certa alegria.
A part de la Història també ets una persona interessada en la música, la lectura i l’escoltisme. Quin és el paper que juguen aquests interessos en la teva vida?
L’escoltisme és molt important perquè t’ensenya valors com, per exemple, que per viure només calen coses essencials i que és important l’esforç i els companys per assolir els objectius que et planteges. La música ha sigut sempre una de les meves aficions que m’ha ajudat a estimular la sensibilitat i la capacitat de concentració. La lectura també és una altra de les meves passions. I evidentment la família i els amics són també part fonamental de la meva vida perquè m’han ensenyat moltes coses.
Es comenta que els dos anys de Batxillerat són molt durs. Quins consells donaries als més joves per afrontar aquesta etapa amb èxit?
Cal estudiar i treballar regularment sense deixar de fer coses com, per exemple, sortir amb els amics, fer esport, llegir, etc.
El teu vídeo dius, parafrasejant el títol d’una novel·la de la Jane Austen que l’orgull i el perjudici són fronteres altíssimes i que tu portes la humilitat en la teva maleta. Creus que en la nostra societat la humilitat està ben posicionada?
A la vida és molt important mostrar-te tal com ets. No hi ha persones superiors a altres, tothom s’equivoca en algun moment i cada persona destaca en algun aspecte en particular.
T’agrada viatjar però sense perdre els teus orígens. Acabes de tenir l’oportunitat de fer un viatge que t’ha permès de conèixer part d’Europa. Ens podries explicar quins són els teus projectes de futur?
El curs que ve estudiaré el doble Grau en Humanitat i Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona perquè combina l’estudi de l’actualitat amb un coneixement més profund de la història, la literatura i la filosofia. També m’interessava sortir de la meva zona de confort i assumir el repte d’anar a viure a una gran ciutat com Barcelona.
