Sortida d’Educació Física amb els alumnes de 1r de BAT

Els passats dies nou i deu de maig els alumnes de 1r de BAT van anar a realitzar diferents activitats a Siurana, a apart d’intentar sobreviure com es pogués acampant durant una nit.

Durant l’anada cap a Siurana es podia veure com més d’un tenia els nervis a flor de pell, i com altres, es trobaven més preocupats per si havien agafat suficient menjar. Al descarregar tot els material i bosses, ens vam separar en diferents grups per realitzar les activitats. Orientació va ser un gran repte per a molts, ja que més d’un es va perdre per els marges a buscar les pistes, que no he de mentir, que eren dignes de ser un gran explorador o de ser un gran tarzan de la jungla. Després de que sortisim cremats d’orientació, encara que també orgullosos i sorpresos, perquè haviem superat les nostres expectatives negatives que teniem abans de començar, vam dinar sota un cel blau i un sol que picava.

La zona d’escalada es trobava no molt lluny del càmping, encara que el descens era una mica complicat, les vistes compensaven el desnivell. Les vies que haviem d’escalar eren privilegiades, un gran lloc per iniciar-se a l’escalada en paret natural i el Gabriel, el monitor, va facilitar que fos una gran experiència. Al principi més d’un no ho veia clar, però poc a poc i anant tirant amunt cada cop anaves gaudint tan de l’escalada, com de les vistes al pantà de Siurana. Fins i tot alguns que havien jurat que no escalarien, van acabar repetint vies. Això si, després d’estar tot el dia treballant, al arribar al càmping ja hi havia molta feina a fer: tan aconseguir posar en peu unes tendes que casi necessitaves un màster en enginyeria com fer el sopar a cel obert. Després vam sopar tots junts orgullosos i explicant les aventures del dia, com si haviesim anat al Aneto o a la Pica d’Estats. La nit va ser llarga per tots, ja sigui pels alumnes amb complexe de jabalí o pel terra tot empedregat. Al matí estavem tots afamats, després de menjar tot el que haviem portat, vam desmontar les tendes encara amb lleganyes i mig adormits.

Cap a les nou, ens vam tornar a distribuir en grups una altra vegada i aquest cop tocava rappel: les vistes eren simplement espectaculars. Al preparar les vies la por ens controlava a tots, però com en l’escalada, al final va ser una gran oportunitat per veure com podem superar els nostres límits i pors. Abans de dinar vam baixar al riu i ens vam banyar en una aigua que estava freda al nivell del pol nord.

Després de dinar sobre les roques i tornar a cremar-nos encara més, vam començar l’excursió, guiant-nos amb els mapes i la brúixola. Tots els que ja havien passat per excursionisme ens havien dit com de cansats arribariem, però al mig de les muntanyes vam poder veure la sort que teniem d’estar allà, envoltats d0una natura que ens queda tan aprop. També vam tenir temps de queixar-nos de que el camí era molt llarg, no mentiré. Al acabar la ruta, vam esperar als altres grups i finalment al bus, on més d’un al mateix moment de tocar el seient es va adormir. Tots vam estar d’acord que els dies ens havien passat voltant entre les muntanyes, l’escalada, el rappel i els companys, però que a diferència del principi, molts vam poder superar les pors i aconseguir dos dies que difícilment olbidarem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>