![\"Xerrada](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iespinedademar\/wp-content\/uploads\/usu647\/2017\/06\/Xerrada-refugiats-31.jpg\")
<\/a><\/p>\nReflexion\u00e0rem sobre els motius de la guerra, els interessos ocults del negoci de les armes i de l\u2019obtenci\u00f3 dels recursos d\u2019altres pa\u00efsos (especialment el petroli) aprofitant els r\u00e8gims totalitaris o la inestabilitat provocada per les guerres.<\/p>\n
Ens centr\u00e0rem en el conflicte actual a S\u00edria, del qual vam aprendre els motius d\u2019aquesta guerra i la cruesa d\u2019aquest llarg conflicte. A partir d\u2019aqu\u00ed v\u00e0rem poder entendre els motius pels quals tanta gent decideix marxar d\u2019aquell pa\u00eds fugint de la mort. Al llarg d\u2019aquest proc\u00e9s d\u2019aprenentatge, record\u00e0rem tamb\u00e9 que aqu\u00ed, a casa nostra, fa vuitanta anys, mig mili\u00f3 de persones tamb\u00e9 hagueren d\u2019exiliar-se cap a altres pa\u00efsos en condicions quasi id\u00e8ntiques a com ho fan avui els refugiats de S\u00edria. I pel cam\u00ed, tamb\u00e9, f\u00e9rem recerca sobre l\u2019exili en d\u2019altres pa\u00efsos del m\u00f3n, descobrint que al llarg de la hist\u00f2ria s\u00f3n molt\u00edssims els indrets en qu\u00e8, en algun moment, part dels seus habitants ha hagut de fugir per les seves creences religioses, pol\u00edtiques, etc., i que, actualment, arreu del m\u00f3n hi ha m\u00e9s de vuitanta milions de refugiats.<\/p>\n
\n
Amb tot, ja est\u00e0vem a punt per rebre una visita molt especial: el divendres dia 26 de maig van venir la Marta i en Moustaf\u00e0 a explicar-nos la seva hist\u00f2ria, una hist\u00f2ria molt trista, massa real i contundent, per\u00f2 que \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 d\u2019humanitat, d\u2019esperan\u00e7a i, malgrat tot, tamb\u00e9 d\u2019alegria.<\/p>\n
En Moustaf\u00e0 vivia a la ciutat d\u2019Alep, una ciutat on convivien persones de diverses religions sense cap problema des de feia segles. Un dia, en tornar a casa, la seva vida, els seus somnis, tot all\u00f2 que m\u00e9s estimava havia desaparegut per sempre sota les runes de casa seva a causa d\u2019un bombardeig. El seu testimoni ens va corprendre nom\u00e9s d\u2019entrada. La vida ja no tenia cap sentit per a ell i el dolor l\u2019empenyia a treure\u2019s la pr\u00f2pia vida. En cap moment ens va parlar de ganes de venjan\u00e7a ni d’odi, ni tan sols ens digu\u00e9 quina de les m\u00faltiples faccions que intervenen en la guerra va bombardejar casa seva i la seva gent, tan sols que, quan el govern del seu pa\u00eds el va requerir per anar a lluitar sota amena\u00e7a de pres\u00f3 en cas de no accedir-hi, opt\u00e0 per fugir d\u2019aquell pa\u00eds que tant havia estimat. A partir d\u2019aqu\u00ed comen\u00e7\u00e0 un periple en qu\u00e8 hagu\u00e9 de creuar la frontera amb Turquia, passant unes muntanyes semblants als Pirineus per\u00f2 farcides de grups armats vinculats a m\u00e0fies que nom\u00e9s deixen creuar els qui paguen i que aix\u00ed s’enriqueixen. A Turquia, que rep milions d’euros de la uni\u00f3 Europea per retenir els refugiats impedint que puguin entrar a Europa, hi va malviure durant deu mesos, com tants i tants altres refugiats que s\u00f3n explotats en r\u00e8gim de semiesclavitud, sense sostre. Creu\u00e0 tot el pa\u00eds amb la intenci\u00f3 de poder embarcar fins a la illa de Qu\u00edos. Aquest trajecte de mitja horeta en barca \u00e9s una opci\u00f3 semblant a la de l\u2019estret de Gibraltar per als immigrants i exiliats subsaharians: un petit i agradable trajecte en condicions \u00f2ptimes que s\u2019ha convertit en un negoci milionari i una fossa comuna.<\/p>\n
Aqu\u00ed, altra vegada, hagu\u00e9 de contactar amb un grup mafi\u00f3s sense escr\u00fapols que cobra mil cinc-cents euros per persona, atapeint unes embarcacions de joguina amb motorets d’\u00ednfima qualitat; sense escr\u00fapols, amb jaquetes salvavides que no refloten sin\u00f3 que enfonsen el qui cau a l\u2019aigua. En Moustaf\u00e0, en aquest punt, ja no tenia ni un c\u00e8ntim, i l’opci\u00f3 que li donaren els voltors que viuen d\u2019aquest drama fou que fos ell qui condu\u00eds l\u2019embarcaci\u00f3. Ell, que mai abans havia vist el mar, que no sap nedar ni molt menys pilotar una barca, es trob\u00e0 de sobte que una nit tenia a les seves mans el tim\u00f3 d\u2019una embarcaci\u00f3 prec\u00e0ria amb seixanta vides a bord completament atemorides i, com a \u00fanic referent, un puntet de llum al fons: el far de Qu\u00edos. Ens explic\u00e0 fins i tot amb humor com, nom\u00e9s engegar el motor, com que creia que una barca es manejava igual que un cotxe, l\u2019embarcaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a donar voltes sobre si mateixa. Les cares de p\u00e0nic dels qui tenien totes les esperances en aquell inexpert timoner van fer que s’asseren\u00e9s i fos capa\u00e7 de suportar la mala mar, la inexperi\u00e8ncia i les envestides de les patrulles de l\u2019ex\u00e8rcit turc que provocaven m\u00e9s onades per tal d\u2019atemorir-los i que desistissin. En Moustaf\u00e0 no era l\u2019\u00fanic que no sabia nedar: la majoria dels tripulants, entre ells molts infants, tampoc en sabia. Una hora i mitja m\u00e9s tard arribaren a Qu\u00edos exhausts. All\u00ed els esperava un camp de refugiats dins un fossar, amagats de la vida quotidiana dels habitants de la illa que, farts de recollir les seves xarxes carregades de mort, han optat per anar a pescar cap a altres zones. \u00abA Qu\u00edos viv\u00edem com animals\u00bb, ens digu\u00e9. Les tendes s\u00f3n miserables, el menjar est\u00e0 en males condicions i a l\u2019hivern es passa molt fred. Per acabar-ho d\u2019adobar, quan el grup neonazi Alba Daurada atac\u00e0 el campament, cremant pr\u00e0cticament totes les tendes, la desesperaci\u00f3 augmenta exponencialment.<\/p>\n
Tanmateix, en Moustaf\u00e0 fou m\u00e9s fort que tot plegat i la seva habilitat amb l\u2019angl\u00e8s el convert\u00ed en una mena de germ\u00e0 gran o oncle de tots els habitants del campament. Encomanava coratge i alegria als seus companys, es relacionava amb tots els voluntaris d\u2019arreu del m\u00f3n que es despla\u00e7aven fins all\u00ed a ajudar-los i, amb tot plegat, un dia es despert\u00e0 amb una idea. Havia somiat que batia un r\u00e8cord Guinness: era capa\u00e7 de bellugar un autob\u00fas de dotze tones estirant-lo amb els seus cabells. Va engrescar a tothom: calia cridar l\u2019atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 com fos. Al cap d\u2019un mes tenia un autocar de dotze tones esperant-lo, i en Moustaf\u00e0 aconsegu\u00ed d\u2019arrossegar les dotze tones amb els seus cabells. En aquesta estada d\u2019uns altres deu mesos a Qu\u00edos va con\u00e8ixer la Marta, que s’havia despla\u00e7at fins a la illa a fer tasques de voluntariat i suport als refugiats. La Marta viu a Girona i est\u00e0 totalment compromesa amb la causa de l\u2019acollida dels refugiats fins al punt que, veient la desesperaci\u00f3 d\u2019en Moustaf\u00e0 per sortir de la illa i veient-lo capa\u00e7 de fer el que calgu\u00e9s per intentar refer la seva vida, s\u2019ofer\u00ed a acollir-lo a casa seva a Girona en cas que ell arrib\u00e9s a trobar la manera de despla\u00e7ar-se fins all\u00ed.<\/p>\n
Avui en Moustaf\u00e0 ja fa tres mesos que viu a casa de la Marta a Girona. Ha demanat l\u2019asil pol\u00edtic i est\u00e0 a l\u2019espera de confirmaci\u00f3. Aquest proc\u00e9s es pot allargar fins a dos anys. Durant aquest temps, no t\u00e9 dret a la sanitat p\u00fablica i no t\u00e9 perm\u00eds per treballar. La Marta no rep cap tipus d\u2019ajuda m\u00e9s enll\u00e0 de la de persones que de forma volunt\u00e0ria atenen m\u00e8dicament en Moustaf\u00e0. Se senten desemparats pels governs per\u00f2 tamb\u00e9 per les organitzacions que se suposa que han de vetllar per l\u2019acollida dels refugiats. Qualsevol ajuda o possibilitat de donar a con\u00e8ixer la seva hist\u00f2ria \u00e9s benvinguda. En Moustaf\u00e0 i la Marta s\u00f3n un gran exemple d\u2019humanitat; els valors que desprenen s\u00f3n els de pau, solidaritat, amor, resili\u00e8ncia i alegria.<\/p>\n
\n
En acabar la xerrada, diversos alumnes donaren la benvinguda a en Moustaf\u00e0 en les diverses lleng\u00fces maternes que conviuen en el nostre institut (catal\u00e0, \u00e0rab, castell\u00e0, dan\u00e8s, rus, alemany, polon\u00e8s, urd\u00fa, portugu\u00e8s, roman\u00e8s i saranjule), tots plegats li cantaren la can\u00e7\u00f3 \u00abCompta amb mi\u00bb, de Txarango, expressant-li aix\u00ed el seu suport i solidaritat, i finalment li entreg\u00e0rem una olivera, s\u00edmbol de pau i germanor entre els pobles mediterranis, que esperem que pugui plantar aqu\u00ed, a casa nostra, i que arreli ben fort tot el temps que calgui.<\/p>\n