EL NEGUIT
A tu bé t’agrada “épater les burgeois”, has deixat la casa que sembla un palau.
Amb pinyes daurades i branques de pi, i rams de nadales molt ben apariats.
Ja vas fer dissabte, tot és ben polit, porta molta feina tenir convidats.
L’aranya fogueja com un diamant, suspesa del sostre amb un cordó blau.
Les candeles noves amb llaços vermells, en llurs canelobres damunt el trinxant,
que cremen calmoses davant del mirall projectant les ombres que van oscil·lant.
La taula parada, estovalles de fil, d’alguna besàvia foren l’aixovar:
calades, amb puntes i les inicials, son tan sumptuoses que sembla un altar.
Has tret les safates de laca oriental, peces exclusives, son excepcionals.
La vaixella bona amb l’escut familiar, porcellana fina que vas heretar.
Els coberts de plata ja estan disposats i brillen com sempre emmarcant els plats.
Al davant les copes d’un cristall superb, és la millor taula dels últims nadals.
I fins el pessebre que poses cada any, fet per les mans destres d’algun escultor:
una peça antiga de boix i d’or fi, presidint l’estança des del vetllador.
La veu rogallosa del vell carilló ressona a la cambra, i penses:”fan tard!”
Espies a fora, fa fred de debò, i frises d’angúnia, “ni un convidat!!”
Vas vestit de festa; tu sempre de fosc, de llana i de seda, amb el rellotge d ‘or.
Sabates lluentes, semblen de xarol, i aquella olor intensa del teu perfum nou.
T’asseus i t’aixeques cada dos segons; al cap tens mil coses, estàs tragirat.
Per fi sona el timbre, l’esperat “ding-dong”, inspires i alenes, t’has assossegat.
Vas cap a la porta amb pas gansoner, repasses i penses: “tot està com cal”.
Una última ullada en el paraigüer, ara sí que és l’hora, i dius:”BON NADAL!”
Narcís Coderch 2016
