Avui, el grup de 2n d’ESO hem anat al Cercle de les Bruixes i hem fet jocs tradicionals.\u00a0 All\u00e0 l’Elga Gonz\u00e1lez ens ha llegit la seg\u00fcent hist\u00f2ria que ha escrit:<\/p>\n
El cor de Belladona<\/strong><\/p>\n Hi havia una vegada\u2026 No, aix\u00f2 no \u00e9s un conte de fades.<\/span><\/p>\n Ll\u00e0grimes cauen per les meves galtes. Tanco els ulls humits i recordo\u2026<\/span><\/p>\n Estava asseguda al terra, amb les cames creuades. Les meves quatre amigues m\u2019imitaven, totes en cercle sobre el terra cobert de fulles seques. Al nostre voltant, tot de xiprers plantats en un cercle m\u00e9s ample.\u00a0<\/span><\/p>\n La discussi\u00f3 hauria seguit, per\u00f2 en aquell moment es va sentir la veu d\u2019un noi apropar-se als arbres:\u00a0<\/span><\/p>\n La F\u00e0lzia va empal\u00b7lidir en sentir-ho.\u00a0<\/span><\/p>\n Totes les meves amigues em van mirar a la vegada, jo simplement tremolava.\u00a0<\/span><\/p>\n Vaig aixecar el cap i totes van saber qu\u00e8 fer. Despr\u00e9s de recollir les plantes medicinals i els diferents utensilis de bruixeria que hi havia escampats al nostre voltant, es van aixecar i em van mirar.\u00a0<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019aquest \u00faltim av\u00eds de la F\u00e0lzia, totes van desapar\u00e8ixer. Jo em vaig aixecar i vaig notar com els meus iris adoptaven un color vermell\u00f3s. Vaig sortir del cercle per apropar-me a l\u2019Adam.\u00a0<\/span><\/p>\n Li vaig allargar la m\u00e0 i es va apropar a mi lentament, somrient. Abans que pogu\u00e9s tocar la meva pell, em vaig girar d\u2019esquena i travessar el cercle de xiprers, sabent que ell em seguiria. Vaig travessar el bosc, vigilant que el meu vestit de color cirera no s\u2019enganx\u00e9s a cap arbust o branquill\u00f3. L\u2019Adam em segu\u00eda, notava la seva mirada de desig clavada en el meu cos.\u00a0<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de caminar cinc quil\u00f2metres, per\u00f2 el que a ell li van semblar cinc minuts, ens vam aturar en un llac d\u2019aigua cristal\u00b7lina. Tenia la forma de drac, si realment t\u2019hi fixaves. No va ser fins aquell moment que em vaig girar, clavant els meus ulls en els del noi. B\u00e9, noi\u2026 realment faltava un mes pels seus divuit anys, uns divuit anys que mai no s\u2019arribarien a complir.<\/span><\/p>\n Em vaig descal\u00e7ar i endinsar al llac d\u2019esquena, encara pendent d\u2019ell. Em va seguir, com tots feien, hipnotitzat.\u00a0<\/span><\/p>\n Vam arribar a una fond\u00e0ria en la qual l\u2019aigua ens cobria fins a les espatlles, i vaig fer com sempre: vaig pujar el meu vestit lentament fins a treure-me\u2019l, acabant despullada davant els ulls del jove. Ell em mirava amb desig, i va fer una passa en la meva direcci\u00f3 llepant-se els llavis. Les passes van seguir, fins a estar a pocs cent\u00edmetres de dist\u00e0ncia. Les seves mans van abra\u00e7ar la meva cintura, atraient-me cap a ell i les meves es van moure fins al seu coll. Llavors les vaig apartar per deixar pas als meus llavis, que van comen\u00e7ar a fer petons al seu coll, dol\u00e7os i seductors, que van anar pujant fins arribar a la seva orella, moment en qu\u00e8 li vaig murmurar:<\/span><\/p>\n Si all\u00f2 el va desconcertar, mai no ho sabr\u00e9. Ja que just a continuaci\u00f3 vaig obrir la boca per, amb les meves dents, arrencar-li l\u2019orella d\u2019una estrebada. De la boca de l\u2019Adam en va sortir un crit estrident, per\u00f2 en poc ja li estava arrencant l\u2019altra orella.\u00a0<\/span><\/p>\n En tenir-lo amb ambd\u00f3s costats de la cara sagnant li vaig agafar la barbeta, em vaig apropar al m\u00e0xim al seu cos i li vaig plantar un pet\u00f3 als llavis. Mentre els seus crits emmudien en tenir les nostres boques unides, vaig apropar la meva m\u00e0 lliure al seu pit. Com que la tenia sobre el cor, les meves ungles es van tornar afilades i d\u2019un verd podrit. Les vaig clavar dins la seva pell mentre creixien, travessant-li el cos i arrabassant-li la vida.\u00a0<\/span><\/p>\n Un nou cad\u00e0ver es va desplomar als meus bra\u00e7os, que despr\u00e9s d\u2019un murmuri meu es va transformar en cendres. Nom\u00e9s les seves orelles van seguir senceres.<\/span><\/p>\n Seguidament, les meves ungles van tornar a la normalitat, a l\u2019igual que els meus iris. Els meus ulls es van omplir de ll\u00e0grimes en veure les cendres flotar sobre l\u2019aigua. Quan vaig anar a buscar la meva roba, tamb\u00e9 em vaig adonar que havia desaparegut. Com no\u2026\u00a0<\/span><\/p>\n Vaig recollir el parell d\u2019orelles i afegir-les al collaret que, inexplicablement, apareixia al meu coll despr\u00e9s de cada assassinat. En el collaret, que es tractava d\u2019un simple cord\u00f3, ja hi penjaven deu orelles.<\/span><\/p>\n Un quart d\u2019hora m\u00e9s tard es podia veure al cel de mitjanit una jove, volant sobre una branca en forma d\u2019escombra, totalment nua a excepci\u00f3 d\u2019un collar d\u2019orelles al coll.<\/span><\/p>\n Quan vaig arribar al bosc m\u00e9s proper de casa meva, hi vaig aterrar amb discreci\u00f3. Com esperava, la Lun\u00e0ria m\u2019havia deixat un conjunt de roba dins el forat d\u2019un arbre. Em vaig vestir, vaig amagar el collaret i l\u2019escombra, i vaig caminar cap a casa sota la llum dels fanals.<\/span><\/p>\n Ja era a la meva habitaci\u00f3 quan vaig veure l\u2019Eloi, un noi de la meva edat de qui estava bojament enamorada, preparar-se per anar a dormir. Ell viv\u00eda a la casa de davant de la meva, i les finestres de les nostres habitacions coincidien. Cada nit em quedava observant-lo fins a adormir-me.<\/span><\/p>\n El dia seg\u00fcent vaig passar la tarda llegint al bosc. El llibre era d\u2019encanteris, i hi feia apunts amb ploma de tant en tant.\u00a0<\/span><\/p>\n Uns sons em van espantar i tallar la lectura. No em van caldre ni dos segons per saber de qui es tractava, aix\u00ed que tan r\u00e0pid com vaig poder vaig escriure unes paraules al meu bra\u00e7.<\/span><\/p>\n L\u2019Eloi. Mirant-me. Els meus ulls de nou vermells. Els dos vam rec\u00f3rrer el mateix cam\u00ed que el dia anterior amb l\u2019Adam, amb el llac com a dest\u00ed final.\u00a0<\/span><\/p>\n Ten\u00eda l\u2019amor de la meva vida davant dels meus ulls: els seus llavis carnosos entreoberts, els seus ulls blaus espurnejant. Es va apropar a mi i em vaig treure el vestit. Aquell era l\u2019\u00fanic moment en qu\u00e8 els meus ulls es tancaven i, si ell observava, pod\u00eda veure al meu avantbra\u00e7 la frase \u201cSi no vols morir, CORRE!\u201d.<\/span><\/p>\n Pel que sembla, b\u00e9 que ho va llegir, ja que despr\u00e9s de llan\u00e7ar la roba a l\u2019aigua vaig veure la seva expressi\u00f3 d\u2019espant. Segons despr\u00e9s ell arrencava a c\u00f3rrer lluny de mi, jo seguint-lo.\u00a0<\/span><\/p>\n Crits male\u00efts sortien dels meus llavis en c\u00f3rrer darrere seu. Vam entrar amb rapidesa al bosc quan l\u2019Eloi va moure una branca robusta en direcci\u00f3 a la meva cara. Per sort per a ambd\u00f3s, el cop em va deixar inconscient.\u00a0<\/span><\/p>\n L\u2019endem\u00e0 seg\u00fcent. Em vaig despertar en el que vaig recon\u00e8ixer com el llit de l\u2019Eloi, realment c\u00f2mode. Alg\u00fa s\u2019havia pres la mol\u00e8stia de vestir-me despr\u00e9s de l’escena del dia anterior. Va ser horrible llevar-se i, com passava sempre, despr\u00e9s de cinc segons recordar tot el que havia passat mentre la maledicci\u00f3 s\u2019havia apoderat de mi, m\u00e9s quan la v\u00edctima \u00e9s tractava de l\u2019Eloi.<\/span><\/p>\n Vaig baixar la mirada. L\u2019Eloi ho va agafar com un assentiment, que \u00e9s el que era. Va girar el cap mossegant-se el llavi, probablement enfadat.<\/span><\/p>\n Ho puc explicar, de deb\u00f2. -vaig dir.\u00a0<\/span><\/p>\n L\u2019Eloi, tan curi\u00f3s com sempre.<\/span><\/p>\n Ell va obrir la boca i, abans que digu\u00e9s res, vaig dir:<\/span><\/p>\n Vaig riure.\u00a0<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019uns segons amb ell en silenci, nom\u00e9s mirant-me, va respondre:<\/span><\/p>\n Ell va encongir les espatlles.<\/span><\/p>\n I el pet\u00f3 va portar-ne a un altre, i un altre. Havien comen\u00e7at lents i suaus, per\u00f2 eren cada vegada m\u00e9s atrevits.\u00a0<\/span><\/p>\n Tot i que, en un moment en el que vaig obrir els ulls, em vaig paralitzar. Un jove alt, de cabells negres i arrissats, amb el pit al descobert mostrant els abdominals, nom\u00e9s amb una simple tela vermella cobrint-li de cintura fins als genolls, ens observava. Genial, no? Per res. I menys si aquell jove tenia pell p\u00e0l\u00b7lida, ales de dimoni a l\u2019esquena i el nom de Satan\u00e0s.<\/span><\/p>\n L\u2019Eloi, en veure que em quedava quieta, es va girar. I en veure a en Satan\u00e0s va caure al terra de l\u2019espant.<\/span><\/p>\n R\u00e0bia comen\u00e7ava a cr\u00e8ixer dins meu, apretava la mand\u00edbula amb for\u00e7a.<\/span><\/p>\n Satan\u00e0s va riure, un riure que fa posar la pell de gallina.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, va assenyalar a l\u2019Eloi, i el cor del noi li va sortir del pit, ensangonat, travessant l\u2019aire per anar a parar a la m\u00e0 del monstre.<\/span><\/p>\n Un llarg, fort i punyent \u201cNo!!!\u201d va sortir de dins meu, fent-ho tremolar tot. El cos del meu amor va caure desplomat al terra. Vaig llan\u00e7ar una mirada d\u2019odi, l\u2019odi m\u00e9s profund que he sentit mai, cap a Satan\u00e0s.\u00a0<\/span><\/p>\n Llavors la F\u00e0lzia va entrar al dormitori.\u00a0<\/span><\/p>\n Una altra mirada d\u2019odi, ara dirigida a la bruixa.<\/span><\/p>\n Ella va grunyir.<\/span><\/p>\n Ella va assentir amb el cap, em va bufar i va sortir del dormitori despr\u00e9s de murmurar:<\/span><\/p>\n A continuaci\u00f3, Satan\u00e0s em va mirar amb desaprovaci\u00f3 i es va evaporar, deixant la marca del pentacle invertit cremant al terra.<\/span><\/p>\n Jo em vaig llan\u00e7ar a abra\u00e7ar el cos de l\u2019Eloi.<\/span><\/p>\n Mitj\u00e0 hora m\u00e9s tard, tota la poblaci\u00f3 del meu poble es dirigia a la casa de l\u2019Eloi, al\u00e7ant les torxes, per agafar-me.<\/span><\/p>\n Ll\u00e0grimes cauen per les meves galtes. Aquella multitud, amb la F\u00e0lzia com a cap, m\u2019ha lligat a una una estaca amb tot de cordes de ferro. Sota els meus peus branques formen una foguera. El poble em mira amb r\u00e0bia, de tant en tant se sent algun insult.\u00a0<\/span><\/p>\n La miro als ulls, el foc de les torxes es reflecteix en els meus. \u201cTra\u00efdora\u2026\u201d penso.<\/span><\/p>\n La F\u00e0lzia entretanca els ulls.<\/span><\/p>\n No puc. No puc nombrar a Satan\u00e0s. Aix\u00f2 ser\u00eda com una maledicci\u00f3 per a la fam\u00edlia del noi, el terror s\u2019escamparia pel poble. Baixo el cap serrant les dents.<\/span><\/p>\n Seguidament un home d\u2019uns setanta anys apropa la seva torxa a les branques de sota els meus peus, que comencen a cremar. Aquest \u00e9s l\u2019avi de la meva primera v\u00edctima, que murmura desigs de venjan\u00e7a entre dents. Quan ja noto l\u2019escalfor del foc sota meu, aixeco la mirada i al\u00e7o la meva veu:<\/span><\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n