![\"img1\"](\"file.php?file=public\/noticies\/imatges\/Curs_2014\/Sant_jordi\/DSC_0393_st_2015.jpg\")
<\/a><\/td>\n![\"img2\"](\"file.php?file=public\/noticies\/imatges\/Curs_2014\/Sant_jordi\/DSC_0271_st_2015.jpg\")
<\/a><\/td>\n![\"img3\"](\"file.php?file=public\/noticies\/imatges\/Curs_2014\/Sant_jordi\/DSC_0275_st_jordi.jpg\")
<\/a><\/td>\n![\"img4\"](\"file.php?file=public\/noticies\/imatges\/Curs_2014\/Sant_jordi\/DSC_0333_st_jordi.jpg\")
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\nD’uns 400 textos, se’n van seleccionar 35, i d’aquests en resultaren premiats 6. En total es van repartir 240 €, 50 per al 1r i 30 per al 2n de cadascuna de les tres categories (1r i 2n d’ESO; 3r i 4t d’ESO; postobligatori), a part dels 50 € del cartell guanyador.
El jurat el formaven els següents professors: Josep Carbó, Sílvia Carbó, Pep Juanhuix i Montse Vinyet. Es reuniren el 14 d’abril i atorgaren els següents premis, que s’anaren comentant durant l’acte de lliurament.
A continuació s’hi inclouen aquests comentaris. Si voleu llegir el text sencer, cliqueu-ne el títol; per accedir als cartells, cliqueu els noms de les finalistes.<\/p>\n
DISSENY GRÀFIC<\/strong><\/p>\n Hi van participar els alumnes de 4t amb la col·laboració de la professora de dibuix Mireia Favà. Es projectaren els tres cartells finalistes, el de la Meritxell Gómez<\/a>, el de la Soumaye Diao<\/a> i el de la Mireia Gómez<\/a>. 1a CATEGORIA (1r i 2n d’ESO)<\/strong><\/p>\n 2n premi<\/strong><\/p>\n El primer text premiat és un desplegament de sensacions, de cap a cap: sense la intervenció del pensament, l’aroma, la llum, el tacte, el so… estimulen la desconcertada protagonista; més endavant necessitarà recórrer al passat per refer el trencaclosques del present. Però quan les peces encaixen del tot és just quan es produeix el contacte, l’escalf, que neix de l’estimació entre mare i filla. Encara que no hagin calgut les paraules, sí que les ha necessitat, si més no, per afirmar que “Una mirada val més que mil paraules”<\/a>, de Clàudia Hernández, de 2n B.<\/p>\n 1r premi<\/strong><\/p>\n Situada al límit entre la ficció i la realitat, allà on la frontera s’aprima, la següent narració premiada ens proposa un viatge fascinant a un món paral·lel ple de perills. La versemblança de la ficció viscuda per la protagonista, encuriosida per la lectura, insinua el clàssic dilema dels límits de la realitat. El viatge s’acaba quan es rendeix, que s’interpreta com un acte de covardia. Però és justament la rendició el que li permet el retorn a la “realitat”, o a allò que la majoria entenem com a realitat (la vida viscuda); el retorn és d’allò més fructífer i és aquí on la literatura ha acomplert una de les seves funcions. Potser l’autora tot això no ho sap, però si ho hem pogut dir és perquè ha escrit “El món dels somnis”<\/a>, de Leo García, de 2n B.<\/p>\n 2a CATEGORIA (3r i 4t d’ESO)<\/strong><\/p>\n 2n premi<\/strong><\/p>\n Quan viure es converteix en un infern, on és la llibertat? Quan la percepció es distorsiona, quina realitat vivim? Quan no hem fet la pau amb el nostre cos, quina mancança reclamem? Quan el neguit és permanent, l’opció correcta és la fugida? 1r premi<\/strong><\/p>\n El temps, com sabem, és relatiu: temps cronològic i temps psicològic no són coincidents. Quan tenim la certesa absoluta que la nostra mort és imminent, quan notem que el temps s’escola talment l’aigua entre les mans, tot pot quedar concentrat en un instant que alhora sembla etern. Això és el que experimenta el protagonista d’aquesta història de suspens en què el neguit de trobar respostes es calma just quan descobreix qui el vol matar. Malgrat tot, li resta encara un bri de vida per morir en pau perquè sap que ha acomplert el seu deure. 3a CATEGORIA (POSTOBLIGATORI)<\/strong><\/p>\n 2n premi<\/strong><\/p>\n Passem ara de la realitat al realisme màgic, que ja tocava. Podem afirmar amb total rotunditat, que els contes de Pere Calders tenen seriosos competidors. La narració que ha merescut el 2n premi de postobligatori n’és un sensacional exemple. Escrit en 1a persona, amb una pulcritud d’estil admirable, amb uns subtils tocs d’humor, posa ni més ni menys que la salvació de la humanitat en mans d’un personatge pla, convencional, que s’acara a un fet que transgredeix qualsevol explicació racional de la realitat, com ho és que hi hagi gats siamesos que ens amenacin i que passin de parlar amb accent olotí a un registre més neutre. D’aquesta fabulosa bogeria parla la “Trobada passada per aigua”<\/a> escrita per Martí Romaguera, de 1r de batxillerat.<\/p>\n 1r premi<\/strong><\/p>\n No ens movem d’on érem, d’on hem entrat fa una estona quan parlàvem de realisme màgic i, fa encara una mica més, dels límits de la realitat. Així és com podríem titular els premis d’enguany. I ho diem perquè la següent narració torna a parlar d’un fet sobrenatural. Altra volta, doncs, som davant de dues interpretacions contraposades de la realitat: la que coneixem, la convencional, i la que sorgeix d’una sensibilitat oberta a la imaginació i la fantasia, el que Pere Calders en deia “la part transparent de la realitat”. La novetat musical d’enguany fou l’actuació final d’un quartet integrat per Pol Camprubí, Joan Furió, Pau Marzal i Iago Rueda. L’atenció silenciosa del públic, que en va saber valorar la destresa, fou la millor prova de l’acceptació que tingueren.<\/p>\n S’acabà l’acte amb l’agraïment als tècnics, Illias ElBouzrati i Juanjo Tosar, i es desitjà una bona diada de Sant Jordi a tots els assistents.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El passat 23 d’abril se celebrà al gimnàs de l’institut l’acte de lliurament dels premis del XVIIIè Concurs literari de Sant Jordi que organitza el Departament de Llengua i literatura catalanes. L’acte va ser presentat pel professor de català Pep Juanhuix Vilabella, el qual, en nom del jurat, agraí l’esforç demostrat pels alumnes per mantenir […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[68,71],"class_list":["post-543","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-intraweb","tag-noticies"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=543"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1955,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543\/revisions\/1955"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Per l’harmonia del conjunt, per la distribució dels elements que el conformen –amb aquesta disposició tan original d’unes sinuoses tiges verticals que descendeixen del pla horitzontal superior que formen les roses apinyades–, pel joc tipogràfic, per la pulcritud del disseny i l’impacte novedós que provoca a l’observador, el jurat considera que és mereixedor del premi al millor disseny i, per tant, d’endur-se els 50 €: MIREIA GÓMEZ i URQUIZA, de 4t A.
Es lliurà també el premi al millor disseny de punt de llibre, que va correspondre a l’alumna de 2n B Leo García Arteaga. La professora de dibuix Anna Coll li féu entrega de l’obsequi, un lot de material de dibuix.<\/p>\n
Aquests interrogants són els que es desprenen de la següent narració premiada. El personatge que els viu creu, de manera equivocada, que el desig de llibertat que tant anhela el trobarà fora d’ella mateixa. I, com s’ha dit, s’equivoca. Però si volem saber per què, haurem de llegir “Una vaga de fam”<\/a>, de l’Aina Fuster, de 4t B.<\/p>\n
Necessitareu més segons dels que s’esmenten al títol si voleu llegir el thriller “Cinc segons”<\/a> escrit per l’alumne de 3r D, Adrià Sunet. <\/p>\n
I és significatiu que des que hi hem entrat no n’hàgim sortit perquè justament d’això parla aquesta altra fabulosa bogeria. Si us truquen del “Departament Internacional Encarregat del Tractament Estratègic i Oficial de fets sobrenaturals del país” és perquè potser a casa vostra s’hi ha format un forat de cuc, i volent-ne sortir, hi torneu a entrar. I potser a l’altra banda del telèfon hi sentiu la veu de l’autor que us demana que estigueu “Muts i a la gàbia”<\/a>. Aquest n’és el títol. Autora: Anna Moreno, de 1r de batxillerat.<\/p>\n