El passat 23 d\u2019abril de 2014 se celebr\u00e0 al gimn\u00e0s de l\u2019institut l\u2019acte de lliurament dels premis del XVII\u00e8 Concurs literari de Sant Jordi que organitza el Departament de Llengua i literatura catalanes. L\u2019acte va ser presentat pel professor de catal\u00e0 Pep Juanhuix Vilabella, el qual, en nom del jurat, agra\u00ed l\u2019esfor\u00e7 demostrat pels alumnes per mantenir un bon nivell de qualitat liter\u00e0ria.<\/p>\n
A part d\u2019escoltar petits fragments dels textos premiats per boca dels seus autors, tamb\u00e9 es van intercalar quatre interpretacions musicals a c\u00e0rrec dels alumnes de 1r d\u2019ESO; en concret, composicions de Beethoven, Mahler, Mozart, Orff, Ravel i Vivaldi. Es valor\u00e0 la generositat dels valents int\u00e8rprets de 1r i s\u2019agra\u00ed la tasca de la professora de m\u00fasica Paquita Mart\u00ednez.<\/p>\n
Enguany es van llegir els haikus m\u00e9s votats dels alumnes de 1r de Batxillerat. Aquests i d\u2019altres els podreu trobar al blog #PrimaveradeHaikus<\/a> creat pels mateixos alumnes a iniciativa de la professora Imma Arum\u00ed.<\/p>\n Abans d\u2019anunciar les obres guanyadores, el jurat va voler deixar clar que els textos premiats s\u00f3n nom\u00e9s el resultat d\u2019unes votacions, les que van emetre els membres que en formen part; ni treuen ni afegeixen qualitat al text, ni poden, per descomptat, fer disminuir el talent de cadasc\u00fa.<\/p>\n D\u2019uns 400 textos, se\u2019n van seleccionar 39, i d\u2019aquests en resultaran premiats 6. En total es van repartir 180 \u20ac, 30 per al 1r i 20 per al 2n de cadascuna de les tres categories (1r i 2n d\u2019ESO; 3r i 4t d\u2019ESO; postobligatori), a part dels 30 \u20ac del cartell guanyador. DISSENY GR\u00c0FIC<\/span> 2n premi<\/p>\n Necessitem que les peces encaixin si volem veure el dibuix sencer. El passat inconfessat d\u2019un personatge pot ser la pe\u00e7a que falti per comprendre una decisi\u00f3 inexplicable. Una ferida mal curada pot tenir fatals conseq\u00fc\u00e8ncies, per a un i per als altres. D\u2019aqu\u00ed, el dolor del record, de l\u2019enyoran\u00e7a, que domina el sentiment d\u2019un noi que troba a faltar un somriure encomanad\u00eds, el somriure de la persona m\u00e9s estimada, el somriure de la seva mare. 1r premi<\/p>\n Hi ha moments en qu\u00e8 sembla que la realitat es transforma, com si les tensions que arriben des de diferents punts es concentressin en un de sol i forcessin la nostra percepci\u00f3 i, amb ella, la por de la incertesa. A aquest punt ens aboca un text en el qual una espera tensa conflueix en un instant de m\u00e0xima intensitat. Afegim-hi una pluja incessant, una espessa boira grisa, els nervis d\u2019unes proves imminents i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una ombra inquietant, que no \u00e9s ni grisa ni blanca. 2a CATEGORIA (3r i 4t d\u2019ESO)<\/span><\/p>\n 2n premi<\/p>\n \u00bfDe quin color \u00e9s una nit de lluna plena, una nit sense dormir, una nit nevada, un desmai, un lapsus de mem\u00f2ria, una pausa entre notes? Ara ho sabrem. Hi ha qui creu que el millor dia de la setmana \u00e9s dilluns, perqu\u00e8 \u00e9s quan tot recomen\u00e7a, quan tot pot passar. I justament \u00e9s un dilluns quan el personatge protagonista pateix quatre desmais, l\u2019\u00faltim dels quals ser\u00e0 una escala al cel, la melodia de Led Zeppelin que il\u00b7lustra el text. El 2n premi de la 2a categoria \u00e9s, doncs, per qui ha sabut pintar i omplir de blanc el seu text: \u201cBlanc\u201d<\/a>, de Bibiana Gispert Codina, de 3r A.<\/p>\n 1r premi<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el que ens fa sentir lliures? Quan som lliures? De qu\u00e8 dep\u00e8n la llibertat? Qu\u00e8 \u00e9s la llibertat? S\u00f3n preguntes sorgides despr\u00e9s de llegir el seg\u00fcent text premiat. Prosa po\u00e8tica d\u2019alt voltatge que ens parla d\u2019enyorats paradisos del color de l\u2019aigua clara. Sembla que ens vulgui prevenir de l\u2019\u00e0nsia de beure\u2019n a glopades i d\u2019ofegar-nos amb les cascades d\u2019aigua que neixen dins quan sentim en un instant l\u2019eternitat de la vida. L\u2019autor\/autora sap que nosaltres, com l\u2019ocell, som fills de la terra, que sempre ens espera. Potser \u00e9s aqu\u00ed on hi ha el veritable \u201cRegne de llibertat\u201d<\/a>, escrit per l\u2019Aina Fradera Huici, de 4t B.<\/p>\n 3a CATEGORIA (POSTOBLIGATORI)<\/span><\/p>\n 2n premi<\/p>\n Molt sovint volem viure experi\u00e8ncies excepcionals, \u00faniques, irrepetibles, com si no en fos, d\u2019\u00fanic i irrepetible, cada instant viscut. La rutina exaspera, \u00e9s avorrida, \u00e9s m\u00e9s del mateix. Aquesta narraci\u00f3 premiada \u00e9s com una imatge fractal que es repeteix fins a l\u2019infinit quan acarem dos miralls des d\u2019un angle determinat; i no t\u00e9 fi, com la hist\u00f2ria narrada, on l\u2019absurditat de la rutina di\u00e0ria ens pot salvar de morir. Per\u00f2 no per tothom; per aix\u00f2, segons l\u2019autor, \u201cA l\u2019aigua hi ha peixos i un \u00e9s mort\u201d<\/a>. Aquest n\u2019\u00e9s el t\u00edtol, i l\u2019ha escrit l\u2019Oriol Riera Gual de 2n A.<\/p>\n 1r premi<\/p>\n La seg\u00fcent narraci\u00f3 \u00e9s un exercici del que en podr\u00edem dir metaliteratura, \u00e9s a dir, l\u2019escriptura dins l\u2019escriptura. Planteja el que comporta el proc\u00e9s de creaci\u00f3 des del punt de vista d\u2019un personatge que \u00e9s plenament conscient de la seva naturalesa de paper. Titella d\u2019un escriptor de tercera fila, la seva vida dep\u00e8n nom\u00e9s de la tecla que el pot fer desapar\u00e8ixer, la tecla de retroc\u00e9s. Fins a quin punt en tenim nosaltres el control?, sembla que ens vulgui plantejar l\u2019autor; millor dit, l\u2019autora, de \u201cBoira rosa\u201d<\/a>: Carla Oms Mar\u00edn, de 1r A.<\/p>\n \nS\u2019acab\u00e0 l\u2019acte amb l\u2019agra\u00efment als t\u00e8cnics, Aar\u00f3n Mart\u00ednez i Illias ElBouzrati, i es desitj\u00e0 una bona diada de Sant Jordi a tots els assistents.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El passat 23 d\u2019abril de 2014 se celebr\u00e0 al gimn\u00e0s de l\u2019institut l\u2019acte de lliurament dels premis del XVII\u00e8 Concurs literari de Sant Jordi que organitza el Departament de Llengua i literatura catalanes. L\u2019acte va ser presentat pel professor de catal\u00e0 Pep Juanhuix Vilabella, el qual, en nom del jurat, agra\u00ed l\u2019esfor\u00e7 demostrat pels alumnes […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[68,71],"class_list":["post-340","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-intraweb","tag-noticies"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=340"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1765,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions\/1765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontsoriu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl jurat el formaven els seg\u00fcents professors: Josep Carb\u00f3, S\u00edlvia Carb\u00f3, Pep Juanhuix, Maria Nicolau i Montse Vinyet. Es reuniren el 9 d\u2019abril i atorgaren els seg\u00fcents premis, que s\u2019anaren comentant durant l\u2019acte de lliurament. A continuaci\u00f3 s\u2019hi inclouen aquests comentaris. Si voleu llegir el text sencer, cliqueu-ne el t\u00edtol; per accedir als cartells, cliqueu els noms de les finalistes. <\/p>\n
\nHi van participar els alumnes de 4t amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la professora de dibuix Mireia Vilallonga a qui, un cop m\u00e9s, se li van donar les gr\u00e0cies. Es projectaren els tres cartells finalistes, el de la Judit Codony<\/a>, el de la Martina Oriol<\/a> i el de l\u2019Emma Costa<\/a>.
\nPer l\u2019equilibri aconseguit en la disposici\u00f3 dels elements, per l\u2019\u00fas proporcionat de la tipografia de les lletres, pel que transmet la tria dels colors, en definitiva, per l\u2019harmonia del seu conjunt, el jurat considera que \u00e9s mereixedor del premi al millor disseny i, per tant, d\u2019endur-se els 30 \u20ac: EMMA COSTA<\/a> i PARDOS, de 4t B.<\/p>\n
1a CATEGORIA (1r i 2n d\u2019ESO)<\/span><\/p>\n
\nS\u2019obri el male\u00eft balc\u00f3 tancat ara que el cor resta obert, i que pugi, pel text titulat \u201cEl balc\u00f3\u201d<\/a>, l\u2019Alba Fern\u00e1ndez-Pe\u00f1a Badia, de 2n A.<\/p>\n
\nNo \u00e9s una ombra, sin\u00f3 que \u00e9s ben real l\u2019autor (o autora) de \u201cA falta de blanc, negre\u201d<\/a>, de la Berta Navarro i Plademunt, de 2n A.<\/p>\n