![\"Catal\u00e0_Article_AnnaBallbona\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-content\/uploads\/usu16\/2017\/06\/Catal\u00e0_Article_AnnaBallbona.jpg\")
<\/a><\/p>\nAnna Ballbona<\/p>\n
http:\/\/www.lletrescatalanes.cat\/ca\/index-d-autors\/item\/ballbona-i-puig-anna<\/a><\/p>\n http:\/\/www.lletrescatalanes.cat\/ca\/lletres-2-0\/el-blog-de-la-institucio\/itemlist\/tag\/Anna%20Ballbona<\/a><\/p>\n Un mat\u00ed ben d’hora, ben d’hora vaig anar a l’IES Montmel\u00f3 a parlar de poesia i de periodisme. Sovint sobta<\/p>\n lligar aquests dos elements i no sabia com reaccionaria el grup d’alumnes de segon de batxillerat a qui m’adre\u00e7a<\/p>\n i tamb\u00e9 conting\u00e8ncies del dia a dia d’un diari: presentaria i recitaria diversos poemes propis, la\u00a0 tem\u00e0tica<\/p>\n d’alguns dels quals permet fer aquest salt natural cap al periodisme. A la classe pr\u00e8viament havien treballat<\/p>\n poemes i articles. Sabia una cosa: la professora, la Montse Mir, a qui jo havia tingut uns 15 anys enrere, era una<\/p>\n asseguran\u00e7a de vida. Per\u00f2 passava que era un dilluns i jo tenia les am\u00edgdales de la mida d’unes orelles d’elefant.<\/p>\n Si parlar de poesia i periodisme un dilluns a les nou del mat\u00ed podia ser criminal per als alumnes, tampoc tenia<\/p>\n clar com seria per a mi, dormilega de mena i amb circumst\u00e0ncies f\u00edsiques adverses.<\/p>\n Previ suc, antibi\u00f2tic i caf\u00e8, i armada amb una aigua i tota la moral del m\u00f3n, vaig entrar a aquella classe de segon<\/p>\n de batxillerat. Des del minut zero va comen\u00e7ar la sorpresa. La professora va fer una petita introducci\u00f3 de qui<\/p>\n era jo i qu\u00e8 els explicaria (els alumnes sortien d’ex\u00e0mens i jo feia com de tel\u00f3 abans d’entrar al seg\u00fcent combat<\/p>\n de trimestre). Tamb\u00e9 els va explicar que jo era de Montmel\u00f3 i que havia anat en aquest mateix institut, quan<\/p>\n estava situat a un altre lloc del poble. Aqu\u00ed, veient alguna reacci\u00f3, vaig pensar: em deuen veure com una vella,<\/p>\n aquests alumnes? Va ser el meu torn i el moment d’obtenir la resposta. Devien ser com a molt les 9 i 10 del<\/p>\n mat\u00ed. M’heu de creure si us dic que els seg\u00fcents 50 minuts van passar volant. El temps es va fondre!<\/p>\n Vaig intentar explicar-los que no han de veure la poesia com una cosa estramb\u00f2tica i allunyada, tot i que<\/p>\n entenia que als anys d’institut i l’obligaci\u00f3 de certes lectures i pr\u00e0ctiques els fes fer un rebuf quan sentien<\/p>\n parlar de poesia. Els vaig dir que la poesia pot parlar de tota mena de coses, de coses quotidianes, properes o<\/p>\n surrealistes, de coses que ens passen, que sentim, que imaginem, el que vulguem: la poesia \u00e9s un espai de<\/p>\n llibertat on tot \u00e9s possible i on les regles s\u00f3n les que cadasc\u00fa hi posa i hi treu. Els vaig recitar poemes on surten<\/p>\n pol\u00edgons, carnets de conduir no disponibles, places dures, sardines impossibles, Bartlebys, Xammars,\u00a0di\u00f2ptries…<\/p>\n PLA\u00c7A DURA<\/p>\n Cercant algun punt de la perif\u00e8ria\u00a0<\/em><\/p>\n perqu\u00e8 l\u2019esclafit de l\u2019\u00e0tom m\u00e9s c\u00e8ntric\u00a0<\/em><\/p>\n no l\u2019esquitxi, es desorienta, perd\u00a0<\/em><\/p>\n l\u2019agulla del rumb i quan es veu lluny,\u00a0<\/em><\/p>\n es gira i t\u00e9 al davant un altre esguard,\u00a0<\/em><\/p>\n insensible i fred, sense aixopluc.\u00a0<\/em><\/p>\n Quan es pensa que voreja els afores\u00a0<\/em><\/p>\n rau a una pla\u00e7a dura, de sal\u00f3.<\/em><\/p>\n Anna Ballbona<\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Per a qualsevol montmel\u00f3ni, en sigui conscient o no, el pol\u00edgon industrial forma part del paisatge propi.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, jo els interpel\u00b7lava amb el lloc com\u00fa d’un pol\u00edgon industrial (\u201ccom li dieu, vosaltres?\u201d), i ells<\/p>\n seguien i responien. Els hi parlava d’un poema on surten periodistes dels anys 30 que a m’interessen molt i<\/p>\n els deia quatre coses de Xammar, Sindreu, Pujols, Pla… \u201cEl que deveu con\u00e8ixer de tots aquests \u00e9s en Pla?\u201d<\/p>\n I un alumne, integrat en les funcions del simp\u00e0tic de la classe, saltava amb una ironia que apuntava grans<\/p>\n maneres: \u201cS\u00ed, Pla Lector, Pla…\u201d. \u201cAquesta bona, nano! M’ha agradat!\u201d. Realment creia que el nano tenia gr\u00e0cia.<\/p>\n I no nom\u00e9s aix\u00f2: aquella intervenci\u00f3 em va alegrar perqu\u00e8 confirmava les sensacions extraordin\u00e0ries d’aquell<\/p>\n mat\u00ed que ja no era ni molt d’hora ni amb massa angines: els alumnes seguien amb atenci\u00f3 i respecte el que<\/p>\n mirava de transmetre’ls i jo m’ho passava teta intentant apropar-los quatre idees, poemes i articles,<\/p>\n interpel\u00b7lant-los i veient les seves reaccions. Realment curioses. Personetes que em va semblar que agra\u00efen que<\/p>\n els parl\u00e9s de tu a tu, que els piqu\u00e9s l’ullet amb poemes ir\u00f2nics, amb la meva experi\u00e8ncia lectora i a l’institut.<\/p>\n No era l’efecte de l’antibi\u00f2tic, era ben veritat: Personetes a qui la professora els havia transm\u00e8s l’esdeveniment<\/p>\n que tindria lloc aquell mat\u00ed i ells el rebien amb ganes, amb atenci\u00f3 i curiositat. I jo els ho agra\u00efa i mirava de<\/p>\n desvetllar-los una mica m\u00e9s de curiositat. Va ser una gran experi\u00e8ncia comunicativa i energ\u00e8tica.<\/p>\n Sense que volgu\u00e9s sonar grandiloq\u00fcent, vaig intentar conv\u00e8ncer-los que a la poesia ens hi hem d’apropar amb<\/p>\n llibertat. No cal pensar els g\u00e8neres -la poesia, la novel\u00b7la o el periodisme- com uns blocs estancs que no es<\/p>\n relacionen entre ells. Per mi, saludablement poden ser mirats com una barreja interessant que ens diu coses i<\/p>\n ens sacseja. Quan ja havia parlat del periodisme dels anys 30, de per qu\u00e8 era interessant tamb\u00e9 liter\u00e0riament, de<\/p>\n qu\u00e8 en pod\u00edem aprendre mirat des d’avui, i els parlava del periodisme d’ara i del sentit cr\u00edtic que hi hav\u00edem<\/p>\n d’abocar periodistes i lectors, en aquest instant va sonar el timbre. Havia passat una hora. Em vaig quedar de<\/p>\n pedra. Davant aquells alumnes de secund\u00e0ria -com a grup social sovint tan bandejats- l’hora s’havia esfumat en<\/p>\n un tres i no res. Els havia d’agrair d’alguna manera aquella sessi\u00f3. Duia un regal a punt. El professor de<\/p>\n Matem\u00e0tiques, que tenia classe a l’hora seg\u00fcent, trucava a la porta. Vaig demanar de recitar un poema m\u00e9s: el<\/p>\n \u201cPoema de los Quesos\u201d\u00a0<\/a>d’en\u00a0Pedrals<\/a>. \u201cPerqu\u00e8 veieu que la poesia tamb\u00e9 \u00e9s joc\u201d. N’havia seleccionat un<\/p>\n fragment i vaig engegar. La professora, expressiva de mena, reia. I ells primer es van quedar parats, com<\/p>\n sobtats, sense saber si realment all\u00f2 anava tan en broma com semblava. Van comen\u00e7ar els somriures, primer,<\/p>\n les rialles menys t\u00edmides, despr\u00e9s. Acabo una \u201cestrofa\u201d i faig pausa i ells engeguen uns aplaudiments. \u201cUn<\/p>\n moment, un moment\u201d. Em miro el professor de Matem\u00e0tiques, que sembla compartir el divertiment amb<\/p>\n l’alumnat. Encaro el tram final. Alumnes i mestres arrenquen a aplaudiments, com si em despertessin d’aquest<\/p>\n encanteri dol\u00e7. Qui va dir que era un dilluns amigdal\u00edtic i fred de febrer?<\/p>\n Gr\u00e0cies!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ANNA BALLBONA ENS EXPLICA LA SEVA XERRADA A L’INSTITUT DE MONTMEL\u00d3Encanteri a l’institut<\/strong><\/h3>\n
\n
\n
\n<\/a>
\nAnna Ballbona
\nhttp:\/\/www.lletrescatalanes.cat\/ca\/index-d-autors\/item\/ballbona-i-puig-anna<\/a>
\nhttp:\/\/www.lletrescatalanes.cat\/ca\/lletres-2-0\/el-blog-de-la-institucio\/itemlist\/tag\/Anna%20Ballbona<\/a>
\nEncanteri a l’institut
\nUn mat\u00ed ben d’hora, ben d’hora vaig anar a l’IES Montmel\u00f3 a parlar de poesia i de periodisme. Sovint sobta
\nlligar aquests dos elements i no sabia com reaccionaria el… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":60,"featured_media":907,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[141],"tags":[],"class_list":["post-905","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catala"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/905","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/60"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=905"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/905\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":908,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/905\/revisions\/908"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/media\/907"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=905"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=905"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontmelo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=905"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}