Un bon anunci explica una història: el guionatge
6. Tècniques de càmera i so
1. Close-up
Un enquadrament CU mostra el rostre de l’actor alhora que permet a l’audiència jutjar la reacció del personatge a allò que està passant. Un CU també pot centrar-se en un objecte significatiu.
2. Point-of-view shot (POV)
Un POV és quan la càmera comparteix el punt de vista del personatge, donant la sensació que aquesta està mirant a través dels seus ulls.
3. Extreme close-up (ECU)
Les preses ECU es fan servir per emfatitzar el dramatisme i poden revelar emocions intenses o altres detalls importants.
4. Mid shot (MS)
Els MS mostren els actors de la cintura cap amunt i són més utilitzats per mostrar l'acció i el diàleg.
5. Reverse shot (RS)
Un RS es filma a partir del corresponent o oposat punt de vista de la presa anterior (per exemple, tallar entre dos personatges parlant entre si o tallar al subjecte del POV)
6. Wide shot (LS)
Els LS mostren tota la persona o tot l’objecte com a part del paisatge. La presa és sovint un pla general, i això pot ser anomenat una presa d'obertura, ja que estableix la ubicació i sovint el moment i ambient de l’escena.
1. High camera angle (HCA)
La càmera es posiciona en un angle per sobre de l’acció mirant cap a baix.
2. Low camera angle
La càmera es posiciona en un angle des de sota de l’acció, mirant cap a munt.
3. Eye level (EL)
La càmera es situa a la mateixa alçada que l’acció.
1. Zoom
La càmera apropa la imatge per mostrar un detall o allunya la imatge per mostrar més part de l’escena.
2. Pan (panoràmica)
La càmera es mou des d’un costat de l’acció a l’altre, seguint l’acció o mostrant a l’audiència més parts de l’escena.
3. Tilt (picat)
La càmera bascula amunt i/ avall de l’escena
La inclusió d’un efecte de so particular, ja sigui diegètic (que els personatges de la pantalla el poden sentir) o no diegètics (que els personatges no el poden sentir) sovint es fa servir per donar més impacte dramàtic a l’escena.
1. Veu en off (Voiceover) (VO)
Es tracta de la veu d’un personatge ( o narrador) narrant esdeveniments o expressant la seva perspectiva sobre l’acció que té lloc en pantalla.
2. Voice off-screen (OS)
Es tracta de la veu d’un personatge que és part de l’escena però que en aquest moment no surt a la pantalla.