![\"2016-03-19](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontgri\/wp-content\/uploads\/usu613\/2016\/03\/2016-03-19-12.42.27-576x1024.jpg\")
\u00a0La Laura Reginc\u00f3s alumnat de 2n de batxillerat del nostre institut, ha guanyat el premi \u00a0de Narrativa Curta, sobre comprom\u00eds social, convocat per l\u2019Ajuntament de Begur dins del cartell dels PREMIS D\u2019EDUCACI\u00d3 JOSEP\u00a0PALLACH 2015-2016. La nostra enhorabona a l’escriptora.<\/p>\n
Aqu\u00ed teniu la narraci\u00f3 premiada:<\/p>\n
No recordo quant temps fa. Jo diria que una vida… tot i que podria ser molt menys. Podria haver-me passat ahir \u2014<\/span><\/span>crec que va ser ahir, <\/span><\/span>de fet<\/span><\/span>\u2014.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Una altra glopada de Mediterrani gola avall, seguint un cam\u00ed ja massa recorregut. Havia begut tanta aigua que notava la sal acumulant-se’m a les venes: enlloc de colesterol, cristalls blancs. Vaig pensar que tenia m\u00e9s mar a dins que no pas envoltant-me, per\u00f2 quan vaig aixecar el cap de l’onada vaig tenir clar que aix\u00f2 era una bajanada: dins el meu cos fam\u00e8lic no cabia l’infinit gris de matinada i arrissat de vent que em separava de l’altra costa. Em sentia una intrusa, endinsant-me en aig\u00fces quietes i netes amb una \u00e0nima que, de tant ensangonada, temia que teny\u00eds el mar sencer. Vaig contagiar la meva pell amb la gelor de les profunditats, que tants de nosaltres havien enterrat, i vaig decidir buidar la meva ment de tot el que no fos l’horitz\u00f3. La superf\u00edcie del cel i la del Mediterrani compartien colors, per\u00f2 el seu bes era impedit per una finia l\u00ednia de daurat, encara sense sol.<\/em><\/p>\n En realitat, mai vaig arribar a pensar que nedaria fins a la salvaci\u00f3. No m’estranyaria haver-me deixat el seny a la guerra, per\u00f2 la meva no era el tipus de bogeria que et feia creure que podies travessar centenars de quil\u00f2metres en una nit nom\u00e9s amb la for\u00e7a de la determinaci\u00f3 \u2014<\/span><\/span>perqu\u00e8 d’altra no en ten\u00edem<\/span><\/span>\u2014. <\/span><\/span>No, \u00e9s clar que no: per <\/span><\/span>creure’t aquesta travessia<\/span><\/span> es necessitava esperan\u00e7a, i d’aix\u00f2 en tenia encara menys que de menjar.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n El que em va emp\u00e8nyer a mi va ser que estava farta de la sorra. Sorra a la pell, sorra dins la roba, sorra al pa, sorra entre les dents. Dunes de sorra, castells de sorra, fosses comunes de sorra. \u00c9s clar que feia fred dins el mar, per\u00f2 a la platja tamb\u00e9.<\/em><\/p>\n No recordo exactament el moment en qu\u00e8 vaig decidir morir. No crec que fos al contemplar algun acte de brutalitat \u2014<\/span><\/span>ja els havia vist tots<\/span><\/span>\u2014, <\/span><\/span>sin\u00f3 que em vaig trencar en silenci, procurant no molestar. Probablement un mat\u00ed, al obrir els ulls, em vaig sorprendre pensant que ja n’hi havia hagut prou.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n La meva primera idea va ser arrencar a c\u00f3rrer cap als gu\u00e0rdies <\/span><\/span>\u2014<\/span><\/span>es mantenien imm\u00f2bils, com si fossin de pedra, i per aix\u00f2 els odiava: un no pot culpar al mar d’estar on est\u00e0 i impedir-te el pas, per\u00f2 quina excusa tenien ells?<\/span><\/span>\u2014, <\/span><\/span>per\u00f2 la vaig haver de rebutjar. Una fam\u00edlia <\/span><\/span>\u2014<\/span><\/span>que <\/span><\/span>llavors <\/span><\/span>ja <\/span><\/span>nom\u00e9s er<\/span><\/span>en els pares<\/span><\/span>\u2014 <\/span><\/span>se’m va avan\u00e7ar. <\/span><\/span>Recordo perfectament els seus ulls. En uns rostres sense carn <\/span><\/span>\u2014<\/span><\/span>feia setmanes que ens prepar\u00e0vem per morir: ja <\/span><\/span>ten\u00edem pinta de<\/span><\/span> cad\u00e0vers, nom\u00e9s esper\u00e0vem el cop final <\/span><\/span>que ens prengu\u00e9s l’al\u00e8<\/span><\/span>\u2014, <\/span><\/span>els ulls semblaven pilotes inflades fetes de gelatina. Ambd\u00f3s tenien els iris blaus, massa blau<\/span><\/span>s, massa clars, massa morts<\/span><\/span>. Quina ang\u00fania, Senyor. <\/span><\/span><\/em><\/p>\n Jo no volia que ning\u00fa em vei\u00e9s tan vulnerable i amb un aspecte tan horrible. Per tant tamb\u00e9 quedava descarta<\/span><\/span>t<\/span><\/span> el morir-se de gana, o qualsevol altre cosa que deix\u00e9s un cad\u00e0ver visible. <\/span><\/span>Jo, com tots, h<\/span><\/span>avia vist la gent que passava hores mirant com les onades trencaven pl\u00e0cidament o intentant albirar una vela blanca salvadora, sovint confonent-la amb l’escuma de les onades. I un dia no eren enlloc, i tots sab\u00edem qu\u00e8 se n’havia fet.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Q<\/span><\/span>ue en pau descansi<\/span><\/span>, murmurava alg\u00fa. <\/span><\/span>I desapareixien, sense gaire res m\u00e9s.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Era perfecte.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Per\u00f2 tot i que el meu objectiu fos que ning\u00fa torn\u00e9s a saber res de mi, volia una mica de dignitat, nom\u00e9s una punta de bellesa per sentir-me especial, o admirada… volia tornar a voler a viure, encara que fos l’instant abans de la mort. Per aix\u00f2 vaig entrar al mar un parell d’hores abans de l’alba, quan encara era massa fosc per veure la sorra arremolinant-se al voltant dels meus peus a mesura que m’allunyava de la costa.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Quan el sol va comen\u00e7ar a sortir, una brasa encesa a orient, ja no nedava. Em limitava a mantenir la barbeta fora de l’aigua, tot i que de tant en tant venia una onada que m’agafava desprevinguda i em capbussava. Els ulls em co\u00efen per la sal, em cremaven els m\u00fasculs, el meu respirar era una ranera esgotada <\/span><\/span>que semblava impossible que vingu\u00e9s de mi<\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n I el cel… haur\u00edeu d’haver vist aquell cel. Quasi em vaig oblidar de que m’estava morint. Quina visi\u00f3 m\u00e9s decepcionant. El gris amb prou feines si estava tacat per humils pinzellades <\/span><\/span>roses<\/span><\/span>. Quina classe de broma celestial era aquella? Que era el meu comiat! Jo volia un horitz\u00f3 passional de sang i or, com si un incendi d’estiu hagu\u00e9s saltat de les copes dels pins i hagu\u00e9s comen\u00e7at a cremar els n\u00favols.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Jo estava disposada a dormir sense queixar-me si almenys el sol em deia ad\u00e9u… <\/span><\/span>I en canvi aquella broma, un avorrit cel netejat pel vent!<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Que bonic<\/span><\/span>, vaig sentir-me dir. Em vaig enfadar amb mi mateixa. No era bonic, era una burla! I llavors em vaig adonar de que no estava sola. Una altra dona em mirava amb expressi\u00f3 <\/span><\/span>trista<\/span><\/span>. Jo ja m’estava enfonsant, decepcionada i furiosa, quan ella em va explicar que una setmana abans el seu fill havia mort en una matinada tempestuosa en qu\u00e8 hi havien tantes onades al cel com a la terra. S’havia deixat ofegar, i des de llavors la bona dona havia esperat a alg\u00fa a qui salvar d’aquell dest\u00ed.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Jo li vaig dir que el seu fill havia tingut sort, que el comiat que el cel m’havia donat a mi no valia per a res. Ella em va dir que potser era perqu\u00e8 encara no volia dir-me ad\u00e9u. No va fer servir unes altres paraules, boniques o \u00e8piques, no. Nom\u00e9s aix\u00f2. Que potser encara no em tocava morir.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Tenia ra\u00f3. Necessitava que alg\u00fa em deman\u00e9s que lluit\u00e9s. Ens va costar dues hores, tornar a la platja. Estava aterrida, creia que moriria, per\u00f2 quan es tracta de sobreviure sempre es tenen forces per una mica m\u00e9s. M’estava ofegant, em feia mal tot, quasi no m’hi veia, tremolava… per\u00f2 finalment vaig notar el tacte aspre de la sorra als peus.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n Em vaig quedar agenollada on trenquen les onades, xopa, morta de fred, plorant, assegurant-me de que els pulmons funcionessin b\u00e9 <\/span><\/span>\u2014<\/span><\/span>havia tornat a n\u00e9ixer<\/span><\/span>\u2014. <\/span><\/span>Esperaria a que hi hagu\u00e9s una matinada que valgu\u00e9s la pena. Una matinada que, ella sola, fos m\u00e9s bella que tota la vida que em quedava per endavant. Per sort, mentre vaig estar a la platja d’Argelers no n’hi va haver cap prou especial. I a mesura que estimava m\u00e9s la vida, m\u00e9s bonica havia de ser la matinada. A dia d’avui, ni el cel m\u00e9s roent em podria conv\u00e8ncer d’endinsar-me al mar.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n![\"2016-03-19](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontgri\/wp-content\/uploads\/usu613\/2016\/03\/2016-03-19-12.43.35-576x1024.jpg\")
<\/em><\/p>\n
![\"2016-03-19](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontgri\/wp-content\/uploads\/usu613\/2016\/03\/2016-03-19-12.43.35.jpg\")
<\/em>