Eren les 14:15 del dijous 24 de maig que comen\u00e7ava l’acte d’homenatge a l’alumne de 2n d’ ESO, Azeddin Zeriouh, atropellat el diumenge 20 de maig per un cotxe que es va donar a la fuga.<\/p>\n
Alumnes, professors i personal d’administraci\u00f3 i serveis,\u00a0 acompanyats d’exalumnes\u00a0 i autoritats de Sta. Margarida de Montbui i d’Igualada, tamb\u00e9 del Departament d’Ensenyament\u00a0 vam compartir un acte \u00edntim i molt emotiu en el que es va llegir l’adaptaci\u00f3 d’un poema de Mariona Wesselo Comas dedicat a l’Azeddin, adjunt m\u00e9s avall. A continuaci\u00f3\u00a0 es va fer un minut de silenci que va acabar amb la m\u00fasica d’Eric Clapton, “Tears in Heaven”,\u00a0 can\u00e7\u00f3\u00a0\u00a0 dedicada\u00a0 al seu fill mort. Just quan van deixar de sonar les \u00faltimes notes, l’alumnat de la classe de 2nB, \u00a0juntament amb l’alumnat de segon \u00a0\u00a0d’ ESO que havien estat companys de l’Azeddin\u00a0 a l’escola Garc\u00eda Lorca del mateix municipi, \u00a0van fer una ofrena de clavells blancs.<\/p>\n
Cada alumne dipositava un clavell blanc dins d’una capsa amb el logo de l’ institut. Clavells blancs s\u00edmbol de la puresa i bondat dels joves. Aquestes flors es van fer arribar\u00a0 als pares i germans de l’Azeddin com tamb\u00e9 un llibre fet amb les dedicat\u00f2ries escrites per tot l’alumnat del centre en papers de molts colors.<\/p>\n
El dol que estem vivint aquests dies \u00e9s una barreja de sentiment\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 d’ injust\u00edcia, degut a les circumst\u00e0ncies de la seva mort, \u00a0i l’expressi\u00f3 \u00a0de la gran estima que tothom t\u00e9 per l’Azeddin.\u00a0 Un noi que,\u00a0 com diuen les dedicat\u00f2ries, amb el seu bon fer i el seu somriure encomanava\u00a0 alegria. La seva gran passi\u00f3: el futbol\u00a0 i\u00a0 la seva virtut: la bondat.<\/p>\n
Estar\u00e0s sempre amb nosaltres, Azeddin.<\/p>\n
<\/p>\n
ADAPTACI\u00d3 D’UN POEMA DE MARIONA \u00a0WESSELO \u00a0COMAS: OMA<\/strong><\/p>\n Eren les 14:15 del dijous 24 de maig que comen\u00e7ava l’acte d’homenatge a l’alumne de 2n d’ ESO, Azeddin Zeriouh, atropellat el diumenge 20 de maig per un cotxe que es va donar a la fuga.\n\n
\n \n Les petjades a la sorra\r\n se les end\u00fa un cop de vent,\r\n la llenya d\u2019una foguera\r\n es fon al foc, lentament;\r\n les gotes d\u2019aigua de pluja\u00a0\r\n s\u2019esvaeixen amb el sol,\r\n les notes d\u2019una melodia\u00a0\r\n es perden en la can\u00e7\u00f3\u2026\r\n\r\nSembla que res sigui etern.\r\n Semblava que res fos etern\r\n fins que hem \u00a0sentit\u00a0\r\n que ens trob\u00e0vem davant del final\r\n i est\u00e0vem \u00a0notant l\u2019infinit,\r\n que els records s\u00f3n per sempre,\r\n res ni ning\u00fa els pot esborrar:\r\n ni el vent, ni el foc,\r\n ni la can\u00e7\u00f3, ni el sol,\r\n et recordarem sempre, Azeddin,\r\n i aix\u00f2 ning\u00fa ho pot evitar.\r\n\r\nCom nosaltres no podem evitar\r\n perdre\u2019ns \u00a0\u00a0entre cent ll\u00e0grimes,\r\n mil records,\r\n quan pensem en el teu somriure,\r\n el teu parlar, la teva olor\u2026\r\n i intentem comprendre\u00a0\r\n que ja no et despertar\u00e0s,\r\n i provem d\u2019entendre\u00a0\r\n que no et tornarem a abra\u00e7ar.\r\n\r\nI ens sentim fr\u00e0gils\r\n ara que hem vist trontollar\r\n aquell mur on ens recolz\u00e0vem\r\n -irreal mur de seguretat-\r\n que ens hav\u00edem fet en creure\u00a0\r\n que els qui hi s\u00f3n sempre hi seran.\r\n\r\nPer\u00f2 no ens volem posar tristos,\r\n no, nom\u00e9s et volem desitjar\r\n que en la vida que has tingut\r\n hi hagi hagut felicitat.Tampoc volem acomiadar-nos,\r\n no, per nosaltres tu no te\u2019n vas....\r\nPotser de nit, un nou estelsorgir\u00e0 entre la foscor,\r\nPotser de dia un raig dauratbrillar\u00e0 amb la llum del sol.\r\n\r\nPerqu\u00e8 els qui estimem s\u00f3n eterns,\r\n siguin lluny o m\u00e9s a prop,\r\n perqu\u00e8 no hi ha dist\u00e0ncies\r\n quan els duem dins del cor.\r\n\r\nT' estimem \u00a0Azeddin<\/pre>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nAlumnes, professors i personal d’administraci\u00f3 i serveis,\u00a0 acompanyats d’exalumnes\u00a0 i… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2471,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-2470","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2470","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2470"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2470\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2472,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2470\/revisions\/2472"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2471"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2470"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2470"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmontbui\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2470"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}