{"id":5434,"date":"2021-03-05T08:45:23","date_gmt":"2021-03-05T07:45:23","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/?p=5434"},"modified":"2021-03-05T08:52:17","modified_gmt":"2021-03-05T07:52:17","slug":"ens-visita-david-cirici","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/eso\/eso-4\/ens-visita-david-cirici\/","title":{"rendered":"Ens visita David Cirici"},"content":{"rendered":"

El dia 3 de Mar\u00e7 vam convidar l\u2019autor del llibre El set\u00e8 \u00e0ngel<\/em> David Cirici, per parlar sobre la lectura d\u2019aquest llibre que van llegir els de 4t. Aquesta novel\u00b7la, premi Sant Jordi 2016, \u201c\u00e9s una hist\u00f2ria commovedora sobre la fragilitat de la vida, els cops de l\u2019atzar i el lligam entre pares i fills.\u201d\u00a0 L’autor ha fet una xerrada amb l’alumnat de 4t per parlar de la novel\u00b7la i moltes m\u00e9s coses. La revista Etc\u00e8tera ha pogut fer-li una entrevista exclusiva i us la presentem tot seguit:<\/span><\/p>\n

Lola O., Queralt C., Noa C. i Laia C.<\/p>\n

Com \"\"<\/a>vas comen\u00e7ar a escriure? I quan?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

Escriure una mica de tota la vida, jo a l\u2019escola era un d\u2019aquests alumnes que no es poden estar quiets. Per\u00f2 una de les coses q feia b\u00e9 era q escrivia, guanyava premis literaris, treia bones notes de les redaccions, etc. I des de molt petit, uns 10 anys, jo ja pensava que volia ser escriptor. <\/span><\/p>\n

La primera novel\u00b7la la vaig escriure quan tenia 27 anys, tot i que abans ja havia escrit contes que no he publicat mai.\u00a0<\/span><\/p>\n

Treballes d\u2019alguna cosa m\u00e9s a part de ser escriptor?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

En aquests moments no, perqu\u00e8 estic jubilat, per\u00f2 he fet molts oficis a la vida, sempre relacionats amb les idees, per exemple he sigut professor d’institut, primer de molt jove i despr\u00e9s de m\u00e9s gran hi vaig tornar i entremig he fet de guionista a la r\u00e0dio, a la televisi\u00f3, he treballat a publicitat, finalment amb la crisi del 2008 em vaig retirar de a publicitat i vaig tornar a l\u2019institut. Tamb\u00e9 he fet des de redactar articles enciclop\u00e8dies a fer discursos per pol\u00edtics o fer classes de batxillerat de llengua i literatura.\u00a0<\/span><\/p>\n

El principi la gent t\u2019animava\/feia costat quan deies que volies ser escriptor?\u00a0<\/b><\/p>\n

S\u00ed, sempre. Jo crec que els escriptors estan ben vistos, la gent no sap que \u00e9s molt dif\u00edcil guanyar-te la vida escrivint, per\u00f2 l\u2019ofici en s\u00ed est\u00e0 ben vist. No com publicitari, que a la meva \u00e8poca ser publicitari estava associat a capitalisme, era quasi com un pecat.<\/span><\/p>\n

Investigant sobre tu hem descobert la figura del teu pare, molt vinculat a la promoci\u00f3 de la cultura. Qu\u00e8 hi ha de del teu pare en tu?<\/b><\/p>\n

Jo crec que bastant admiraci\u00f3, soc la \u00fanica persona de la meva fam\u00edlia, que \u00e9s bastant nombrosa, que m\u2019he dedicat al m\u00f3n de les lletres, perqu\u00e8 tota la meva fam\u00edlia s\u00f3n cient\u00edfics. La meva mare era qu\u00edmica, que per la seva edat \u00e9s molt m\u00e8rit perqu\u00e8 va estudiar en una universitat en que hi havia 102 homes i nom\u00e9s 2 dones estudiant la carrera de qu\u00edmica, estem parlant de l\u2019any 1930 aproximadament. Fins i tot el meu pare va estudiar matem\u00e0tiques, per\u00f2 amb la guerra va haver de canviar de feina i com que tenia una afici\u00f3 per l\u2019art, es va poder dedicar a aix\u00f2 perqu\u00e8 no havia acabat la carrera per culpa de la guerra.\u00a0<\/span><\/p>\n

I sobre qu\u00e8 hi ha del meu pare en mi, segurament l\u2019afici\u00f3 per l\u2019art, perqu\u00e8 ens ho inculcava molt de petits, perqu\u00e8 ens passejava per tot Catalunya veient esgl\u00e9sies i monestirs, museus i aix\u00f2 acaba influint molt.\u00a0 Jo tinc una aut\u00e8ntica passi\u00f3 per l\u2019art.\u00a0<\/span><\/p>\n

Fas dedicat\u00f2ries als teus llibres? A qui?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, generalment els llibres els dedico, a vegades a la gent que m\u2019ha ajudat o a la gent que ha llegit la primera versi\u00f3 i val la pena agrair-los aquest esfor\u00e7, aquest suport. Per\u00f2 m\u2019agrada molt una dedicat\u00f2ria que vaig fer als meus fills a prop\u00f2sit d\u2019una novel\u00b7la que va de la vida d\u2019un gos, que la dedico als meus quatre cadells.<\/span><\/p>\n

Has guanyat diversos premis literaris, quin et fa m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3?<\/b><\/p>\n

Tots tenen la seva gr\u00e0cia, el que fa il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s guanyar els premis de molt prestigi com el premi Sant Jordi (que \u00e9s el que ha guanyat la novel\u00b7la han llegit els alumnes de 4t), t\u2019omple de satisfacci\u00f3 guanyar el que es considera el premi m\u00e9s important. Per\u00f2 jo no dono gaire import\u00e0ncia a aix\u00f2, als premis no els hi dono massa import\u00e0ncia, gaireb\u00e9 un dels premis que m\u2019han agradat m\u00e9s va ser un de quan era molt jove que em vaig presentar en un premi de l\u2019escola en una \u00e8poca en qu\u00e8 jo era un alumne d\u2019aquests que susp\u00e8n i mal considerats. Quan vaig guanyar el primer premi i em van deixar llegir-lo en p\u00fablicj… Jo sempre recordar\u00e9 els aplaudiments i aquell entusiasme tota la vida. El conte era molt bonic, anava d\u2019una \u201cgamberros\u201d que pintaven la catedral de Barcelona de color rosa, i aix\u00f2 provocava un esc\u00e0ndol.\u00a0<\/span><\/p>\n

Quin llibre dels que has escrit \u00e9s el teu preferit?<\/b><\/p>\n

S\u00f3n com els fills, els llibres. Tots t\u2019agraden molt, alguns s\u00ed que per la satisfacci\u00f3 que t\u2019han donat et quedes amb ells especialment. Tot i que estic bastant orgull\u00f3s com a escriptor de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 d\u2019un llibre que vaig escriure fa 35 anys que es diu<\/span> l\u2019Esquelet de la balena,<\/span><\/i> que va sobre una societat que ha de tancar els nens en escoles que van amb robots perqu\u00e8 hi ha un virus, i els mestres eren hologrames, que en aquella \u00e8poca no existien, \u00e9s una mica una coincid\u00e8ncia. I ja porta unes 45 edicions, encara es llegeix.\u00a0<\/span><\/p>\n

I el teu llibre preferit en general?<\/b><\/p>\n

El meu llibre preferit, tant d\u2019adults com de nens, \u00e9s el <\/span>Tintin.<\/span><\/i> Les aventures de Tintin \u00e9s el llibre m\u00e9s gran que s\u2019ha escrit mai, al costat de <\/span>l’Odissea d\u2019Homer.<\/span><\/i> I juntament amb l\u2019odissea un llibre que \u00e9s per escriptors, no us el recomano, per\u00f2 que ja no llegeix ning\u00fa i \u00e9s una mica feixuc. L’escriptor va trigar 24 anys a escriure\u2019l, es diu<\/span> Ulisses,<\/span><\/i> de James Joyce. I est\u00e0 relacionat amb l’Odissea. I per dir un llibre m\u00e9s popular <\/span>Tirant lo Blanc<\/span><\/i> o el <\/span>Quixot<\/span><\/i>.\u00a0<\/span><\/p>\n

Amb qu\u00e8 t\u2019has inspirat a l\u2019hora d\u2019escriure els llibres?<\/b><\/p>\n

Jo en aix\u00f2 de la inspiraci\u00f3 no hi crec gaire, sempre hi ha un moment que tens una idea, a vegades tens un llibre o b\u00e9 una broma que et fan o alguna cosa que vius…, pots agafar d\u2019aix\u00f2 per\u00f2 no \u00e9s com pintar un quadre, sin\u00f3 \u00e9s m\u00e9s espontani. La novel\u00b7la \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre una cosa important, per tant aix\u00f2 t\u2019acompanya durant molt de temps. Tota la vida estar\u00e0s reflexionant sobre un tema, si a tu aix\u00f2 t\u2019afecta molt acabar\u00e0s fent una novel\u00b7la sobre aquest tema, l\u2019\u00fanic que et faltaria seria un argument. B\u00e0sicament el millor \u00e9s llegir molt per saber treure un argument.\u00a0<\/span><\/p>\n

Quin \u00e9s el llibre que et va costar m\u00e9s escriure?<\/b><\/p>\n

Vaig estar m\u00e9s temps amb una novel\u00b7la juvenil que he escrit fa poc que es diu Zona Prohibida perqu\u00e8 \u00e9s amb la que he pensat m\u00e9s en la vida dels adolescents d\u2019avui en dia, diguem de la vostra edat. Ho he trobat dif\u00edcil i em va costar molt, vaig escriure-la tres vegades de dalt a baix. Vaig tardar un any i mig.<\/span><\/p>\n

Ens pots explicar una mica de qu\u00e8 va el llibre del set\u00e8 \u00e0ngel per la gent que no se l\u2019ha llegit? Quina era la teva motivaci\u00f3 o objectiu per escriure’l?<\/b><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La motivaci\u00f3 \u00e9s una reflexi\u00f3 de la relaci\u00f3 amb els fills. Els pares pels fills s\u00f3n una satisfacci\u00f3 i ens fa por que els hi pugui passar res. Si s\u00f3n noies perqu\u00e8 les poden violar, si van amb moto que tinguin un accident, si es droguen, si beuen alcohol\u2026 I sobretot les malalties. \u00c9s una cosa que sempre m\u2019ha preocupat, mai m\u2019ha passat res per\u00f2 ho he tingut a prop. Si els pares estan divorciats de vegades la relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complicada. <\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria no t\u00e9 res a veure, la hist\u00f2ria \u00e9s inventada i va sobre un nen que viu amb el seu pare i t\u00e9 una amant molt m\u00e9s jove i guap\u00edssima, una relaci\u00f3 molt superficial. Aquests van el pare, la parella, el nen i el fill de la noia navegant per el mediterrani perqu\u00e8 son uns rics i en una illa hi ha una tempesta i el nen cau a l\u2019aigua i no el troben de cap manera. Aquest nen\u00a0 el recull una barca d\u2019immigrants que b\u00e9 de s\u00edria. La hist\u00f2ria \u00e9s del pare que busca al nen i del nen coneixent als refugiats.\u00a0 B\u00e0sicament la por, la p\u00e8rdua familiar\u2026 I per una altra banda parla dels refugiats.<\/span><\/p>\n

Per documentar-te vas anar a Gr\u00e8cia, a Lesbos, als camps de refugiats?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 em feia vergonya escriure d’un camp de refugiats i no haver-hi anat mai, me\u2019n vaig anar de vacances al campament d\u2019Idomeni que \u00e9s a la frontera de Gr\u00e8cia.\u00a0 Quan vaig volar a Idomeni, a la frontera de Maced\u00f2nia i Gr\u00e8cia hi vaig anar amb el meu fill de quaranta anys\u00a0 perqu\u00e8 el dia que m\u2019anava ell\u00a0 directament va dir que volia venir, ja que ell \u00e9s fot\u00f2graf, i va ser fant\u00e0stic perqu\u00e8 el meu fill gran parla molt millor l\u2019angl\u00e8s que jo i aix\u00ed vam tenir una bonica relaci\u00f3 pare i fill.<\/span><\/p>\n

Aquest camp actualment no existeix ja que els seus habitants van ser traslladats a un campament de Tessal\u00f2nica.<\/span><\/p>\n

Per acabar, quin consell donaries a un jove escriptor que comen\u00e7a aquest ofici?<\/b><\/p>\n

Els diria que abans d\u2019escriure s\u2019ha de pensar molt b\u00e9 el qu\u00e8 vol comunicar com ara si vol parlar de la pobresa, l\u2019amor, la pau, la hist\u00f2ria de Moi\u00e0, l\u2019anatomia humana… Que s\u00e0piga b\u00e9 i que estigui informat ja que hi ha tend\u00e8ncia a inventar arguments perqu\u00e8 la literatura s\u00f3n temes, la hist\u00f2ria \u00e9s el que busquem despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies pel teu temps, estem molt contentes que hagis trobat temps per parlar amb la joventut de Moi\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dia 3 de Mar\u00e7 vam convidar l\u2019autor del llibre El set\u00e8 \u00e0ngel David Cirici, per parlar sobre la lectura d\u2019aquest llibre que van llegir els de 4t. Aquesta novel\u00b7la, premi Sant Jordi 2016, \u201c\u00e9s una hist\u00f2ria commovedora sobre la fragilitat de la vida, els cops de l\u2019atzar i el lligam entre pares i fills.\u201d\u00a0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5437,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[112,7,29],"tags":[],"class_list":["post-5434","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catala","category-eso-4","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5434"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5440,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5434\/revisions\/5440"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}