![\"\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesmoianes\/wp-content\/uploads\/usu258\/2017\/09\/Watermarked32017-09-28-0931.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl professor ens va explicar com funciona un telescopi i quins s\u00f3n els principals tipus, quines s\u00f3n les seves parts fonamentals, aix\u00ed com les mesures de seguretat que s\u2019han de prendre per tal de no c\u00f3rrer riscos a l\u2019hora d\u2019observar el Sol. Per a realitzar aquesta activitat v\u00e0rem utilitzar un telescopi refractor amb muntura equatorial, dos oculars diferents i un filtre solar.<\/p>\n
La muntura d\u2019un telescopi \u00e9s la part mec\u00e0nica que uneix el tub \u00f2ptic al tr\u00edpode. \u00c9s una pe\u00e7a molt important, ja que no nom\u00e9s subjecta fermament el tub \u00f2ptic, que pot tenir un pes important, sin\u00f3 que tamb\u00e9 permet el seu despla\u00e7ament prec\u00eds per tal d\u2019apuntar l\u2019astre que es vol observar i, alhora, reproduir el moviment que compensi la rotaci\u00f3 de la Terra per tal de poder mantenir amb exactitud la posici\u00f3 d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n Muntura altazimutal (Micosmos<\/i><\/a>)<\/p>\n Hi ha essencialment dues configuracions diferents de muntura. La muntura altazimutal \u00e9s la m\u00e9s simple i intu\u00eftiva, ja que nom\u00e9s realitza moviments verticals i horitzontals en relaci\u00f3 al terra on ens trobem. El problema d\u2019aquest tipus de muntura \u00e9s que s\u2019han de realitzar correccions constants en les dues direccions de moviment per a compensar el moviment de rotaci\u00f3 de la Terra i fer el seguiment dels astres, i l\u2019objecte observat experimenta una rotaci\u00f3 aparent sobre s\u00ed mateix.<\/p>\n Muntura equatorial (Sedaliada<\/a>)<\/p>\n La muntura equatorial \u00e9s m\u00e9s complexa i m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019utilitzar al principi, per\u00f2 resol satisfact\u00f2riament el problema de seguiment dels astres. En comptes de tenir un moviment vertical i un moviment horitzontal en relaci\u00f3 al terra, els moviments es produeixen sobre dos eixos inclinats i perpendiculars entre s\u00ed. L\u2019eix polar es troba inclinat en un angle igual al de la latitud des d\u2019on observem, i ha d\u2019apuntar al nord geogr\u00e0fic. En aquestes condicions, l\u2019eix polar esdev\u00e9 paral\u00b7lel a l\u2019eix de rotaci\u00f3 de la Terra, de manera que nom\u00e9s movent aquest eix, i sempre que la muntura s\u2019hagi posicionat correctament, \u00e9s possible compensar el moviment de rotaci\u00f3 de la Terra sense que l\u2019objecte observat pateixi una rotaci\u00f3 aparent sobre s\u00ed mateix. L\u2019eix de declinaci\u00f3, perpendicular a l\u2019eix polar, permet observar astres que es troben a diferents latituds.<\/p>\n Les muntures poden ser manuals, disposar de motors en els dos eixos (o almenys en l\u2019eix polar), o informatitzades. En les muntures manuals \u00e9s necessari moure l\u2019eix polar per mitj\u00e0 d\u2019un cargol i de manera constant perqu\u00e8 l\u2019astre a observar es mantingui centrat en el camp visual. En les muntures amb motor, el motor de l\u2019eix polar es mou a la mateixa velocitat de rotaci\u00f3 de la Terra per\u00f2 en sentit contrari, de manera que compensa la rotaci\u00f3 i mant\u00e9 l\u2019astre, aix\u00ed, centrat al camp visual. Finalment, les muntures informatitzades permeten localitzar de manera autom\u00e0tica l\u2019astre que volem observar. Una vegada li hem donat l\u2019ordre, els eixos giren aut\u00f2nomament fins a centrar al camp visual l\u2019objecte desitjat.<\/p>\n La muntura, juntament amb el tr\u00edpode, s\u2019ha de posar en estaci\u00f3 de manera precisa per tal que l\u2019observaci\u00f3 sigui satisfact\u00f2ria. En primer lloc, \u00e9s necessari anivellar el tr\u00edpode i equilibrar el pes del tub \u00f2ptic amb els contrapesos per tal d\u2019evitar tensions en la maquin\u00e0ria. A m\u00e9s, cal ajustar l\u2019angle de l\u2019eix polar a la nostra latitud (41,8\u00ba N) i orientar l\u2019eix cap al nord amb l\u2019ajuda d\u2019una br\u00faixola (en un estacionament prec\u00eds s\u2019utilitza un visor per a localitzar l\u2019estrella Polar).<\/p>\n La part fonamental del telescopi \u00e9s el tub \u00f2ptic, que ens permet concentrar la llum per tal d\u2019observar objectes llunyans. Sovint es pensa que el tub \u00f2ptic t\u00e9 la funci\u00f3 d\u2019augmentar la imatge, com \u00e9s el cas del microscopi o de la lupa, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Tot i que el tub \u00f2ptic produeix un petit augment de la imatge, l\u2019objectiu del tub \u00e9s concentrar la llum per tal d\u2019observar astres aparentment poc lluminosos. Aix\u00f2 ens permet observar detalls que seriem incapa\u00e7os de diferenciar a ull nu o tamb\u00e9 visualitzar objectes imperceptibles sense telescopi. L\u2019instrument que permet augmentar la imatge \u00e9s l\u2019ocular, i \u00e9s per aix\u00f2 que es poden intercanviar diferents ocular per a observar amb diferents augments. Cal tenir en compte, per\u00f2, que una imatge ampliada no implica veure l\u2019objecte amb major nitidesa. Normalment \u00e9s possible distingir detalls m\u00e9s subtils si no augmentem massa la imatge.<\/p>\n Es poden diferenciar principalment dos tipus de tubs \u00f2ptics. El refractor \u00e9s un tub amb dues o tres lents muntades en l\u00ednia que concentren la llum que entra al telescopi fins al di\u00e0metre de la pupil\u00b7la de l\u2019ull (6-7 mm), de manera que un tub amb una obertura de 70 mm de di\u00e0metre permetr\u00e0 observar els astres 10 vegades m\u00e9s lluminosos que a ull nu. El refractor utilitzat a l\u2019experi\u00e8ncia t\u00e9 una obertura de 80 mm.<\/p>\n Tipus de tubs \u00f2ptics (Astrosurf<\/i><\/a>)<\/p>\n El reflector utilitza miralls c\u00f2ncaus en comptes de lents, i pot tenir dues configuracions diferents (Newton o catadri\u00f2ptic); en tots dos casos el sistema \u00e9s comparable. La llum entra al tub a trav\u00e9s de l\u2019obertura fins a l\u2019extrem oposat, on es reflexa en el mirall principal. La llum reflexada es torna a reflexar en el mirall secundari, on \u00e9s dirigida fins arribar a l\u2019ull. La concavitat dels dos miralls permet que la llum es concentri al llarg del seu recorregut. L\u2019avantatge d\u2019un reflector respecte d\u2019un refractor \u00e9s la possibilitat de posseir grans obertures sense que el tub hagi de tenir grans longituds, reduint els inconvenients d\u2019un tub massa volumin\u00f3s i pesat.<\/p>\n Per a observar el Sol fan falta filtres especials que obstrueixin l\u2019exc\u00e9s de llum i poder realitzar, aix\u00ed, les observacions amb seguretat. Si ja fa mal als ulls i \u00e9s totalment desaconsellat mirar directament el Sol, ni que sigui uns instants, imagineu si concentrem 10 vegades la llum amb el telescopi. En q\u00fcesti\u00f3 de segons se\u2019ns incendiarien els ulls, per\u00f2 perdr\u00edem la vista molt abans, pr\u00e0cticament de manera immediata.<\/p>\n Hi ha diferents tipus de filtres solars en funci\u00f3 del que desitgem observar. Uns filtren determinades longituds d\u2019ona amb l\u2019objectiu d\u2019observar parts concretes de l\u2019estructura del Sol, com \u00e9s el cas del filtre H\u03b1, que permet l\u2019observaci\u00f3 de la cromosfera i de les protuber\u00e0ncies solars. Altres filtren tota la llum, com \u00e9s el cas del filtre que v\u00e0rem utilitzar a l\u2019institut i que rep el nom de l\u00e0mina de Baader. Es tracta d\u2019una l\u00e0mina pl\u00e0stica molt fina sobre la que s\u2019ha impregnat una s\u00e8rie d\u2019elements met\u00e0l\u00b7lics que permeten filtrar el 99,9% de tota la radiaci\u00f3, no nom\u00e9s de llum visible sin\u00f3 tamb\u00e9 la llum ultraviolada i la llum infraroja. Aquest filtre ens permet observar la fotosfera i les taques solars.<\/p>\n En alguns comer\u00e7os es venen telescopis de baixa qualitat que inclouen com a accessori un petit filtre solar que es disposa sobre l\u2019ocular. Aquest filtre rep, per tant, tota la llum concentrada, i acaba trencant-se o fonent-se, posant en greu perill la salut de l\u2019observador, moltes vegades un nen. \u00c9s per aix\u00f2 que cal llen\u00e7ar aquest filtre. Els filtres solars sempre s\u2019han de colocar sobre l\u2019obertura del telescopi i no sobre l\u2019ocular. En cas de dubte, \u00e9s aconsellable no observar el Sol amb el telescopi o observar-lo per projecci\u00f3 sobre una cartolina blanca (sense posar l\u2019ull a l\u2019ocular).<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n