Premi Sambori a l\u2019Institut Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0<\/p>\n
I pensar que fa dos anys era aqu\u00ed mateix, plena d\u2019esperan\u00e7a per reconstruir all\u00f2 que ara \u00e9s, gr\u00e0cies a molt d\u2019esfor\u00e7, una realitat. Fa dos anys que vaig decidir emprendre una nova aventura i una meravellosa experi\u00e8ncia. Per\u00f2 no tot va ser tan f\u00e0cil com us penseu…<\/p>\n
Aix\u00ed comen\u00e7a la narraci\u00f3 de la Marta Carol \u00d2dena, alumna de 2n ESO A. Es titula \u201cMas del vi\u201d i explica com va canviar la vida d\u2019una dona d\u2019uns trenta anys en acceptar una her\u00e8ncia d\u2019un parent a qui gaireb\u00e9 no coneixia i que es trobava a la Conca de Barber\u00e0, concretament en un poble d\u2019uns 900 habitants anomenat Vimbod\u00ed i Poblet.
\nLa Carme ha de resoldre q\u00fcestions administratives, ha de prendre decisions importants sobre el futur de la seva vida; tot apunta que haur\u00e0 de dirigir unes reformes a la masia… Per\u00f2 no estar\u00e0 sola. Aquesta \u00e9s la trama; la
\nCarme t\u00e9 el suport d\u2019alg\u00fa que sap estar al seu costat fent que tot sigui m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, la Marta Carol ha estat premiada per la narraci\u00f3 \u201cMas del vi\u201d en el 14\u00e8 Premi Sambori \u00d2mnium- edici\u00f3 2020. Aquest certamen el convoca anualment Omnium Cultural en el marc d\u2019\u201dEl tinter de les lletres catalanes\u201d i \u00e9s l\u2019\u00fanic que va adre\u00e7at als escriptors i escriptores dels centres educatiu dels Pa\u00efsos Catalans.
\nLa Marta ha aconseguir quedar entre els premiats de la categoria de primer cicle de secund\u00e0ria de la demarcaci\u00f3 del Camp de Tarragona, on s\u2019havien presentat 282 textos de 55 escoles i instituts del territori.
\nEl lliurament de premis s\u2019havia d\u2019haver realitzat el dia 21 de mar\u00e7 al castell de Falset, per\u00f2 la situaci\u00f3 de confinament que estem vivint no ho va fer possible.
\nRecordem que els tres millors treballs de la fase territorial participaran a la fase general, que tindr\u00e0 lloc a Barcelona i que aplegar\u00e0 totes les demarcacions.
\nNo us vindria de gust saber com acaben aquests dos anys tan convulsos de la vida de la Carme?
\nDoncs podeu continuar llegint la narraci\u00f3…<\/p>\n
Vaig arribar amb el primer tren que va sortir de Girona cap a Barcelona i d\u2019all\u00ed a un altre que em portaria fins a Vimbod\u00ed i Poblet. La veritat, em vaig sentir nerviosa, ja que \u00e9s molt estrany que d\u2019un dia per l\u2019altre et truqui alg\u00fa per dir-te que has heretat quelcom d\u2019un parent que ni tan sol coneixes. Un advocat havia contactat amb mi per donar-me la not\u00edcia i jo, com que en aquell moment no tenia ni feina ni res a fer, em vaig dir a mi mateixa: \u201cI per qu\u00e8 no, Carme?\u201d.
\nLa megafonia del tren va avisar que ja havia arribat al meu dest\u00ed, em va treure dels meus pensaments. Aixecant-me i agafant la meva maleta amb for\u00e7a vaig a baixar del vag\u00f3. Vaig tenir la sensaci\u00f3 com si hagu\u00e9s trobat el meu lloc en el m\u00f3n, com si alg\u00fa em digu\u00e9s que havia pres la millor decisi\u00f3. Tots aquells pensaments em tranquil\u00b7litzaven, tot i aix\u00ed l\u2019angoixa de no saber qu\u00e8 passaria encara era all\u00ed.
\nPassats uns minuts d\u2019espera a l\u2019estaci\u00f3 de Vimbod\u00ed per fi l\u2019advocat que m\u2019ajudaria en tot el que tenia planejat em va passar a buscar. Va sortir d\u2019aquell cotxe tan lux\u00f3s amb pinta de ser car\u00edssim per fer-me dos petons i presentar-se i jo vaig fer el mateix. Es deia Ricard. La veritat \u00e9s que em va semblar un home molt atractiu per tenir 35 anys. B\u00e9, pensant-ho b\u00e9, nom\u00e9s ens portem tres anys. \u201cPer\u00f2 qu\u00e8 estic dient! Segur que t\u00e9 dona i deuen viure en un xalet de luxe amb un jard\u00ed immens.\u201d
\nEn pujar al cotxe, un silenci inc\u00f2mode es va fer present. Ell el va trencar preguntant-me si havia conegut mai els parents que m\u2019havien deixat aquella finca. Em vaig limitar a negar amb el cap. Durant el viatge cap a l\u2019Espluga, per veure el notari, vaig gaudir dels paisatges de la Conca, tot de vinyes i muntanyes tintades de sol. Mai m\u2019hauria pensat que fos tan maca, la Conca de Barber\u00e0. Li vaig fer un comentari al Ricard i em va prometre que m\u2019ensenyaria tots els racons de la seva comarca.
\nUns dies despr\u00e9s, encara no havia tingut temps d\u2019anar a veure la que seria la meva finca. Quan vam tenir tota la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria llesta, m\u2019hi vaig traslladar. En veure l\u2019estat de l\u2019edifici, vaig pensar: \u201cOn t\u2019has posat, Carme?\u201d. La casa era una masia t\u00edpica catalana amb les seves balconades i els seus porxos, coberts d\u2019esbarzers per la falta de cura. A la fa\u00e7ana s\u2019albirava una placa feta de rajola on hi deia: \u201cMas del Vi\u201d. L\u2019interior no \u00e9s que estigu\u00e9s gaire millor. Tot i aix\u00f2, vaig decidir passar-hi la nit. Havent sopat, mentre mirava vells records, em va venir al cap una idea: \u201c I si convert\u00eds el mas en una casa rural?\u201d. L\u2019endem\u00e0 vaig trucar al Ricard per quedar amb ell i explicar-li la meva intenci\u00f3 amb la finca. Li va semblar una gran idea, ja que a Vimbod\u00ed, a l\u2019estar a prop d\u2019un dels monestirs cistercencs m\u00e9s reconeguts de Catalunya, Poblet, hi falten allotjaments tur\u00edstics.
\nLa reforma va ser ca\u00f2tica. Paletes, pintors, electricistes, mobles nous, restaurar el jard\u00ed i la piscina… Tamb\u00e9 em vaig posar en contacte amb un pag\u00e8s del poble per demanar-li si es podria fer c\u00e0rrec de les terres del voltant de la finca, principalment vinya i oliveres. Semblava que no acabar\u00edem mai amb tot aquell rebombori de gent amunt i avall. Sort que tenia el Ricard a prop i m\u2019ajudava en tot el que necessitava. Recordo que un dia, arreglant una de les llars de foc del menjador, ens va caure un pegot de sutge al damunt, i vam quedar negres com a carbons, quin tip de riure… Entre nosaltres va sorgir quelcom m\u00e9s que una amistat. Un cop la reforma feta, ell va traslladar-se a viure amb mi, i vam emprendre aquell negoci junts.
\nRealment, no sembla que hagin passat dos anys, per\u00f2 ara, asseguda en aquest jard\u00ed del mas que em va canviar la vida, contemplant les vinyes i les muntanyes al fons, nom\u00e9s puc pensar que tot ha valgut la pena.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Premi Sambori a l\u2019Institut Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0 I pensar que fa dos anys era aqu\u00ed mateix, plena d\u2019esperan\u00e7a per reconstruir all\u00f2 que ara \u00e9s, gr\u00e0cies a molt d\u2019esfor\u00e7, una realitat. Fa dos anys que vaig decidir emprendre una nova aventura i una meravellosa experi\u00e8ncia. Per\u00f2 no tot va ser tan f\u00e0cil com us penseu… Aix\u00ed comen\u00e7a […]<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":2479,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-2477","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2477","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2477"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2477\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2482,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2477\/revisions\/2482"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2479"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2477"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2477"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartilhuma\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}