{"id":27,"date":"2014-09-17T16:24:03","date_gmt":"2014-09-17T16:24:03","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/?page_id=27"},"modified":"2025-09-03T14:14:56","modified_gmt":"2025-09-03T12:14:56","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/linstitut\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria i fons patrimonial"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Antecedents<\/strong><\/p>\n

L’Institut Antoni de Mart\u00ed i Franqu\u00e8s \u00e9s un centre que, hist\u00f2ricament arrenca de l’any 1845 i que, fins a final de la d\u00e8cada dels seixanta, va tenir la seva seu origin\u00e0ria a la Rambla Vella, a l’antic convent dels franciscans, actualment transformat en seu dels Serveis Territorials d’Ensenyament, de l’Arxiu Hist\u00f2ric i en l’Institut Pons d’Icart.<\/p>\n

El 1970 va ser el primer any que comen\u00e7\u00e0 a funcionar a l’empla\u00e7ament actual del carrer Enric d’Oss\u00f3, 3. Des de llavors en\u00e7\u00e0, ha vingut desenvolupant les tasques formatives i educatives en tots els nivells de BUP i COU -ara ESO i BTX- en torns de di\u00fcrn i nocturn, donant sempre suport a les institucions ciutadanes vinculades a activitats culturals i c\u00edviques.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, donada la seva gran capacitat, ha estat habitualment el centre escollit per a celebrar-hi cursets, ex\u00e0mens, proves d’aptitud, i altres convocat\u00f2ries d’organismes oficials.<\/p>\n

Va assumir la seu oficial de l’INBAD (Institut Nacional de Batxillerat a Dist\u00e0ncia) fins al curs 1981-82, i els va tornar a recuperar amb el nom d’ICESD (Institut Catal\u00e0 d’Ensenyament Secundari a Dist\u00e0ncia) el 1996. A partir del 2006 aquests estudis es denominen IOC (Institut Obert de Catalunya) i es duen a terme per connexi\u00f3 telem\u00e0tica de l’alumnat amb la seu central de Barcelona.<\/p>\n

Fa molts anys que el centre col\u00b7labora o ha col\u00b7laborat amb l’ICE (Institut de Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3) de la URV (Universitat Rovira i Virgili), de la UB (Universitat de Barcelona), de la UPC (Universitat Polit\u00e8cnica de Barcelona), de la UAB (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona), de la UdLL (Universitat de Lleida) en la realitzaci\u00f3 de Cursos d’Aptitud Pedag\u00f2gica i de Seminaris Permanents. Tamb\u00e9 s’han realitzat cursos d’angl\u00e8s de l’EOI, cursets del PIE (rograma d’Inform\u00e0tica Educativa), del CRP (Centre de Recursos Pedag\u00f2gics), del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Catal\u00e0) i molts d’altres.<\/p>\n

Des del curs 2000-01, el centre tamb\u00e9 acull l’aula TAE (Tallers d’Adaptaci\u00f3 Escolar), ara anomenada AA (Aula d’Acollida), per a facilitar la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels nouvinguts a la demarcaci\u00f3.<\/p>\n

Hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Els estudis universitaris i d’ensenyament secundari tenien poca pres\u00e8ncia a la Tarragona de les primeres d\u00e8cades del segle XIX. La Universitat havia quedat redu\u00efda al Real Estudio Literario, creat el 1724, on s’impartien les mat\u00e8ries de Gram\u00e0tica, Filosofia i Teologia, aix\u00f2 s\u00ed, tot dependent de la Universitat de Cervera.<\/p>\n

L’\u00fanic establiment p\u00fablic d’ensenyament mitj\u00e0, el 1839, era el Seminari Conciliar, en el qual s’impartien classes de Filosofia i d’Escol\u00e0stica, sense oblidar-nos de les escoles de Belles Arts i de N\u00e0utica, fundades el 1801.<\/p>\n

Va ser precisament un organisme com la Junta de Comer\u00e7, de car\u00e0cter privat, el que -com ja havia passat a Barcelona- promou la creaci\u00f3 l’any 1839 de l’anomenat Instituto Tarraconense, instal\u00b7lat a l’antic convent dels Caputxins, amb la pretensi\u00f3 d’impartir el primer i el segon ensenyament. Aquest \u00e9s el precedent m\u00e9s immediat de la creaci\u00f3 de l’Institut de Tarragona. Entre aquesta data i el 1844 comen\u00e7a a funcionar l’Escola Normal de Mestres.<\/p>\n

Efectivament, la implantaci\u00f3 de l’ensenyament mitj\u00e0 a Espanya era d’uns quants anys enrere. Tant la prim\u00e0ria com la secund\u00e0ria continuaven mancades d’una veritable pol\u00edtica educativa, i nom\u00e9s els jesu\u00eftes havien creat un ensenyament cat\u00f2lic des de finals del segle XVI. \u00e9s l’any 1836 quan el ministre Ist\u00fariz posa en pr\u00e0ctica el primer pla d’ensenyament secundari, concebut com a complementari del primari i una preparaci\u00f3 pel superior. La refer\u00e8ncia va ser la legislaci\u00f3 francesa i el pensament liberal d’arrel il\u00b7lustrada.<\/p>\n

A partir del pla de 1836, es creen alguns instituts, com el de Lleida, que data de 1843; malgrat tot, la major part dels instituts de Catalunya hauran d’esperar l’anomenat Pla Pidal de 1845: aquest \u00e9s el cas de Barcelona, Figueres, Girona i Tarragona.<\/p>\n

La fundaci\u00f3 de l’Instituto de Segunda Ense\u00f1anza de Tarragona figura per reial ordre en la Gaceta del 13 de novembre de 1845, on es disposava la formaci\u00f3 d’una Junta Inspectora, presidida pel “Jefe Pol\u00edtico de la Provincia”, en la qual un dels seus membres actuaria com a director del centre. El 8 de desembre de 1845 es va inaugurar el centre i s’inicia el primer curs amb en Josep Aleu Borrull<\/strong> (vicepresident del Consell Provincial i diputat a Corts) de director. Aquest v\u00eddeo<\/a> , amb el t\u00edtol de La Firma<\/em>, fet per l’institut Goya de Saragossa ens explica el context hist\u00f2ric d’aquesta efem\u00e8ride.<\/p>\n

Alguns dels primers estris per explicar ci\u00e8ncia<\/strong> ens han arribat fins als nostres dies, en un video posem en valor aquest patrimoni: aqu\u00ed els tens.<\/a><\/p>\n

Quin \u00e9s el marc pol\u00edtic en el qual neix l’Institut? Ens ho explica clarament Jos\u00e9 Montaldo, qui vint anys m\u00e9s tard ser\u00e0 director del centre, en el contingut de la Mem\u00f2ria de 1855:<\/p>\n

\n

Desde que el se\u00f1or marqu\u00e9s de Pidal public\u00f3 su plan de estudios en el a\u00f1o 1845 han intervenido en las cosas p\u00fablicas dos influencias poderosas, queriendo una de ellas hacer suya la instrucci\u00f3n, especialmente la segunda ense\u00f1anza y tratando otra de escatimarla temiendo la concurrencia en el gobierno de clases de menor fortuna a las que no quer\u00edan dar participaci\u00f3n en el poder y cuya ignorancia deb\u00eda imposibilitarlas para reclamarlo con just\u00edcia.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Les diferents seus<\/strong><\/p>\n

Quan va ser fundat, i de manera provisional, l’Institut es va instal\u00b7lar a l’edifici de la pla\u00e7a del Pallol, que des de 1801 era, amb el nom d’Ateneo, la seu de l’Escola N\u00e0utica i de les Belles Arts. El local era petit i inadequat, per la qual cosa, i aprofitant la supressi\u00f3 de l’Escola Normal situada a l’antic convent dels franciscans, l’institut trobar\u00e0 el nou espai que l’acollir\u00e0 durant m\u00e9s d’un segle. L’antic establiment (1849-1970) estava situat entre els actuals carrers de Sant Francesc,<\/strong> d’August, de l’Assalt i la Rambla Vella i havia estat un convent (avui \u00e9s la seu de l’institut Pons d’Icart, una escissi\u00f3 del nostre).<\/p>\n

Imatges de l’antiga seu.<\/a><\/p>\n

Des de principis del segle XX hom parla ja de la necessitat de construir un nou edifici degut a la precarietat i desperfectes diversos. El 1960 es va posar el nom de l’insigne cient\u00edfic tarragon\u00ed Antoni de Mart\u00ed i Franqu\u00e8s (va ser el descobridor de la part d’oxigen de l’aire<\/a>). No ser\u00e0, per\u00f2, fins el juliol de 1969 que es declara oficialment en ru\u00efnes. Un any abans estava feta ja la Memoria Descriptiva del Proyecto de dos Institutos de Ense\u00f1anza Media (uno masculino y otro femenino) pensats per a 1.200 alumnes cadascun. Es construeixen a l’eixample de la ciutat, entre l’aleshores avinguda Roma i l’avinguda Rep\u00fablica Argentina. El solar havia estat cedit per l’ajuntament i tenia una superf\u00edcie de 18.879 m2, com a resultat de l’agrupaci\u00f3 de diverses parcel.les, per on passava una cabalosa s\u00e8quia. Calia afegir una zona verda aproximada de 3.000 m2. El programa de construcci\u00f3 inclo\u00efa, junt amb els dos Instituts, l’edificaci\u00f3 d’un menjador,i un gran gimn\u00e0s per a cada centre i una sala d’actes-capella comuna. La superf\u00edcie total edificada era de 9.636 m2, amb un semisoterrani i quatre plantes. La funcionalitat, a vegades en perjudici de l’est\u00e8tica, presideix la concepci\u00f3 de la construcci\u00f3, en qu\u00e8 l’horitzontalitat predomina en els cossos allargats, compensada amb les verticals centrals i laterals, tot sobre la base modular de l’aula i de la finestra.<\/p>\n

El fons patrimonial \u00e9s ric; per exemple, disposem d’una col\u00b7lecci\u00f3 de m\u00e9s de 100 taules peri\u00f2diques<\/a>: antigues i de pa\u00efsos diversos.<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant l’Associaci\u00f3 de Pares de l’Institut, acabada de construir, es deman\u00e0 que els nous instituts fossin mixtos, proposta a la qual s’adher\u00ed el claustre de professors en la sessi\u00f3 del 6 de mar\u00e7 de 1970, tot insistint en el car\u00e0cter mixt de l’antic Institut. Aix\u00ed va funcionar fins al 1979, amb 32 aules de 40 alumnes cada una i les quatre aules triples de la primera planta. Mai no foren dos instituts separats, sin\u00f3 mixt des del bon comen\u00e7ament. Una de les ales de la planta baixa de l’edifici va ser la seu de la Delegaci\u00f3 del Ministeri d’Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia des del 1970 al 1978. Precisament, el 1978 es cre\u00e0 l’Institut Mixt n\u00famero 2 -el futur Pons d’Icart- com un desdoblament del Mart\u00ed i Franqu\u00e8s.<\/p>\n

Imatges dels directors del centre.<\/a><\/p>\n

Present i futur<\/strong><\/p>\n

L’institut t\u00e9 en l’actualitat m\u00e9s de 1400 alumnes, un equip de 110 professors i 8 treballadors del sector Personal d’Administraci\u00f3 i Serveis. L’institut ha procurat sempre mantenir la iniciativa a la circumscripci\u00f3 de Tarragona pel que fa a la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i als equipaments, gr\u00e0cies a l’inter\u00e8s dels seminaris, a la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’AMPA i als Serveis d’Educaci\u00f3. \u00c9s aix\u00ed com s’han anat creant les aules de v\u00eddeo, d’inform\u00e0tica, de serigrafia, el teatre, la sala de confer\u00e8ncies, el nou gimn\u00e0s, el taller d’escultura, la sala de m\u00fasica, el SIEI. Tamb\u00e9 s’han anat ampliant i renovant els laboratoris, la biblioteca, l’arxiu hist\u00f2ric i l’hemeroteca. A m\u00e9s, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’una part del professorat i de l’AMPA, s’han dut, i se segueixen duent a terme, tota una s\u00e8rie d’activitats extraescolars fonamentals en l’educaci\u00f3 complement\u00e0ria de l’alumne: teatre, orquestra, esports, inform\u00e0tica, sortides i excursions culturals, viatges d’estudi, intercanvis escolars amb Alemanya, Fran\u00e7a i Anglaterra, l’Olimp\u00edada matem\u00e0tica i qu\u00edmica, les proves Cangur i un llarg etc\u00e8tera; aix\u00ed com nombroses participacions en concursos literaris, de v\u00eddeo, de treballs de recerca i de fotografia que han donat for\u00e7a satisfaccions al just esfor\u00e7 de tantes persones.<\/p>\n

El 2022 vam rebre de part del Ministerio l’ordre d’Alfonso X el Sabio.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>El\u00a0 museu i la divulgaci\u00f3 del fons patrimonial<\/strong><\/p>\n

El 2027 serem la seu de la trobada dels institut hist\u00f2rics d’Espanya<\/a> i hem comen\u00e7at a treballar per poder tenir un petit museu<\/strong> on mostrarem una part del nostre preuat fons patrimonial.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Antecedents L’Institut Antoni de Mart\u00ed i Franqu\u00e8s \u00e9s un centre que, hist\u00f2ricament arrenca de l’any 1845 i que, fins a final de la d\u00e8cada dels seixanta, va tenir la seva seu origin\u00e0ria a la Rambla Vella, a l’antic convent dels franciscans, actualment transformat en seu dels Serveis Territorials d’Ensenyament, de l’Arxiu Hist\u00f2ric i en l’Institut […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-27","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2430,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions\/2430"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmartifranques\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}