{"id":14549,"date":"2022-02-15T09:18:36","date_gmt":"2022-02-15T08:18:36","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/?p=14549"},"modified":"2022-02-15T09:18:36","modified_gmt":"2022-02-15T08:18:36","slug":"10-curiositats-de-lescultor-manolo-hugue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/general\/10-curiositats-de-lescultor-manolo-hugue\/","title":{"rendered":"10 curiositats de l’escultor Manolo Hugu\u00e9"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Com ja saps, en Manuel Mart\u00ednez Hugu\u00e9 (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945), conegut com a Manolo Hugu\u00e9, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifac\u00e8tic que va destacar com a escultor, pintor i dissenyador de joies.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aquest any celebrem el seu <\/span>150\u00e8 aniversari del seu naixement<\/b> recordant la seva figura!\u00a0<\/span><\/p>\n

Avui t\u2019expliquem algunes <\/span>curiositats de Manolo Hugu\u00e9<\/b> que potser no sabies,… o potser s\u00ed?\u00a0<\/span><\/p>\n

10 CURIOSITATS DE MANOLO HUGU\u00c9<\/b><\/h4>\n
    \n
  1. L\u2019escola de la vida.<\/b> La primera de les <\/span>curiositats de Manolo Hugu\u00e9 <\/b>que va tenir una formaci\u00f3 essencialment autodid\u00e0ctica. Despr\u00e9s d\u2019estudiar a l\u2019Escola de la Llotja durant primers anys de Barcelona i despr\u00e9s a Par\u00eds i Ceret, on va quedar molt influ\u00eft per tots els moviments de finals del XIX i principis del XX.<\/span><\/li>\n
  2. Era un habitual a Els Quatre Gats.<\/b> Mentre treballava als tallers de fundici\u00f3 Masriera, Manolo Hugu\u00e9 freq\u00fcentava aquesta ic\u00f2nica cerveseria cabaret situada als baixos d’un edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch. Els Quatre Gats va esdevenir un dels nuclis principals del Modernista, igual que ho havia sigut Le Chat Noir a Par\u00eds. Aqu\u00ed, Manolo Hugu\u00e9 es va trobar amb artistes com Santiago Rusi\u00f1ol, Carles Casagemas o Pablo Picasso, amb qui desenvoluparia amistats molt significatives.<\/span><\/li>\n
  3. Josep Pla li va escriure un llibre. <\/b>\u201cVida de Manolo” va fer que Manolo Hugu\u00e9 fos molt popular. Pla va obrir les portes perqu\u00e8 es conegu\u00e9s qui era m\u00e9s enll\u00e0 de com artista, mostrant un personatge una mica eixelebrat i bohemi amb episodis bastant delirants.<\/span><\/li>\n
  4. Era un escultor m\u00e9s cl\u00e0ssic que noucentista. <\/b>Una de les <\/span>curiositats de Manolo Hugu\u00e9 <\/b>que la majoria de gent no sap \u00e9s que ell s\u2019inspira en la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica i la reformula. Manolo no s\u2019inscriu en cap dels corrents art\u00edstics de l\u2019\u00e8poca, sino que estudia el classicisme i s\u2019inspira en l\u2019obra d\u2019artistes mediterranis cl\u00e0ssics a l\u2019hora de treballar l\u2019escultura.<\/span><\/li>\n
  5. Va haver de deixar l\u2019escultura per una malaltia. <\/b>Als cinquanta-cinc anys, a en Manolo Hugu\u00e9 li van detectar artrosi. Tot i provar sort amb diversos tractaments, com la hidroterapia o la diatermia, es va veure obligat a anar deixar progressivament l’escultura per dedicar-se a la pintura i la poesia. L’\u00fas del cisell era molt perjudicial per les seves mans a difer\u00e8ncia d\u2019emprar altres maneres d’expressar-se art\u00edsticament, com amb el pinzell o la ploma.<\/span><\/li>\n
  6. Canvi de dest\u00ed: Caldes de Montbui.<\/b> Una altra de les <\/span>curiositats de Manolo Hugu\u00e9<\/b> m\u00e9s significatives \u00e9s el motiu pel que va traslladar-se a Caldes de Montbui, on estaria instal.lat des de l\u2019any 1927 i fins la seva mort. A causa d\u2019un atac de poliartritis que el paralitza i li impedeix treballar, abandona Ceret buscant un clima que el pugui ajudar. L\u2019aigua termal d\u2019aquesta zona no nom\u00e9s li va permetre seguir treballant, sino que s\u2019acabaria convertint en un gran embaixador d\u2019aquest municipi.<\/span><\/li>\n
  7. Va crear un espai per artistes que va seguir m\u00e9s enll\u00e0 de la seva mort.<\/b> El Mas Manolo es va convertir en un espai de trobada d\u2019artistes contemporanis que van viure l\u2019arribada de Manolo a Caldes com un nou est\u00edmul i una gran oportunitat.\u00a0<\/span><\/li>\n
  8. Les obres del Mas Manolo es troben al Barcelon\u00e8s. <\/b>El seu llegat es conserva en el Museu Thermalia, de Caldes de Montbui (el Vall\u00e8s Oriental) i a la Fundaci\u00f3 Municipal Joan Abell\u00f3 (Mollet del Vall\u00e8s) principalment. El fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.<\/span><\/li>\n
  9. Pots trobar obra de Manolo Hugu\u00e9 per tot el m\u00f3n. <\/b>Tamb\u00e9 t\u00e9 obres al Cau Ferrat de Sitges i en diversos museus: Ceret, Tossa, Valls, Perpiny\u00e0, Barcelona, Par\u00eds, Hamburg, Nova York, Copenhaguen, Amsterdam i Washington.<\/span><\/li>\n
  10. La seva obra t\u00e9 un valor de mercat molt per sota del que hauria de tenir. <\/b>L\u2019\u00faltima de les <\/span>curiositats de Manolo Hugu\u00e9 <\/b>segurament es deu a que en un moment de la seva vida, Manolo va decidir trencar la relaci\u00f3 amb el seu marxant i va intentar autogestionar la seva obra, quelcom que a la llarga acabaria restant rigurositat a la gesti\u00f3 del seu llegat.\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    Marxar a Par\u00eds amb deu duros a la butxaca, la hist\u00f2ria de com va sortir de la mis\u00e8ria,… hi ha moltes m\u00e9s <\/span>curiositats de Manolo Hugu\u00e9 <\/b>per descobrir, perqu\u00e8 aquestes deu, nom\u00e9s s\u00f3n algunes d\u2019elles.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Com ja saps, en Manuel Mart\u00ednez Hugu\u00e9 (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945), conegut com a Manolo Hugu\u00e9, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifac\u00e8tic que va destacar com a escultor, pintor i dissenyador de joies.\u00a0
    \nAquest any celebrem el seu 150\u00e8 aniversari del… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":14550,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-14549","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14549","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14549"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14549\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14551,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14549\/revisions\/14551"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14549"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesmanolohugue\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}