Per Jordi Manyà, 3r ESO
Concurs literari: Premi poesia catalana
La infància són aquells moments
de poques obligacions,
on a part dels estudis
la resta són anècdotes i emocions.
En la jove edat encara conserves la inocència,
cosa que amb el pas del temps,
descendeix amb veloç cadència. Llegir més»
Per Uxue Iraizoz, 3r ESO
Concurs literari: Premi prosa castellana
Hoy, sí hoy, una preciosa mañana de domingo de primavera, he salido a pasear por la Rambla del Poblenou. Mientras iba dirección al mar me he dado cuenta de que había mucha gente diferente, gente joven, gente mayor, unos con sillas de ruedas, otros con patinetes, otros que paseaban tranquilamente, unos que corrían, otros que paseaban el perro, padres con sus hijos, hijos con sus padres … Llegir més»
Per Marina Albreda, 2n ESO
Concurs literari: Premi poesia catalana
20 de setembre de 1940
Cada dia t’escric
intentant saber de tu,
recordant el teu somriure
i estimant-te com ningú.
Onze mesos han passat
des d’aquella nit d’agost.
El dia que et van reclutar,
vaig sentir el meu cor tot fosc.
Per Berta Ramírez, 2n ESO
Concurs literari: Premi prosa catalana
Finalment, aquella carta va arribar. L’esperava amb ànsia des de feia gairebé dues setmanes, però va valdre la pena esperar. Mirava la bústia uns tres o quatre cops al dia només per aquella carta. Sabia que significaria poc a primera vista, ja que potser només hi hauria quatre línies escrites, però el més important eren l’adreça i el remitent. Llegir més»
Per Penélope Medina, 1r BTX
Concurs literari: Premi prosa catalana
Una vegada fa molts anys, existia un poble als afores d’un petit desert de cactus on només hi havia masies amb grans jardins on es cultivaven totes les flors que existien al món. Les persones que vivien en aquest indret, s’encarregaven d’omplir tots els anys, els terrenys amb flors en època: de primavera. Aquestes persones eren especials perquè fabricaven flascons petits que al seu interior tenien diferents productes naturals i sintètics que en entrar en contacte amb el terra humit feien brollar flors. Cada combinació que es feia d’aquests productes donava com a resultat un tipus de flor diferent. Llegir més»
Per Clara Martínez, 2n ESO
Concurs literari: Premi poesia castellana
Un poema me han encargado
y mucho me he preocupado.
No domino la poesía ni la rima
este encargo se me viene encima.
Poco a poco voy avanzando
y seis versos estoy acabando. Llegir més»
Per Carolina Rocha
Concurs literari: Premi prosa castellana
– ¿Sabes que los pétalos caen 5 centímetros por segundo?– iUau! sabes muchas cosas.– ¡Vamos llegamos tarde!– ¡Eh espera!, ¡Verónica!– Espero verte de nuevo, adiós Alexi.
Y desde ese entonces se había acabado todo. Llegir més»
Per Eila Martínez, 1r BTX
Concurs literari: Premi poesia castellana
Luz pálida de plata
que ilumina la galaxia.
Rompe las grietas de la oscuridad,
rompe las tinieblas
y acaba con la infinidad.
Como un remolino
remueves la noche,
haciéndola brillar. Llegir més»
Per Eva Diez, 3r ESO
Concurs literari: Premi prosa catalana
Em giro, tombo el cap, veig a ma mare dient-me adéu. Està plorant, es llença a terra. Sé que en aquest moment comença una nova etapa, una nova vida per mi i per la meva família. Arribo dalt de les escales i penso, serà el correcte anar-me’n a viure a Barcelona? No em responc perquè no sé què pensar. Pakistan i Barcelona estan molt lluny, però penso que tindré una millor vida allà que la que tenia al meu país. El problema és que em costa una mica parlar castellà, el que sé m’ho va ensenyar la meva àvia que vivia a Barcelona. Llegir més»
Article al diari Ara, d’un treball sobre Escola, Ètica i CiènciaAl diari Ara s’ha publicat un interessant article sobre el premi que es va donar al treball de l’institut “Fer ciència per comunicar ciència”, presentat per la professora Mapi Menoyo.
