{"id":4897,"date":"2018-03-01T13:00:32","date_gmt":"2018-03-01T12:00:32","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/?p=4897"},"modified":"2018-03-01T14:59:05","modified_gmt":"2018-03-01T13:59:05","slug":"8-de-marc-dia-de-la-dona-treballadora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/projectes\/8-de-marc-dia-de-la-dona-treballadora\/","title":{"rendered":"8 de mar\u00e7: Dia Internacional de les Dones"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><sub>Article d&#8217;Helena Prieto<\/sub><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquest dia es commemora el martiri d\u2019unes dones vinculades als moviments obrers i sindicals i als partits pol\u00edtics socialistes dels Estats Units i Europa que van lluitar per defensar els seus drets entre 1857 i 1909.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Es tracta d\u2019una jornada reivindicativa que t\u00e9 per objectiu conscienciar sobre totes les discriminacions socials, pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que encara avui pateixen moltes dones en aquests pa\u00efsos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019origen d\u2019aquesta data s\u00f3n el conjunt de fets hist\u00f2rics succe\u00efts a diverses f\u00e0briques americanes a finals del segle XIX i principis del XX. Per\u00f2 tamb\u00e9 en la tradici\u00f3 sovi\u00e8tica de celebrar el dia 8 de mar\u00e7 com a Dia de la Dona Treballadora. Finalment, la intervenci\u00f3 de la ONU tamb\u00e9 va marcar la fixaci\u00f3 d\u2019aquest dia com a jornada de lluita femenina.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Les primeres celebracions del Dia de les Dones foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l&#8217;any 1910 en la 2a Confer\u00e8ncia Internacional de Dones Socialistes com Clara Zetkin. Seguint aquesta iniciativa, l&#8217;any seg\u00fcent, m\u00e9s d&#8217;un mili\u00f3 de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de mar\u00e7 i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <sub>(Font: laxarxa.com\/actualitat\/cultura-xarxes\/noticia\/origen-i-tradicio)<\/sub><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme i denunciar el sexisme. Aquest dia es commemora la lluita de les dones per la seva participaci\u00f3 juntament amb els homes en l&#8217;\u00e0mbit laboral, i per tant del dret a la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica, i a la societat en general.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>&#8221;El feminisme \u00e9s la idea radical que les dones som persones&#8221; (\u00c0ngela Davis)<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Coincidint amb aquesta efem\u00e8ride he volgut investigar el concepte de feminisme al llarg del temps i us he fet un resum de la informaci\u00f3 que he trobat relacionada amb aquest concepte.<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>El feminisme \u00e9s un conjunt heterogeni de conceptes i idees. Les dones lluiten per els seus drets i per d&#8217;igualtat de g\u00e8nere. No hi ha g\u00e8nere per ser feminista igual que no n&#8217;hi ha per ser masclista.<\/li>\n<li>Els moviments feministes tenen com a objectiu desemmascarar les desigualtats socials i les inferioritats de les dones davant de la just\u00edcia, l&#8217;economia i la pol\u00edtica.<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>\u00a0Significat de la paraula &#8221;Feminista&#8221;<\/strong><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\">La paraula &#8220;feminista&#8221; en catal\u00e0 es un derivat del llat\u00ed <strong>Fem\u012dna, <\/strong>que vol dir DONA.<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">Durant la Revoluci\u00f3 Francesa, un conjunt d&#8217;homes i dones van crear el moviment de reivindicaci\u00f3 social i pol\u00edtica, van participar en debats i accions revolucionaris, reivindicant la igualtat de sexes a l&#8217;estatus pol\u00edtic i social.<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Feministes destacades<br \/>\n<\/strong><\/p>\n<ol style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Louise Lab\u00e9: <\/strong>(1555) va enviar una carta a una amiga, la<strong> Clemence de Bourges, <\/strong>on la<strong> Louise<\/strong> defensa alguns punts de vista sobre el paper de les dones.<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Qiu Jin, <\/strong>dels anys 1875-1907, era una noia d&#8217;origen oriental que va ser reconeguda internacionalment com a feminista i revolucion\u00e0ria.<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Simone de Beauvoir, <\/strong>dels anys 1908-1986, era novel\u00b7lista, fil\u00f2sofa existencialista, professora i feminista francesa.<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Maria-Mer\u00e7\u00e8 Mar\u00e7al, <\/strong>dels anys 1952-1998, poetessa catalana, va defensar fermament la seva ideologia<strong> &#8220;tres voltes rebel&#8221;<\/strong> descrites en el seu poema <strong>&#8220;Divisa&#8221;<\/strong>.<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Hagar Rublev, <\/strong>dels anys 1954-2000, fundadora del moviment <strong>&#8221;Dones de negre&#8221;.<\/strong><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Carmen Da Silva, <\/strong>dels anys 1963 i 1984, va escriure la columna<strong> &#8221;A arte de ser mulher&#8221; <\/strong>a la revista\u00a0 <strong>&#8221;Cl\u00e0udia&#8221; <\/strong><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Sheila Jeffreys , <\/strong>feminista radical i professora de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica a la universitat de Melbourne.<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Lidia Falc\u00f3n,<\/strong> advocada i redactora de la revista feminista m\u00e9s antiga d&#8217;Espanya,<strong> &#8221;Poder y Libertad&#8221; <\/strong>i la creadora del <strong>Partit Feminista d&#8217;Espanya<\/strong> i de la <strong>Confederaci\u00f3 d&#8217;Organitzacions Feministes de l&#8217;Estat Espanyol.<\/strong><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Itziar Ziga, <\/strong>periodista basca i impulsora del moviment <strong>&#8221;Transfeminista&#8221;<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>\u00a0La igualtat de g\u00e8nere al feminisme<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Segons el feminisme i els estudis de g\u00e8nere &#8220;la difer\u00e8ncia sexual\u00a0 l&#8217;exist\u00e8ncia de dos sexes en un mateix m\u00f3n no \u00e9s el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, &#8221;injust\u00edcia i dominaci\u00f3 d&#8217;un sexe sobre l&#8217;altre&#8221;.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">No es tracta de considerar la igualtat de g\u00e8nere com a sin\u00f2nim &#8221;d&#8217;id\u00e8ntic&#8221;, o &#8220;igualtat &#8221; als homes, ja que aix\u00f2 significaria col\u00b7locar els homes com a mesura del que \u00e9s desitjable, sin\u00f3 com a &#8220;equitatiu&#8221;. Es tracta d&#8217;assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la difer\u00e8ncia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>\u00a0 Feminisme a les religions<\/strong><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Cristianisme:<\/strong> cal assenyalar que l&#8217;Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica\u00a0exclou l&#8217;ordenaci\u00f3 de dones, no reconeix el\u00a0divorci\u00a0ni la\u00a0sexualitat\u00a0fora del matrimoni cat\u00f2lic o l&#8217;avortament. \u00a0En el cristianisme, al llarg de la hist\u00f2ria, s&#8217;ha anat desenvolupant la\u00a0teologia feminista, en paral\u00b7lel al desenvolupament dels <em><strong>moviments civils d&#8217;alliberament de les dones.<\/strong><\/em><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Islam:<\/strong> no admet la confusi\u00f3 dels papers mascul\u00ed i femen\u00ed, ni la pr\u00e0ctica del\u00a0sexe\u00a0fora de la\u00a0uni\u00f3 de la parella.\u00a0\u00a0L&#8217;home musulm\u00e0 t\u00e9 el deure de protegir la seva esposa i de deixar-li llibertat per triar les seves activitats. La dona t\u00e9 el dret de treballar o de divorciar-se sense el consentiment del seu esp\u00f2s.<em><strong>\u00a0La dona \u00e9s percebuda com a impura en per\u00edode de menstruaci\u00f3 i per alleujar aquest fenomen biol\u00f2gic li \u00e9s prohibida l&#8217;oraci\u00f3<\/strong><\/em>.L&#8217;Islam permet l&#8217;avortament\u00a0en algunes situacions.<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Judaisme: <\/strong>per assignar funcions espec\u00edfiques als homes i les dones, especialment en\u00a0Jueus ortodoxos<em><strong>\u00a0les dones tenen poc acc\u00e9s a la\u00a0Rabinat\u00a0i es perceben com &#8220;impures&#8221; durant el seu per\u00edode\u00a0menstrual.<\/strong><\/em> La pr\u00e0ctica\u00a0sexual\u00a0fora\u00a0matrimoni\u00a0est\u00e0 prohibida. El\u00a0divorci\u00a0i el\u00a0repudi, s\u00f3n \u00a0desaconsellats. L&#8217;avortament\u00a0es permet en els casos seg\u00fcents: si el fetus posa en perill la vida de la mare, el fetus \u00e9s incorrecte, o que la mare \u00e9s mentalment incapa\u00e7 d&#8217;assumir l&#8217;embar\u00e0s.<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Protestantisme: <\/strong>advoca pel sacerdoci universal i per tant el de les dones. No obstant aix\u00f2<em><strong> la<\/strong> <strong>llibertat o prohibicions en relaci\u00f3 amb les dones decretats per la religi\u00f3 varien molt fortament<\/strong> <\/em>segons els corrents protestants, del m\u00e9s liberal fins al m\u00e9s ortodox.<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>\u00a0Budisme:<\/strong> <em><strong>les dones han exercit un paper molt important<\/strong><\/em>.\u00a0Tanmateix, amb el temps, el nombre de monges ha estat menys desenvolupat que el dels monjos budistes en els pa\u00efsos.<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Frases c\u00e8lebres de dones feministes\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><a href=\"https:\/\/psicologiaymente.net\/reflexiones\/frases-feministas\">(Font: https:\/\/psicologiaymente.net\/reflexiones\/frases-feministas)<\/a><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong>Louise Lab\u00e9:<\/strong> <i>\u00c9s arribat el temps, Senyoreta, en qu\u00e8 les lleis inflexibles dels homes no han d&#8217;impedir m\u00e9s a les dones de dedicar-se a les ci\u00e8ncies i disciplines; em sembla que aquelles que siguin capa\u00e7os, aniran a emprar aquesta honrada llibertat, la qual el nostre sexe en altres temps tant desitjava, a estudiar aquestes coses i mostrar als homes el mal que van causar al privar-nos del benefici i de l&#8217;honra que podrien en els advenir. I si alg\u00fa arriba a l&#8217;etapa en el qual sigui capa\u00e7 de posar les seves idees en el paper, hauria de fer-ho amb molt intel\u00b7lecte i no hauria de menysprear la gl\u00f2ria, per\u00f2 adornar-se amb ella abans del que amb corrents, anells i robes sumptuoses, les quals no podem considerar realment com a nostres excepte pel costum. Per\u00f2 l&#8217;honra que el coneixement ens portar\u00e0, no ens pot ser presa \u2013 ni per l&#8217;ast\u00facia d&#8217;un lladre, ni per la viol\u00e8ncia d&#8217;enemics, ni per la durada del temps.<\/i><i> -Carta a una amiga seva<\/i><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Madonna: <\/strong><em>Soy fuerte, soy ambiciosa y s\u00e9 exactamente lo que quiero. Si eso me convierte en una &#8221;perra&#8221;, est\u00e1 bien.\u00a0<\/em><\/li>\n<li><em>Me niego a actuar de la manera que los hombres quieren que act\u00fae.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Gloria Steinem: <\/strong><em>Una mujer sin un hombre es como un pez sin bicicleta.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Cheris Chamrae:<\/strong><em> &#8221;Feminismo&#8221; es noci\u00f3n radical de que las mujeres son seres humanos.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Neil Strauss: <\/strong><em>Cualquiera que odie algo es que se siente amenazado por ello.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Betty Friedan: <\/strong><em>Ninguna mujer tiene un orgasmo limpiando el suelo de la cocina.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><strong>Bette Davis: <\/strong><em>Cuando un hombre da su opini\u00f3n es un hombre. Cuando lo hace una mujer es una puta.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquest seria un recull de frases de dones que han marcat el m\u00f3n amb les seves paraules.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Article d&#8217;Helena Prieto Aquest dia es commemora el martiri d\u2019unes dones vinculades als moviments obrers i sindicals i als partits [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":92,"featured_media":4898,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[83,191],"tags":[],"class_list":["post-4897","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-projectes","category-revista-digital"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/users\/92"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4897"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4897\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5092,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4897\/revisions\/5092"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4898"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslescala\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}