Amb motiu del dia de la dona, hem decidit compartir a la web aquesta entrevista digital, que va realitzar l’alumna de 4t d’ESO Mar Gasull a l’artista María Tinaut al mes de febrer d’aquest any. En el context d’un treball de recerca amb el títol “La dona i la pintura” de l’assignatura Dibuix Artístic de 4t d’ESO, Mar va escollir aquesta artista i en un punt de la seva recerca, va decidir posar-se en contacte amb María Tinaut i formular-li algunes preguntes. La finalitat de compartir amb vosaltres aquesta conversació és aproximar-nos a l’art contemporani, que moltes vegades es considera elitista o inaccessible i conèixer un discurs diferent, coherent i innovador d’una de les artistes més originals del panorama nacional.
María Tinaut, va néixer a Valladolid a 1991, va estudiar Belles Arts i un màster de producció artística a Richmond, Virginia, EEUU. La seva obra ha estat exposada a Alemanya, Estats Units, Mèxic o Polònia. Agraïm l’accessibilitat de Maria per oferir-nos el seu temps.
Mar Gasull: Aquest treball de recerca té com a títol “ La dona i la pintura”, quines són les dones ( no necessàriament artistes) que més t’inspiren en el teu dia a dia?
María Tinaut: Les dones que més m’inspiren són les del meu entorn: la meva mare, la meva germana i les meves amigues més properes. Perquè tinc una relació directa i molt íntima amb elles, sento que participem mútuament del nostre creixement en una mena de llaç i sincronia. Són aquestes dones (gairebé cap d’elles és artista) les que fan que jo sigui com sóc com a artista; la meva personalitat està modelada per la meva relació personal amb elles.
Sense títol (Con-tacto), 2016,serigrafia sobre llenç
Mar Gasull: Com recordes la teva educació artística quan estudiaves secundària? Llavors ja hi pensaves en ser artista?
María Tinaut: Recordo que m’agradava la classe de plàstica però sempre suspenia dibuix tècnic. La meva professora (que em tenia una particular tírria) em deia que no tenia visió espacial i em suspenia. Després vaig estudiar 4t de l’ESO en un internat a Irlanda. En aquest col·legi s’incentivava sobretot les assignatures del camp de les humanitats com la música, l’art i els idiomes. D’altra banda, al llarg d’aquest any vaig passar molt de temps sola i dibuixar i pintar m’allunyava d’aquella realitat que jo no volia viure i en tornar a Espanya per començar el batxillerat vaig poder fer unes classes particulars de dibuix. No és que jo volgués ser artista, és que la manera en què em sentia quan dibuixava i pintava em feia feliç, i poc a poc no vaig voler deixar de fer-ho ja mai.
Mar Gasull: On vas aprendre a pintar?
María Tinaut: Vaig aprendre a pintar a la universitat estudiant Belles Arts. Vaig fer batxillerat de ciències socials així que la meva formació en art era molt mínima quan vaig començar la carrera. Els primers cursos eren molt acadèmics, i en els últims anys va ser quan més vaig aprendre, però dels meus companys i amics, no dels meus professors. Vaig tenir la sort de fer-me amiga d’un grup de nois i noies que eren 2-5 anys més grans que jo, i em van ensenyar molt.
Mar Gasull: Els joves estem amb contacte constant amb les imatges, principalment a les xarxes socials. Creus que aquest vincle amb la imatge digital inspira o forma part de l’art contemporani en general o del teu art en particular?
María Tinaut: Sí que veig que molta gent fa obra sobre el consum d’imatges, i em sembla bé que la gent estigui responent i qüestionant la nostra relació amb aquest món.
En el meu cas crec que no hi ha una relació directa entre la manera de consumir imatges actualment i l’obra que jo realitzo, que precisament remet a uns temps molt més lents, beu molt de la fotografia analògica, arxius familiars antics, etc. Sí que faig, d’altra banda, ús de les xarxes per mostrar el meu treball ja que em resulta molt directe i accessible, tot i que, hi ha moments en què pot resultar enganyós.
Farewell/Making It Last, 2014, esprai i acrílic sobre llenç
Mar Gasull: Quins han estat els teus projectes amb més èxit?
María Tinaut: El projecte Women ‘s Hands in My Family Albums és a dia d’avui el que més feedback rep, encara que hagin passat gairebé 3 anys des que es va publicar. Avui mateix m’han arribat dos correus electrònics de dues persones no vinculades entre si que acaben de descobrir-ho per separat i els encanta. Aquest era un projecte que consistia en retallar fragments de les meves fotos familiars antigues on apareixien mans de dones. Així, es resituava la mirada en gestos tan idiosincràtics d’oci i tasca manual com banyar a un bebè, pintar, escriure cartes, planxar, fer fotografies, etc. El context d’aquestes fotografies era la dictadura espanyola així que jo volia resituar valor sobre aquests gestos de tacte i contacte d’aquestes dones, de la meva família, etc. (En aquest link podeu llegir una mica més sobre això : http://masdearte.com/especiales/maria-tinaut/).
pàgines del projecte Women's Hands in my Family Albums
Mar Gasull: Hi ha algun moviment artístic amb el que t’identifiquis especialment?
María Tinaut: No especialment. Crec que l’art contemporani, afortunadament, és tan eclèctic que, potser no existeix la necessitat “d’afiliar-se” a cap moviment que legitimi el treball de cadascú. M’agraden moltes i molts artistes solts, però potser tinc especial devoció per aquells que treballen temes del meu mateix interès. Per exemple, Zoe Leonard, Carmen Winant, Patricia Dauder, Francesca Woodman, Félix González Torres o Mark Morrisroe.
Mar Gasull: He llegit a una entrevista que sobretot t’inspira el teu arxiu fotogràfic familiar. Es podria dir que els teus quadres són en blanc i negre pel vincle amb la fotografia?
María Tinaut: Doncs d’alguna manera sí, perquè els referents fotogràfics que utilitzo per desenvolupar la meva feina parteixen de fotos, que són en blanc i negre pel simple fet que parteixen del temps anterior a quan es va inventar la pel·lícula a color (anys 50-60). En part, també es deu al fet que treballo molt amb fotocòpies, que anul·len per complet el color, i m’he acostumat a treballar així, però curiosament jo mai em vesteixo de negre, i penso molt en termes de color. Per a mi el blanc i negre que utilitzo, tenen tantes tonalitats i valors, que em semblen “a color”.
Vermisst, 2014, esprai i acrílic sobre llenç
Mar Gasull: Als teus darrers quadres surt puntualment el color blau. Per què aquest color?
María Tinaut: Crec que el blau és un color amb el qual m’identifico molt, em sento molt “jo” amb ell. Per exemple, sobre el que s’ha dit anteriorment sobre que no em vesteixo de negre; jo em vesteixo de blau, sempre. El 95% de la meva roba és blau marí i una mica de gris. D’alguna manera veig vinculat els colors que fem servir per vestir amb la personalitat que tenim cada persona. M’agradaria ficar més varietat de color en la meva obra, i més sovint, però tinc la sensació que no sóc capaç ara mateix encara és una cosa que m’inquieta des de fa temps. No vull ser coneguda com l’artista que treballa en blanc i negre a seques, perquè crec que pot quedar-se en l’efectisme del que fujo.
Oslo, August 31st, 2017, esmalt i acrílic sobre llenç
Mar Gasull: A la sèrie de pintures que vas realitzar al 2016, vas fer servir l’spray, que normalment és una tècnica que utilitzem en altres superfícies com murs i pareds. Com se’t va ocórrer traslladar aquesta tècnica al llenç? La tornaràs a fer servir en projectes futurs?
María Tinaut: Aquests quadres estan basats en referents de fotocòpies, i crec que la pintura en esprai, en sortir en dispersió per la boquilla, s’assembla bé a com cau la tinta de tòner sobre el paper fotocopiat, en puntets de pols. Així que per a pintar aquests quadres, en els quals pretenia que no hi hagués registres a penes del gest del pinzell, em convenia fer servir l’esprai que en funció de com el facis servir, pot fer-te un registre molt menys marcat que un pinzell. Segueixo fent servir pintura en esprai en els meus quadres, també pinzells, tipografies de LetraSet i des de fa un parell d’anys faig servir serigrafia també.
Mar Gasull: Abans de començar un quadre realitzes algun tipus esbós o dibuix preparatori?
María Tinaut: Sí que ho solc fer, faig esbossos amb la fotocopiadora que la faig servir com si fos un Photoshop analògic per fer collage directe. I alguna vegada dibuixo per veure com puc resoldre les composicions però coses molt senzilles …
Mar Gasull: Quines tècniques plàstiques que no has fet servir encara t’agradaria investigar?
María Tinaut: M’agradaria treballar amb impressores de gran format i tenir la meva pròpia fotocopiadora. D’altra banda, m’encantaria tenir el temps per estudiar un mòdul de formació professional de fusta, un altre de ceràmica i un altre d’arts finals.
Mar Gasull: Quins projectes futurs tens en ment?
María Tinaut: El més pròxim és una exposició individual a la Sala 0 del Museu Patio Herreriano a Valladolid que va inaugurar demà passat. Quan torni a València a l’estudi vull seguir pintant i utilitzar més serigrafia en els meus quadres.
Mar Gasull: Podries compartir “ en exclusiva” amb nosaltres una imatge o l’avanç d’aquest projecte?
María Tinaut: Adjunto a l’email una foto de com ha quedat el primer quadre d’una sèrie que he començat recentment. La imatge rectangular és serigrafia i la seva part inferior és pintura.
Mar Gasull: Ens apropem al 8 de març, dia de la dona. El consideres un dia important? Quin significat te per a tu aquest dia?
María Tinaut: Si, ho considero important, tan important per exemple com el que es coneix ara per “el dia de l’orgull gai”. La gent pensa que això són celebracions innecessàries de quatre facinerosos festivalers que no volen treballar, i ignoren que l’origen d’aquestes dates està arrelat en lluites socials històriques que es mantenen molt vigents perquè la igualtat definitiva no arriba.
Per a mi aquest dia és un dia (com tots els altres, però aquest especialment) d’apoderament, d’aixecar-se i estimar-se a una mateixa, valorar-se i tirar endavant.
Honeymoon,esmalt i acrílic sobre estampat digital sobre tela, 2017
Excepte la imatge cedida exclusivament per aquesta entrevista totes les imatges són de la pàgina web de l’artista: mariatinaut.com
