![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-content\/uploads\/usu656\/2025\/11\/image.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\nUns anys abans la societat Pujol i Casacuberta ampliava les seves instal\u00b7lacions t\u00e8xtils del Poblenou (carrer Dos de Maig) adquirint un ampli solar situat en el l\u00edmit de l’antic barri d\u2019en Grassot i l’antic poble de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als. Era l’any 1900. Primer hi aixec\u00e0 l\u2019edifici corresponent a l\u2019acc\u00e9s corresponent al xamfr\u00e0 del carrer de la Ind\u00fastria, despr\u00e9s hi constru\u00ed la primera nau del carrer de Sic\u00edlia i hi an\u00e0 afegint diferents naus que tancaven el solar corresponent a les fa\u00e7anes dels carrers de Sant Antoni Maria Claret i el del Passatge Llavallol, i la remunta de la nau del carrer d’Ind\u00fastria (1942).<\/p>\n\n\n\n
El conjunt industrial de Pujol Casacuberta es dedic\u00e0 des d\u2019un primer moment a la filatura, el teixit i el tenyit del cot\u00f3, la llana i la seda (artificial i natural), sent aquest darrer un dels principals productes, fet que, a m\u00e9s, la diferenciava d\u2019altres conjunts t\u00e8xtils ubicats tamb\u00e9 a Gr\u00e0cia per\u00f2 que no treballaven amb seda. Aquests fets possiblement afavoriren el sobrenom de La Sedeta, que s\u2019ha perllongat al llarg de la seva traject\u00f2ria com a f\u00e0brica fins al seu tancament definitiu l\u2019any 1975, i que s\u2019ha conservat fins als nostres dies, en ple segle XXI.
Les primeres d\u00e8cades del segle XX significaren la consolidaci\u00f3 de La Sedeta com a f\u00e0brica t\u00e8xtil, aprofitant-se de l\u2019aturada que pateix el sector t\u00e8xtil europeu, produ\u00efda per la primera Guerra Mundial (1914-1918). Tot just acabada la primera guerra mundial, en Salvador Casacuberta remodel\u00e0 part de la maquinaria de la f\u00e0brica, adquirint maquines procedents d’Europa (especialment d\u2019Alemanya), fet que produ\u00ed la marxa de l’altre propietari, el senyor Pujol. I aix\u00ed, l\u2019any 1927, la plantilla de La Sedeta ja era de m\u00e9s d\u2019un miler de treballadors, fet que comportava el funcionament de la f\u00e0brica quasi les 24 hores del dia de dilluns a dissabte, per tal de poder respondre l\u2019elevada demanda de teixits. El creixement de la Sedeta es perllonga fins als primers anys de la d\u00e8cada dels trenta, coincidint amb el desenvolupament de la sederia a Catalunya, vinculat a la creixent producci\u00f3 de teixits de mescla, on el fil de seda es barrejava amb el de cot\u00f3 i de llana.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 la guerra civil (1936-1939) comport\u00e0 una reducci\u00f3 del ritme productiu de la Sedeta, es treballaven moltes menys hores, la plantilla es va reduir dr\u00e0sticament i faltaven la majoria dels homes, que hi eren al front. A m\u00e9s, l\u2019electricitat i el carb\u00f3 escassejaven. Alhora, la producci\u00f3 de La Sedeta s\u2019especialitz\u00e0 en teixits militars, encara avui antigues treballadores de la f\u00e0brica evoquen els capots i d\u2019altres elements de la indument\u00e0ria militar, o el teixit per fer els paracaigudes. Durant la guerra, la sirena que quotidianament marcava el final i el principi de cada torn, s\u2019utilitz\u00e0 tamb\u00e9 per avisar dels bombardeigs.
Acabada la guerra civil, la Sedeta recuper\u00e0 el seu ritme poc a poc. Sortosament, la f\u00e0brica i, en especial, la maquin\u00e0ria, no havien estat gaire malmeses per la guerra. El seu propietari, Salvador Casacuberta, va recuperar la gesti\u00f3 absoluta de la f\u00e0brica, per\u00f2 la seva mort en els primers temps de la postguerra comport\u00e0 que la seva germana, la senyora Josepa Casacuberta, n’assum\u00eds la propietat. L’any 1944, l’empresa esdev\u00e9 Manufacturas Textiles S. Casacuberta, Sociedad An\u00f3nima, mantenint el despatx a l’Eixample t\u00e8xtil barcelon\u00ed, concretament al carrer Ausi\u00e0s Marc 37. La plantilla de treballadors es va ampliant poc a poc, a mesura que l\u2019electricitat i el carb\u00f3 s\u2019alliberen de les restriccions de la postguerra.<\/p>\n\n\n\n
Ja en la segona meitat del segle XX, els torns de feina es redueixen a vuit hores i les condicions laborals milloren, els sous pugen lentament i la propietat acondiciona espais dins la f\u00e0brica, com s\u00f3n la infermeria, els menjadors i les dutxes per a dones i per a homes. Tot i aix\u00ed, la plantilla de la Sedeta no \u00e9s mant\u00e9 aliena als pocs brots reivindicatius de la classe obrera barcelonina, participant fins i tot en algunes vagues, com la de l’any 1951.
La producci\u00f3 de la Sedeta es perllongaria fins a la d\u00e8cada dels setanta, quan la propietat opt\u00e0 per traslladar la f\u00e0brica fora de la ciutat de Barcelona, concretament a Sant Vicent de Castellet (Bages), on anys despr\u00e8s tamb\u00e9 tancaria la f\u00e0brica. Es va comen\u00e7a a reduir i acomiadar la plantilla de treballadors i treballadores. En els darrers temps la f\u00e0brica funcionava ja nom\u00e9s com a magatzem, fins que tanca definitivament l\u2019any 1975. Era el final d\u2019una f\u00e0brica a Gr\u00e0cia. Per\u00f2 era tamb\u00e9 el principi d\u2019una hist\u00f2ria distinta, la reivindicaci\u00f3 d\u2019un hipot\u00e8tic equipament, que amb els anys es consolid\u00e0 i del qual encara avui en podem fruir dins el barri del Camp d\u2019en Grassot.<\/p>\n\n\n\n
Mentrestant, el solar que ocupava la Sedeta era venut a una entitat banc\u00e0ria, concretament l’antiga Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, que projectava un conjunt d’habitatges, obra dels arquitectes Guillermo Giraldez i Pedro L\u00f3pez I\u00f1igo, que mai seria executat.
Per\u00f2 un intens moviment ve\u00efnal reivindicatiu afavorir\u00e0 que l’Ajuntament de Barcelona expropi\u00ef el solar i part de les edificacions de la f\u00e0brica per construir-hi equipaments educatius i socials pel barri, en concret l\u2019Escola La Sedeta, l\u2019Institut La Sedeta i el Centre C\u00edvic La Sedeta, a m\u00e9s de la pla\u00e7a La Sedeta, segons projecte dels arquitectes Ricardo Fayos, Pere Giol, Ferran i Xavier Listosella. El projecte va ser finalista del Premi FAD 1985.
Carolina Chifoni
Historiadora de l’Art<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
LA SEDETA, LA F\u00c0BRICA T\u00c8XTIL En el segle XIX a Catalunya el m\u00f3n de la sederia fou un dels sectors m\u00e9s destacats dins la ind\u00fastria t\u00e8xtil. Al llarg d\u2019aquell segle, la sederia catalana va cr\u00e9ixer al voltant de la producci\u00f3 del color negre, amb articles cl\u00e0ssics com eren els vels, les mantellines i els articles […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"full-width-container","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"unboxed","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[422],"class_list":["post-13406","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-historia-del-centre"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13406"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13406\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13408,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13406\/revisions\/13408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ieslasedeta\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}