{"id":5307,"date":"2021-10-06T10:08:41","date_gmt":"2021-10-06T08:08:41","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/?page_id=5307"},"modified":"2024-02-16T10:59:20","modified_gmt":"2024-02-16T09:59:20","slug":"biblioteca","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/linstitut\/biblioteca\/","title":{"rendered":"Biblioteca"},"content":{"rendered":"

A l’Institut Julio Antonio disposem d’una biblioteca al servei de la comunitat educativa del centre.<\/p>\n

En aquest enlla\u00e7<\/a> podeu consultar el fons disponible.<\/p>\n

Concurs de Bookface<\/h2>\n

La Biblioteca de l’institut Julio Antonio<\/strong> organitza la segona edici\u00f3 del concurs de Bookface<\/strong>, obert a tot l’alumnat del centre, professorat i PAS.<\/p>\n

Per participar heu d’enviar les vostres obres al correu biblioteca@iesjulioantonio.cat, juntament amb les vostres dades personals, abans del divendres 22 de mar\u00e7<\/strong>.<\/p>\n

Aqu\u00ed teniu tota la informaci\u00f3<\/a> i un enlla\u00e7 a un v\u00eddeo<\/a> amb les fotos participants de la convocat\u00f2ria del curs passat.<\/p>\n

Obres premiades al 1r concurs de textos de Terror (novembre 2023)<\/h2>\n

SPECTRUM de N\u00faria Papiol (2n A ESO)<\/strong>
\nHi my name is Spectrum and I am a ghost. This can be a little confusing but don\u2019t worry, I\u2019ll explain later. Today I was doing the usual: staying in the castle and doing ghost things, you know, well but something unusual happened, some weird energy wind came to me and made me fly away from my castle. Suddenly, I was in an ordinary house in the village. Inside the house, there was a family. They didn\u2019t notice me until a strange thing happened. The girl in the family noticed me. She could see me. I was stunned like her. She was the perfect girl, blue eyes, black hair, and oh, that body was perfect. She was in shock like me. I said to her \u2013\u201cHello\u201d- and she screamed so loudly. She screamed because I didn\u2019t notice I wasn\u2019t a ghost anymore.<\/p>\n

REFLEJOS de Andrea Carabat (4t B ESO)<\/strong>
\nPor senderos caminaba bajo aquel fr\u00edo invierno,
\nMis pies descalzos sangrados recordaban el sufrimiento,
\nUna plegar\u00eda a Dios para sacarme de aquel infierno,
\nFue el diablo quien respondi\u00f3 a mi desesperado intento.<\/p>\n

A\u00fan no entiendo en qu\u00e9 lugar he ca\u00eddo,
\n\u00bfPor qu\u00e9 estoy preso? Ning\u00fan delito he cometido,
\nEn sangre sumergido, ten\u00eda fr\u00edo y no busqu\u00e9 mi abrigo,
\nHe sido menos de lo que so\u00f1\u00e9 y me pregunt\u00e9: \u00bfc\u00f3mo puedo estar vivo?<\/p>\n

Otro reflejo del futuro observo de cara al espejo,
\nNo s\u00e9 qu\u00e9 sucede con el tiempo, no me veo estando viejo,
\nMiles de fracasos acampados en mi camino,
\nCientos de testigos jugando a ser divinos.<\/p>\n

\u00bfEste es el final? Vivir sabiendo que todo va a terminar,
\nVivir muriendo con ganas de nunca acabar,
\nVivir con un sentimiento que no va a funcionar,
\nMorir con ganas de vivir, vivir con ganas de amar…<\/p>\n

FRAGMENTADO de Rayan El Ahmadi (4t B ESO)<\/strong>
\nDos hermanos y su madre decidieron visitar un parque de atracciones algo descuidado en una noche de luna llena. Uno de los hermanos, Juan, se aventur\u00f3 a entrar en una sala de espejos mientras el otro, Pedro, carec\u00eda de inter\u00e9s por subirse a otra atracci\u00f3n y opt\u00f3 por esperar a su hermano. Dentro de la sala de espejos, Juan fue guiado por un gu\u00eda que parec\u00eda marginado, empobrecido, con problemas de salud y una apariencia descuidada. Tras un per\u00edodo prolongado, Juan finalmente logr\u00f3 salir de la sala de espejos y se reuni\u00f3 con su hermano Pedro y su madre, quienes hab\u00edan decidido encaminarse de vuelta a casa.<\/p>\n

Una vez en casa, Juan se lav\u00f3 la cara, y al mirarse en el espejo, not\u00f3 que no se reflejaba en \u00e9l; solo pod\u00eda ver el fondo del lavabo. La situaci\u00f3n se volvi\u00f3 a\u00fan m\u00e1s aterradora cuando Pedro y su madre comenzaron a llorar al recibir una devastadora noticia: un ni\u00f1o hab\u00eda perdido la vida debido a un accidente en una de las atracciones del parque, donde el techo hab\u00eda colapsado y lo hab\u00eda aplastado.<\/p>\n

RENACER de Irene Gra\u00f1ena (1r A BAT)<\/strong>
\nLa s\u00e1bana blanca
\nque por mi pasillo corre,
\ncual tetera de cocina,
\nse oye pasar.<\/p>\n

Pisadas de carb\u00f3n
\nque por mi puerta entran
\ny luces de fiesta
\nque llaman a mi coraz\u00f3n.<\/p>\n

Ventisca de viento fr\u00edo
\nInunda mi ser
\ny caudal de agua
\nsobre mi cad\u00e1ver desciende.<\/p>\n

Caj\u00f3n cerrado debajo suelo
\ny campana retumbadora.
\nMi luz blanca anhelada:
\nhoy vuelvo a nacer.<\/p>\n

ESCAPANT DE LA F\u00c0BRICA MALE\u00cfDA de Belkacem Bencharef (1r A ESO)<\/strong>
\nVet aqu\u00ed que una vegada hi havia tres xiquets que es deien Jordi, Ra\u00fcl i Alan i eren molt entremaliats. Un dia, despr\u00e9s d’un examen de m\u00fasica, van quedar per divertir-se una estona i passar el temps. Es van trobar en una f\u00e0brica que estava abandonada, amb les portes oxidades, vidres trencats i les parets desgastades. Van entrar a la f\u00e0brica. La porta es va bloquejar i no podien sortir. Desesperats van anar a explorar per veure si podien trobar una altra porta. Es van trobar una habitaci\u00f3 gran on hi havia un animatr\u00f2nic amb ulls sinistres i trencats. Tenia un somriure no gaire amigable i era molt alt. Quan van veure\u2019l, van tindre molta por. Quan va marxar l\u2019animatr\u00f2nic, els tres xiquets van entrar en p\u00e0nic, no s’ho podien creure. Van trobar la porta tancada, van entrar per uns conductes plens de pols, despr\u00e9s de caminar uns metres es trobaren sang pel cam\u00ed i quan es van girar per tornar, es van trobar l’animatr\u00f2nic que els perseguia.<\/p>\n

L’animatr\u00f2nic cridava com una cabra i tenia un somriure molt sinistre. Un dels amics va caure i el monstre el va devorar en un instant. Un altre li va tirar una pedra, el monstre es va enfadar i va acabar amb la seva vida, tot colpejant-lo contra la paret de ferro. L’\u00faltim nen va sortir del conducte i va ficar unes barres met\u00e0l\u00b7liques perqu\u00e8 el monstre no pogu\u00e9s sortir. El nen es va amagar en una zona fosca i es va trobar el monstre. Finalment, el monstre va trobar el nen entre unes caixes i el va estrangular. Despr\u00e9s de 10 anys d\u2019aquests fets, van entrar un grup d’investigadors i va trobar els cossos dels nens. Actualment la f\u00e0brica es troba en perill d\u2019esfondrament. Moralitat: no entreu als llocs sense perm\u00eds.<\/p>\n

MIRA AMB LES ORELLES de Noelia Artigues (2n B BAT)<\/strong>
\nEl Dan obre la porta i veu el caos de la sala. Al lloc on solen haver-hi reclusos jugant a cartes o explicant-se hist\u00f2ries, ara hi ha taules trencades, fluorescents mig despenjats del sostre, homes corrent amunt i avall i baralles sobtades. Ell nom\u00e9s havia marxat dos minuts per a fer-se un caf\u00e8, \u00e9s el torn de nit i fa nom\u00e9s dues setmanes que ha comen\u00e7at, necessitava alguna cosa per aguantar la resta de la jornada i, al tornar, es troba amb la pres\u00f3 sencera potes enlaire. On s\u00f3n els altres guardes? On s\u2019ha ficat tothom? Qu\u00e8 ha passat?<\/p>\n

El Dan corre a buscar el Cai, el seu company, per\u00f2, de sobte, tot es queda a les fosques, es senten crits, cops, ganivetades a tort i a dret, gent que sembla que s\u2019estigui dessagnant, l\u2019olor de la sang\u2026 Per arribar al despatx m\u00e9s proper ha de travessar tota la sala. Nota cossos estesos a terra, hi ha zones que rellisquen pels tolls de sang, de tant en tant es topa amb reclusos que ha d\u2019esquivar si vol seguir amb vida. Aconsegueix arribar al despatx i busca a cegues el bot\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia. El prem i s\u2019amaga davall la taula. Una sirena comen\u00e7a a sonar, a poc a poc les veus i els crits es van apagant fins a callar del tot. Tot queda en silenci absolut tret de l\u2019ensordidor soroll de l\u2019alarma.<\/p>\n

Passen cinc, deu minuts, no ho sap, ha perdut la noci\u00f3 del temps. El Dan est\u00e0 paralitzat i, de cop, sent una respiraci\u00f3 al seu darrere, cada vegada m\u00e9s forta, s\u2019apropa al seu costat. Sembla que no es mogui m\u00e9s, fins que va baixant i es queda a l\u2019al\u00e7ada on \u00e9s ell sota la taula. Es queda imm\u00f2bil i aguanta la respiraci\u00f3. Se sent una corredissa pel passad\u00eds en direcci\u00f3 al despatx, est\u00e0 molt a prop, no l\u2019ha sentida abans per la sirena que continua ensordint tothom qui \u00e9s a la pres\u00f3. L\u2019home del passad\u00eds entra al despatx i es topa amb el primer recl\u00fas. S\u2019inicia una baralla entre els dos delinq\u00fcents i el Dan aprofita per a escapar-se. Nom\u00e9s pot fugir passant per la sala.<\/p>\n

No veu res per\u00f2, a l\u2019arribar-hi, sent la pres\u00e8ncia de les persones, encara que all\u00ed hi ha alguna cosa estranya, ja no semblen persones, no sonen com a persones. El jove guarda comen\u00e7a a c\u00f3rrer cap a la sortida, recorre un llarg passad\u00eds que sembla que mai s\u2019acabi i, per fi, arriba a la porta del final, la porta de sortida, torna la llum i deixa de sonar l\u2019alarma per\u00f2, obre la porta i veu el caos de la sala. Al lloc on solen haver reclusos jugant\u2026<\/p>\n

Reconeixement a la biblioteca de l’Institut Julio Antonio<\/h2>\n

El segell guanyat indica que la nostra experi\u00e8ncia compleix amb els objectius seg\u00fcents:<\/p>\n