{"id":116,"date":"2013-11-07T09:08:41","date_gmt":"2013-11-07T08:08:41","guid":{"rendered":"http:\/\/iesjulioantonio.xtec.cat\/web\/?page_id=116"},"modified":"2013-11-07T09:08:41","modified_gmt":"2013-11-07T08:08:41","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

\"historia\"<\/a>.-Estudi de les condicions de partida.
\n.- An\u00e0lisi de l’entorn
\n.-M\u00f3ra d’Ebre
\n.- L’I.E.S. “Julio Antonio”
\n1. Una necessitat feta realitat
\n2. La construcci\u00f3 i el comen\u00e7ament de les classes
\n3. Instituto T\u00e9cnico de Ense\u00f1anza\u00a0 Media. ITEM
\n4. El BUP i la FP, dues alternatives, dos centres
\n5. L’IES Julio Antonio
\n6. La LOGSE, una educaci\u00f3 per al segle XXI
\n7. Entrem al segle XXI<\/p>\n

ESTUDI DE LES CONDICIONS DE PARTIDA.<\/p>\n

AN\u00c0LISI DE L’ENTORN.<\/p>\n

L\u00c2\u00b4I.E.S. “Julio Antonio” es troba ubicat a la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre. Aquesta t\u00e9 una extensi\u00f3 de 825 Km. i es troba situada a les zones d’influ\u00e8ncia de les \u00e0rees del Baix Camp i de les Terres de l’Ebre, essent centre geogr\u00e0fic natural de tres focus econ\u00f2mics importants -Barcelona, Saragossa i Val\u00e8ncia- . La Ribera forma una estreta franja per on discorre l’Ebre amb terres a les dues bandes. Segons les darreres dades (1996) compta amb una poblaci\u00f3 de 22.830 habitants.<\/p>\n

Es tracta d’una de les comarques meridionals de Catalunya i aquesta situaci\u00f3 de nexe, de punt d’enlla\u00e7, cal tenir-la present per entendre la seva realitat i la de la seva capital comarcal, M\u00f3ra d’Ebre, que acull prop de 5.000 habitants.<\/p>\n

Cal puntualitzar que tradicionalment ha estat una comarca b\u00e0sicament agr\u00edcola a excepci\u00f3 de Flix – ind\u00fastria qu\u00edmica -, per\u00f2 d’en\u00e7\u00e0 de la construcci\u00f3 de les centrals nuclears d’Asc\u00f3 ha sofert una forta transformaci\u00f3. Avui en dia, el sector primari es troba en retroc\u00e9s generalitzat amb l’excepci\u00f3 del regadiu ( a Benissanet, Miravet, Ginestar,…); la ind\u00fastria no acaba de consolidar-se, malgrat les favorables condicions que presenta la comarca; i els serveis es troben concentrats a M\u00f3ra d’Ebre, sobre tot, i tamb\u00e9 a Flix i M\u00f3ra la Nova. Amb tot cal dir que les nuclears d’Asc\u00f3 tenen un pes decisiu en l’economia de la comarca, sigui directament o indirectament, amb tot el que aix\u00f2 suposa.<\/p>\n

Tamb\u00e9 voldr\u00edem dir que la Ribera d’Ebre, i en concret M\u00f3ra d’Ebre, pel seu car\u00e0cter comercial i pel fet d’albergar un hospital comarcal, atreu poblaci\u00f3 de les comarques ve\u00efnes de la Terra Alta i del Priorat i, en menys grau, del Baix Ebre. La comarca es troba dividida amb dues clares \u00e0rees d’influ\u00e8ncia al voltant de M\u00f3ra d’Ebre i Flix respectivament que tamb\u00e9 ens poden ajudar a entendre la seva realitat i tarann\u00e0.<\/p>\n

M\u00d3RA D’EBRE<\/p>\n

M\u00f3ra d’Ebre \u00e9s una poblaci\u00f3 situada a la riba dreta del riu Ebre, a una altitud de 38 m sobre el nivell del mar i amb una extensi\u00f3 de 44,7 km2. \u00ed\u2030s la capital de la Ribera d’Ebre, comarca que juntament amb les ve\u00efnes Terra Alta, Baix Ebre i Montsi\u00e0, configuren les anomenades Terres de l’Ebre, que tenen com a capital la ciutat de Tortosa. Tot i aquesta capitalitat, el Camp de Tarragona, amb les ciutats de Reus i Tarragona; i el Segri\u00e0, amb Lleida, s\u00f3n poblacions referencials de la nostra vila, sobretot pel que fa al comer\u00e7 i als serveis.<\/p>\n

La poblaci\u00f3 de M\u00f3ra d’Ebre gira al voltant dels 5 mil habitants (5.098 habitants, l’any 2005), sobre els poc m\u00e9s de 23 mil de la Ribera d’Ebre.<\/p>\n

Pel que fa a l’ocupaci\u00f3, M\u00f3ra \u00e9s b\u00e0sicament una poblaci\u00f3 de serveis (60 %) on es concentren bona part dels serveis comarcals (IES Julio Antonio, Hospital Comarcal, Consell Comarcal, comer\u00e7…). La ind\u00fastria (21 %), la construcci\u00f3 (14 %) i l’agricultura\u00a0 (5 %) (sec\u00e0- ametller, olivera- regadiu – horta, fruiters-) completen els sectors econ\u00f2mics morencs. Actualment, l’\u00edndex d’atur de la poblaci\u00f3 est\u00e0 al voltant del 9 % de la poblaci\u00f3 activa. Darrerament est\u00e0 augmentant la poblaci\u00f3 d’immigrants, sobretot magrebins, per a treballar en feines de poca qualificaci\u00f3.<\/p>\n

El turisme \u00e9s una aposta de futur de la nostra vila. La recuperaci\u00f3 de l’antiga navegaci\u00f3 pel riu \u00e9s la refer\u00e8ncia obligada. Podem visitar l’Aubadera -zona d’esbarjo vora el riu-, el castell – d’origen isl\u00e0mic-, l’esgl\u00e9sia Prioral -dedicada a Sant Joan Baptista-, el nucli antic, el paratge de Sant Jeroni (amb les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona, al peu de la Picossa (486 m), la muntanya m\u00e9s alta del terme), el convent de les monges M\u00ednimes i el monument dedicat a l’escultor fill de la vila, Julio Antonio, empla\u00e7at a la pla\u00e7a de Dalt. Tamb\u00e9 \u00e9s digne de ser contemplat des de el passeig del Pont, el pont de les Arcades, que uneix les dues ribes amb la poblaci\u00f3 ve\u00efna de M\u00f3ra la Nova.<\/p>\n

Les festes m\u00e9s significades de la nostra poblaci\u00f3 s\u00f3n:<\/p>\n

– Sant Antoni, el 17 de gener, amb venda de coques i carrosses.<\/p>\n

– Carnaval, amb la cl\u00e0ssica rua el dissabte al vespre.<\/p>\n

– Setmana Cultural, per Sant Jordi, amb exposicions, confer\u00e8ncies, llibres, roses…<\/p>\n

– Romiatge a l’ermita de Sant Jeroni, amb el t\u00edpic ranxo, l’1 de maig.<\/p>\n

– Aplec de Sardanes, tamb\u00e9 a Sant Jeroni, el darrer diumenge de maig.<\/p>\n

– Nits d’estiu a la Vora del Riu, caps de setmana de juliol i agost (ball,concerts…)<\/p>\n

– Festes Majors, amb la Fira la M\u00f3ra Morisca, a principis de juliol.<\/p>\n

– Fira del Ca\u00e7ador, a Sant Jeroni, segon cap de setmana de setembre.<\/p>\n

– Festes de Nadal, amb la Fira de Nadal a la pla\u00e7a de Dalt.<\/p>\n

Hist\u00f2ria<\/p>\n

Diverses consideracions geogr\u00e0fiques expliquen el passat i els or\u00edgens de M\u00f3ra d’Ebre. El riu sempre fou un cam\u00ed: aig\u00fces, terres f\u00e8rtils i llims pur\u00edssims, atrauen l’home a les ribes de la Ribera d’Ebre des de temps remots. Els ibers crearen els primers poblaments, el poblat del Calvari, sobre una terrassa al\u00b7luvial immediat a la poblaci\u00f3.<\/p>\n

El llarg per\u00edode de la romanitat crearia centres d’explotaci\u00f3 agr\u00e0ria i petites ind\u00fastries, per\u00f2 no deix\u00e0 restes monumentals. De l’\u00e8poca visigoda sembla restar el top\u00f2nim morale (any 676) identificat per alguns historiadors com l’actual M\u00f3ra d’Ebre. La pres\u00e8ncia \u00e0rab deix\u00e0 forta empremta en la vida local, especialment el castell i l’antiga barca de pas que unia les dues ribes. La reconquesta arrib\u00e0 de la m\u00e0 de Ramon Berenguer IV el 1153.<\/p>\n

Els segles medievals foren una gran \u00e8poca de M\u00f3ra: cristians, moros i jueus, conviuen en bona harmonia. M\u00f3ra estava en mans del senyor d’Enten\u00e7a -estenia el seu senyoriu sobre diversos pobles de l’esquerra de l’Ebre- que entaul\u00e0 una llarga guerra contra els Templers, que dominaven el marge dret del riu. Galves d’Enten\u00e7a, baronessa de M\u00f3ra, defens\u00e0 amb heroisme el setge del castell i la poblaci\u00f3 per part dels Templers aliats amb els Montcada. Jaume II acab\u00e0 amb aquelles lluites.<\/p>\n

El 1610 els moriscos de M\u00f3ra foren exempts del decret reial d’expel\u00b7liment signat per Felip III.<\/p>\n

Malgrat els danys ocasionats per la guerra dels Segadors i la de Successi\u00f3, M\u00f3ra, al segle XVIII, aconsegu\u00ed un progr\u00e9s manifestat en la vitalitat del comer\u00e7 i la ind\u00fastria.<\/p>\n

Durant l’ocupaci\u00f3 francesa, la nova administraci\u00f3 cre\u00e0 el Cant\u00f3 de M\u00f3ra, on el general Suchet establ\u00ed un centre d’operacions militars. Posteriorment, les guerres carlines -especialment la primera- afectaren molt la nostra vila que rest\u00e0 incendiada pels liberals el 1837 (sovint s’ha parlat d’una segona fundaci\u00f3 de M\u00f3ra).<\/p>\n

A principi del segle XX es viu una revifalla social i econ\u00f2mica de M\u00f3ra, on la construcci\u00f3 de l’anhelat pont que unia les dues ribes en seria l’obra m\u00e9s emblem\u00e0tica. La Guerra Civil del 36 -voladura del pont, destrucci\u00f3 d’edificis i ind\u00fastries…- estroncaria novament tot signe de progr\u00e9s. La refeta fou molt lenta, fins a aconseguir els serveis que avui la defineixen com una vila acollidora.<\/p>\n

mes informaci\u00f3 (http:\/\/www.moradebre.cat\/historia.asp)<\/p>\n

L’I.E.S. “JULIO ANTONIO”<\/p>\n

1. Una necessitat feta realitat<\/p>\n

L’Institut Elemental de Segon Ensenyament de l’\u00e8poca republicana \u00e9s l’\u00fanic precedent d’ensenyament secundari a la nostra poblaci\u00f3. En acabar la guerra, l’Institut no va reprendre les classes.<\/p>\n

Aquest fet va suposar un immens buit -de gaireb\u00e9 trenta anys- en l’ensenyament secundari morenc. Els alumnes que en acabar l’ensenyament primari volien continuar els estudis es trobaven amb un cam\u00ed ple de dificultats. Havien d’estudiar “per lliure”, ja sigui a les classes de rep\u00e0s del mateixos mestres de prim\u00e0ria o a les acad\u00e8mies privades de la localitat per a presentar-se posteriorment a examen a Reus o Tarragona. Una altra possibilitat era anar-se’n intern a col\u00b7legis de poblacions m\u00e9s grans, cosa, com \u00e9s de suposar, fora de l’abast de la major part d’estudiants en una \u00e8poca tan dura com la postguerra.<\/p>\n

Davant d’aquesta situaci\u00f3 i en uns temps -els anys 60- en qu\u00e8 l’economia comen\u00e7ava a recuperar-se, l’Ajuntament de M\u00f3ra va dedicar temps, treball i esfor\u00e7 a aconseguir aquest necessari servei per a la nostra vila i comarques ve\u00efnes.<\/p>\n

La situaci\u00f3 de M\u00f3ra d’Ebre, com a centre de les tres comarques Ribera, Terra Alta i Priorat, i el car\u00e0cter comercial i de serveis de la nostra vila van ser factors determinants a l’hora d’ubicar-hi l’institut.<\/p>\n

2. La construcci\u00f3 i el comen\u00e7ament de les classes (1966-67)<\/p>\n

D’acord amb l’ordre Ministerial de 13 d’agost de 1963, un equip d’arquitectes integrat per Francesc Basso, Joaqu\u00edn Gili, Oriol Bohigas i Josep M. Martorell redacten el projecte de construcci\u00f3 de l’Instituto T\u00e9cnico de Ense\u00f1anza Media (ITEM) de M\u00f3ra d’Ebre.<\/p>\n

L’edifici estava pensat per a impartir el Batxillerat T\u00e8cnic, una modalitat (la Industrial-minera) que nom\u00e9s va cursar una promoci\u00f3 i en qu\u00e8 els alumnes, a m\u00e9s d’estudiar les assignatures pr\u00f2pies del batxiller, tamb\u00e9 havien de cursar assignatures pr\u00e0ctiques (fusteria, electricitat i metall) en cicles trimestrals. Aquesta modalitat de batxiller va fer dissenyar l’edifici de l’Institut de tal manera que una part considerable de l’edifici es dediqu\u00e9s a aules-taller.<\/p>\n

El 10 d’octubre de 1966, el Ministeri d’Educaci\u00f3 nomena Julia Moro Rodr\u00edguez “Comisario Director” amb l’enc\u00e0rrec de posar en funcionament el centre. A causa del retard de les obres, les classes s’inicien a la caseta annexa a l’actual col\u00b7legi p\u00fablic Llu\u00eds Vi\u00f1as, coneguda com la OJE, per a ocupar definitivament les instal\u00b7lacions de l’Institut, encara en obres, el gener de 1967, despr\u00e9s de les vacances de Nadal.<\/p>\n

Les classes s’inicien amb un \u00fanic curs, integrat \u00fanicament per 41 nois.<\/p>\n

Com hom pot suposar, aquests professors no treballaven exclusivament a l’Institut, sin\u00f3 que hi anaven a realitzar les seves classes i fins i tot se’ls compabilitzava hores en tasques administratives.<\/p>\n

3. 1967-1975: Instituto T\u00e9cnico de Ense\u00f1anza Media. ITEM<\/p>\n

Aquest anys van ser els de la consolidaci\u00f3 despr\u00e9s de diverses vicissituds inicials. Ja s’havien acabat les obres i any rere any s’anaven implantant els diversos cursos fins a conformar el batxillerat anomenat unificat. Aquest batxillerat constava de 6 cursos dividits en el batxillerat elemental (4 primers cursos) i el superior (5\u00e8 i 6\u00e8), dividit, aquest darrer, en les especialitats de ci\u00e8ncies i de lletres. En finalitzar cadascun d’aquests batxillerats, i per a poder obtenir el corresponent t\u00edtol, calia superar un examen, la rev\u00e0lida, que s’havia d’anar a fer a Reus. Els alumnes que desitjaven seguir estudis universitaris havien de cursar el COU (Curs d’Orientaci\u00f3 Universit\u00e0ria).<\/p>\n

El batxillerat unificat no va conviure amb tots els cursos alhora ja que, arran de l’aplicaci\u00f3 de la Llei General d’Educaci\u00f3 de 1970, al curs 1971-72 van deixar d’entrar alumnes de 1r de batxillerat en haver de romandre a l’escola a la 2a etapa d’EGB.<\/p>\n

Pel que fa a la Formaci\u00f3 Professional, comen\u00e7\u00e0 a impartir-se el curs 1971-72, els dos primers cursos com una extensi\u00f3 de l’Institut Polit\u00e8cnic Comte de Rius de Tarragona; posteriorment ho va fer com una extensi\u00f3 de l’Institut Polit\u00e8cnic d’FP de Tortosa. El curs 1971-72 es comen\u00e7\u00e0 a impartir la branca d’FP-1 administrativa, mentre que la d’automoci\u00f3 no comen\u00e7aria fins el curs 1975-76.<\/p>\n

L’augment de matr\u00edcula i d’oferta educativa en l’FP van obligar a ampliar l’edifici a final dels anys 70.<\/p>\n

a) Els alumnes<\/p>\n

La matr\u00edcula del curs 67-68 va ser de 272 alumnes, xifra que mostra la import\u00e0ncia que aviat assol\u00ed “la Laboral”, nom amb qu\u00e8 era conegut l’Institut entre la poblaci\u00f3 de M\u00f3ra d’Ebre. Va ser durant aquest segon curs de funcionament quan s’acceptaren noies en la matr\u00edcula, aix\u00f2 s\u00ed, en aules i patis separats. La matr\u00edcula arrib\u00e0 als 388 alumnes el curs 1971-72, i s’estabilitz\u00e0 al voltant dels 250 a partir del curs 1974-75.<\/p>\n

Ben habillats amb l’uniforma -jersei blau mar\u00ed i pantalons o falda grisa- arribaven a l’Institut alumnes de tots els pobles de la Ribera d’Ebre i de bona part de les dues comarques ve\u00efnes, la Terra Alta i el Priorat. Alguns arribaven di\u00e0riament en autocar i es quedaven al menjador escolar que entr\u00e0 en funcionament en novembre de 1967, altres vivien en una resid\u00e8ncia d’estudiants ubicada en uns pisos de la pla\u00e7a de la Verge.<\/p>\n

b) Els professors<\/p>\n

A mesura que s’ampliaven els cursos, la plantilla de professors augmentava -durant aquest per\u00edode oscil\u00b7la entre els 15 i els 20. El curs 67-68 s’incorporaren Pedro Bell\u00f3n Peinado, que pass\u00e0 a ser el director fins a la seva marxa el 1975. \u00ed\u2030s en aquests moments quan l’Institut es consolida i s’implica en la vida social, cultural, econ\u00f2mica i esportiva de la poblaci\u00f3 organitzant activitats en els diferents \u00e0mbits i, fins i tot, s’impulsa activitats econ\u00f2miques.<\/p>\n

c) El nom del centre<\/p>\n

El 16 de febrer de 1969, la poblaci\u00f3 de M\u00f3ra d’Ebre ret un homenatge a Julio Antonio, escultor fill de la poblaci\u00f3, amb motiu del cinquantenari del seu dec\u00e9s. L’Institut hi participa activament amb el muntatge d’una exposici\u00f3 antol\u00f2gica i amb la celebraci\u00f3, al seu sal\u00f3 d’actes, d’una confer\u00e8ncia a c\u00e0rrec de Rafael Santos Torroella, bi\u00f2graf de l’artista. Aquests actes compten amb la pres\u00e8ncia de l’alcalde de la poblaci\u00f3, Sr. Pere Avi\u00f1\u00f3, el governador civil de la prov\u00edncia, Sr. Serrano Montalvo i altres autoritats municipals i provincials. Va ser arran d’aquests actes d’homenatge que el Claustre de Professors acord\u00e0 posar el nom de Julio Antonio a l’Institut. El Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia, en data 12 de novembre de 1970, disposava concedir el nom de Julio Antonio a l’Institut de batxillerat de M\u00f3ra d’Ebre. Aquesta decisi\u00f3 fou novament ratificada a principi dels anys 90 quan ja s’havien unificat els centres de batxillerat i FP. Aix\u00ed doncs, el 16 de juliol de 1992, una resoluci\u00f3 del conseller d’Ensenyament atorgava la denominaci\u00f3 espec\u00edfica Julio Antonio a l’Institut d’Ensenyament Secundari de M\u00f3ra d’Ebre. Cal dir tamb\u00e9 que a mitjan anys 80 el nom fou catalanitzat -Juli Antoni- tot i que aviat recuper\u00e0 el nom art\u00edstic emprat per l’escultor morenc.<\/p>\n

4. 1975-1989: El BUP i la FP, dues alternatives, dos centres<\/p>\n

La concreci\u00f3 de la Llei General d’Educaci\u00f3 de Villar Palas\u00ed en la forma del BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) i de la FP (Formaci\u00f3 Professional) arrib\u00e0 al nostre centre el curs 1975-76. Despr\u00e9s del per\u00edode de transici\u00f3 el centre viu una situaci\u00f3 que podr\u00edem qualificar d’at\u00edpica pel fet que en un mateix edifici van haver de conviure dos tipus d’ensenyament, dos instituts -el de batxiller i el de formaci\u00f3 professional-, amb dos claustres i dues direccions separades i amb molt poca relaci\u00f3.<\/p>\n

El batxillerat unificat polivalent (BUP) s’inicia el curs 1975-76. \u00ed\u2030s la continuaci\u00f3 natural de la implantaci\u00f3 de la Llei General d’Educaci\u00f3 de 1970 pels alumnes que havien cursat l’EGB. Finalitz\u00e0 el passat curs 1997-98 en implantar-se el nou batxillerat.<\/p>\n

El curs d’orientaci\u00f3 universit\u00e0ria (COU) ja havia comen\u00e7at el curs 1973-74, en acabar el batxillerat la primera promoci\u00f3 d’alumnes del batxillerat elemental. El curs 1998-99 va ser el darrer en impartir-se.<\/p>\n

\u00ed\u2030s una \u00e8poca, com d\u00e8iem, de consolidaci\u00f3 de l’institut. El 1975 pass\u00e0 a ser Instituto Nacional de Bachillerato, es cre\u00e0 l’Associaci\u00f3 de Pares (APA) i es realitzaren diverses activitats extraescolars. S\u00f3n recordades la festivitat de Santo Tom\u00e1s de Aquino, patr\u00f3 dels estudiants, i les “dures” competicions esportives anuals amb els instituts del Bajo Ebro, Casp i Alcany\u00eds, i, de vegades, Amposta.<\/p>\n

L’any 1984 l’Institut d’FP adquireix autonomia pr\u00f2pia en crear-se l’Institut de Formaci\u00f3 Professional de M\u00f3ra d’Ebre sota la direcci\u00f3 de Joan A. Escrib\u00e0, anteriorment director delegat de l’extensi\u00f3, que exerc\u00ed aquest c\u00e0rrec fins a la unificaci\u00f3 dels dos centres. Cal afegir que el curs 1983-84 es comen\u00e7aren a impartir les branques d’FP-I d’electricitat i FP-II d’automoci\u00f3.<\/p>\n

Com d\u00e8iem m\u00e9s amunt aquest per\u00edode fou el de la consolidaci\u00f3 dels estudis secundaris a M\u00f3ra d’Ebre i alhora el de la conviv\u00e8ncia dintre d’un mateix edifici de dos centres diferents la qual cosa no fou sempre f\u00e0cil, fins al punt d’arribar a crear-se barreres arquitect\u00f2niques per a separar-los.<\/p>\n

5. 1989-1995: L’IES Julio Antonio<\/p>\n

A final del curs 1988-89 s’extingeixen els dos instituts (batxillerat i FP) que havien ocupat la mateixa casa durant 20 anys funcionant d’una forma separada i independent per a, despr\u00e9s de fusionar-se, sorgir-ne un de nou: l’Institut d’Ensenyament Secundari. Aix\u00f2 significava la fi de la situaci\u00f3 viscuda durant l’etapa anterior.<\/p>\n

A partir d’ara l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) funcionar\u00e0 amb un \u00fanic Claustre de Professors, una sola direcci\u00f3 i sense les barreres, no tan sols f\u00edsiques, que havien separat durant tant de temps els alumnes i els professors dels dos anteriors centres.<\/p>\n

Com ja s’ha dit anteriorment el Claustre propos\u00e0 el nom de Julio Antonio com a identificatiu del nou centre que a partir d’ara impartir\u00e0 al complert estudis de BUP, COU i FP-I i FP-II de les branques administrativa i d’automoci\u00f3 i FP-I d’electricitat fins al curs 1990-91 en qu\u00e8 se suprimeix.<\/p>\n

Durant aquest per\u00edode l’ensenyament secundari es generalitz\u00e0 i aix\u00f2 motiv\u00e0 un constant creixement tant del nombre d’alumnes com de la plantilla de professors que arrib\u00e0 als 47 docents el curs 1994-95. Tamb\u00e9 es comen\u00e7ava a parlar d’una m\u00e9s que possible reforma de l’ensenyament secundari i fins i tot es planteja la possibilitat que l’IES avanc\u00e9s la seva implantaci\u00f3.<\/p>\n

Com a activitats dignes de menci\u00f3 podem destacar la celebraci\u00f3 del 25\u00e8 Aniversari de l’IES i unes interessants i treballades setmanes culturals amb la realitzaci\u00f3 de diversos tallers i confer\u00e8ncies organitzades per professors del centre i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’un ampli espectre de la societat morenca.<\/p>\n

6. 1996-2000: La LOGSE, una educaci\u00f3 per al segle XXI<\/p>\n

L’aplicaci\u00f3 de la Reforma Educativa va comportar uns nous i importants canvis a l’Institut. L’arribada de l’ESO (Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria), amb la conseg\u00fcent obligatorietat de l’ensenyament fins als 16 anys, ha suposat un important gir en la forma de concebre l’educaci\u00f3 dels alumnes i la necessitat d’ampliar els espais del centre amb una ala nova incorporada a l’estructura inicial .<\/p>\n

El canvi de denominaci\u00f3 -no de sigles- de l’IES (Institut d’Educaci\u00f3 Obligat\u00f2ria) ha implicat tamb\u00e9 una nova orientaci\u00f3 i una nova forma de veure l’ensenyament. Cr\u00e8dits comuns i variables, tractament a la diversitat, desdoblaments, tutoria…, i tants altres conceptes pedag\u00f2gics s’han convertit en habituals en tots els instituts. Els alumnes, com gaireb\u00e9 sempre, han estat els primers d’adaptar-s’hi.<\/p>\n

El curs 96-97, seguint les pautes generals, va iniciar la matriculaci\u00f3 dels alumnes de 1r d’ESO (antic 7\u00e8 d’EGB), despr\u00e9s de diverses protestes d’algun sector de pares que consideraven massa joves els seus fills per a haver de despla\u00e7ar-se di\u00e0riament a l’Institut. Tamb\u00e9 s’implant\u00e0, anticipadament, el 3r d’ESO per als alumnes que abans havien de triar entre BUP o FP.<\/p>\n

El curs 97-98 es complet\u00e0 la implantaci\u00f3 de l’ESO amb els alumnes de 3r i 4t. El 1r cicle de l’ESO (1r i 2n curs) va comportar la incorporaci\u00f3 de mestres de prim\u00e0ria a l’IES. El curs 98-99 ens va portar el 1r curs de batxillerat i els cicles formatius d’FP de grau mitj\u00e0. Segons el Mapa Escolar de Catalunya, a l’Institut de M\u00f3ra li correspon les modalitats d’administratiu i automoci\u00f3. El Consell Escolar Municipal va demanar la implantaci\u00f3 tamb\u00e9 de les especialitats de soldadura i caldereria, i la de turisme.<\/p>\n

L’arribada de l’ESO, dels nous batxillerats i dels cicles formatius desbord\u00e0 la capacitat de l’edifici i nom\u00e9s iniciar-se la transici\u00f3 ja es feu palesa la necessitat d’una ampliaci\u00f3 que s’efectu\u00e0 durant el curs 1997-98 en assumir l’Ajuntament de M\u00f3ra d’Ebre l’avan\u00e7ament de les obres. Mentrestant i de forma provisional, durant els cursos 96-97 i 97-98, es van ocupar quatre aules de l’escola p\u00fablica de M\u00f3ra la Nova i es van habilitar unes aules prefabricades al mateix IES.<\/p>\n

I d’aquesta manera arribem al curs 1998-99, en qu\u00e8 al centre estudien 727 alumnes amb un claustre de 67 professors i on s’imparteixen tots els estudis d’ESO i s’estan implantant els Batxillerats (amb les modalitats d’humanitats, socials, salut i tecnologia), el cicles formatius de grau mitj\u00e0 de gesti\u00f3 administrativa i electromec\u00e0nica de vehicles.<\/p>\n

El curs 1999-2000 s’incorpora un cicle formatiu de grau superior d’Administraci\u00f3 i Finances de dos anys, que no va tenir continu\u00eftat i al curs seg\u00fcent sols es va impartir el segon curs, i el cicle formatiu de grau mitj\u00e0 de comer\u00e7.<\/p>\n

7. Entrem al segle XXI<\/p>\n

A m\u00e9s de les continues modificacions curriculars i lleis d’educaci\u00f3, l’oferta educativa de formaci\u00f3 professional \u00e9s la que ha sofert m\u00e9s variacions en aquest per\u00edode.<\/p>\n

El CFGM de comer\u00e7 desapareix el curs 2000-2001 i reapareix el curs 2002-2003 amb alternan\u00e7a anual amb el de gesti\u00f3 administrativa. \u00ed\u2030s a dir, cada any es fa un dels dos cicles.<\/p>\n

La p\u00e8rdua del cicle d’FP de grau superior va deixar un buit que fins l’any 2002 no s’omple: El curs 2002 “\u201c 2003\u00a0 augmenten les fam\u00edlies professionals amb un nou cicle formatiu de grau superior d’inform\u00e0tica de dos anys (Administraci\u00f3 de sistemes inform\u00e0tics) i el curs 2004 “\u201c 2005 amb el cicle formatiu de grau mitj\u00e0 de dos anys d’explotaci\u00f3 de sistemes inform\u00e0tics.<\/p>\n

El curs 2006 “\u201c 2007 l’ institut \u00e9s pioner a Catalunya en la implantaci\u00f3 del cicle formatiu de grau mitj\u00e0 de dos anys que combina els de gesti\u00f3 administrativa i comer\u00e7, la qual cosa facilita a l’alumnat aconseguir dues titulacions i una formaci\u00f3 m\u00e9s adient pel perfil professional que demana el mercat empresarial.<\/p>\n

I per al futur resten nous reptes (Nova llei d’educaci\u00f3) i noves necessitats (ampliaci\u00f3 del pati, millor integraci\u00f3 amb la poblaci\u00f3, nous espais, infraestructures adaptades a les noves tecnologies, …) que cal afrontar com una necessitat com\u00fa, com \u00e9s l’ensenyament p\u00fablic de qualitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

.-Estudi de les condicions de partida. .- An\u00e0lisi de l’entorn .-M\u00f3ra d’Ebre .- L’I.E.S. “Julio Antonio” 1. Una necessitat feta realitat 2. La construcci\u00f3 i el comen\u00e7ament de les classes 3. Instituto T\u00e9cnico de Ense\u00f1anza\u00a0 Media. ITEM 4. El BUP i la FP, dues alternatives, dos centres 5. L’IES Julio Antonio 6. La LOGSE, una […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-116","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/116","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=116"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/116\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjulioantonio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=116"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}