Hola, s\u00f3c una sabata i tinc un germ\u00e0. Sempre m\u2019ha acompanyat i, si voleu, us explico la meva hist\u00f2ria.<\/p>\n
El meu germ\u00e0 i jo hem viatjat per tot el m\u00f3n en una capsa: Espanya, Fran\u00e7a, Alemanya… M\u2019ho he passat b\u00e9 a tot\u00a0arreu, per\u00f2 on m\u2019ho he passat millor\u00a0\u00e9s a Par\u00eds. Aquell lloc tenia unes vistes excepcionals i una gent molt amable. I una s\u00ednia enorme i molt bonica.<\/p>\n
La noia que ens portava pertot arreu es deia Luc\u00eda. Tenia els ulls blaus i uns cabells llargs i llisos de color groc que brillaven m\u00e9s que el sol. Tenia vint anys i estudiava a la Universitat de Harvard i treia unes notes excel\u00b7lents.<\/p>\n
Nosaltres \u00e9rem unes botes de pell suau i c\u00f2modes, de color blanc, amb cordons negres.<\/p>\n
Fa uns cinc anys, ja est\u00e0vem bastant velles i un dia ens va agafar i ens va dipositar al contenidor de reciclatge de roba. Potser viurem una segona vida.<\/p>\n
L’autor d’aquest text es Izan P\u00e9rez Pineda de 1r B.<\/p>\n
2- La meva amiga i jo<\/strong><\/p>\n \u2013Aqu\u00ed no hi ha res! \u2013va cridar l\u2019Eider.<\/p>\n La meva millor amiga va grunyir de frustraci\u00f3 mentre treia tota la roba de l\u2019armari. Estava buscant el vestit adequat per a la seva cita amb el Cameron, per\u00f2 cap no li agradava.<\/p>\n \u2013I qu\u00e8 et sembla aquest? \u2013vaig dir-li mostrant-li un vestit groc que arribava fins als genolls.<\/p>\n L\u2019Eider va fer una ganyota i va negar amb el cap.<\/p>\n \u2013No lliga amb el color del meus ulls!<\/p>\n Aquesta vegada la que va grunyir de frustraci\u00f3 vaig ser jo. La meva amiga era impossible! Tenia tants vestits bonics en el seu armari que mai havia estrenat, per\u00f2 ella continuava volent-ne un altre. I, \u00e9s clar, no volia la meva roba perqu\u00e8, segons ella, semblava una rodamon.<\/p>\n Es va asseure al meu costat del llit i va sospirar. Despr\u00e9s, va girar la cara i va fer un somriure tort. Sabia qu\u00e8 significava aquell somriure, sempre el feia en moments semblants a aquell.\u00a0 Les meves sospites van ser confirmades uns segons despr\u00e9s.<\/p>\n \u2013Eh, vine al centre comercial amb mi, si us plau, que, si no, no li agradar\u00e9 al Cam! \u2013va fer un bot.<\/p>\n \u2013Se suposa que has d\u2019agradar-li per la teva personalitat, no per la roba que portes.<\/p>\n Per\u00f2 no em va fer cas i finalment vam anar\u00a0 totes dues al centre comercial. Vaig poder percebre per la brillantor dels seus ulls que era l\u2019\u00fanic lloc on l\u2019Eider volia estar sempre. Vam passar dues hores mirant botigues, per\u00f2 no vam trobar res. A continuaci\u00f3, vam parar per prendre una cola en un bar.<\/p>\n \u2013… en canvi, no crec que la faldilla negra sigui massa formal, i no anir\u00e9 a fer el rid\u00edcul en un restaurant de quatre estrelles, saps? Vull que surti tot b\u00e9 amb el Cam, \u00e9s el primer noi que m\u2019agrada de veritat i…<\/p>\n L\u2019Eider va parar de parlar i va tenir la mirada fixa en algun punt darrere meu. Em vaig girar i vaig descobrir la sorpresa de la meva millor amiga: hi havia una tenda, probablement nova ja que mai l\u2019havia vist, amb un maniqu\u00ed que portava un fant\u00e0stic vestit negre curt, amb volants\u00a0 en la part inferior. Era meravell\u00f3s.<\/p>\n L\u2019Eider va sortir de seguida del bar per anar a comprar el vestit. La vaig seguir, per\u00f2 jo anava m\u00e9s endarrere perqu\u00e8 ella anava pr\u00e0cticament corrent. En entrar, vam buscar el vestit. Em vaig espantar en veure que la majoria de les tendes tenia un preu molt alt, per tant no em vaig sorprendre molt en comprovar que el vestit valia 1400\u20ac.<\/p>\n \u2013No pot ser! Tot em passa a mi!<\/p>\n \u2013Tranquil\u00b7la, ja trobarem alguna cosa, d\u2019acord? \u2013li vaig dir, animant-la.<\/p>\n \u2013Uf, d\u2019acord. Vaig al bany ara, que m\u2019estic pixant. Mentre, mira si trobes alguna altre cosa barata, si?<\/p>\n Sense poder respondre, va sortir corrents de la tenda. Vaig trigar quinze minuts a mirar tota tenda, i aix\u00f2 que era gran. Estava preocupada per l\u2019Eider, que no venia, aix\u00ed doncs, vaig sortir de la tenda. Per\u00f2 en passar per les alarmes, van sonar. El gu\u00e0rdia que es trobava al costat de la sortida, em va revisar de dalt a baix fins que em va mirar la bossa.<\/p>\n \u2013Com que no has robat res, o\u00ed? \u2013em va dir traient el vestit de abans.<\/p>\n \u2013Jo no he sigut, t\u2019ho juro! De segur alg\u00fa m\u2019ho ha posat aqu\u00ed per\u00f2 no he sigut jo!<\/p>\n \u2013Clar, aix\u00f2 diuen tots. Ve, t\u2019anir\u00e0s al calab\u00f3s fins que truqui als teus pares i vinguin a buscar-te.<\/p>\n No m\u2019ho podia creure! Segur havia sigut l\u2019Eider, ella per tenir un bon vestit feia de tot. Uns gu\u00e0rdies em va acompanyar al calab\u00f3s.<\/p>\n \u2013Digues-me el n\u00famero dels teus pares \u2013em va dir un home que es deia Jack.<\/p>\n No volia donar-lo! Estava molt preocupada pel que dirien els meus pares! Mai m\u2019havia posat en problemes. Li vaig preguntar si podia trucar a una amiga que era responsable de aquell incident perqu\u00e8 pagu\u00e9s la multa, per\u00f2 no em va deixar. Aix\u00ed doncs, vaig accedir a donar-li el n\u00famero. El problema? Que els meus pares estaven fora de la ciutat i en aquells dies de Nadal, hi havia molt de tr\u00e0nsit<\/p>\n \u2013Haur\u00e0s de dormir aqu\u00ed aquesta nit.<\/p>\n \u2013Qu\u00e8? \u2013vaig exclamar\u2013. Segur que trobem una soluci\u00f3, no puc quedar-me aqu\u00ed! \u2013em vaig acostar m\u00e9s al policia i li vaig xiuxiuejar\u2013. A m\u00e9s, aquell noi d\u2019all\u00ed em fa una mica de por, no deixar\u00e0s a una noia innocent de 16 anys amb un noi que te pinta de fer-li alguna cosa, oi?<\/p>\n <\/p>\n El Jack, sense dir res, va sortir de all\u00ed, deixant-me a mi darrere d\u2019una reixa. Vaig mirar a l\u2019esquerra, on es trobava el noi que em feia por.<\/p>\n \u2013Em dic Shawn \u2013em va dir.<\/p>\n Jo vaig deixar anar un riure nervi\u00f3s com a resposta.<\/p>\n Al dia seg\u00fcent, els meus pares em van etzibar el regany del segle, l\u2019Eider es va disculpar amb els de la tenda i va pagar la multa -per haver-se disculpat; va pagar menys; el vestit va tornar a la tenda i l\u2019Eider finalment va utilitzar roba b\u00e0sica per\u00f2 elegant que tenia a casa seva per a la cita amb el Cam. L\u2019Eider tamb\u00e9 em va prometre que deixaria de ser com era per la roba, i que mai m\u00e9s m\u2019abandonaria en situacions com aquella.<\/p>\n No va complir ni la primera ni la segona promesa, ja que ara mateix em trobava per quarta vegada en el calab\u00f3s, i ara per culpa d\u2019uns tacons.Com si fos el dest\u00ed, el Shawn sempre es trobava a mi, per\u00f2 ell per culpa de seu germ\u00e0. Quan l\u2019Eider paga la multa i els meus pares en v\u00e9nen a buscar, em giro cap al Shawn i li dono un paper.<\/p>\n \u2013\u00c9s el meu n\u00famero, truca\u2019m alguna vegada per prendre alguna cosa \u2013li dic fent l\u2019ullet.<\/p>\n Despr\u00e9s, miro a la meva millor amiga que em mira amb un somriure de disculpa. Jo l\u2019abra\u00e7o. Qu\u00e8 faria jo sense l\u2019Eider?<\/p>\n L’autora d’aquest text \u00e9s l’Ingrid G\u00f3mez Lafuente de 2n B<\/p>\n 3- El viatge a Canad\u00e0<\/strong><\/p>\n -Ad\u00e9u, fam\u00edlia! -vaig dir des de les escales mentre baixava.<\/p>\n -Veig que t\u2019agrada deixar-me sol -va dir en Jaume, el meu germ\u00e0 petit, mentre feia\u00a0una mossegada al seu entrep\u00e0 de melmelada i formatge.<\/p>\n -\u00c9s clar que no, fill! El que passa \u00e9s que est\u00e0 molt emocionada per anar de viatge -va dir la meva mare.<\/p>\n La veritat \u00e9s que s\u00ed, estava molt emocionada. Fa molt que desitjo anar al Canad\u00e0 i gr\u00e0cies a qu\u00e8 en Gerard, el meu millor amic, em va regalar un bitllet d\u2019avi\u00f3 per a viatjar a Toronto el dia del meu divuit\u00e8 aniversari. La millor part de tot aix\u00f2 \u00e9s que anir\u00e9 a casa de la meva millor amiga cibern\u00e8tica, la Marta. Ella tamb\u00e9 \u00e9s catalana, per\u00f2 per temes de treball del seu pare va haver d\u2019anar a viure a Canad\u00e0. Me n\u2019anir\u00e9 per nom\u00e9s un parell de dies, per\u00f2 estic segura que seran els millors de la meva vida.<\/p>\n -Vols que et porti a l\u2019aeroport, Maria? -va preguntar-me el meu pare mentre llegia el diari.<\/p>\n -No, gr\u00e0cies. Ja he parlat amb la J\u00falia i ella em portar\u00e0 -vaig contestar jo.<\/p>\n -B\u00e9, per\u00f2 v\u00e9s amb compte -va dir ell.<\/p>\n -Clar que s\u00ed pare! -vaig dir i tot seguit vaig donar dos petons a la mare i vaig abra\u00e7ar a en Jaume.<\/p>\n -No tardis gaire,\u00a0si us plau, germana. T\u2019estimo molt i et trobar\u00e9 molt a faltar -va dir ell amb els ulls plens de ll\u00e0grimes, cosa que em va semblar molt adorable.<\/p>\n -Tranquil, germanet, us trucar\u00e9 quan arribi i nom\u00e9s ser\u00e9 uns dies all\u00e0. Despr\u00e8s tornar\u00e9 i jugar\u00e9 molt a futbol amb tu -dit aix\u00f2 ell nom\u00e9s va assentir i va acabar el seu entrep\u00e0 d\u2019una mossegada i jo em vaig dirigir al meu pare per acomiadar-me’n.<\/p>\n -Que et vagi b\u00e9, filla -va dir al\u00e7ant la mirada, el vaig abra\u00e7ar i tot seguit vaig sortir de casa esperant la J\u00falia i despr\u00e9s d\u2019uns minuts va apar\u00e8ixer.<\/p>\n -Nerviosa, eh? -va preguntar.<\/p>\n -S\u00ed, i molt. Per fi anir\u00e9 a un dels meus pa\u00efsos preferits i coneixer\u00e9 una de les meves millors amigues. Qu\u00e8 m\u00e9s puc demanar? -vaig dir feli\u00e7ment mentre ella condu\u00efa.<\/p>\n -B\u00e9, aqu\u00ed estem, amiga -va dir ella aparcant el seu cotxe a l\u2019aparcament de l\u2019aeroport.<\/p>\n -Moltes gr\u00e0cies per portar-me, J\u00falia -vaig dir baixant l\u2019\u00fanica maleta que portava.<\/p>\n Vaig entrar i vaig fer tot el tr\u00e0mit per embarcar i vaig pujar a l\u2019avi\u00f3.<\/p>\n El vol va durar unes 12 hores i jo no vaig fer res m\u00e9s que escoltar m\u00fasica ja que un nen no parava de colpejar el meu seient i no vaig poder dormir.<\/p>\n En baixar de l\u2019avi\u00f3 em vaig trobar amb molta gent amb cartells i en localitzar-ne un que posava el meu nom, vaig veure la Marta.<\/p>\n -Per fi ens veiem, Maria! -va exclamar aquesta abra\u00e7ant-me.<\/p>\n -D\u00e9u meu senyor, encara no m\u2019ho puc creure, he esperat tant per aquest moment -vaig dir separant-me\u2019n.<\/p>\n -Doncs creu-t\u2019ho, perqu\u00e8 som una al costat de l\u2019altra -va dir ella i podia notar que estava molt entusiasmada.<\/p>\n -V\u00e9ns sola? -vaig preguntar en veure que no hi havia ning\u00fa m\u00e9s.<\/p>\n -S\u00ed, els meus pares estan de viatge i s\u00f3c a casa sola -va contestar.<\/p>\n Vam sortir i vaig pujar el seu cotxe. Ens vam posar al dia en tot ja que no parl\u00e0vem feia una setmana. Vaig recordar que havia de trucar als meus pares.<\/p>\n Els meus pares estaven molt contents que hagu\u00e9s aterrat b\u00e9 i en Jaume estava en un dels seus partits.<\/p>\n -Vinga, entrem -va dir la Marta tancant el seu cotxe i jo vaig baixar la meva maleta per seguir-la i em va encantar la seva casa, era enorme i encantadora.<\/p>\n -Aquesta casa \u00e9s immensa -vaig dir fascinada mirant al meu voltant.<\/p>\n -Suposo que estar\u00e0s cansada pel viatge…<\/p>\n Ella em va ensenyar la meva habitaci\u00f3 i en un obrir i tancar d\u2019ulls, ja estava adormida.<\/p>\n El dia seg\u00fcent vaig despertar i em vaig dutxar per sortir amb la Marta a explorar alguns llocs de Toronto i tamb\u00e9 altres parts d\u2019Ont\u00e0rio.<\/p>\n -Qu\u00e8 farem avui? -vaig preguntar-li a la meva amiga.<\/p>\n -Anirem al zool\u00f2gic. Com que s\u00e9 que t\u2019agraden molt els animals…<\/p>\n -Que b\u00e9! Moltes gr\u00e0cies amiga -vaig dir allargant l\u2019ultima \u2018a\u2019 i ella va riure ja que tenia la boca plena de galetes i segurament semblava un pallasso.<\/p>\n -I, a m\u00e9s, tinc una altra sorpresa per a tu despr\u00e9s -va dir mirant-me amb un somriure ja que ella sap que no m\u2019agraden les sorpreses.<\/p>\n -B\u00e9, doncs, no perdem m\u00e9s el temps i anem-hi.<\/p>\n Vam pujar al cotxe i ella va arrancar per anar al zool\u00f2gic de Toronto.<\/p>\n -S\u00ed per fi som aqu\u00ed! -vaig exclamar amb felicitat mentre baixava del cotxe<\/p>\n -S\u00ed, ara entrem, que estic segura que et divertir\u00e0s -em va dir ella.<\/p>\n I, s\u00ed, tenia ra\u00f3. Aquell dia m’ho vaig passar bomba. Em vaig oblidar de tot. Vam passar rac\u00f3 per rac\u00f3 veient tot tipus d\u2019animals.<\/p>\n Estimo la Marta m\u00e9s que res en el m\u00f3n, encara que nom\u00e9s ens vegem per la pantalla, per\u00f2 ara en con\u00e8ixer-la, m\u2019he adonat que \u00e9s una de les persones m\u00e9s meravelloses que mai he conegut al llarg de la meva vida.<\/p>\n -Mhm… que bo \u00e9s aix\u00f2 -vaig dir fent-li una mossegada a la meva hamburguesa del McDonald’s.<\/p>\n -Oh, tu menges i jo condueixo. Que injust, no creus? -va bromejar ella.<\/p>\n -S\u00ed, ja que tu no vols dir-me on em portar\u00e0s sabent que odio les sorpreses, m\u2019he venjat a la meva manera -vaig dir seguint-li el joc.<\/p>\n -Ja hi som, aix\u00ed que baixa i mira-ho tu mateixa -va dir ella acabant de aparcar al Toronto Botanical Garden<\/em>.<\/p>\n No m\u2019ho podia creure, era al jard\u00ed bot\u00e0nic de Toronto. Volia venir aqu\u00ed des que era petita. Fins i tot havia fet un treball sobre aquest jard\u00ed al col\u00b7legi<\/p>\n El que m\u00e9s m\u2019agradava era el seu lema: Un petit jard\u00ed, amb grans idees<\/em>.<\/p>\n Despr\u00e9s de reaccionar i treure l’expressi\u00f3 de xoc que tenia vaig entrar per la porta i la Marta em va seguir i d\u2019un tres i no res, ten\u00edem un guia per a nosaltres. I aix\u00ed vam passar l\u2019estona, el noi era molt amable i ens va ensenyar tot tipus de coses relacionat amb les plantes i la Marta cada cop em tradu\u00efa alguna que altra cosa ja que diguem que l’angl\u00e8s no \u00e9s un idioma que controli molt b\u00e9.<\/p>\n El dia seg\u00fcent va ser bastant entretingut. No vam sortir fora ja que la Marta havia agafat un refredat i era normal, amb el fred que feia-<\/p>\n Mentre ella menjava la seva sopa de pollastre que li vaig fer, vam fer plans per l\u2019endem\u00e0 que seria el meu \u00faltim diai el volia aprofitar al m\u00e0xim. Vam planejar\u00a0 anar al Toronto City Hall, <\/em>al Canada\u2019s Wonderland<\/em> i despr\u00e9s a les cataractes del Ni\u00e0gara<\/em> i tot seguit aniria a l\u2019aeroport.<\/p>\n -Tot llest per dem\u00e0 \u2013vaig dir amb un somriure victori\u00f3s mentre li donava el m\u00f2bil.<\/p>\n -Ja ho tens tot reservat? -va preguntar ella.<\/p>\n -S\u00ed, tinc la pla\u00e7a reservada …. -per\u00f2 no vaig poder acabar de parlar perqu\u00e8 vaig ser interrompuda pel timbre de la porta-\u00a0\u00a0 … ser\u00e0 la pizza, ara vinc -vaig dir baixant les escales i obrint la porta al repartidor.<\/p>\n -Aqu\u00ed tens -em va donar la pizza.<\/p>\n -Gr\u00e0cies, aqu\u00ed tens els diners. Ah! Queda\u2019t el canvi i gr\u00e0cies -vaig dir .<\/p>\n I aix\u00ed vam passar l\u2019estona, menjant la deliciosa pizza mentre veiem Netflix<\/em> fins que ens vam quedar dormides.<\/p>\n El dia seg\u00fcent em vaig despertar amb un dolor de coll impressionant ja que vam dormir al sof\u00e0, per\u00f2 amb un parell de moviments ja estava b\u00e9. Em vaig aixecar i al veure l\u2019altre sof\u00e0 no vaig trobar a la Marta all\u00e0.<\/p>\n Vint minuts despr\u00e9s ja estava llesta i vaig baixar les escales amb la meva maleta ja que despr\u00e9s de les visites anir\u00edem directament a l\u2019aeroport.<\/p>\n -Com \u00e9s la gent aqu\u00ed? -vaig preguntar a la Marta mentre camin\u00e0vem<\/p>\n -S\u00f3n molt amables la veritat, em vaig sentir una mica rara per\u00f2 dies despr\u00e9s m\u2019hi vaig acostumar i he fet molts amics -va somriure<\/p>\n Vam continuar fent petar la xerrada mentre camin\u00e0vem i jo de vegades feia fotos d\u2019algunes est\u00e0tues i monuments de la bonica ciutat en la que estava. La que m\u00e9s em va fascinar va ser la Torre CN<\/em>, era alt\u00edssima i em recordava a una torre similar que hi ha a Seattle. Vam caminar i caminar bastant fins que vam arribar a l\u2019ajuntament de la ciutat i la nostra destinaci\u00f3, el Toronto City Hall.<\/em><\/p>\n Hi havia molta gent esperant all\u00e0 i per la nostra sort vam arribar justament uns minuts abans de que comenc\u00e9s la visita tur\u00edstica.<\/p>\n Tot seguit vam anar cap a Canada\u2019s Wonderland<\/em>, en autob\u00fas.<\/p>\n -Whooop ja hi hem arribat, Maria! -va dir la meva amiga cridant.<\/p>\n Vam entrar i pujar a moltes atraccions. Vam passar all\u00e0 tota la tarda, no vam dinar per\u00f2 al cap d\u2019unes hores ten\u00edem gana pel qual vam decidir berenar i tot seguit anar a les cataractes-<\/p>\n -Maria, crec que haur\u00edem d\u2019agafar l\u2019autob\u00fas …<\/p>\n -Vinga doncs, anem -vaig dir despr\u00e9s d\u2019acabar el meu Hot Dog<\/em>.<\/p>\n Dues hores despr\u00e9s ja eren les 7 de la tarda i nom\u00e9s em quedava una hora per anar-me’n a l\u2019aeroport i la Marta i jo est\u00e0vem contemplant l\u2019aigua com queia per les cataractes fent-me sentir l\u2019aire fresc mentre jo l’inhalava i l\u2019exhalava.<\/p>\n Vaig tancar els ulls i vaig deixar que la brisa toqui la meva cara i em va fer sentir lliure, minuts despr\u00e9s encara seguia amb els ulls tancats i podria jurar que el meu nas estava vermell del fred que feia, per\u00f2 no m’importava.<\/p>\n Vaig sentir un flash rere meu i de seguida em vaig girar i vaig veure la Marta somriure darrera la c\u00e0mera que portava.<\/p>\n -Mira que b\u00e9 ha quedat aquesta, l\u2019he fet sense flash i sembla que tu siguis una ombra -va exclamar la Marta.<\/p>\n I s\u00ed, tenia ra\u00f3, es veia fenomenal. Jo estava mirant aquell meravell\u00f3s cel de color rosa que es reflectia a l\u2019aigua.<\/p>\n Va sonar el meu m\u00f2bil indicant-me que ja era hora de sortir i em vaig acomiadar de la Marta i vaig pujar a l\u2019autob\u00fas.<\/p>\n Mentre es posava en marxa vaig dir un \u00abAd\u00e9u Canada, espero venir un altre cop.\u00bb i tot seguit vaig tancar els meus ulls.<\/p>\n L’autora d’aquest text \u00e9s la N\u00e0dia Zougagh Aouaj de 2n B<\/p>\n Segon cicle ESO:<\/p>\n 4- La vida enmig de la guerra<\/strong><\/p>\n Fa fred, molt de fred, nom\u00e9s sento l\u2019Adam al costat meu, tremolant i agafant-se fortament a mi. Obro els ulls i veig com una dona ve corrents cap a mi plorant i un home darrere seu perseguint-la. S\u00f3n els meus pares.Com no els puc recon\u00e8ixer? No s\u00f3c conscient de res\u2026<\/p>\n Era una tarda d\u2019estiu quan els meu pares s\u2019acomiadaven de mi a l\u2019aeroport de Brussel\u00b7les, perqu\u00e8 s\u2019havia acabat el curs i havia decidit anar a Alep a visitar als meus avis, com feia cada any. En arribar tot era diferent. Els carrers estaven buits, no hi havia ning\u00fa. Les persones estaven atemorides. Tot aix\u00f2 era a causa que el pa\u00eds vivia un conflicte pol\u00edtic i havia entrat en decad\u00e8ncia econ\u00f2mica.<\/p>\n Un dia estava amb els meus avis sopant quan vam veure a la tele que informaven sobre l\u2019atac a la capital de Damasc i que havia deixat en ru\u00efnes tota la ciutat. Tots tem\u00edem que ens pass\u00e9s el mateix que havia succe\u00eft a Damasc.<\/p>\n L\u2019endem\u00e0 tot el barri fugia amb les seves maletes espantades per la guerra. Un bon amic del meu avi ens havia explicat que el president de S\u00edria havia entrat conflicte amb altres pa\u00efsos i que les tropes havien decidit envair el pa\u00eds i arrasar tot el que hi hagu\u00e9s. La part sud de S\u00edria ja estava tota destru\u00efda i les persones fugien cap al nord, per aix\u00f2 tot el poble d\u2019Alep havia decidit emigrar cap al nord. Aix\u00ed que vam decidir fugir.<\/p>\n Malauradament, abans de poder fugir, ens van atacar amb una explosi\u00f3 fent que desaparegu\u00e9s tot \u00e9sser viu. Est\u00e0vem indefensos i no pod\u00edem fer res per salvar-nos…<\/p>\n Tot era fosc, fred, i dolor\u00f3s. Sentia com un munt de pedres m\u2019esclafaven poc a poc. Vaig intentar cridar perqu\u00e8 alg\u00fa m\u2019ajudes, per\u00f2 no hi venia ning\u00fa. Vaig pensar que ja era la meva hora. Fins que vaig escoltar un home cridar. De seguida vaig reaccionar i per sort em va treure de tot aquell enrenou.<\/p>\n Alep va ser arrasat per una gran explosi\u00f3. La primera cosa en qu\u00e8 vaig pensar va ser els meus avis. Entre les runes hi havia una pila de cad\u00e0vers. Una escena que no es pot ni descriure, el meu temor era que els meus avis fossin un dels cad\u00e0vers i va ser aix\u00ed. Ells al terra aixafats per quilos de pedres. No sabia que fer. Nom\u00e9s plorava i plorava. Nom\u00e9s era un jove de quinze anys que no sabia res de la vida.<\/p>\n Un ve\u00ed em va veure i em va dir si volia anar amb ell a un altre lloc, ja que viure all\u00ed ja no era segur. Jo, sense saber a on anar, ple de sang i fractures, vaig decidir anar-me\u2019n amb ell. No tenia cap altra opci\u00f3. Traumatitzat, vaig anar amb el bon home i la seva fam\u00edlia en busca d\u2019un pa\u00eds segur. An\u00e0vem caminant de ciutat en ciutat en busca d\u2019ajuda. Per\u00f2 res. Nom\u00e9s, trob\u00e0vem cases destru\u00efdes i un munt de cad\u00e0vers. Tamb\u00e9 vam trobar altres com nosaltres que fugien de les seves ciutats. Nosaltres hav\u00edem decidit fugir cap al centre del vell continent perqu\u00e8 sab\u00edem que les tropes arribarien cap al nord.<\/p>\n Vam estar setmanes caminant per arribar a la costa, amb fam i molt de fred. Abans d\u2019arribar a la costa, en un poble deshabitat pel caos, vaig trobar un nen d\u2019uns vuits anys sol, ensangonat, plorant, assegut al costat de dos cad\u00e0vers, vaig suposar que eren els seus pares. Pobre noi, segur que havia passat dies sol. Aix\u00ed que vaig decidir que vingu\u00e9s amb nosaltres, perqu\u00e8 sol no tindria cap esperan\u00e7a de sobreviure. No parlava gaire. Nom\u00e9s em va dir que es deia Adam i res m\u00e9s, estava espantat. Aquesta male\u00efda guerra havia acabat amb la vida de milers de persones.<\/p>\n Com pot ser aix\u00f2?<\/p>\n Al arribar a Latakia,, l\u2019Otman, el meu ve\u00ed, que era un camioner i viatjava per tota Siri\u00e0, va trobar uns amics que tenien barques per a migrar cap a Europa, va parlar amb ells i ens van donar una. Una mica petita per a deu persones, per\u00f2 era l\u2019\u00fanica cosa que hi havia; No sabia res dels meus pares ni ells de mi, perqu\u00e8 no hi havia parlat amb ells des d\u2019abans que comenc\u00e9s tot aix\u00f2. La primera cosa que pensava fer al arribar a<\/p>\n Europa era anar al consolat de Fran\u00e7a i comunicar-me amb ells.<\/p>\n El viatge va ser perill\u00f3s, per\u00f2 vam arribar a Gr\u00e8cia. En arribar-hi, ambul\u00e0ncies i policies ens van atendre. Tots est\u00e0vem ensangonats i lesionats a causa de l\u2019explosi\u00f3. Tamb\u00e9 vam patir hipot\u00e8rmia durant el viatge. Tots est\u00e0vem espantats. Tot era desconcertant.<\/p>\n Jo no em separava de l\u2019Adam, ni ell de mi. Ens van portar cap a l\u2019assist\u00e8ncia social, que ens van enviar cap a un camp de refugiats.<\/p>\n La vida all\u00ed no era un cam\u00ed de roses. Tots lluit\u00e0vem per aconseguir l\u2019\u00faltim tros de pa. L\u2019hivern era terrible. El fred ens feia males passades. No ten\u00edem suficient roba per escalfar-nos. Jo feia el que podia perqu\u00e8 estigu\u00e9s b\u00e9 l\u2019Adam. Ja havia patit prou i un noi de la seva edat no s\u2019ho mereixia. B\u00e9, ning\u00fa de cap edat mereix una desgr\u00e0cia com aquesta.<\/p>\n Vaig anar al consolat franc\u00e8s per tornar a Fran\u00e7a amb els meus pares. Vaig parlar amb ells i m\u2019ho van preparar tot. Per\u00f2, hi havia un problema: l\u2019Adam. No el podia deixar sol. No tenia a ning\u00fa. Aix\u00ed que vaig parlar amb el meus pares per intentar adoptar-ho. Per\u00f2 en realitat vam trobar que tenia uns familiars que vivien a Australi\u00e0 i volien acollir-lo.<\/p>\n En el poc temps en el que hav\u00edem estat junts, ja era molt important per a mi.<\/p>\n S\u00f3c a l\u2019aeroport. \u00c9s hora de acomiadar-se. Fa fred, molt de fred. Nom\u00e9s sento a l\u2019Adam al costat meu tremolant i agafant-se fortament a mi. No vol separar-se de mi. Obro els ulls i veig com una dona ve corrents cap a mi plorant i un home darrere seu perseguint-la. S\u00f3n els meus pares, contents de veure\u2019m. M\u2019aixeco i vaig corrents cap a<\/p>\n ells, i ens unim tots tres amb una forta abra\u00e7ada…<\/p>\n Tot va ser tan r\u00e0pid… un dia estava gaudint de les vacances amb els meus avis,\u00a0 l\u2019endem\u00e0 una explosi\u00f3 acaba amb tota Alep i estic fugint d\u2019una guerra cruel. Per sort, tenia pares a Fran\u00e7a i vaig tornar-me\u2019n sense problemes. Per\u00f2 mira l\u2019Otman, tota la seva vida estava a S\u00edria i ha acabat en un camp de refugiats, lluitant per poder sobreviure. Milers de sirians moren cada dia dels quals pocs sobreviuen. Tots ells tenien tota una vida formada en Alep, destru\u00efda per un male\u00eft conflicte que ha causat la destrucci\u00f3 de milers de vides.<\/p>\n Vivim en un m\u00f3n en el qual quan els rics tenen conflictes, s\u00f3n els pobres qui moren.<\/p>\n L’autora d’aquest text \u00e9s la Lubna Kannach Boussof de 3r B<\/p>\n 5- El laberint dels records<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Vaig obrir els ulls, no sabia on\u00a0era.<\/p>\n Sentia l’aire fred i les mans tremoloses. No recordava qui era o qu\u00e8 feia en aquell lloc tan estrany.<\/p>\n Vaig decidir aixecar-me i, insegur, vaig comen\u00e7ar a caminar.<\/p>\n Tot era ple d’herbes i plantes que no reconeixia, i parets de pedra que s’enlla\u00e7aven entre si. Nervi\u00f3s, vaig continuar caminant fins que vaig arribar a una mena de forat.<\/p>\n No volia entrar-hi, per\u00f2 em va inspirar una estranya sensaci\u00f3 de seguretat.<\/p>\n Quan finalment vaig decidir entrar-hi, vaig sentir-me b\u00e9.<\/p>\n Vaig veure imatges que em van resultar familiars. Era casa meva!<\/p>\n Jo jugava amb la meva germana a un rac\u00f3 del menjador i els pares reien.<\/p>\n Recordava aquell moment com si fos ahir, la meva germana va perdre una de les seves joguines preferides, i va estar plorant per dies.<\/p>\n Com si d’un plagi es tract\u00e9s, el forat per on jo havia entrat va recrear aquell moment, i \u00e9s que la meva germana va comen\u00e7ar a plorar.<\/p>\n Instant\u00e0niament, vaig tornar al lloc on m\u2019havia despertat.<\/p>\n Estava molt espantat i, aquesta vegada, el fred s’havia fet m\u00e9s notable.<\/p>\n Vaig repetir la meva traject\u00f2ria anterior i, en un tancar i obrir d’ulls, era un altre cop a aquell estrany forat. Excel\u00b7lent!<\/p>\n No sabia qu\u00e8 fer… Aix\u00ed que vaig tornar a entrar. I de nou, el record d’infantesa, de la meva germana es va reproduir un altre cop, per\u00f2 amb una petita difer\u00e8ncia, aquesta vegada, la meva mare trobava la joguina i la hi donava a la meva germana.<\/p>\n La meva germana saltava d’alegria! Per\u00f2 jo estava totalment fora de mi, no podia canviar absolutament res d’aquell record, i de fet, el propi record havia canviat sol!<\/p>\n I com si d’una rutina es tract\u00e9s, vaig tornar de nou a aquell estrany lloc del qual comen\u00e7ava a estar-ne fart.<\/p>\n I un altre cop, vaig fer el mateix. Per\u00f2 quan vaig arribar al lloc on es trobava el forat, vaig descobrir que havia desaparegut!<\/p>\n Vaig notar com una pres\u00e8ncia, em mirava des del fons del passad\u00eds. Aix\u00ed que vaig comen\u00e7ar a seguir-la, potser era la sortida d’aquell lloc tan sinistre.<\/p>\n Anava molt r\u00e0pid, en cap moment vaig aconseguir veure-li la cara. Per\u00f2 vaig acabar a un altre passad\u00eds. Per\u00f2 no hi havia forats, ni pres\u00e8ncies, nom\u00e9s fotos.<\/p>\n Fotos meves, amb mesos, dos anys, deu o tamb\u00e9 una dels meus recents catorze anys. Totes eren records o episodis que rarament recordava. Em va cridar l’atenci\u00f3 una de les fotos familiars que hi havia en aquella paret de pedra.<\/p>\n Sort\u00edem els pares, la meva germana i jo, el dia despr\u00e9s d’acabar la mudan\u00e7a. Realment enyorava la meva anterior casa, hav\u00edem viscut tantes mem\u00f2ries. Aquella foto era una de les que havia perdut a la mudan\u00e7a.<\/p>\n Vaig agafar-la i, de sobte, una tremolor va sacsejar aquell laberint, per dir-ho d’alguna manera.<\/p>\n Vaig despertar-me… Havia sigut tot un somni. Estrany per\u00f2 bonic. Milers de records em van venir a la ment.<\/p>\n La casa vella, la nina de la meva germana, i molts m\u00e9s records que havien aparegut en aquell laberint. Quina classe de somni havia sigut aquell?<\/p>\n De sobte, vaig notar alguna cosa sota el coix\u00ed. Era la foto! La foto que havia perdut i que havia aparegut al somni! La que vaig agafar! No podia estar m\u00e9s content. Per molt estrany que sembl\u00e9s aquell succ\u00e9s no podia esperar a explicar-ho als pares.<\/p>\n L’autor d’aquest text \u00e9s el Mikel Hidalgo Ruiz de 4t A<\/p>\n 6-La mort impedible<\/strong><\/p>\n La mort sempre ha marcat el fi de la exist\u00e8ncia de les persones i et pot fer molt de mal si en perds una que estimes molt. I sempre en busquem els motius, el per qu\u00e8 de les coses. A vegades la comprenem, a vegades no, donem la culpa a les malalties, o a qualsevol altra cosa, a vegades a nosaltres mateixos, que si pogu\u00e9ssim la impedir\u00edem …<\/p>\n Ara b\u00e9, jo t\u2019explicar\u00e9 la meva experi\u00e8ncia.<\/p>\n Tot va comen\u00e7ar el tres d’agost d’aquest mateix estiu. Era una tarda calorosa. Feia tanta calor que la meva mare va decidir que aniria a comprar un ventilador per casa. I aix\u00ed ho va fer. Va sortir i em va etzibar els t\u00edpics sermons de mares: que no obri la porta a estranys i que vigili amb el foc i totes aquelles preocupacions que du una mare quan t\u00e9 un fill. Per\u00f2 si ja s\u00f3c gran per saber-ho, tinc 15 anys!<\/p>\n Aquest any havia treballat de valent per no angoixar-me amb els ex\u00e0mens al setembre. No us dic que s\u00f3c noia d\u2019excel\u00b7lents, m\u00e9s aviat d’aprovats i notables, per\u00f2 el que m\u00e9s m’importava era que aquell estiu no tindria de mals de cap.<\/p>\n A casa m\u2019avorria molt. No tenia ganes de res, ni de mirar la tele, ni de llegir, ni tan sols estar amb el m\u00f2bil. Per\u00f2 una cosa que s\u00ed vaig tenir era gana, i com que s\u00f3c molt mandrosa per cuinar, (tampoc no en s\u00e9), vaig decidir anar a casa de la meva \u00e0via. La millor cuinera del m\u00f3n!<\/p>\n Em vaig vestir r\u00e0pidament i vaig emprendre cam\u00ed cap avall. La meva \u00e0via no viu gaire lluny, per aix\u00f2 per mi \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil passar i caminar dos carrers avall que posar-me a cuinar!<\/p>\n Em va rebre dol\u00e7ament i em va donar un bon\u00edssim berenar! Mentre beren\u00e0vem, l\u2019\u00e0via em va explicar que dem\u00e0 no seria a casa, perqu\u00e8 visitaria una antiga amiga seva de Fran\u00e7a, que venia a Barcelona nom\u00e9s per veure-la. Despr\u00e8s d’aix\u00f2 no en vam parlar m\u00e9s, vaig mirar amb ella unes quantes s\u00e8ries de televisi\u00f3 s\u00faper avorrides i al cap de poc vaig marxar cap a casa.<\/p>\n Avui ha sigut un altre dia avorrit!<\/p>\n M’aixeco pels sorolls que fa la meva mare, li pregunto el perqu\u00e8 i no se sap calmar ni explicar-se, no deixava de plorar. Estava molt espantada i jo no sabia qu\u00e8 fer. Al cap de poc va venir el meu pare i va intentar calmar-la i em va explicar la situaci\u00f3. La meva \u00e0via havia tingut un accident de tr\u00e0nsit mentre anava a Barcelona! No m’ho podia creure, els meus ulls s\u2019omplien de ll\u00e0grimes fins deixar-me la vista borrosa. No vaig suportar la situaci\u00f3, les paraules que deia el meu pare no tenien sentit simplement vaig decidir anar-me\u2019n de casa.<\/p>\n Caminava pel carrer e intentava dissimular la meva tristesa, el que menys necessitava en aquell moment era l’atenci\u00f3 de tothom! De sobte ve un noi i xoquem.<\/p>\n Vaig caure a terra i amb la r\u00e0bia, vaig comen\u00e7ar a cridar i a insultar-lo.<\/p>\n El noi em va dir que era una mal educada, que no em van ensenyar el respecte i que s\u00f3c jo qui havia de fixar-se i que, per la mort de la teva \u00e0via, no et posis aix\u00ed.<\/p>\n Com sap aix\u00f2 de la meva \u00e0via?!<\/p>\n Em va prendre de la m\u00e0 i vam entrar a un petit carrer, llavors ell va mirar pels costats i va treure una cosa de la seva butxaca. Era com una mena de rellotge estrany que duia dos botons que suposo que era per controlar-lo. Em va xiuxiuejar a l’orella que all\u00f2 era m\u00e0quina de temps. I que ell ho sap tot sobre mi, fins i tot podria veure com era de petita en un viatge de temps.<\/p>\n Em vaig riure d\u2019ell a riallades i li vaig dir que era un rid\u00edcul, que a veure si es pensava que tenia tres anys per creure el seu conte de fades, li vaig donar les gracies per fer-me riure una bona estona i vaig girar-me per anar-me. Ell em va agafar de la m\u00e0, va subjectar el rellotge i, en un segon, em trobava a casa de la meva \u00e0via, amb la meva \u00e0via davant dels meus ulls.<\/p>\n Em vaig quedar amb la boca oberta i vaig haver de pessigar-me diverses vegades per creure’m el que veia.<\/p>\n El noi va fer un mig somriure i jo vaig c\u00f3rrer a abra\u00e7ar la meva \u00e0via. \u00c0via! No ets morta! En escoltar-me dient aix\u00f2 es va posar a renyar-me i em va dir que a ella li queden molts anys de vida.<\/p>\n Vaig anar on se situava el noi i li vaig xiuxiuejar que com feia aquella incre\u00efble m\u00e0gia. Es va posar a dir que era un noi del futur que havia tingut molt mala sort en la vida i que ha com\u00e8s molts errors i que per aix\u00f2 ara era en aquest temps intentant resoldre els seus errors.<\/p>\n Sense pensar-m\u2019ho ni un segon li vaig dir que em don\u00e9s l\u2019oportunitat d\u2019impedir que la meva \u00e0via mor\u00eds l\u2019endem\u00e0. El noi s’ho va rumiar molts cops i despr\u00e9s em va dir que la m\u00e0quina del temps nom\u00e9s es podia utilitzar quatre cops. Vaig dir que nom\u00e9s la utilitzaria un cop. Va acceptar, i aix\u00ed va ser.<\/p>\n Jo tenia diverses idees, primer vaig intentar conv\u00e8ncer l’\u00e0via que no hi an\u00e9s, i per molt que ho intentava la seva resposta era un no. El meu segon pla era fer que la carta de la seva amiga no arrib\u00e9s.<\/p>\n Vaig viatjar el dia tres d’agost pel mat\u00ed i vaig fer el possible perqu\u00e8 no li arrib\u00e9s la carta. Tamb\u00e9 vaig fracassar perqu\u00e8 l’\u00e0via, a aquella hora, sempre sortia a passejar, -a la mateixa hora que arriba el carter- i es van trobar.<\/p>\n El dia se m’acabava i vaig demanar-li al noi que em deix\u00e9s una altra oportunitat, i tenint compassi\u00f3 del meu pen\u00f3s estat va acceptar.<\/p>\n Vaig tornar un altre cop al tres d’agost, vaig buscar el tiquet del tren i el vaig estripar en trossos petits de manera que no es pogu\u00e9s recuperar, per\u00f2 vet aqu\u00ed que l’\u00e0via, en no trobar el seu tiquet, va decidir comprar-ne un d\u2019autob\u00fas. I aix\u00ed vaig fracassar un altre cop.<\/p>\n I vaig tornar a comportar-me com una miserable rid\u00edcula perqu\u00e8 el noi em don\u00e9s una altra oportunitat. Aquest cop vaig dir a l’\u00e0via que no se\u2019n podia anar, que dem\u00e0 passaria una cosa molt dolenta, li ho vaig suplicar fins i tot vaig plorar per\u00f2 ella no em comprenia, es pensava que estava boja o que necessitava un psic\u00f2leg.<\/p>\n Vaig fer el que podia per\u00f2 vaig tornar a fracassar. I vaig pensar que aquest cop el noi em tornaria a perdonar la vida i que em deixaria de nou. I va ser que no! Aquest cop ell no va voler, em va dir que fes el que fes la meva \u00e0via moriria aquell dia, que aix\u00ed seria i que ja ho podia intentar tota la vida que no me\u2019n sortiria. A m\u00e9s em va dir que l’oportunitat aquest cop no me la podia donar, que la necessitava per reparar el seu error. Vaig pensar que no podia fer-hi m\u00e9s per\u00f2 que aquella nit estaria amb l’\u00e0via tot el que fes falta perqu\u00e8 ser\u00e0 l’\u00faltim dia que la veuria.<\/p>\n Vaig mirar el pobre noi i li vaig oferir ajuda per reparar el seu error.<\/p>\n Ell em va dir que el seu error havia sigut en el futur, quan ell es va fer gran va deixar la seva enamorada perqu\u00e8 no tenia el valor de dir-li que l\u2019estimava. Jo li vaig preguntar, i qui era aquella enamorada.<\/p>\n – Ets tu.<\/p>\n L’autora d’aquest text \u00e9s l’Abir Kadri de 4t B<\/p>\n Batxillerat:<\/p>\n 7-Antics records<\/strong><\/p>\n B\u00e9… per on comen\u00e7ar? Suposo que pel principi, com totes les narracions. Per\u00f2 aquest relat no \u00e9s un de pr\u00ednceps i princeses, herois i dracs, que intenti fer riure o plorar. Simplement, la meva hist\u00f2ria, la d\u2019un noi normal i corrent.<\/p>\n Eren les set del mat\u00ed d\u2019un dimecres de primavera. Un dia mon\u00f2ton entremig de la setmana. Com m\u2019era de costum, obro la finestra per veure com es presentava avui la jornada. Res estrany: el Sol es despertava del seu somni, envoltat d\u2019un cel blau i net. Escoltava piular els ocells des del meu llit. Quin so m\u00e9s preci\u00f3s! Ara em faria l\u2019esmorzar i em prepararia per anar a l\u2019escola.<\/p>\n \u201cAvui toca l\u2019an\u00e0lisi morfosint\u00e0ctic de l\u2019oraci\u00f3\u201d, deia la professora. Semblava que l\u2019escoltava o, almenys, \u00e9s el que jo creia, per\u00f2 sense adonar-me\u2019n estava pensant en qu\u00e8 faria en arribar a casa. Despr\u00e9s de la meva distracci\u00f3, veia en la pissarra un munt d\u2019oracions amb fletxes per dalt, per baix i per racons on mai hagu\u00e9s pensat que es podrien tra\u00e7ar. Que faig ara?<\/p>\n Passada aquesta classe, me\u2019n vaig anar al pati. Com ens agradava jugar! Jug\u00e0vem a tots els jocs que pod\u00edem: a tocar i parar, a polis i lladres, a l\u2019aranya, a la pilota presonera, etc. Corr\u00edem uns darrere els altres, com si fos un dia normal, com si no hagu\u00e9s de passar res.<\/p>\n Toc\u00e0 una sirena. No sab\u00edem qu\u00e8 era. Potser ens havien canviat el timbre de l\u2019escola i no ens ho van dir, aix\u00ed que vam decidir tornar a l\u2019interior de l\u2019edifici. Per\u00f2 a l\u2019aula no hi havia ning\u00fa. Ens vam asseure als nostres llocs. La professora, amb els ulls nerviosos com tota ella ens crida. \u201cQu\u00e8 feu?!\u201d, deia.<\/p>\n \u201cProtegiu-vos com pugueu! A sota de les taules, r\u00e0pid!\u201d En aquell moment no entenia res. De sobte, s\u2019escolt\u00e0 un soroll molt fort, com milers de cotxes anant a una alta velocitat al costat teu. En aquest punt es va acabar la monotonia.<\/p>\n Silenci i foscor.<\/p>\n Ara comen\u00e7ava a veure una mena de claror. Intento moure\u2019m. No puc! Encara tot ho veia borr\u00f3s. Mentre intentava recuperar la vista se sentien crits, plors, agonia… Ja podia recon\u00e8ixer les siluetes que m\u2019envoltaven. \u201cUna, dues, tres…\u201d, les comptava. Vaig recon\u00e8ixer el meus pares. Els veia amb els ulls vermells de plorar. El meu pare, em sembla, tenia una ferida en el bra\u00e7, llarga i profunda. I comen\u00e7ava a ennuvolar-se\u2019m la vista, un altre cop.<\/p>\n M\u00e9s foscor.<\/p>\n Aquest vegada, vaig despertar en un hospital. Al cap de pocs dies, per\u00f2, em van donar l\u2019alta m\u00e8dica. No arribo a concloure per qu\u00e8. No em podia aixecar jo sol, els meus pares m\u2019asseien en una cadira de rodes. Els \u00fanics m\u00fasculs que podia moure eren els de la cara. El m\u00f3n es veia diferent des d\u2019una altura m\u00e9s baixa a la qual est\u00e0s acostumat, com si tot et super\u00e9s, com si no tinguessis import\u00e0ncia per a la resta, com si no existissis. A tot acabes acostumant-te.<\/p>\n Despr\u00e9s de molt insistir, em van acabar explicant que aquell dia d\u2019an\u00e0lisi d\u2019oracions va caure una bomba molt a prop, que hi havia una lluita pel poder entre dos b\u00e0ndols en el pa\u00eds i que la gent es moria. Aquelles quatre \u00faltimes paraules em van sobtar molt. Per qu\u00e8 s\u2019havia de morir la gent? Tamb\u00e9 em van dir, intentant aparentar tranquil\u00b7litat, que no ten\u00edem on viure, que ho hav\u00edem perdut tot, des del terrat fins a l\u2019\u00faltim pilar d\u2019aquella que, abans, era la nostra casa.<\/p>\n I aix\u00ed vam viure durant m\u00e9s d\u2019un any: sense casa, sense amics i familiars, sense menjar, sense roba, sense sentiments… Tot m\u2019era igual. No m\u2019importava qui guany\u00e9s aquella baralla o quina religi\u00f3 havia de seguir. Nom\u00e9s volia que tot fos com havia estat abans. N\u2019estava tip de viure sota les restes d\u2019edificis destru\u00efts, de no poder dormir a la nit, d\u2019escoltar explosions.<\/p>\n Vaig perdre la meva mare durant aquella temporada. Un cop, es va tallar amb un ferro al lloc que vam escollir per descansar. M\u2019intentava treure de la cadira de rodes per acomodar-me al terra i es va clavar una estella rovellada. La seva salut va empitjorar notablement des d\u2019aquell esdeveniment. Tos, febre, dolors… Sabia que la meva mare es moria, encara que no m\u2019ho volguessin dir. Fins que un dia no va tornar a obrir el ulls.<\/p>\n El meu pare va decidir que el millor per als dos era anar a Europa. I aix\u00ed va ser.<\/p>\n Un mat\u00ed sort\u00edrem en una pastera mar endins amb un grup d\u2019unes vint persones. Les condicions no eren les ideals. No parava de ploure i feia fred. Realment, no sentia el meu cos ni el mes m\u00ednim, ja que la meva medul\u00b7la espinal estava trencada pel coll, per\u00f2 podia veure com les mans se\u2019m tornaven blaves. El meu pare tamb\u00e9 se\u2019n va adonar. Es va treure l\u2019abric que portava. Ell tamb\u00e9 tenia fred, es gla\u00e7ava, ho veia en els seus ulls, en aquells tristos ulls.<\/p>\n Al meu pare tamb\u00e9 li va agafar tos. Potser perqu\u00e8 no menj\u00e0vem. Quasi no podia parlar amb mi, ni jo amb ell. Amb prou feines es movia. No el volia perdre a ell, a l\u2019\u00fanica persona que em seguia estimant.<\/p>\n Aquell dia, el cel es va tornar gris. Els n\u00favols no deixaven passar ni una escletxa de claror. Un vent fort bufava i comen\u00e7ava a diluviar. Les ones cada vegada es feien m\u00e9s i m\u00e9s grans. Una va ser tan forta que va tombar la pastera on \u00e9rem. Entre els vint del grup que fug\u00edem de la pobresa i la fam vam posar la barca dreta. Vaig agafar aigua pel nas i per la boca. Els meus pulmons n\u2019eren plens. Nom\u00e9s vaig veure borrosament com alg\u00fa em pujava a la pastera i, en aquell moment, vaig perdre la consci\u00e8ncia.<\/p>\n En obrir els ulls, la cadira no era enlloc. La devia haver perdut al temporal. El meu pare tampoc no hi era. No podia ser… Vaig comen\u00e7ar a plorar sense fre, a cridar. Ho havia perdut tot. Abans, quan era viu, encara feia com si no ho s\u00e0pigues, com si tot fos una broma, m\u2019ho prenia amb calma, per\u00f2 amb la p\u00e8rdua del meu progenitor, se\u2019m va enfonsar l\u2019\u00e0nima.<\/p>\n Finalment, vam arribar a Gr\u00e8cia. Un noi em va ajudar i em van portar una cadira de rodes. Em van deixar amb una fam\u00edlia que, desnodrida com jo, em va acollir de forma excel\u00b7lent. Ens van conduir fins a un camp on hi havia tendes d\u2019acampada cobertes de neu amb orfes i infants que s\u2019encongien pel fred glacial i adults que intentaven salvar-los la vida.<\/p>\n Jo vivia amb aquella fam\u00edlia. Ens deien \u201crefugiats\u201d. Refugiats de qu\u00e8? La fam continuava, la gent es moria d\u2019hipot\u00e8rmia, infeccions o qualsevol tipus de malaltia. Tampoc tenia una casa, ni un refugi, ir\u00f2nicament, ni res. La meva mare, morta i el meu pare, amb ella.<\/p>\n L\u2019\u00fanic que romania era el record d\u2019una vida feli\u00e7.<\/p>\n L’autor d’aquest text \u00e9s el Taras Fusthey de 2n A<\/p>\n 8-Els justiciers<\/p>\n![\"img-20170320-wa0000\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesjtapiro\/wp-content\/uploads\/usu514\/2017\/03\/IMG-20170320-WA0000.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n