{"id":6621,"date":"2025-03-06T10:15:28","date_gmt":"2025-03-06T09:15:28","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/?p=6621"},"modified":"2025-03-06T12:32:27","modified_gmt":"2025-03-06T11:32:27","slug":"participem-en-larticle-fem-de-lecologisme-i-el-feminisme-una-manera-de-viure-del-diari-de-leducacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/general\/participem-en-larticle-fem-de-lecologisme-i-el-feminisme-una-manera-de-viure-del-diari-de-leducacio\/","title":{"rendered":"Participem a un article del Diari de l’Educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Participem en l’article “Fem de l’ecologisme i el feminisme una manera de viure” del Diari de l’Educaci\u00f3, sobre el projecte d’Aprenentage i Servei. Podeu trobar l’article original al blog de Senderi APs<\/a>, del Diari de l’Educaci\u00f3.<\/p>\n

L\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i social ens alerta de la necessitat de canviar la mirada en relaci\u00f3 amb la cura al medi i a les persones. Des de 2020 el projecte educatiu “Fem Eco” de la Fundaci\u00f3 Akwaba proporciona cr\u00edtica i transformaci\u00f3 tant a alumnes com a docents, un pas m\u00e9s per caminar conjuntament cap a la sostenibilitat global.<\/p>\n

Des d\u2019Occident sovint s\u2019ha ent\u00e8s l\u2019hum\u00e0 com a quelcom a\u00efllat de la resta d\u2019organismes vius, per\u00f2, realment els vincles que ens uneixen amb la naturalesa s\u00f3n infinits, tants com que som filles d\u2019aquesta i en formem part. Necessitem aliments, aigua, materials i energia que provenen d\u2019aquest entorn; trepitgem la terra i respirem l\u2019aire. Els humans, com la resta d\u2019esp\u00e8cies, som ecodependents, depenem dels ecosistemes que ens envolten per a viure; com diu Yayo Herrero:\u00a0Lo inerte forma parte de la vida, de la misma a la que pertenecemos; necesitamos esos elementos para seguir vivos, como el agua que es parte de nuestras mol\u00e9culas, de los sistemas de cultivo y de producci\u00f3n<\/em>\u201d (Herrero, Yayo 2024).<\/p>\n

Amb el simple \u00fas individual d\u2019aquests recursos no en tenim prou per a viure. Tamb\u00e9 som interdependents, som \u00e9ssers socials que necessitem altres humans per a viure i per a satisfer les nostres necessitats b\u00e0siques de cures, afecte, protecci\u00f3 o reconeixement.<\/p>\n

Tot i tenir cada vegada m\u00e9s clares aquestes relacions essencials, vivim en un sistema social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic que ens planteja una realitat diferent; una realitat allunyada de la naturalesa i que emmascara les relacions de reciprocitat i cures imprescindibles per al sosteniment de la vida. Una realitat que s\u2019allunya tant de la vida, que l\u2019acaba vulnerant, tant la de les persones com la del medi ambient i els organismes que hi viuen.<\/p>\n

\u00c9s en aquest context de cerca d\u2019unitat amb el m\u00f3n que vivim i de voluntat de construir societats m\u00e9s justes i igualit\u00e0ries que neix el projecte\u00a0Fem Eco: connectem el g\u00e8nere i el medi ambient a l\u2019escola i al m\u00f3n. \u201cMirar a trav\u00e9s d\u2019unes \u2018ulleres ecofeministes\u2019 per a reflexionar i debatre sobre les construccions socials de g\u00e8nere associades a l\u2019\u00fas i l\u2019acc\u00e9s de recursos, com i qu\u00e8 implica posar la cura dels \u00e9ssers humans i no humans al centre, i com considerar les relacions d\u2019interdepend\u00e8ncia i la vulnerabilitat com a part fonamental de la just\u00edcia global, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019obsessi\u00f3 pel creixement econ\u00f2mic<\/em>\u201d (Akwaba, 2021).<\/p>\n

Aix\u00ed, davant la crisi ecosocial considerem central donar import\u00e0ncia a la perspectiva que ens aporta l\u2019ecofeminisme; la lluita per la cura de les persones i el medi que ha de trobar-se per sobre de les explotacions voraces que presenta el sistema imperant. Entenem l\u2019ecofeminisme com a forma de pensar, actuar i sentir. Aquesta \u00e9s una de les l\u00ednies que guia la nostra feina i \u00e9s un dels eixos que ens mou en la nostra tasca a les aules; l\u2019ecofeminisme per a canviar la realitat de les joves i per a afavorir un canvi sist\u00e8mic m\u00e9s ampli, a nivell d\u2019escola, institut i entorn local.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la implementaci\u00f3 de la primera i la segona fase, en els cursos 2020-2022, el curs 2023-2024 s\u2019ha implementat el projecte Fem Eco, en un format que recull bones pr\u00e0ctiques fruit de l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via d\u2019un format m\u00e9s extens. El projecte d\u2019Aprenentatge Servei s\u2019ha implementat als municipis de Rub\u00ed, Esplugues de Llobregat i Sant Climent de Llobregat en 5 centres, amb el suport de la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Les participants han estat infants i joves de 5\u00e8 i 6\u00e8 de prim\u00e0ria, de 1r, 3r i 4t d\u2019ESO i adultes de GESO 2. El projecte ha tingut cabuda en diferents modalitats, com a part de les assignatures de valors, o d\u2019\u00e8tica. En el cas d\u2019un institut de Rub\u00ed s\u2019emmarcava dins del servei comunitari i a Esplugues de Llobregat en un CFA i amb el projecte \u00c8XIT. Una bona oportunitat per implementar la CC4 de la Compet\u00e8ncia ciutadana de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria.<\/p>\n

En les sessions, fem servir metodologies vivencials, creatives i art\u00edstiques, aix\u00ed com l\u2019IAP (Investigaci\u00f3 Acci\u00f3 Participaci\u00f3), on l\u2019alumnat deixa de ser oient passiu de continguts i passa a ser agent generador de sabers, per a incorporar la seva experi\u00e8ncia en el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. I \u00e9s a partir de la seva experi\u00e8ncia que es treballa.<\/p>\n

El projecte consta, principalment de tres parts: a la primera, per a apropar el marc conceptual a partir de din\u00e0miques i activitats de moviment corporal art\u00edstiques, introdu\u00efm conceptes centrals del projecte: ecodepend\u00e8ncia, interdepend\u00e8ncia, cures, vulnerabilitat i interseccionalitat.<\/p>\n

Com a segona part, un cop compartides les bases amb les quals treballarem ens encaminem amb l\u2019alumnat a fer la investigaci\u00f3. Ens posem les ulleres ecofeministes i sortim de les aules per a investigar el centre educatiu i l\u2019entorn proper. L\u2019objectiu \u00e9s detectar vulneracions de drets al medi ambient i a les persones, aix\u00ed com pr\u00e0ctiques positives. Amb la informaci\u00f3 recollida ja estem llestes per a la tercera part: l\u2019artivisme. Com a final de projecte, per tal d\u2019aplicar all\u00f2 apr\u00e8s al propi context l\u2019alumnat desenvolupa un projecte art\u00edstic i d\u2019incid\u00e8ncia, el Servei, per a denunciar injust\u00edcies, visibilitzar desigualtats i destacar bones pr\u00e0ctiques de cura al medi i a les persones que contribueixen en l\u2019exercici dels drets treballats.<\/p>\n

Per a finalitzar, en el projecte hem pogut veure com alumnat i professorat aprofundeix en temes de sostenibilitat i equitat de g\u00e8nere. Des d\u2019Akwaba aportem formaci\u00f3 des d\u2019una perspectiva local i global.<\/p>\n

Del projecte, tamb\u00e9 en destaquem la import\u00e0ncia de les cures entre persones i amb el medi ambient com a element per a l\u2019assoliment del dret a la no discriminaci\u00f3 i el dret al medi ambient sa. Aix\u00ed com la import\u00e0ncia de l\u2019educaci\u00f3 per a la transformaci\u00f3 social; apostem pel treball a les aules com a manera d\u2019afavorir societats m\u00e9s justes i igualit\u00e0ries, per a viure en societats m\u00e9s sostenibles ambientalment i humanament. Continuar educant perqu\u00e8 la futura poblaci\u00f3 tingui una mirada cr\u00edtica envers el nostre entorn i es mogui per a transformar el present en futurs millors.<\/p>\n

Testimonis<\/strong>
\n\u201cHem treballat el respecte a les persones i al medi ambient d\u2019una forma diferent, m\u00e9s din\u00e0mica treballant tant a dins l\u2019aula com a fora de l\u2019aula, per veure mancances i faltes de respecte a la gent i al medi ambient. Hem fet una comunitat per veure com podem solucionar-ho, aquestes col\u00b7laboracions s\u00f3n molt importants per a l\u2019alumnat perqu\u00e8 el missatge arriba millor de forma m\u00e9s l\u00fadica i din\u00e0mica.\u201d(Marta, professora de l\u2019Escola Maristes Rub\u00ed)<\/p>\n

\u201cPer a que la gent reflexioni sobre el medi ambient, les relacions entre professorat i alumnat i tamb\u00e9 la igualtat de g\u00e8nere. Estem creant un arbre amb missatges que ajuden que la gent canvi\u00ef aquesta manera de pensar.\u201d\u00a0(\u00c1ngel, alumne Institut Joanot Martorell d\u2019Esplugues de Llobregat)<\/p>\n

\u201cEl Fem Eco tamb\u00e9 es fa amb m\u00e9s escoles, no nom\u00e9s amb aquesta [\u2026] ens van posar per tres grups, i pos\u00e0vem qu\u00e8 canviaries del m\u00f3n i qu\u00e8 canviaries de Sant Climent i qu\u00e8 canviaries de l\u2019escola.\u201d (Nora, alumna Escola Sant Climent de Sant Climent de Llobregat)<\/p>\n

Bibliografia<\/strong>
\nFundaci\u00f3 Akwaba (2024).\u00a0Recull d\u2019experi\u00e8ncies Fem Eco curs 2023\/2024<\/em>
\nHerrero, Yayo. (2024).\u00a0Violencias ecol\u00f3gicas y alternativas desde una mirada ecofeminista. Confer\u00e8ncia\u00a0<\/em>UAB 11 de gener de 2024.
\nFundaci\u00f3 Akwaba (2021).\u00a0GUIA PEDAG\u00d2GICA. Primera fase Fem Eco: connectem el g\u00e8nere i el medi ambient a l\u2019escola i al m\u00f3n. p\u00e0g. 229<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Participem en l’article “Fem de l’ecologisme i el feminisme una manera de viure” del Diari de l’Educaci\u00f3, sobre el projecte d’Aprenentage i Servei. Podeu trobar l’article original al blog de Senderi APs, del Diari de l’Educaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6622,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[112],"class_list":["post-6621","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","tag-esplugues"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6621"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6621\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6630,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6621\/revisions\/6630"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}