{"id":427,"date":"2016-05-05T18:31:35","date_gmt":"2016-05-05T17:31:35","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanbrudieu\/?page_id=427"},"modified":"2020-10-07T15:34:49","modified_gmt":"2020-10-07T13:34:49","slug":"qui-era-joan-brudieu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanbrudieu\/linstitut\/qui-era-joan-brudieu\/","title":{"rendered":"Qui era Joan Brudieu?"},"content":{"rendered":"

Biografia de Joan Brudieu<\/span> <\/strong><\/h3>\n

(Di\u00f2cesi de Llemotges? ~1520 \u2014 Seu d’Urgell, 1591)<\/p>\n

Compositor catal\u00e0 d’origen occit\u00e0. Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans. El cap\u00edtol de la catedral li ofer\u00ed el c\u00e0rrec de mestre de capella<\/a> el 1539 i Brudieu s’establ\u00ed a la Seu d’Urgell. Es mantingu\u00e9 en el c\u00e0rrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renunci\u00e0. Dos anys m\u00e9s tard reprengu\u00e9 la seva tasca al capdavant de la capella catedral\u00edcia i s’hi mantingu\u00e9 fins el 1577. Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546. L’any 1575 s’encarreg\u00e0 de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento. El 1577 es retir\u00e0 a Balaguer i l’any seg\u00fcent esdeving\"\"u\u00e9 mestre de capella i organista de l’esgl\u00e9sia de Santa Maria del Mar de Barcelona. Com que no aconsegu\u00ed d’habituar-se a la vida barcelonina, deman\u00e0 \u00e9sser readm\u00e8s a la Seu d’Urgell, fet que es produ\u00ed el 1579. Es jubil\u00e0 el 1586, per\u00f2 el cap\u00edtol el sol\u00b7licit\u00e0 un altre cop en marxar Rafael Coloma<\/a> i deixar el c\u00e0rrec vacant, i torn\u00e0 a exercir des del 1589 fins a la data de la seva mort. El 1585 an\u00e0 a Barcelona per tal de contractar i supervisar l’edici\u00f3 del seu llibre de madrigals<\/a>, De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes<\/em>, sufragat pel cap\u00edtol d’Urgell i dedicat a Carles Manuel I, duc de Savoia<\/a>, amb motiu del seu casament amb Caterina d’\u00c0ustria<\/a>, filla de Felip II<\/a>. L’\u00fanic exemplar conservat d’aquesta obra \u00e9s a la biblioteca del monestir d’El Escorial. Dins el recull de quinze madrigals hi ha musicats quatre textos en catal\u00e0, dos dels quals s\u00f3n poemes d’Ausi\u00e0s March<\/a>: Ma voluntat ab la raho s’envolpa<\/em> i Fantasiant amor<\/em>. A m\u00e9s hi incorpora els Goigs de nostra dona<\/em>, un seguit de variacions sobre un tema de probable arrel popular que \u00e9s pres com a cantus firmus<\/em><\/a>. La resta de composicions porten text castell\u00e0. L’estil dels madrigals \u00e9s m\u00e9s aviat conservador, molt centrat en els recursos de la polifonia imitativa i sense la insistent preocupaci\u00f3 per la comprensibilitat del text t\u00edpica dels madrigals italians contemporanis. Hi s\u00f3n evidents, d’altra banda, elements propers a la tradici\u00f3 de la chanson<\/em> francesa. A m\u00e9s del recull de madrigals, a l’arxiu de la catedral de la Seu d’Urgell es conserva, manuscrita, una missa de difunts a quatre veus, l’\u00fanica del segle XVI d’autor catal\u00e0 conegut. (extret de GREC.net<\/a>)<\/p>\n