Estimat i desconegut adolescent (o jove si ho prefereixes): Aquest dies em toca sovint parlar i escriure per ajudar els pares i les mares a aguantarvos. Avui, per\u00f2, he pensat que no era just, que tamb\u00e9 havia de parlar i escriure pensant en el teu punt de vista, els teus sentiments, les teves felicitats i les teves r\u00e0bies. Segur que el primer que has apr\u00e9s aquests dies ha estat la estranya paraula \u201cconfinament\u201d. Per tu seria m\u00e9s raonable parlar de \u201ctancar\u201d, \u201cobrir\u201d, \u201cbloquejar\u201d. \u00c9s una paraula del grans que ve de quan la terra no tenia fi, final conegut, i els aventurers anaven a descobrir m\u00f3n. Poders i nacions havien de posar l\u00edmits a les entrades i sortides i \u201cconfinaven\u201d per impedir la circulaci\u00f3 de perills i enemics (avui prohibirien, prohibeixen, per exemple Instagram). De cop i volta, ens han dit que aquest m\u00f3n global en el que tot est\u00e0 en comunicaci\u00f3, s\u2019ha de reduir a la teva casa (o, si tens sort, a la teva habitaci\u00f3). Fins ara, quan portem poc m\u00e9s d\u2019una setmana tancats, si el wifi que tens \u00e9s potent, no li has trobats masses inconvenients. Tant sols un i important: passar 24 hores, cada dia, al costat dels pares (sense poder \u201csortir\u201d, fugir, no estar sota el seu control). Em temo que les tensions ja es van acumulant. Acabo de preguntar a un noi al que miro d\u2019ajudar a orientar-se a la vida sobre com va el sac de boxa que t\u00e9 penjat al terrat. I, m\u2019ha respost aix\u00f2: \u201cest\u00e0 fatal…ja li estic donant sense guants\u201d. Suposo, que tamb\u00e9 veus i sents que no ets l\u2019\u00fanic en aquesta situaci\u00f3 i les persones que t\u2019envolten tamb\u00e9 estan \u201chist\u00e8riques\u201d, a punt per explotar, especialment si tu encens la metxa. Tot i que, sent realistes, tu i elles la majoria de les estones del dia viviu feli\u00e7ment en pau. Com que aix\u00f2 va per llarg, he acabat pensant que et podia vendre una guia de superviv\u00e8ncia. I per aquest motiu estic escrivint una llista d\u2019arguments perqu\u00e8 arribis a construir i mantenir una relaci\u00f3 civilitzada i raonablement amb els teus pares(que, quan ning\u00fa ho sent, reconeixes que estimes i necessites): 1. A les mares i els pares, els explico que no cal que es barallin amb tu per tot. A tu t\u2019haig de dir que, com que ho necessites fer perqu\u00e8 et sens diferent, has de negociar quantes batalles t\u2019han d\u2019aguantar (com tu saps molt b\u00e9 la majoria son batalletes per temes poc importants). Pots demanar toler\u00e0ncia, per\u00f2 vigila. El pare i mare tamb\u00e9 se senten dolguts. 2. Com et deia, si tens la sort de tenir habitaci\u00f3 per a tu, aclareix que \u00e9s el teu espai. Per\u00f2, deixa entrar a estones (si m\u00e9s no l\u2019aire) i surt per compartir alguna part de la teva vida. A m\u00e9s d\u2019estar confinat a casa, no facis del teu espai una cel\u00b7la. 2 3. De tant en tant, sorpr\u00e8n al pare o la mare preguntant com els va la vida, la d\u2019ara i la que tenien fora (es possible que abans estiguessin tant ocupats que, com que no us veieu gaire, no tinguis ni idea d\u2019all\u00f2 que \u00e9s important a la seva vida). 4. No ser\u00e9 jo el que et digui que no visquis entre pantalles, ja que en realitat sort tens d\u2019internet i del teu m\u00f2bil per poder descobrir cada dia que la vida segueix. Nom\u00e9s et suggereixo que et paris un moment a fer balan\u00e7 del que vius a la pantalla (quant de viure connectat amb els amics, quant de recerca real d\u2019informaci\u00f3, quant d\u2019escoltar m\u00fasica, quant de seguir series, quan de lectura, quan de crear i comunicar, etc.). Aix\u00ed, quan et diguin \u201ctot el dia amb la pantalla perdent el temps…\u201d, podr\u00e0s respondre amb arguments. 5. Haur\u00e0s comprovat que el tancament posa una mica \u201cneures\u201d els adults i miren d\u2019estar superactius per a no pensar. No cal que et ratllis molt, per\u00f2 quan est\u00e0s tranquil o tranquil\u00b7la a l\u2019habitaci\u00f3 destina una estona a pensar en tu mateix. Ara pots dedicar temps a aclarir com et sents, qu\u00e8 vius, qu\u00e8 t\u2019emociona. Com sempre afirmes que els grans no poden entendre el que est\u00e0s vivint, ara tens temps per mirar d\u2019aclarir-te i descobrir els embolics que tens per dins. 6. Estic conven\u00e7ut que no trobes massa a faltar l\u2019escola (bueno…la vida de l\u2019escola s\u00ed). Per\u00f2, el pitjor que et pot passar \u00e9s que passin els dies sense saber m\u00e9s. Destina temps a descobrir i aprendre i crec que t\u2019aniria b\u00e9 preguntar-te cada nit \u201cavui qu\u00e8 he apr\u00e9s?\u201d. Si mires el que la gent va difonen aquests dies a les xarxes pots comprovar que no tenen ni idea del que parlen, s\u2019ho creuen tot, no saben com funciona el cos hum\u00e0, confonen els sistemes pol\u00edtics, no imaginen un m\u00f3n m\u00e9s just, etc. etc. Estar tancat no et pot convertir-te en analfabet social o un passota de la ci\u00e8ncia que es guia per l\u2019hor\u00f2scop. No et conformis en fer (o no fer) passivament els deures que t\u2019han enviat per internet. Neguiteja d\u2019alguna manera els teus profes (tothom t\u00e9 algun \u201cwhatspp\u201d per connectar) perqu\u00e8 es preocupin de tu i els teus companys i companyes. Parla amb el col\u00b7legues de tot all\u00f2 que descobriu sols i podreu ensenyar a qui us ensenya. 7. En realitat, els amics i amigues els tens bastant a prop. No esteu junts per\u00f2 feu vida junts. Ara pots comprovar quant els necessites i quant et necessiten a tu. Si estaves en la fase dels petons i les abra\u00e7ades, la intensitat de l\u2019estima i l\u2019enyoran\u00e7a tindr\u00e0 que ser virtual, per\u00f2 no es trenca. \u00c9s possible que no tots els amics i amigues tinguin les petites comoditats que tu tens i que el seu wifi o el pla de dades siguin pobres. Res t\u2019impedeix pensar en com ajudar un amic. 8. Tenir que viure junts, inevitablement junts, malgrat l\u2019estimaci\u00f3, comporta acordar formes de vida. La teva mare (el teu pare) segur que ha volgut repartir les responsabilitats de la casa des del primer dia. El pare (o la mare), potser, vol que tothom tingui un horari. I a tu sempre t\u2019ha carregat aix\u00f2 de que estigui previst qu\u00e8 cal fer en cada moment. No tens opci\u00f3. La teva vida passa ara per acordar, pactar i recordar que la conviv\u00e8ncia a casa l\u2019ha de ser fruit d\u2019acords. Reclama opinar i participar, per\u00f2 oblidat per unes setmanes de fer veure que no t\u2019assabentes i no desgastis els pares fent que et repeteixen tot masses vegades. 3 9. No tens classes ni de socials ni d\u2019hist\u00f2ria ni de biologia ni…per\u00f2 segur que has descobert qu\u00e8 significa viure en un m\u00f3n global, sense fronteres possible, desigual, injust,… Tamb\u00e9, que no tens una por especial com ara moltes persones adultes, per\u00f2 has descobert qu\u00e8 vol dir viure entre riscos i qu\u00e8 significa aprendre a protegir-se (recorda-ho quan portis una vida m\u00e9s o menys boja). 10. Penso i desitjo que aviat podr\u00e0s sortir de la \u201cpres\u00f3\u201d i la vida tornar\u00e0 a ser genial. En aquell moment, per\u00f2, ja ser\u00e0 la teva vida sola. Haur\u00e0s descobert que pots ser tu mateix i has de decidir i comprovar com podria ser. Recordar\u00e0s que necessites els amics. Et sentir\u00e0s segur de nou perqu\u00e8 has pogut comprovar que tens un pare, una mare (pesats) sempre a prop. Salut i felicitat!<\/p>\n
<\/p>\n
Jaume Funes<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estimat i desconegut adolescent (o jove si ho prefereixes): Aquest dies em toca sovint parlar i escriure per ajudar els pares i les mares a aguantarvos. Avui, per\u00f2, he pensat que no era just, que tamb\u00e9 havia de parlar i escriure pensant en el teu punt de vista, els teus sentiments, les teves felicitats i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[130],"class_list":["post-2872","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-portada","tag-curs-2019-2020"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2872"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2875,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2872\/revisions\/2875"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}