{"id":1417,"date":"2012-01-20T08:02:37","date_gmt":"2012-01-20T07:02:37","guid":{"rendered":"http:\/\/insjoanamigo.cat\/traspas\/2012\/01\/20\/educar-dins-i-fora-del-centre\/"},"modified":"2017-10-24T11:59:02","modified_gmt":"2017-10-24T09:59:02","slug":"educar-dins-i-fora-del-centre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/portada\/educar-dins-i-fora-del-centre\/","title":{"rendered":"Educar dins i fora del centre"},"content":{"rendered":"<p>Avui dia, un centre escolar ja no s\u2019ent\u00e9n, com un edifici herm\u00e8tic que obre les seves portes a l\u2019hora en punt i es posa a treballar al sonar el timbre. L\u2019aula ja no es composa, priorit\u00e0riament, d&#8217;una filera de pupitres que marquen l\u2019espai particular de cadasc\u00fa i separat del company. Al mateix temps, ja no es concep l\u2019institut i els professors com a \u00fanics posse\u00efdors de coneixements, sin\u00f3 que es t\u00e9 en compte que l\u2019alumne ja t\u00e9 un bagatge i unes experi\u00e8ncies fora del centre i que a m\u00e9s, l\u2019entorn natural, social, cultural&#8230; condiciona el ritme i la qualitat del seu propi aprenentatge.<\/p>\n<p>  <!--more-->  <\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<p>Partint d&#8217;aquesta reflexi\u00f3 inicial, el projecte educatiu del nostre centre (PEC) es planteja la import\u00e0ncia que t\u00e9 el saber aprofitar l\u2019entorn m\u00e9s o menys immediat del nostre alumnat per enriquir-lo en totes les seves dimensions humanes i no nom\u00e9s formatives, tanmateix referint-se a les funcions del docent, es diu textualment en l\u2019apartat D , punts h) i i), de l\u2019esmentat document:\u00a0<strong>\u201cDonar a con\u00e8ixer l\u2019entorn i la realitat social que ens envolta, tot fomentant les relacions entre l\u2019institut i les diferents entitats, empreses i associacions que configuren el teixit social m\u00e9s proper de l\u2019alumnat del centre.\u201d<\/strong><strong>\u201cPotenciar un curr\u00edculum que tingui un caire de transversalitat did\u00e0ctica a trav\u00e9s d&#8217;activitats te\u00f2rico-pr\u00e0ctiques, i tamb\u00e9 la utilitzaci\u00f3 d&#8217;una metodologia m\u00e9s atractiva pels nostres alumnes (xerrades, activitats culturals diverses, sortides&#8230;)\u201d.<\/strong><\/p>\n<p>El m\u00f3n rural, urb\u00e0, ens ofereix diverses propostes de treball que ajuden a socialitzar l\u2019alumnat, fent que s&#8217;interelacioni amb els companys, aprengui del que veu, toca i sent &#8230; Les activitats fora del centre arrelades a all\u00f2 m\u00e9s proper i significatiu: un bosc, un mercat, un museu, una catedral, etc &#8230; no donen nom\u00e9s coneixements i curr\u00edculum, van molt m\u00e9s enll\u00e0, donen proximitat amb l\u2019igual, creixement social i personal, afavoreixen climes intel\u2022lectuals i afectius potenciadors de la creaci\u00f3 del treball en equip.<\/p>\n<p><strong>Com ensenyem a l\u2019adolescent a compartir si no el posem en situaci\u00f3 d&#8217;haver de donar i repartir?, com li ensenyem el que l\u2019envolta si tenint-ho a les nostres mans no li mostrem in situ?, com li ensenyem a treballar en equip dins i fora del centre si no necessita compartir all\u00f2 que ha apr\u00e8s amb els seus iguals?, com li transmetrem valors socials i bones formes si no el posem en contacte amb el seu propi medi social i cultural&#8230;?<\/strong><\/p>\n<p>Aquestes reflexions les volem compartir amb les fam\u00edlies dels nostres alumnes per dir-los-hi que les sortides i activitats escolars permeten als professors de les diferents mat\u00e8ries curriculars programar estades de conviv\u00e8ncia i d&#8217;aprenentatge diferents a les que es donen a classe i que, segurament, ajudaran l\u2019alumnat a entendre m\u00e9s i millor els conceptes did\u00e0ctics que els volem transmetre. Aix\u00ed, ens preguntem: hi ha una metodologia millor per aprendre i entendre com vivien els monjos a l\u2019Edat mitjana que visitant Poblet, el seu monestir i poder entrevistar un monjo que encara hi viu ara? Creiem que la resposta \u00e9s clara. Hi ha una manera m\u00e9s profitosa de con\u00e8ixer l\u2019entorn natural que ens rodeja, que passejant amb un guia expert pels voltants dels boscos de Poblet tot i descobrint-hi una carbonera i un pou de gel&#8230; Hi ha millor manera d&#8217;atansar l\u2019alumnat a l\u2019Art g\u00f2tic i a la figura humana de Gaud\u00ed que visitant la Sagrada Fam\u00edlia i passejant pels entorns propers a la catedral de Barcelona? La resposta torna a ser evident. A m\u00e9s, i per sobre de tot, creiem que les sortides, per s\u00ed mateixes, ja s\u00f3n prou motivadores com perqu\u00e8 l\u2019alumne gaudeixi i aprengui a la vegada.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, \u00e9s imprescindible que pares i educadors donem a les sortides i a les diferents activitats del centre relacionades amb festes i tradicions (Castanyada, Nadal, Sant Jordi, Final de curs&#8230;), la import\u00e0ncia i el relleu que tenen. Entendre que estan programades i pensades transversalment per educar de manera \u00edntegra, per treballar i aportar riquesa en el creixement personal de l\u2019alumne i que, en cap cas, s\u00f3n un mer passatemps on no sabem qu\u00e8 s\u2019hi far\u00e0, quina finalitat tenen i per a qu\u00e8 serveix el que s\u2019hi va a veure.<\/p>\n<p><strong>Programar les sortides i activitats diverses, comporta molta dedicaci\u00f3 per part del docent, moltes vegades fora de l\u2019horari de treball, i per aix\u00f2 demana a alumnat i fam\u00edlies un comprom\u00eds ferm quant al compliment del pagament dins el termini indicat i la participaci\u00f3 i col\u2022laboraci\u00f3 en el desenvolupament de les mateixes.<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s veritat que, en ocasions, el component econ\u00f2mic pot resultar un entrebanc per\u00f2 mai \u00e9s prou excusa per no participar en algunes activitats, deixar-les de banda o menysprear-les dient que no s\u00f3n curriculars i no s\u2019hi apr\u00e8n res. Ser\u00e0 responsabilitat del mateix centre canalitzar adequadament, a trav\u00e9s del tutor personal i direcci\u00f3, els diferents factors que componen un pressupost, despeses i ingressos. L\u2019objectiu primordial sempre \u00e9s que hi participi tothom i que d&#8217;una manera o altra estigui a l\u2019abast econ\u00f2mic de totes les fam\u00edlies, encara que sigui amb l\u2019ajuda corresponent. L\u2019important \u00e9s l\u2019inter\u00e8s en la participaci\u00f3 i el recolzament familiar, front del desinter\u00e8s i el \u201cpassotisme\u201d en qu\u00e8 ens topem, en ocasions.<\/p>\n<p>Acabem aquesta reflexi\u00f3 dient que \u00e9s responsabilitat de tots i totes : educadors, fam\u00edlies i alumnat; fer del centre educatiu un lloc on no nom\u00e9s s\u2019hi imparteixen mat\u00e8ries i es d\u00f3na informaci\u00f3 sistem\u00e0tica d&#8217;una s\u00e8rie de continguts m\u00e9s o menys interessants, sin\u00f3 de crear un lloc c\u00e0lid i acollidor que motivi a venir cada dia amb ganes de treballar, compartir amb els dem\u00e9s sabers, espais comuns i tamb\u00e9 desitjos; gaudir anant a veure una escultura, una obra arquitect\u00f2nica o senzillament assaborir un bon dia de sol en un dels molts paratges naturals i socials que ens envolten i ens regalen, sense ells saber-ho, una bona classe de ci\u00e8ncies, hist\u00f2ria, geografia i saviesa popular.<\/p>\n<p><em>La Direcci\u00f3<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui dia, un centre escolar ja no s\u2019ent\u00e9n, com un edifici herm\u00e8tic que obre les seves portes a l\u2019hora en punt i es posa a treballar al sonar el timbre. L\u2019aula ja no es composa, priorit\u00e0riament, d&#8217;una filera de pupitres que marquen l\u2019espai particular de cadasc\u00fa i separat del company. Al mateix temps, ja no [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[126,29],"tags":[],"class_list":["post-1417","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticia","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1417"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1631,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1417\/revisions\/1631"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjoanamigo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}