{"id":5700,"date":"2020-04-25T18:04:15","date_gmt":"2020-04-25T16:04:15","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/?p=5700"},"modified":"2020-04-25T18:47:47","modified_gmt":"2020-04-25T16:47:47","slug":"carme-rubio-40-anys-ensenyant-llengua-i-literatura-a-linstitut-jaume-callis-i-a-la-uvic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/portada\/carme-rubio-40-anys-ensenyant-llengua-i-literatura-a-linstitut-jaume-callis-i-a-la-uvic\/","title":{"rendered":"Carme Rubio, 40 anys ensenyant llengua i literatura a l&#8217;Institut Jaume Call\u00eds i a la UVic"},"content":{"rendered":"<h2 class=\"container-fluid\" style=\"text-align: justify;\"><strong>Article publicat al naci\u00f3digital .cat (Osona.com)<\/strong><\/h2>\n<div id=\"wrapper\">\n<div id=\"page-content-wrapper\">\n<section class=\"nou-publi-cap-home\">\n<div class=\"container\">\n<div class=\"row\">\n<div class=\"col-md-12 text-center\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n<div id=\"columnaamplianotis\" class=\"columnaamplianotisnou \">\n<section class=\"ampliacio_noticia\">\n<div class=\"container\">\n<div class=\"row\">\n<div class=\"col-md-10\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"amp_avantitol\">REPORTATGE<\/div>\n<div class=\"amp_titol\">\n<h1>Carme Rubio, 40 anys ensenyant llengua i literatura a l&#8217;Institut Jaume Call\u00eds i a la UVic<\/h1>\n<\/div>\n<div class=\"amp_subtitol\">\n<h2>Professora d\u2019hisp\u00e0niques, cr\u00edtica teatral i escriptora, ha adaptat rondalles catalanes i ha posat els grans autors literaris del pa\u00eds a l\u2019abast del p\u00fablic que s\u2019inicia en la llengua<\/h2>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"col-md-12\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"amp_autor_compartir\">\n<div class=\"row\">\n<div class=\"col-xs-12\">\n<div class=\"amp_autor\"><img decoding=\"async\" class=\"img-circle\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/redaccio\/arxius\/autorsnoticies\/1480520158__Toni_Coromina_ND.png\" \/><br \/>\n<em>per <a href=\"https:\/\/www.naciodigital.cat\/osona\/noticies\/autor\/118\/toni\/coromina\">Toni Coromina<\/a><\/em><br \/>\n, <span class=\"\" title=\"24 d'abril de 2020 a les 20:55\" data-timestamp=\"1587754500\" data-toggle=\"tooltip\" data-placement=\"bottom\">24 d&#8217;abril de 2020 a les 20:55<\/span> | <!--<a href='javascript:void(0);' onclick=\"javascript:window.open('https:\/\/www.facebook.com\/sharer\/sharer.php?u=https:\/\/www.naciodigital.cat\/osona\/noticia\/63047\/carme\/rubio\/40\/anys\/ensenyant\/llengua\/literatura\/institut\/jaume\/callis\/uvic', 'comparteix-a-facebook', 'width=626,height=436');\">--><br \/>\n<a href=\"https:\/\/www.naciodigital.cat\/osona\/pdf.php?id=63047\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><br \/>\n<i class=\"fa fa-print \"><\/i><br \/>\n<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><!-- Fi de amp_compartir--><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"col-md-9\">\n<div class=\"amp_fotografia_peu\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"amp_fotografia\"><img decoding=\"async\" class=\"img-responsive\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/redaccio\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/1200_1584122834_Carme_Rubio_foto_Adria_Costa_009ACRX7318.jpg\" \/><\/div>\n<div class=\"amp_peu_fotografia\">Carme Rubio | Adri\u00e0 Costa<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row\">\n<div class=\"col-md-9\">\n<div class=\"amp_textnoticia\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Barcelonina apassionada per la literatura, durant quatre d\u00e8cades ha donat classes a l\u2019Institut Jaume Call\u00eds de Vic i m\u00e9s de trenta anys a la UVic-UCC.Especialista en literatura infantil, ha condu\u00eft programes culturals a la televisi\u00f3 comarcal i ha col\u00b7laborat en diversos mitjans de comunicaci\u00f3<\/p>\n<div class=\"intext-publi\" style=\"text-align: justify;\">\n<div id=\"sas_68119\"><\/div>\n<p><script type='application\/javascript'>\n\t\t\t\t\tsas.cmd.push(function() {\n\t\t\t\t\t\tsas.render('68119');  \n\t\t\t\t\t});\n\t\t\t\t<\/script><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Dos anys despr\u00e9s de llicenciar-se en Filologia Hisp\u00e0nica a Universitat de Barcelona, l\u2019any 1973 a venir a Vic amb el seu company, l\u2019historiador Vicen\u00e7 Pascual, on tots dos van comen\u00e7ar a donar casses a l\u2019Institut Jaume Call\u00eds, inaugurat el 1968. Aliens als problemes interns del centre durant el mandat de Ricard L\u00e1zaro, la seva entrada al primer centre d\u2019ensenyament secundari p\u00fablic de la comarca va coincidir amb l\u2019acomiadament de setze professors no numeraris que, com ells, tenien un tarann\u00e0 obert i comprom\u00e8s, i amb els quals mai no van tenir cap enfrontament.<\/p>\n<div class=\"intext-publi\" style=\"text-align: justify;\">\n<div id=\"sas_68120\"><\/div>\n<p><script type='application\/javascript'>\n\t\t\t\t\tsas.cmd.push(function() {\n\t\t\t\t\t\tsas.render('68120');  \n\t\t\t\t\t});\n\t\t\t\t<\/script><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Sis anys m\u00e9s tard d\u2019entrar al Call\u00eds, l\u2019any 1979, quan es va posar en funcionament l\u2019Escola de Mestres (l\u2019embri\u00f3 de la Universitat de Vic), va comen\u00e7ar a donar-hi classes de did\u00e0ctica del castell\u00e0 i m\u00e9s endavant de literatura infantil. Des d\u2019aleshores i fins al 2011, quan es va jubilar, va impartir el seu mestratge simultani en els dos \u00e0mbits educatius. Avui, conjuntament amb Maica Bernal, mant\u00e9 una intensa activitat editorial de divulgaci\u00f3 d\u2019autors catalans i rondalles adaptades, fa confer\u00e8ncies i \u00e9s vocal del Patronat d\u2019Estudis Osonencs en la seva condici\u00f3 de presidenta dels Amics dels Museus d\u2019Osona.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Conversem amb aquesta empedre\u00efda activista cultural al menjador d\u2019una acollidora casa del carrer de Sant Pere, a prop del pont del Remei. L\u2019estan\u00e7a est\u00e0 il\u00b7luminada per la llum indirecta provinent d\u2019un bonic pati interior. All\u00e0 s\u2019hi va instal\u00b7lar amb el seu marit Vicen\u00e7 Pascual, malauradament traspassat a finals d\u2019abril de l\u2019any passat. Per ella, \u201caquest carrer, que durant segles ha estat la via d\u2019entrada a Vic des de ponent, avui conserva tot l\u2019encant\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Arrels a Andalusia, a l\u2019Arag\u00f3 i a Barcelona. Amb les Carmelites, les Teresianes i a l\u2019Institut Maragall<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Nascuda a Barcelona la tarda del 18 de gener de 1950, Carme Rubio i Larramona t\u00e9 els seus antecedents familiars a Andalusia i a l\u2019Arag\u00f3.\u00a0 Els seus avis paterns, Aquilino i Angustias, eren originaris de Mairena: \u201cAbans de la Rep\u00fablica, el meu avi havia estat carrabiner, i aix\u00f2 el va fer voltar molt, mentre que l\u2019\u00e0via, que va tenir onze fills, va exercir de mestressa de casa. El dia que a l\u2019Aquilino el van traslladar a Catalunya, ella va agafar els fills i s\u2019hi va reunir a Girona\u201d. Per la\u00a0 seva banda, els avis materns eren de Campo i Barbastro, dues poblacions de la prov\u00edncia d\u2019Osca, i es van establir en una col\u00f2nia al costat del poble de Seira el Viejo, on ell treballava d\u2019encarregat a la central el\u00e8ctrica, i ella, que va tenir tres fills, duia la casa.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679238\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679238\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_15841178621.-_Esquerra,_als_2_anys._Dreta,_dos_anys_i_mig,_pares_i_germ_Vctor.jpg\" data-orig-height=\"800\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Esquerra, Carme Rubio als 2 anys. Dreta, als dos anys i mig. Amb els pares i el seu germ\u00e0 V\u00edctor. Foto: Arxiu Rubio<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan va esclatar la Guerra Civil, el pare de la Carme, que es deia V\u00edctor, encara era una criatura. Havia nascut a Girona quan l\u2019avi hi estava destinat com a carrabiner, fins que la fam\u00edlia es va traslladar a Barcelona, on es va assentar definitivament. Als catorze anys es va posar a treballar d\u2019aprenent d\u2019electricista i va arribar a tenir un negoci propi amb alguns empleats. La seva dona, l\u2019Esther, que havia baixat del poble per trobar feina, primer es va instal\u00b7lar en una resid\u00e8ncia de noies a Barcelona, fins que va con\u00e8ixer al qui seria el seu marit, s\u2019hi va casar i li va donar suport en administrar la botiga-taller d\u2019electricista. La parella va tenir quatre fills: la Carme (la gran) i tres nens.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Carme Rubio es va criar en un pis del carrer Ind\u00fastria, molt a prop de la Sagrada Fam\u00edlia i l\u2019Hospital de Sant Pau. Aquells dies, com que al carrer ja hi comen\u00e7aven a proliferar els cotxes, preferia jugar a l\u2019escola, i de vegades anava a una pista de patinatge propera. Per\u00f2 els millors moments els va passar a partir dels set anys durant les llargues vacances estiuenques a Sant Feliu de Gu\u00edxols, on el seu pare portava els fills la nit de Sant Joan i els anava a buscar el mes de setembre: \u201cEra un llarg estiu, durant el qual an\u00e0vem a ca\u00e7ar cargols, a ballar sardanes, als aplecs, i f\u00e8iem moltes excursions. Va ser a Sant Feliu on vaig entrar en contacte directe amb la llengua catalana, perqu\u00e8 amb l\u2019entorn familiar, amb els amics i a l\u2019escola parl\u00e0vem en castell\u00e0, tot i que el meu pare tamb\u00e9 ens parlava en catal\u00e0\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Fins als catorze anys, que va acabar el quart de batxillerat i la rev\u00e0lida, la Carme va estar escolaritzada en un col\u00b7legi regentat per les monges Carmelites Descalces, i despr\u00e9s en una escola de la congregaci\u00f3 de les Teresianes. En acabar el batxillerat elemental, \u201cla mare volia que jo fes costura, comer\u00e7 o una disciplina semblant; per\u00f2 jo no volia, i amb una amiga ens vam apuntar a l\u2019Institut Joan Maragall; quan vaig arribar a casa els vaig dir que volia continuar estudiant el batxillerat superior i fer el preuniversitari\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La seva vocaci\u00f3 de docent relacionada amb la literatura s\u2019havia comen\u00e7at a forjar a casa: \u201cTant l\u2019\u00e0via com la mare eren molt aficionades a la lectura; als catorze anys vaig comen\u00e7ar a llegir novel\u00b7les d\u2019aventures, i tamb\u00e9 els llibres de P\u00e9rez Gald\u00f3s i Proust que tenia la mare i que jo trobava apassionants. Aleshores vaig comen\u00e7ar a tenir una petita biblioteca privada, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u2019agraden molt el teatre i el cinema. En sortir de l\u2019Institut, de seguida vaig tenir molt clar que volia continuar els estudis a la Universitat, a Filosofia i Lletres, per suposat. Llavors el pare em va dir: \u00b4Darrere teu hi ha tres nois. Si estudies b\u00e9 i vas aprovant, endavant, continua. Per\u00f2 si suspens, haur\u00e0s de plegar\u2019. Crec que va ser un bon tracte i tot va anar b\u00e9\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>La Universitat: R\u00e8mores franquistes i noves fornades de professors. Trobada amb Vicen\u00e7 Pascual<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Durant el curs 1968-1969, va ingressar a la Universitat Central de Barcelona: \u201cTot i ser una \u00e8poca molt convulsa, m\u2019ho vaig passar molt b\u00e9. La meva entrada va coincidir amb l\u2019interdisciplinari Pla Maluquer, que facilitava fer optatives les mat\u00e8ries, de manera que cada alumne es podia confegir el seu propi curr\u00edculum. Aix\u00f2 va propiciar que alguns estudiants s\u2019escapolissin de les mat\u00e8ries dif\u00edcils; per\u00f2 amb l\u2019obertura a poder contractar especialistes de vegades molt reconeguts en les optatives, s\u2019obria un gran ventall d\u2019oportunitats\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679240\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679240\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_15841178653.jpg\" data-orig-height=\"800\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Carme Rubio, als 16 anys. Foto: Arxiu Rubio<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">La Carme va ensopegar una \u00e8poca marcada per la pres\u00e8ncia d\u2019algunes r\u00e8mores del franquisme i la incorporaci\u00f3 de noves fornades de professors: \u201cDels primers, recordo Palomeque, un professor addicte al r\u00e8gim, obsolet i nefast; no \u00e9s que fos mala persona, el problema era que no ensenyava res. Per\u00f2 tamb\u00e9 vaig tenir alguns professors de l\u2019antiga escola, com\u00a0 el doctor Francesc Gom\u00e0, de filosofia, que al primer curs ens va obrir els ulls\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">De la seva traject\u00f2ria com a estudiant, en destaca \u201cl\u2019assist\u00e8ncia a les classes del professor\u00a0 Eugene Coseriu, un dels millors especialistes en sem\u00e0ntica, o fer fonologia amb Bertil Malmberg, en un moment on tamb\u00e9 hi havia una marcada febre per la ling\u00fc\u00edstica, sobretot per l\u2019estructuralisme; o la gram\u00e0tica generativa de Chomsky. Aleshores semblava que tot aquest formalisme era fonamental per entendre l\u2019esquelet, la constituci\u00f3 i l\u2019aprenentatge de la llengua. Tot plegat amanit amb les classes de ling\u00fc\u00edstica matem\u00e0tica que ensenyava Sebasti\u00e0 Serrano, un model de professor que trencava els esquemes tradicionals, molt clar, bon pedagog, obert i emp\u00e0tic amb els alumnes. Tamb\u00e9 recordo Francesc Mars\u00e0, un gran professor, molt innovador. Puc dir que el meu pas per les aules de la Universitat va ser gratificant\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Coincidint amb la seva sortida de l\u2019Institut i el seu acc\u00e9s a la Universitat als setze anys, se li va desvetllar la consci\u00e8ncia social i la visi\u00f3 cr\u00edtica del franquisme: \u201cFins aleshores, a casa, el tarann\u00e0 era el de no parlar de pol\u00edtica, un tema que no es tocava, perqu\u00e8 el record de la guerra era molt proper i ho havien passat malament. Per\u00f2 aquells dies \u00e9rem molts els joves contraris al r\u00e8gim i habitualment an\u00e0vem a les manifestacions\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Rubio vol destacar una circumst\u00e0ncia especial d\u2019aquell moment: \u201cHi havia un orgull molt manifest de ser jove. La caracter\u00edstica m\u00e9s important de la meva generaci\u00f3 era la forma de viure i de presentar-nos en el m\u00f3n, la valoraci\u00f3 de la cultura, l\u2019oposici\u00f3 al franquisme&#8230; I encara que ens va arribar la influ\u00e8ncia de la contracultura i el Maig Franc\u00e8s, no ens van acabar d\u2019arribar els t\u00f2pics de les drogues i l\u2019amor lliure. Tots els joves amb qui jo em relacionava \u00e9rem contraris al franquisme, pod\u00edem estar corrent davant dels grisos i a continuaci\u00f3 entrar a classe. El professor Serrano, per exemple, quan hi havia vagues molt prolongades, per no perdre el ritme acad\u00e8mic ens donava la oportunitat \u2013a qui volgu\u00e9s- d\u2019assistir a classes alternatives en una parr\u00f2quia del passeig Maragall\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Mentre va fer la carrera, la Carme sempre va viure amb la fam\u00edlia: \u201cJo mai no vaig establir-me en pisos d\u2019estudiants, per\u00f2 tenia moltes amigues que hi vivien i fins i tot havien fet una mena d\u2019esquema de com era la vida en aquells habitatges comunitaris. Es passaven diferents etapes: la de compartir-ho tot: les confid\u00e8ncies i els problemes, el repartiment de tasques; despr\u00e9s venien els malentesos, les baralles&#8230; En el meu cercle d\u2019amistats, una de les aficions habituals era fer excursions a Montserrat, a Sant Miquel del Fai o a d\u2019altres indrets. Ens ho pass\u00e0vem b\u00e9 al cinema, parlant, fent jocs; organitz\u00e0vem festes particulars on es tocava la guitarra i tamb\u00e9 es ballava\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679242\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679242\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_15841178685.-Concepci_Casas,_Vicen_Pasual_i_Carme_Rubio,_durant_el_viatge_de_fi_de_curs_a_Eivissa,_lany_1974._Foto_Arxiu_Rubio.jpg\" data-orig-height=\"832\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Concepci\u00f3 Casas, Vicen\u00e7 Pascual i Carme Rubio durant el viatge de fi de curs a Eivissa. 1974. Foto: Arxiu Rubio-Pascual<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan estudiava el segon curs, va con\u00e8ixer Vicen\u00e7 Pascual, amb qui des de llavors va compartir la seva vida fins que ell va morir fa una any: \u201cEn Vicen\u00e7 venia de Madrid, on treballava el seu pare, i on havia estudiat un any la carrera de mar\u00ed, per\u00f2 ho va deixar i es va matricular a Filosofia i Lletres, una carrera que li va agradar molt. Despr\u00e9s de passar un estiu a Alemanya aprenent amb un professor de filosofia, va venir a Barcelona i vam coincidir en algunes mat\u00e8ries comunes. Acabada la carrera, ell va haver de fer el servei militar a Al-Aaiun, al S\u00e0hara, un dest\u00ed que va estar condicionat, com una penalitzaci\u00f3 que es feia als estudiants, i ell havia estat delegat de curs a la Universitat de Madrid.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Primers treballs. Entrada a l\u2019Institut Jaume Call\u00eds de Vic<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Acabada la carrera, la Carme va fer una tesina de ling\u00fc\u00edstica centrada en les ambig\u00fcitats sem\u00e0ntiques, i va decidir que volia dedicar-se a l\u2019ensenyament de secund\u00e0ria. La primera feina que va obtenir per un anunci a la premsa va ser donar classes de llengua castellana,de febrer a juny del 1972\u00a0 a l\u2019escola privada Oak House School, a Sarri\u00e0, \u201cUn centre instal\u00b7lat en un palauet, dedicada exclusivament a l\u2019ensenyament femen\u00ed; les alumnes eren filles d\u2019empresaris i de fam\u00edlies importants; per\u00f2 era molt classista i no em va agradar gens\u201d.<br \/>\nAquells dies, la jove professora de llengua tamb\u00e9 havia escrit a tots els instituts de la prov\u00edncia de Barcelona oferint els seus serveis com a docent. El primer que va contestar favorablement va ser el Jaume Call\u00eds, de Vic, i poc despr\u00e9s ho va fer un institut de Sabadell: \u201cPer\u00f2 com que jo ja havia dit que s\u00ed a Vic, vaig concertar una entrevista amb el seu director, Ricard L\u00e1zaro. A la reuni\u00f3 li vaig dir que amb Vicen\u00e7 Pascual \u00e9rem parella i que a tots dos ens interessava treballar al Call\u00eds. L\u00e1zaro va dir que s\u00ed, i l\u2019octubre seg\u00fcent, a l\u2019inici del curs 1973-1974, vam comen\u00e7ar a donar classes\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En els llibres L\u2019Assemblea de Catalunya. La lluita antifranquista a Osona (de Robert Bernad, Jordi Figuerola i Josep Burgaya) i Entre la boira i el desenc\u00eds (de Miquel Maci\u00e0), s\u2019explica que els mesos de febrer i mar\u00e7 de 1973, mig any abans que Carme Rubio i Vicen\u00e7 Pascual comencessin a donar classes al Call\u00eds, en aquest institut hi va haver una vaga intermitent de professors no numeraris (PNN) en defensa de millores laborals. Els vaguistes reclamaven un contracte de dos anys prorrogable, la supressi\u00f3 dels certificats de bona conducta que havien d\u2019obtenir del Govern Civil franquista i del director del centre, un augment de sou igual que els professors universitaris, el cobrament del sou a partir de l\u2019octubre i la seguretat de saber si el curs seg\u00fcent podrien continuar treballant en el centre, entre d\u2019altres q\u00fcestions.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En no atendre la direcci\u00f3 les reivindicacions dels \u2018penenes\u2019, la vaga va continuar uns dies m\u00e9s. Aleshores, com a resultat d\u2019un escrit signat per 18 docents reclamant la seva plataforma reivindicativa, Ricard L\u00e1zaro els va obrir un expedient disciplinari que va comportar la p\u00e8rdua de la feina a pr\u00e0cticament tots; nom\u00e9s se\u2019n van salvar els dos sacerdots professors de religi\u00f3 ja que depenien del Bisbat. A partir d\u2019aquests esdeveniments, la figura de L\u00e1zaro va patir un enorme descr\u00e8dit i va ser objecte d\u2019una campanya que, amb el pas del temps, va popularitzar l\u2019esl\u00f2gan \u201cL\u00e1zaro no!\u201d que va apar\u00e8ixer pintat en nombroses parets de la ciutat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aliens als problemes interns del Call\u00eds, Rubio i Pascual, que venien de Barcelona, es van convertir en dos dels setze nous professors contractats, tots de cop, en substituci\u00f3 dels acomiadats: \u201cNosaltres mai no ens vam oposar a ells, ni hi vam mantenir cap enfrontament; de fet, ten\u00edem un tarann\u00e0 semblant. Fins i tot, en Vicen\u00e7 i jo mateixa hem estat amics d\u2019alguns dels acomiadats. Nosaltres no en sab\u00edem res i vam passar a formar part d\u2019una generaci\u00f3 de professors que hem estat molts anys a l\u2019Institut\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679244\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679244\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_15841178708.-Professors_de_lInstitut_a_lInstival_de_1985._pera_Aida..jpg\" data-orig-height=\"841\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Professors de l&#8217;Institut a l&#8217;;Instival de 1985. \u00d2pera Aida. Foto: Arxiu Rubio<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">En el reportatge titulat <a href=\"https:\/\/www.naciodigital.cat\/noticia\/93220\/quan\/estudiar\/era\/lluitar\/memoria\/institut\/vic\/1975\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><em>Quan estudiar era lluitar: la mem\u00f2ria de l&#8217;Institut Jaume Call\u00eds<\/em><\/a>, publicat per <em>Naci\u00f3Digital<\/em>, l\u2019historiador Jordi Figuerola, antic alumne del centre, lamenta que, a l\u2019\u00faltim curs de ser a l\u2019Institut i amb motiu de la vaga de professors, \u201cRicard L\u00e1zaro, un home que fins aleshores tampoc no s\u2019havia significat per ser un devot radical del r\u00e8gim, acomiad\u00e9s una colla de professors joves, progressistes i molt avan\u00e7ats, com el mateix Jes\u00fas L\u00f3pez Santamar\u00eda, N\u00faria Bartol\u00ed o Lota Llambias. En el seu lloc van entrar nous professors -Vicen\u00e7 Pascual, Carme Rubio, Montse Riera, Rafa N\u00fa\u00f1ez i d\u2019altres- que en un principi vam veure com a enemics. Per\u00f2 aviat ens vam adonar que eren tan v\u00e0lids com els acomiadats, i amb un perfil semblant\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Rubio recorda que amb Vicen\u00e7 Pascual havien vingut a Vic una mica per casualitat: \u201cJo coneixia la ciutat d&#8217;una excursi\u00f3 amb els companys de Geografia de la universitat. Despr\u00e9s, quan m\u2019hi vaig instal\u00b7lar vaig poder comprovar la for\u00e7a que tenia a la ciutat l\u2019ensenyament privat religi\u00f3s. Tanmateix, al marge de la discutible traject\u00f2ria de L\u00e1zaro, a aquest home se li ha de valorar el fet d\u2019haver obert un centre p\u00fablic i laic a Vic, una ciutat que necessitava una escola p\u00fablica qualificada i amb un tarann\u00e0 m\u00e9s modern i obert\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La Carme explica que quan va entrar a l\u2019Institut, \u201calguns vigatans deien que el Call\u00eds era un nucli de disbauxa. Per\u00f2 aix\u00f2 no era aix\u00ed. L\u2019Institut de Vic no era un cas a\u00efllat; arreu de Catalunya, a l\u2019escola p\u00fablica i a la universitat, hi havia una canvi en la manera d\u2019enfocar l\u2019ensenyament i d\u2019establir una relaci\u00f3 m\u00e9s equilibrada entre els professors i els alumnes, molts dels quals s\u2019obrien a la rebel\u00b7lia i se sentien antifranquistes. No era disbauxa: era una visi\u00f3 alternativa de l\u2019ensenyament.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En el mateix reportatge indicat m\u00e9s amunt, Miquel Maci\u00e0, ara editor i director de <em>Naci\u00f3Digital<\/em> i tamb\u00e9 antic alumne del centre, deia que \u201cl\u2019Institut Call\u00eds va ser un gran baluard de l&#8217;acci\u00f3 dels batxillers catalans contra el franquisme i en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Hi ha llibres ben documentats que han recollit aquella hist\u00f2ria, que podem fixar entre 1968 i 1977, aproximadament. La professora Carmen Rubio va infantar el concepte de \u2018la generaci\u00f3 del 75\u2019 per referir-se als qui a l&#8217;entorn d&#8217;aquell any (m\u00e9s els anys anteriors que posteriors) van passar per aquelles aules i en \u2018lo gran riu de la vida\u2019, com diria Verdaguer, han destacat com a experts en els seus respectius \u00e0mbits i han tingut projecci\u00f3 nacional ben coneguda. El nexe que ho lligava tot era la lluita per la llibertat, \u00e9s clar, per\u00f2 no sols la llibertat pol\u00edtica sin\u00f3 la mental, i una bona mostra d&#8217;aquest anhel era el formidable garbuix d&#8217;ideologies, creences, costums, moviments i passions a qu\u00e8 s&#8217;adscrivien bona part dels alumnes: lliure pensament, existencialisme, dadaisme, contracultura, cristianisme d&#8217;esquerres i de dretes, pacifisme, antimiltarisme, rosacreu, comunisme, anarquisme, separatisme, hippies, rockers&#8230;\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Cursos nocturns. Transformaci\u00f3 pedag\u00f2gica i polititzaci\u00f3. Primeres classes de catal\u00e0<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Referint-se al perfil dels professors de l\u2019\u00e8poca, Carme Rubio recorda que \u201cvam crear un equip de professors, companys i amics, que vol\u00edem aixecar l\u2019ensenyament p\u00fablic i aconseguir que els alumnes estiguessin capacitats per ser el que volguessin, com a la privada. Quan vaig arribar al Call\u00eds, el que m\u00e9s em va sorprendre va ser el concepte que molts pares d\u2019alumnes tenien sobre la necessitat que els seus fills havien d\u2019estudiar i tamb\u00e9 treballar. No s\u2019entenia que els joves nom\u00e9s estudiessin, tamb\u00e9 havien de treballar, encara que nom\u00e9s fossin unes hores\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679243\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679243\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_15841178696.-_Esquerra,_anys_80._Dreta,_revista_commemorativa_dels_25_aniverari_de_lInstitut,_coordinada_per_Rubio._1994.jpg\" data-orig-height=\"690\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Esquerra: Als anys 80. Dreta: revista commemorativa del 25\u00e8 aniversari de l&#8217;Institut Jaume Call\u00eds, coordinada per Rubio, l&#8217;any 1994. Foto: Arxiu Rubio<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">En aquest context, recorda que \u201caquells primers anys van ser molt potents; de fet, de tota la meva traject\u00f2ria al centre jo destacaria l\u2019enorme import\u00e0ncia dels cursos nocturns, que es van encavalcar amb la franja hor\u00e0ria comuna amb els de la tarda, i van permetre l\u2019acc\u00e9s al batxillerat superior i al curs d&#8217;orientaci\u00f3 universit\u00e0ria (COU) a joves treballadors. Les classes eren primordials per a molta gent, fins i tot encara que no estudiessin, per obtenir el t\u00edtol. Tamb\u00e9 hi comptava l\u2019ambient, que era un factor molt important que els enriquia. Amb el batxillerat nocturn es va dignificar l\u2019ensenyament secundari p\u00fablic, que va convertir-se en un element socialitzador i va fer una irrenunciable tasca social\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des d\u2019aleshores, la nova professora, inicialment\u00a0 especialitzada en lleng\u00fces hisp\u00e0niques, es va dedicar durant prop de quatre d\u00e8cades ininterrompudament a l\u2019ensenyament de la llengua, la literatura i la ling\u00fc\u00edstica: \u201cLa llengua \u00e9s fonamental en el cas de la literatura; cada llengua \u00e9s una manera d\u2019entendre el m\u00f3n, i per aix\u00f2 la literatura i la llengua van estretament lligades. L\u2019escriptor irland\u00e8s Samuel Beckett\u00a0 pertany a la literatura francesa perqu\u00e8 va escriure en franc\u00e8s. La meva formaci\u00f3 va ser en castell\u00e0, per\u00f2 sempre he tingut molt clara la reivindicaci\u00f3 de la llengua catalana, de la qual em van privar a l\u2019ensenyament. Vaig comen\u00e7ar fent classes de llengua castellana \u2014el catal\u00e0 no existia a l\u2019institut encara\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 introdu\u00efa autors catalans,\u00a0 o parlava d\u2019escriptors estrangers\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Durant els seu pas pel Call\u00eds, Rubio al principi va exercir de vicesecret\u00e0ria, al costat de Gl\u00f2ria Roca, \u201cque em va ensenyar un funcionament efectiu de les q\u00fcestions pr\u00e0ctiques del seu c\u00e0rrec. Jo vaig fer de suport a secretaria i hi vaig dedicar moltes hores de feina. I encara que personalment ten\u00edem idees diferents, crec que la col\u00b7laboraci\u00f3 amb Gl\u00f2ria Roca va funcionar. Posteriorment vaig ser cap d\u2019estudis dels cursos nocturns\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des de la talaia actual observa la traject\u00f2ria, la transformaci\u00f3 pedag\u00f2gica i els canvis de l\u2019Institut: \u201cJo no vaig con\u00e8ixer la primera etapa de dos o tres anys, on hi va regnar un cert caos a les aules derivat de la novetat. La Maica Bernal, que hi va ser com a alumna, m\u2019explica experi\u00e8ncies de l\u2019institut que jo no he viscut mai. Quan hi vaig entrar vaig veure algun merder a les classes d\u2019algun professor determinat. Per\u00f2 eren casos a\u00efllats, ben aviat es va donar prioritat a la pedagogia, a l\u2019aprenentatge i a la diversitat en l\u2019ensenyament. I l\u2019Institut va comen\u00e7ar a presumir de tenir molts bons professors de matem\u00e0tiques, com Pep Rif\u00e0, que despr\u00e9s va impulsar tot el departament d\u2019inform\u00e0tica de l\u2019Aut\u00f2noma; o Pere Farr\u00e9s, un gran professor que despr\u00e9s de va passar pel Call\u00eds va ser un gran professor del Departament de Llengua i Literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. A l\u2019Institut hi van passar excel\u00b7lents professors de f\u00edsica i qu\u00edmica i ci\u00e8ncies naturals, i tamb\u00e9 es van muntar uns bons laboratoris, es va engegar una fruct\u00edfera din\u00e0mica de confer\u00e8ncies i es van implementar molts actes culturals interessants que van comptar amb una destacada participaci\u00f3 de l\u2019alumnat\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per Carme Rubio, la mort de Franco va suposar un punt d\u2019inflexi\u00f3 al centre i en molts dels \u00e0mbits socials, pol\u00edtics i culturals del pa\u00eds: \u201cNosaltres no v\u00e8iem gens clar el dia a dia, per\u00f2 el moment es va viure com un trencament i es va obrir una font de noves possibilitats. Hi havia una intensa polititzaci\u00f3 dels estudiants i els professors, alguns dels quals estaven enquadrats en diferents partits pol\u00edtics. Per\u00f2 en general tamb\u00e9 hi havia respecte per les idees dominants antifranquistes, favorables a les lluites, i es van viure amb intensitat les accions de l\u2019Assemblea de Catalunya i el Congr\u00e9s de Cultura Catalana\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679245\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679245\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_15841179919.-Sopar_de_profesors_de_lnstitut_1990._Ruboio,_al_centre.jpg\" data-orig-height=\"844\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Sopar de professors de l&#8217;institut. 1990. Carme Rubio al centre. Foto: Arxiu Rubio<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tanmateix, la diversitat de professors i les seves proced\u00e8ncies va derivar en posicionaments no sempre compartits per tothom: \u201cVa ser una \u00e8poca molt dif\u00edcil durant la qual al Call\u00eds arribaven professors de tot Espanya, com una docent que va venir de Can\u00e0ries, on havia deixat quatre criatures i un ambient molt diferent; a Vic estava desesperada a causa del fred, la boira i el color fosc de les cases. Altres van venir de Madrid, i nom\u00e9s arribar a l\u2019estaci\u00f3 al\u00b7lucinaven, perqu\u00e8 els r\u00e8tols eren en catal\u00e0. Va ser un per\u00edode, uns pocs anys, de divisi\u00f3 entre professors catalans i castellans, encara que tamb\u00e9 hi havia professors catalans que estaven al b\u00e0ndol dels castellans, i a l\u2019inrev\u00e9s, docents que feien classes de castell\u00e0 i estaven al b\u00e0ndol del catalans. La particular vida del centre tamb\u00e9 estava marcada per altres circumst\u00e0ncies, com el conflicte entre \u2018penenes\u2019 i numeraris. D\u2019altra banda, molts professors vam donar suport a les classes de catal\u00e0 que es van fer des d\u2019\u00d2mnium, tot i que n\u2019hi havia que no ho volien. Les tensions, les crisis i les discussions van durar una colla d\u2019anys, per\u00f2 al final es van superar i la vida del centre va acabar sent tranquil\u00b7la i gratificant\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L\u2019any 1994, amb motiu del 25\u00e8 aniversari de la inauguraci\u00f3 de l\u2019Institut, es van organitzar molts actes commemoratius de l\u2019efem\u00e8ride, que van comptar amb la participaci\u00f3 de molts alumnes i ex-alumnes. Un dels esdeveniments destacats va ser l\u2019edici\u00f3 d\u2019un butllet\u00ed del curs 1993-94, una revista-dossier de prop de seixanta p\u00e0gines, publicada per l\u2019Associaci\u00f3 de Pares d\u2019Alumnes i coordinada per Carme Rubio, que va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diversos professors, alumnes i representants dels pares. A m\u00e9s d\u2019un article de Valent\u00ed Girbau sobre el primer any de l\u2019Institut i la seva evoluci\u00f3 posterior, la revista publicava una extensa hist\u00f2ria del centre resumida en deu p\u00e0gines, escrita per Vicen\u00e7 Pascual, on s\u2019explicaven els or\u00edgens, la construcci\u00f3 de l\u2019edifici, la vida escolar, l\u2019etapa de transici\u00f3 (1973-1979), la democratitzaci\u00f3 del centre (1980-1985), o la massificaci\u00f3 i deteriorament de l\u2019edifici (1985-1993).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Parlant dels primers 25 anys de l\u2019Institut, la Carme diu que \u201cels canvis i les transformacions mai no es fan amb rapidesa, sempre es van assentant progressivament. Durant uns anys tot estava molt polititzat i s\u2019afavoria l\u2019organitzaci\u00f3 de concerts, confer\u00e8ncies i activitats de tota mena. M\u00e9s enll\u00e0 del tema del catal\u00e0, recordo que hi havia ganes de saber, d\u2019aprendre unes determinades coses que podien interessar. Un exemple: quan jo explicava Lorca o Machado a la classe, la gent escoltava amb devoci\u00f3. M\u00e9s endavant, per\u00f2, aquesta atenci\u00f3 i l\u2019inter\u00e8s per determinats autors va desapar\u00e8ixer, i en molts aspectes hi va haver un evident\u00a0 distanciament de molts alumnes. I si durant els primer anys els professors deix\u00e0vem llibres als estudiants \u2014aleshores els llibres estaven idealitzats\u2014, amb el pas del temps aix\u00f2 ja va ser impensable, perqu\u00e8 un llibre vell de segona m\u00e0 provocava una certa aversi\u00f3\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En l&#8217;esmentat butllet\u00ed commemoratiu del 25\u00e8 aniversari de l\u2019Institut, tamb\u00e9 hi apareixia un reportatge de Carme Rubio sobre les celebracions de l\u2019Instival, una de les activitats l\u00fadiques i festives m\u00e9s destacades de la hist\u00f2ria de l\u2019Institut on participen alumnes i professors, en una sessi\u00f3 extra-acad\u00e8mica de car\u00e0cter privat. El gruix de la feina, els assajos, es feia fora de l\u2019horari escolar, i fins i tot els professorat assajava a altes hores de la nit a la Sala d\u2019Actes. L\u2019Instival sempre va estar dirigit pels alumnes m\u00e9s grans de la casa, els de tercer i de COU, mentre que els m\u00e9s joves, els de segon i sobretot els de primer, hi participaven en un nombre m\u00e9s redu\u00eft. A partir del 1983, els professors es van afegir a la representacions, on mostraven una faceta ins\u00f2lita, festiva i informal, fins i tot grotesca.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Rubio apunta que les representacions auto-par\u00f2diques de l\u2019Instival \u201cfeien una funci\u00f3 de catarsi. Eren els moments bojos de l\u2019Institut. Els professors que hi col\u00b7labor\u00e0vem ens ho pass\u00e0vem molt b\u00e9, perqu\u00e8 era com preparar un regal per als alumnes. De\u00a0 fet, ells eren els protagonistes i podien criticar als professors, que pod\u00edem apar\u00e8ixer c\u00f2mics o rid\u00edculs; per\u00f2 aix\u00f2 no representava cap problema. A l\u2019Institut hi havia vida, \u00e9rem una fam\u00edlia extensa\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la mateixa \u00e8poca, al Call\u00eds es va editar la revista Tutitut, una publicaci\u00f3 que l\u2019any 1994 el poeta V\u00edctor Sunyol glossava i analitzava en el l\u2019esmentada revista en un escrit on la situava en tres diferents etapes cronol\u00f2giques, des del curs 1976-77 al 1990-1991. Rubio, que l\u2019any 2011 es va jubilar als 61 anys i va deixar de donar classes, recorda que ella hi havia col\u00b7laborat poc, perqu\u00e8 ho portaven des del Seminari de Catal\u00e0: \u201cUna vegada vaig publicar-hi un poema amb motiu de la mort d\u2019un alumne. Per\u00f2 els protagonistes de la revista eren, sobretot, els alumnes, alguns dels quals jo havia assessorat quan volien fer-hi aportacions liter\u00e0ries\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Des del 1979 al 2011, tamb\u00e9 va ser professora a l\u2019Escola de Mestres i a la UVic<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per\u00f2 tornem enrere. L\u2019any 1979, un lustre despr\u00e9s de comen\u00e7ar a donar classes de secund\u00e0ria al\u00a0 Jaume Call\u00eds, la Carme tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a exercir simult\u00e0niament de docent a l\u2019Escola de Mestres d\u2019Osona, dels Estudis Universitaris de Vic, un centre de formaci\u00f3 de mestres amb rang universitari, adscrit a la Universitat de Barcelona, creat sota l\u2019impuls d\u2019un conjunt de persones de la societat civil de Vic i Osona, liderades per Ricard Torrents junt amb d&#8217;altres professors del Col\u00b7legi de Sant Miquel dels Sants. De fet, aquella escola va ser l\u2019embri\u00f3 de la futura Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679259\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679259\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_1584122831_Carme_Rubio_foto_Adria_Costa_006ACRX7288.jpg\" data-orig-height=\"800\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Carme Rubio Foto: Adri\u00e0 Costa<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Des d\u2019aleshores fins al 2011, encara que sense dedicaci\u00f3 completa, sempre va tenir un peu a la UVic en la qualitat de col\u00b7laboradora a temps parcial. El primer any hi va comen\u00e7ar a donar classes de did\u00e0ctica del castell\u00e0 i, al cap de poc, de literatura infantil, \u201cuna mat\u00e8ria fonamental que per primera vegada va esdevenir una assignatura i que, amb el pas dels anys, vam fer cr\u00e9ixer amb Maica Bernal\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">M\u00e9s de trenta anys despr\u00e9s, explica que \u201centrar a l\u2019Escola de Mestres i posteriorment treballar a la Universitat de Vic va ser fant\u00e0stic perqu\u00e8 a m\u00e9s de poder impartir unes assignatures interessants, vaig tenir l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer i tractar persones tan destacades com Segimon Serrallonga, un professor que al principi no tenia t\u00edtol, per\u00f2 que era una de les persones m\u00e9s s\u00e0vies del pa\u00eds; o Maria Ant\u00f2nia Canals, Merc\u00e8 Torrents, Ricard Torrents, el dissenyador Ton Granero, el poeta manlleuenc Josep Grau o Josep Ti\u00f3, aquest darrer el professor que em va obrir les portes de l\u2019edici\u00f3 de llibres. Aleshores jo tenia molt clar que el meu lloc prioritari era l\u2019Institut, per\u00f2 va ser molt gratificant poder ensenyar als futurs ensenyants, muntar l\u2019assignatura i dedicar-me a la did\u00e0ctica, en uns anys que la gent de vegades s\u2019apuntava als Estudis Universitaris per tenir un t\u00edtol, tot i que alguns alumnes sovint eren aut\u00e8ntiques emin\u00e8ncies que han donat classes tota la vida i sabien m\u00e9s que jo\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Recorda la satisfacci\u00f3 de formar part, els primers anys, \u201cd\u2019un petit grup de professors que est\u00e0vem construint una escola amb l\u2019idea de consolidar-la i convertir-la en Universitat. A m\u00e9s dels ja citats, vull ressaltar les aportacions de Josep Vernis a pl\u00e0stica, o de Joan Anguera, que venia del teatre. Jo em vaig especialitzar en did\u00e0ctica del castell\u00e0 i a desenvolupar mecanismes per donar-li la categoria de segona llengua, al costat del catal\u00e0, que era la primera llengua\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Del seu pas per la UVic, on sempre ha ensenyat a la Facultat d\u2019Educaci\u00f3, remarca que \u201cgr\u00e0cies a l\u2019empenta i el suport de Josep Ti\u00f3 vaig comen\u00e7ar a publicar llibres, que encara es venen, sobre ortografia castellana, interfer\u00e8ncies l\u00e8xiques i morfosint\u00e0ctiques, exercicis d\u2019autocorrecci\u00f3, t\u00e8cniques d\u2019escriptura i altres. Si no hagu\u00e9s estat per Ti\u00f3, jo no hauria publicat res d\u2019aquesta tem\u00e0tica. Amb ell vaig aprendre a tenir un rigor que abans no tenia, i vaig entendre que ensenyar \u00e9s una bona manera d\u2019aprendre. Quan m\u00e9s s\u2019apr\u00e8n \u00e9s quan s\u2019ensenya\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tot i que es va jubilar de la UVic l\u2019any 2011 (igual que de l\u2019Institut Jaume Call\u00eds), \u201cdurant un temps encara hi vaig fer algunes pr\u00e0ctiques, per\u00f2 tenia clar que havia de donar pas a gent jove. De tota manera, avui continuo tenint contacte amb la UVic. Estic en un Grup de Recerca, formo part de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019Escola d\u2019Estiu i continuo publicant llibres amb Maica Bernal\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Publicaci\u00f3 de rondalles adaptades amb Maica Bernal. Divulgaci\u00f3 de l\u2019obra d\u2019autors catalans i universals<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El seu treball insistent no es pot acotar a la doc\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019ensenyament a secund\u00e0ria o a l\u2019universitari. Aix\u00ed, durant els darrers 18 anys, des del 2002 fins avui, ha escrit m\u00e9s d\u2019una vintena de llibres divulgatius, formant un efica\u00e7 t\u00e0ndem amb Maica Bernal, directora de departament d\u2019Educaci\u00f3 Infantil de l\u2019Escola de Mestres d\u2019Osona, primer, i de Filologia de la UVic, m\u00e9s endavant, i autora de materials per a l\u2019escola relacionats amb la llengua i la literatura. Rubio explica que aquest t\u00e0ndem \u201cva comen\u00e7ar molt aviat i no s\u2019ha interromput mai. He tingut la immensa sort de tenir una parella de ball magn\u00edfica. A partir d\u2019un debat intern molt enriquidor ens hem repartit les feines i sempre hem funcionat molt b\u00e9\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679248\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679248\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_158411799612.-_Margarida_Ti,_Maica_Bernali_Carme_Rubio_a_la_llibreria_Foster_&amp;_Wallace._2017.jpg\" data-orig-height=\"800\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Margarida Ti\u00f3, Maica Bernal i Carme Rubio a la llibreria Foster &amp; Wallace de Vic. 2017. Foto: Arxiu Foster &amp; Wallace<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Abans d\u2019iniciar la publicaci\u00f3 conjunta de llibres, entre el 1990 i el 1995, aquest t\u00e0ndem inesgotable ja havien dirigit la col\u00b7lecci\u00f3 de literatura infantil i juvenil <em>Sis Joans<\/em> de l&#8217;editorial Lumen. Per\u00f2 va ser amb motiu del centenari de la mort de Verdaguer, que l\u2019any 2002 van encetar la seva col\u00b7laboraci\u00f3 a duo amb la publicaci\u00f3 de <em>Jacint Verdaguer, l&#8217;home que creava mons<\/em>, un treball que acosta la figura del poeta de Folgueroles als lectors de totes les edats que vulguin con\u00e8ixer una mica m\u00e9s a fons el gran cl\u00e0ssic de la literatura catalana. Dos anys despr\u00e9s, van publicar el llibre <em>Llegendes del Montseny<\/em>, basat en una selecci\u00f3 de textos d\u2019Apel\u00b7les Mestres.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A partir del 2007 i fins al 2012, el t\u00e0ndem Rubio-Bernal va publicar diverses adaptacions de contes i rondalles populars adre\u00e7ades b\u00e0sicament als infants, editades per les Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat: <em>Sarazad i les mil i una nits; Alba Rosada, la princesa que es va enamorar del mar; Dobrunca;\u00a0 La dona del sabater; La princesa malalta; Les oques del rei Ma\u00f3; La germana dels set corbs<\/em>; i <em>La filla del carboner<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El 2014 van escriure, per enc\u00e0rrec de l\u2019Ajuntament de Vic, <em>Miquel Llor i Laura a la ciutat dels Sants<\/em>, un treball que inclou una ruta liter\u00e0ria adre\u00e7ada a futurs guies de la ciutat que continua funcionant. Un any despr\u00e9s van publicar <em>Faules del m\u00f3n i altres contes d\u2019animals<\/em> i el 2019 <em>Contes molt animals i una mica humans<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">M\u00e9s enll\u00e0 de les adaptacions de contes i les rondalles, del 2006 al 2020, les Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat tamb\u00e9 ha portat a les llibreries una desena de llibres divulgatius amb l\u2019objectiu de donar a con\u00e8ixer els grans autors catalans, i alguns d\u2019universals, adre\u00e7at als infants i tamb\u00e9 a les persones que s\u2019inicien en la llengua. El primer va ser <em>Tant de gust de con\u00e8ixer-lo, senyor Andersen<\/em>, el novel\u00b7lista dan\u00e8s, m\u00e9s conegut pels seus m\u00edtics contes infantils. A partir d\u2019aqu\u00ed, van venir nou t\u00edtols m\u00e9s seguint el mateix patr\u00f3 de <em>Tant de gust de con\u00e8ixer-lo, senyor<\/em> (o senyora)&#8230;,\u00a0 basats en les biografies i obres de Maragall, Rodoreda, Llull, Maria \u00c0ngels Anglada, Verdaguer, Salvat-Papasseit,\u00a0 Calders, Mart\u00ed i Pol i Fabra.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A l\u2019hora d\u2019escollir els personatges de la col\u00b7lecci\u00f3, \u201cho vam fer basant-nos en la idea que tot bon autor considerat cl\u00e0ssic que ha passat pel sed\u00e0s del temps t\u00e9 textos accessibles al p\u00fablic infantil, o a qualsevol p\u00fablic que s\u2019inicia en la lectura de les seves obres. Els llibres d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 van precedits per una biografia dels autors, per donar a con\u00e8ixer com eren (o com s\u00f3n), i despr\u00e9s contenen una selecci\u00f3 de textos a l\u2019abast de tothom. Aquests dies, precisament, acaba de sortir publicat el llibre <em>Tant de gust de con\u00e8ixer-la, senyora Victor Catal\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679260\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679260\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_1584122832_Carme_Rubio_foto_Adria_Costa_007ACRX7289.jpg\" data-orig-height=\"800\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Carme Rubio Foto: Adri\u00e0 Costa<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Com ja s\u2019ha dit m\u00e9s amunt, durant l\u2019etapa que Rubio donava classes a l\u2019Escola de Mestres d\u2019Osona i a la UVIc, va publicar en diverses editorials un seguit d\u2019obres relacionades amb la llengua: <em>Ortografia castellana per a l&#8217;ESO, Quaderns d&#8217;ortografia castellana, Interfer\u00e8ncies morfosint\u00e0ctiques i Interfer\u00e8ncies l\u00e8xiques<\/em> (amb Imma Castell\u00e0 i d&#8217;altres), <em>Escriure en castell\u00e0. Exercicis autocorrectius d&#8217;ortografia i morfosintaxi, T\u00e9cnicas de escritura<\/em> (amb Eusebi Coromina) o <em>Primer Diccionario<\/em> (amb Josep Ti\u00f3 i d&#8217;altres).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tamb\u00e9 va publicar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres autors, <em>El Modernisme, una visi\u00f3 interdisciplin\u00e0ria<\/em>, un treball adre\u00e7at a alumnes de secund\u00e0ria on es postula sobre la necessitat del treball realitzat en grup, l\u2019elaboraci\u00f3 de recursos i materials i l\u2019impacte d\u2019aquesta metodologia en l&#8217;alumnat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Enmig d\u2019aquest substanci\u00f3s amalgama de t\u00edtols, mereix una menci\u00f3 especial el llibre <em>Exili de Barcelona i viatge a Vic del bar\u00f3 de Mald\u00e0<\/em> (P.A.M.), escrit el 1991 conjuntament amb Vicen\u00e7 Pascual, un dels millors experts en la figura de Rafael d&#8217;Amat i de Cortada (Barcelona, 1746-1819), conegut popularment com a bar\u00f3 de Mald\u00e0. En aquest llibre, Rubio va tenir cura de la transcripci\u00f3 del text i Pascual de la reflexi\u00f3 hist\u00f2rica sobre la vida de Rafael d&#8217;Amat, membre d&#8217;una fam\u00edlia de la petita noblesa barcelonina, que va escriure un immens dietari en 60 volums.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Es dona la circumst\u00e0ncia que, abans de morir, Vicen\u00e7 Pascual s\u2019havia posat a escriure la biografia del bar\u00f3, una ampliaci\u00f3 d\u2019un treball anterior, <em>El bar\u00f3 de Mald\u00e0: materials per una biografia<\/em>. Carme Rubio explica que poc despr\u00e9s del trasp\u00e0s del seu company, \u201cvan trucar a casa demanant que en Vicen\u00e7 fes una confer\u00e8ncia sobre el bar\u00f3 de Mald\u00e0 al Museu de Badalona, una ciutat on aquest noble havia tingut possessions, com el casalot de Can Peixau, amb terres i masies. Jo els vaig dir que no podia ser perqu\u00e8 en Vicen\u00e7 havia mort; per\u00f2 al cap de poc em van demanar a mi si volia fer la confer\u00e8ncia, i vaig acceptar la proposta en homenatge a en Vicen\u00e7, la persona que m\u00e9s ha treballat sobre el bar\u00f3 de Mald\u00e0. Per fer la confer\u00e8ncia, titulada \u201cEl bar\u00f3 de Mald\u00e0, primer cronista de la vida de Barcelona i el seu temps\u201d, em vaig passar tot l\u2019estiu preparant-la a partir dels seus llibres i d\u2019altres que vaig buscar\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tot i que els historiadors tenen el bar\u00f3 de Mald\u00e0 com un referent i un testimoni de la seva \u00e8poca, la Carme diu que \u201cen realitat est\u00e0 considerat com un personatge literari. El seu m\u00e8rit va ser que, al segle XVII, quan tothom\u00a0 escrivia en castell\u00e0, ell ho va fer en un catal\u00e0 farcit de disfuncions sint\u00e0ctiques i ple de castellanismes, per la qual cosa va ser criticat pels puristes; per\u00f2 el seu m\u00e8rit va ser que, malgrat tot, va utilitzar el catal\u00e0 com a llengua de cultura\u201d.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679246\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679246\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_158411799310._Amb_Vicen_Pascual_a_Ladakh,_Himlaia_indi._2014.JPG\" data-orig-height=\"900\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Amb Vicen\u00e7 Pascual a Ladakh (Him\u00e0laia indi, 2014). Foto: Arxiu Rubio-Pascual<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">La traject\u00f2ria i la vida de Carme Rubio no es pot deslligar de la seva relaci\u00f3 amb Vicen\u00e7 Pascual, marit i company, professor, historiador i autor de diversos llibres hist\u00f2rics, especialment centrats en personatges del segle XVIII. A banda de l\u2019esmentada obra sobre el bar\u00f3 de Mald\u00e0, Pascual va publicar una acurada trilogia formada per <em>L\u2019aventura americana del virrei Amat, El virrei Avil\u00e9s i la segona conquesta d&#8217;Am\u00e8rica<\/em> i un tercer llibre p\u00f2stum, <em>El final de l\u2019imperi espanyol a Am\u00e8rica<\/em>, \u201cque en Vicen\u00e7 va deixar enllestit poc abans de morir. Com que a ell li feia molta il\u00b7lusi\u00f3 acabar aquest llibre i faltaven alguns retocs, mentre era a l\u2019hospital, amb Anton Granero encara vam estar corregint els mapes.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pascual tamb\u00e9 va publicar llibres relacionats amb el m\u00f3n de l\u2019art: Vic, <em>hist\u00f2ria d\u2019una ciutat<\/em> (una guia amb fotografies del professor i arquitecte d\u2019Agust\u00ed Farr\u00e9s); <em>Sert, el darrer pintor muralista; Josep M. Sert i les pintures de la catedral de Vic<\/em>; o <em>Les col\u00b7leccions del Museu Episcopal de Vic<\/em>. En aquest context cal assenyalar que era molt aficionat al dibuix i la pintura, i formava part del grup art\u00edstic El Cloquer.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Periodista, conferenciant i comiss\u00e0ria d\u2019exposicions\u00a0<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una altra de les facetes que dibuixen la traject\u00f2ria d\u2019aquesta infatigable activista cultural \u00e9s la seva fecunda col\u00b7laboraci\u00f3 en diverses publicacions comarcals i nacionals, on durant anys ha escrit cr\u00edtiques liter\u00e0ries i teatrals, a remolc \u201cdel meu seguiment regular com a lectora de la publicaci\u00f3 de llibres d\u2019autors osonencs i catalans, o les representacions teatrals de grups de casa que sempre he anat a veure en qualitat d\u2019espectadora interessada\u201d. Fins al 2005 va escriure cr\u00edtiques als setmanaris <em>Ausona, La Marxa<\/em> i <em>Osona Comarca<\/em>, i des del 2010 fins avui publica al bisetmanari <em>El 9 Nou<\/em>, on continua escrivint cr\u00f2niques teatrals\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Paral\u00b7lelament, durant aquests darrers vint anys ha publicat nombrosos treballs a la revista <em>Serra d\u2019Or<\/em>, sempre relacionats amb la literatura, el teatre o el folklore popular. Sense oblidar les seves col\u00b7laboracions a la revista infantil <em>Tretzevents<\/em>, on ha publicat diversos contes; o la seva aportaci\u00f3 ocasional a la revista de poesia <em>Reduccions<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tamb\u00e9 \u00e9s molt destacable la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb la revista Ausa, editada pel Patronat d\u2019Estudis Osonencs, on ha publicat treballs d\u2019investigaci\u00f3, com ara <em>L&#8217;activitat teatral a Vic a partir de la postguerra<\/em>, un glossari dels grups de teatre m\u00e9s actius a la comarca, entre els quals figuren des del quadre esc\u00e8nic de l\u2019Orfe\u00f3 Vigat\u00e0, el grup Schola Teatral (dirigit per Joan Sunyol) o Amics del Teatre, fins a formacions com\u00a0 La G\u00e0bia,\u00a0 La\u00a0 Troca,\u00a0 Ventall\u00a0 Teatre,\u00a0 Titelles Naip o S\u00e8mola Teatre; amb l\u2019afegit del relat de la creaci\u00f3\u00a0 de\u00a0 l\u2019Institut\u00a0 del\u00a0 Teatre\u00a0 d\u2019Osona\u00a0 i del\u00a0 Centre Dram\u00e0tic d\u2019Osona.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679247\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679247\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_158411799511.-_Amb_Vicen_Pascual_a_Albnia,_2016.jpg\" data-orig-height=\"800\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Amb Vicen\u00e7 Pascual a Alb\u00e0nia, 2016. Foto: Arxiu Rubio-Pascual<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un altre treball aparegut a Ausa, en aquest cas molt ins\u00f2lit, \u00e9s el titulat <em>A prop\u00f2sit d&#8217;una can\u00e7\u00f3 popular recollida per Jacint Verdaguer i enviada al seu amic Mari\u00e0 Aguil\u00f3<\/em>, en refer\u00e8ncia \u201ca la meravellosa can\u00e7\u00f3, <em>Ad\u00e9u Santa Clara Vella<\/em>, pr\u00e0cticament desconeguda, que vaig recuperar, registrada en ciclostil, al Centre de Documentaci\u00f3 de Folklore. \u00c9s una pe\u00e7a antiga que Verdaguer havia sentit per boca d\u2019una dona molt gran i que narra, suposadament, el comiat de Vic d\u2019un condemnat a mort, a trav\u00e9s d\u2019un recorregut que comen\u00e7a a la pres\u00f3 antiga, al costat de l\u2019esgl\u00e9sia dels Caputxins, i prossegueix amb l\u2019acomiadament dels edificis religiosos per on passa el reu, fins que arriba a la capella de La Guia, on la gent s\u2019encomanava a l\u2019hora d\u2019emprendre els viatges de sortida de Vic, i culmina al coll de Malla, on es treu les sabates i diu l\u2019ad\u00e9u definitiu, abans de ser traslladat a Barcelona on havia de ser penjat\u00a0 a la forca\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un altre escrit aparegut a Ausa, \u00e9s el titulat <em>Najat El Hachmi, alguns temes singulars de la seva escriptura<\/em>. Segons la Carme, \u201ca Osona avui hi ha tota una novel\u00b7l\u00edstica d\u2019autors joves del segle XX i XXI\u00a0 molt interessant. Actualment estem passant per un per\u00edode molt ric, amb autors que han escrit molt bones obres, com ara Jordi Punt\u00ed, Antoni Pladevall, Ramon Erra, Jordi Lara, o la mateixa Najat. No deixa de ser curi\u00f3s que, de cop i volta, en un territori com Osona, que habitualment era terra de poetes, hi est\u00e0 sortint una narrativa espl\u00e8ndida.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un camp on Rubio tamb\u00e9 ha exercit el seu mestratge i ha desenvolupat el seu esperit divulgador \u00e9s el de la televisi\u00f3 comarcal, on des del 1993 fins al 2002 va exercir de\u00a0 directora-conductora dels programes culturals de TVO <em>De teves a meves<\/em>, amb entrevistes a escriptors, artistes i gent vinculada a la cultura, i <em>Dones singulars<\/em>, un programa centrat en la condici\u00f3 femenina. Tamb\u00e9 a TVO, va ser col\u00b7laboradora dels programes <em>El rac\u00f3 d&#8217;\u00d2mnium<\/em>, i <em>Retalls<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Parlant de TVO, recorda que \u201ces va obrir gr\u00e0cies a \u00d2mnium, a l\u2019\u00e8poca que jo estava a la\u00a0 junta amb Josep Romeu; ell i Joan Puig , des de la televisi\u00f3 comarcal, van donar prioritat als programes culturals que jo condu\u00efa i on, a banda dels autors comarcals,\u00a0 vaig entrevistar els millors autors de Catalunya; poder tenir mitja hora d\u2019entrevista o m\u00e9s \u2013que no \u00e9s gaire televisiu- parlant de les obres que publicaven va ser extraordinari. I encara que les entrevistes m\u2019obligaven a llegir els llibres, em permetien tenir contacte directe amb els literats. Ben mirat a TVO i als mitjans on vaig col\u00b7laborar tamb\u00e9 hi feia extensiva la meva vessant pedag\u00f2gica.\u201d<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A banda de la seva implicaci\u00f3 en la doc\u00e8ncia i les col\u00b7laboracions amb la premsa escrita i audiovisual, encara ha trobat temps per dedicar-se a altres tasques divulgatives, com donar regulars confer\u00e8ncies (b\u00e0sicament sobre temes literaris) i fer de comiss\u00e0ria d\u2019exposicions dedicades a <em>La poesia de Joana Raspall, Les primeres biblioteques catalanes des dels inicis del segle XX, L\u2019univers literari d\u2019Emili Teixidor, El concepte de la infantesa en Lola Anglada, o Apel\u00b7les Mestres, la quimera de l\u2019artista<\/em> i <em>El llibre infantil a Catalunya 1866-1939<\/em> (aquestes dues darreres, amb Maica Bernal). Tamb\u00e9 ha participat en congressos, simp\u00f2siums sobre l\u2019ensenyament del catal\u00e0\u00a0 i trobades del Grup d\u2019Estudis Etnopo\u00e8tics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura.<\/p>\n<div id=\"divimatgeeditor_679258\" class=\"divimatgeeditor\" style=\"width: 576px; text-align: justify;\">\n<p><img decoding=\"async\" id=\"imatgeeditor_679258\" class=\"fotointerior_576 imatgeeditor\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/..\/\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/576_1584122829_Carme_Rubio_foto_Adria_Costa_005ACRX7273.jpg\" data-orig-height=\"800\" data-orig-width=\"1200\" \/><\/p>\n<p style=\"margin: 0px; line-height: 13px;\"><span style=\"font-size: smaller;\"><em>Carme Rubio Foto: Adri\u00e0 Costa<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\">Als anys 2011 i 2014, la tasca del t\u00e0ndem Bernal-Rubio va ser reconeguda amb sengles Premis de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or pel conte <em>La princesa malalta<\/em>, i pel llibre <em>Tant de gust de con\u00e8ixer-lo, senyor Joan Salvat-Papasseit<\/em>, respectivament. L\u2019any 2018, Rubio va rebre el Premi Aurora D\u00edaz-Plaja per l\u2019article\u00a0 <em>La il\u00b7lustraci\u00f3 serena de Fina Rif\u00e0<\/em>, publicat a Serra d\u2019Or.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Barcelonina arrelada a Vic. Jubilada activa<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Barcelonina de naixement, diu que \u201centrar a Vic em va resultar una mica dif\u00edcil; per\u00f2 despr\u00e9s de viure-hi tants anys, \u00e9s casa meva. Jo, aqu\u00ed, hi he fet tota la meva carrera professional i hi he tingut els meus dos fills: l\u2019Ester, la gran, que \u00e9s professora de catal\u00e0 i fa poc ha obtingut una pla\u00e7a a l\u2019Institut de Tona, i en Vicen\u00e7, el petit, que \u00e9s metge i viu a Tarragona. Sempre m\u2019ha agradat la vida de les ciutats, i Vic \u00e9s una ciutat mitjana mot maca, envoltada d\u2019un fant\u00e0stic espai natural i a prop de la metr\u00f2poli. A mi m\u2019ha donat moltes oportunitats i hi he fet molts amics\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Viu en una casa molt tranquil\u00b7la al carrer de Sant Pere, al costat del pont del Remei: \u201cFins fa uns anys era un carrer impresentable, amb molts conflictes, fins que l\u2019alcalde Codina hi va posar c\u00e0meres, va acabar amb el tr\u00e0fic de drogues i el va arreglar.\u201d Des que es va jubilar, i tamb\u00e9 arran de la mort d\u2019en Vicen\u00e7, no s\u2019ha pas quedat tancada a casa\u00a0 asseguda en una cadira, sin\u00f3 que continua mantenint una intensa activitat relacionada amb la cultura, la investigaci\u00f3 i l\u2019edici\u00f3 de llibres: \u201cTota aquesta activitat m\u2019ajuda en aquests moments\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Mentrestant, li demanen xerrades, exerceix de vocal del Patronat d\u2019Estudis Osonencs en representaci\u00f3 de l\u2019entitat Amics dels Museus d\u2019Osona (de la qual \u00e9s presidenta); forma part del Consell Assessor de Programaci\u00f3 de L\u2019Atl\u00e0ntida; col\u00b7labora amb el Grup de Recerca Folkl\u00f2rica d\u2019Osona i continua fent llibres amb Maica Bernal. En aquests moments tamb\u00e9 est\u00e0 preparant amb altres persones unes jornades sobre el llibre infantil, emmarcades en la Universitat d\u2019Estiu,\u00a0 que se celebraran al monestir de Montserrat, organitzades per la UVic-UCC i l\u2019Abadia de Montserrat\u201d. \u00c9s evident que no s\u2019avorreix i aprofita molt b\u00e9 el seu temps.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Bibliografia<br \/>\n&#8211;<em>Entre la boira i el desenc\u00eds. La transici\u00f3 pol\u00edtica a Vic (1970-1980).<\/em> Miquel Maci\u00e0. Granollers; Edicatsa, 1988.<br \/>\n&#8211;<em>L&#8217;Assemblea de Catalunya. La lluita antifranquista a Osona<\/em>. De Robert Bernad, Jordi Figuerola i Josep Burgaya. Eumo Editorial, 1999<br \/>\n&#8211;<em>Institut de Batxillerat Jaume Call\u00eds. Vic. 25\u00e8 Aniversari; Butllet\u00ed de l\u2019Associaci\u00f3 de Pares d\u2019Alumnes, 1994.<\/em><br \/>\n-C<em>af\u00e8 Vic. Retrat d&#8217;una generaci\u00f3 de rebels i bromistes. 1970-1985<\/em>. Toni Coromina. Vic. Eumo Editorial-Ajuntament de Vic, 2007.<br \/>\n&#8211;<em>Reportatge Quan estudiar era lluitar: la mem\u00f2ria de l&#8217;Institut Jaume Call\u00eds de Vic<\/em>. Toni Coromina, 14 de juny de 2015. Osona.com (Naci\u00f3 Digital).<br \/>\n-Viquip\u00e8dia, Revista Ausa, <em>Serra d\u2019Or<\/em>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\"img-responsive\" src=\"https:\/\/dades.grupnaciodigital.cat\/redaccio\/..\/redaccio\/arxius\/imatges\/202003\/1200_1584122834_Carme_Rubio_foto_Adria_Costa_009ACRX7318.jpg\" \/><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-5700","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5700","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5700"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5700\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5705,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5700\/revisions\/5705"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5700"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesjaumecallis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}