Matèries de modalitat i optatives de batxillerat

A l’Institut Jaume Callís oferim les següents assignatures de modalitat i específiques:

 

Matèries comunes d’opció:

Llatí I i II
Matemàtiques I i II
Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II

Matèries de modalitat:

Biologia I i II
Ciències de la Terra I i II
Dibuix I i II
Economia
Economia d’empresa
Física I i II
Geografia
Grec I i II
Història de l’Art
Història del món contemporani
Literatura Catalana
Literatura Castellana
Literatura Universal
Química I i II
Tecnologia Industrial I i II

Matèries específiques:

Electrotècnia
Estada a l’empresa
Francès
Història de Catalunya
Mecànica
Psicologia – Sociologia
Religió

 

Matèries comunes d’opció:

Llatí I i II

Treballem aquesta matèria a partir de dos blocs:

  1. LLENGUA
  • Característiques i estructura de la llengua llatina.
  • Els textos i la seva interpretació.
  • El lèxic.
  • Llatinismes.
  • Etimologia.
  • Pas del llatí a les llengües romàniques.
  1. PERVIVÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA
  • Aspectes de la civilització romana.
  • Patrimoni arqueològic:
    – Presència romana a Catalunya.
    – Presència  romana a la resta d’Hispània.
  • Literatura romana: principals gèneres i autors.

A través del bloc http://classicsalaromana.blogspot.com treballem  els aspectes de patrimoni, cultura i civilització, reforçant l’ús de les TIC i el treball col·laboratiu amb diversos instituts de Catalunya.

Matemàtiques I i II

1r Batxillerat

1.- Aritmètica: Nombres reals, Successions i Nombres complexos
2.- Geometria: Vectors, punts i rectes.  Còniques
3.- Estadística descriptiva d’una i de dues variables
4.- Àlgebra: Equacions, inequacions i sistemes
5.- Trigonometria: Resolució de triangles
6.- Anàlisi: Funcions elementals, Límits de funcions i Derivades

2n Batxillerat

1.- Anàlisi: Aplicacions de les derivades, Estudi de funcions, Càlcul integral i aplicacions
2.- Àlgebra: Matrius, Determinants i Sistemes d’equacions lineals
3.- Geometria analítica de l’espai: vectors, rectes, plans, distàncies i posicions relatives

Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II

1r Batxillerat

1.- Aritmètica: Nombres reals, Aritmètica mercantil
2.- Àlgebra: Polinomis, Equacions, inequacions i sistemes
3.- Anàlisi: Funcions elementals, Funcions exponencials i logarítmiques, Límits de funcions, Continuïtat i Derivades
4.- Estadística descriptiva d’una i de dues variables
5.- Probabilitat: distribucions de variable discreta i contínua

2n Batxillerat

1.- Anàlisi: Aplicacions de les derivades, Estudi de funcions
2.- Àlgebra: Matrius, Determinants i Sistemes d’equacions lineals
3.- Programació lineal

Matèries de modalitat:

Biologia I i II

L’assignatura de Biologia ofereix una visió àmplia i profunda sobre els mecanismes bàsics que regeixen el món viu.  Promou una actitud investigadora basada en l’anàlisi i la pràctica de les tècniques i els procediments que han permès l’avenç d’aquesta ciència. Els apartats que es presenten són: del genotip al fenotip; d’una cèl·lula a un organisme; Intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn; bacteris i virus en acció; i biodiversitat.

Ciències de la Terra I i II

Aquesta se centra en l’estudi dels sistemes terrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana. Pretén aportar el coneixement de la dinàmica d’aquests sistemes per tractar posteriorment els canvis que s’hi produeixen amb l’acció humana. Té un important enfocament interdisciplinari i de síntesi, ja que considera la Terra com un sistema global en què els components físics -aire, aigua, substrat sòlid- interactuen amb els components biològics -els éssers vius- i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu de l’espècie humana, amb els components socioculturals.

Aquesta perspectiva implica tenir en compte, les aportacions que
actualment s’articulen en les anomenades Ciències de la Terra i que corresponen a la Geologia i matèries afins -Meteorologia, Climatologia, Hidrologia, Edafologia, activitat volcànica i sísmica i formació i modelat del relleu….- i també, de les altres Ciències experimentals -Biologia, Química, Física-, pel que respecta al conjunt de coneixements bàsics necessaris per entendre el funcionament dels sistemes. I, per altra banda, disciplines de l’àmbit de les Ciències socials- Geografia i Economia, que donen la visió referent a les actuacions humanes damunt el territori. La matèria ofereix, doncs, oportunitats per iniciar en l’ensenyament secundari una visió holística de la realitat.

La metodologia escollida per assolir els objectius d’aquesta matèria es basa en el desenvolupament d’activitats d’investigació,  de simulació i de resolució de problemes , elaboració de mapes geològics, topogràfics, metereològics …,en un context rellevant per a l’alumne/a, procés que recolza l’aprenentatge significatiu i que l’exercita en els mecanismes socials de presa de decisions.

Dibuix I i II

El dibuix tècnic és una eina indispensable per a la comunicació en qualsevol procés d’investigació científica o projecte tecnològic i/o artístic i productiu que faci servir els aspectes visuals de les idees i de les formes per visualitzar i definir el que s’ha de dissenyar, crear o produir.

El dibuix tècnic es desenvolupa en dos cursos:

El primer curs comprèn un acostament als conceptes i procediments del dibuix geomètric. Sobretot geometria plana i introducció a la geometria descriptiva, fent especial incidència en la representació tridimensional mitjançant les perspectives.

El segon curs amplia els coneixements impartits en el primer curs i aprofundeix especialment en la geometria de l’espai.

Economia

L’Economia de primer de batxillerat pretén que l’alumne es pugui fer una idea de quins són els factors que fan que un país pugui tenir un major o menor grau de benestar.

El més important és veure com les diferents decisions que prenen els agents econòmics, o els fets que  es van esdevenint  tenen  repercussions, de vegades inesperades sobre la societat i les empreses.

Per exemple:

  1. a) Una crisi econòmica pot ser una oportunitat pels venedors de productes senzills com són els ous de gallina,  o els congelats de peix  perquè ara augmentaran molt les seves vendes i els beneficis donat que molta gent es veu obligada a gastar menys per viure.
  2. b) L’entrada de productes barats de la Xina són un perjudici per algunes empreses que han de tancar i pels seus treballadors que es queden sense feina, però un benefici per la resta de la societat que pot comprar productes més barats i un estímul a les empreses per reduir costos  millorar els seus productes i innovar , ja que si no es va endavant es queda fora del mercat.

Aquesta matèria de 4 hores setmanals s’imparteix parcialment en anglès ( 1 hora cada setmana a mode de resum de les altres tres ) per tal que a final de curs es conegui el vocabulari bàsic de tot el temari.

Economia d’empresa

Aquesta matèria té una durada de dos cursos.  4 hores  setmanals a primer de batxillerat i 4  hores setmanals a  segon.

S’estudia el mont de l’Empresa. Un complex entramat de persones , mitjans materials que s’han de finançar, i idees de negoci que es volen dur a terme en un entorn  social que de vegades proporciona oportunitats  que s’aprofitaran i de vegades amenaces de les que ens hem de protegir.

A primer curs fem una primera aproximació al què és l’empresa i als reptes que se li presenten: com s’organitza, com es dirigeix , quin paper juga el màrqueting , quines són les principals funcions de cada un dels departaments : producció, comercial, recursos humans, magatzem.

A segon entrem de ple en el que és la comptabilitat, estudiant el balanç de situació amb el seu actiu , passiu i patrimoni net. Estudiem el cicle comptable, el compte de pèrdues i guanys i fem  anàlisis de les rendibilitats  de l’empresa i de l’equilibri del patrimoni. En definitiva, posem les bases per conèixer si una empresa està ben situada per ser efectiva econòmicament i en tot cas saber veure quines modificacions econòmiques ha de fer si és que presenta algunes dificultats.

Per exemple:  Bon Preu, degut a que ha tingut una bona rendibilitat  ha crescut a base d’obrir nous supermercats sense haver d’endeutar-se. S’ha dedicat a reinvertir els beneficis que ha tingut any rere any obrint nous centres i així ha ampliat el seu volum de negoci.   Altres empreses quan veuen que tenen molt mercat potencial, per augmentar la producció  fan una ampliació de capital, obrint la porta a nous accionistes  o bé s’endeuten  demanant finançament als bancs o  fent una emissió d’obligacions, i això els permet  augmentar la planta productiva de forma ràpida, però sabent que els accionistes inicials perden pes.

Física I i II

La física ha d’ajudar l’alumnat a identificar preguntes que es puguin respondre per mitjà de la recerca científica i distingir les explicacions científiques de les que no ho són. Això requereix comprensió sobre la construcció del coneixement científic a més dels continguts científics. Comporta la comprensió de la ciència com a activitat humana i del poder i les limitacions del coneixement científic.

Els temes tractats a primer són:

  1. LES MAGNITUDS FÍSIQUES

Les magnituds físiques. Múltiples i submúltiples. Sistemes d’unitats. Canvis d’unitats. Notació científica. Factors de conversió.Caràcter aproximat de les mesures. Errors.

  1. CINEMÀTICA EN UNA DIMENSIÓ I DUES DIMENSIONS

Moviment rectilini uniforme (MRU). Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA). Moviments parabòlics. Moviment circular.

  1. DINÀMICA

Les forces i les lleis de Newton. Aplicació de les lleis de Newton. Dinàmica del moviment circular uniforme. Conservació de la quantitat de moviment.

  1. TREBALL I ENERGIA

Treball. Potència. Energia Cinètica. Teorema del treball i de l’energia cinètica. Forces conservatives i forces no conservatives. Energia potencial. Energia mecànica.

  1. CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA

Conservació de l’energia mecànica per a forces conservatives. Variació de l’energia mecànica quan actuen forces no conservatives. Xocs.

  1. INTRODUCCIÓ A L’ELECTROMAGNETISME. Corrent continu.
  2. IMATGES.

Moviment ondulatori. Principi de Huygens. Fenòmens ondulatoris. Òptica geomètrica. Miralls. Òptica geomètrica. Lents.

Cal remarcar el gran contingut de sessions de laboratori o de simulacions informàtiques que es realitzen, per tal d’ajudar a  d’entendre les explicacions teòriques i de resolució de problemes.

Geografia

La geografia del batxillerat s’enfoca des de la perspectiva d’una geografia regional de Catalunya i Espanya dins Europa i el món. La geografia esdevé una ciència socialment útil perquè constitueix un instrument d’anàlisi de l’espai creat i ordenat per les comunitats socials. En aquest sentit, incorporarem també l’enfocament de determinades problemàtiques, com el món del treball, els moviments de població o els espais urbans.  A Partir  d’informacions procedents de fonts gràfiques, estadístiques i cartogràfiques l’alumne analitzarà, identificarà i valorarà les diferents  situacions  plantejades.

Grec I i II

Treballem aquesta matèria a partir de dos blocs:

  1. LLENGUA
  • Característiques i estructura de la llengua grega.
  • Els textos i la seva interpretació.
  • El lèxic..
  • Etimologia.
  • El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.
  • Vocabulari culte i científic d’origen grec en català.
  1. PERVIVÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA
  • Aspectes de la civilització grega.
  • Patrimoni arqueològic:
    – Presència grega a Catalunya.
    – Presència grega a la resta d’Hispània.
  • Literatura grega: principals gèneres i autors.

Història de l’Art

La Història de l’Art és una disciplina científica que té com a finalitat la identificació , descripció , anàlisis i interpretació de l’obra d’art, entesa com a producte resultant de la creativitat i actuació humanes. Com a àmbit de coneixement facilita el treball autònom per mitjà de tècniques d’indagació i investigació sobre obres representatives i rellevants que ajuden a l’adquisició d’habilitats d’observació , anàlisis , interpretació , sistematització , valoració i comunicació que també es poden aplicar a la vida pràctica. Tot plegat contribueix a ampliar la mirada personal amb el consegüent desenvolupament de la sensibilitat estètica i del respecte per la diversitat . D’altra banda, cal no oblidar que l’obra d’art es realitza en un marc social concret i en un context històric determinat que proporciona les claus fonamentals de la seva explicació.

Història del món contemporani

En aquesta matèria estudiarem el desenvolupament històric del món contemporani, des de la fi de l’antic règim . Episodis cabdals com la revolució francesa , la formació del moviment obrer, les dues guerres mundials , els feixismes o la revolució d’octubre es treballaran a partir de l’estudi de diferents fonts amb una metodologia científica.

Literatura Catalana

Aquesta matèria té com a objectiu aprofundir en el coneixement de la literatura catalana a partir de les obres prescrites cada curs. S’estudia l’autor, el text i el moviment literari en què s’emmarca. S’aprofundeix en la identificació i interpretació dels recursos literaris que s’hi troben i en l’elaboració de comentaris de text dels fragments de l’obra. Aquestes són les obres obligatòries per al curs 2018-2019.

Solitud, Caterina Albert “Víctor Català”

Aigües encantades, Joan Puig i Ferreter

El cor quiet, Josep Carner

Vent d’aram, Joan Vinyoli

Ball robat, Joan Oliver.

Feliçment, jo sóc una dona, Maria Aurèlia Capmany

Literatura Castellana

Esta materia pretende acercar al alumno a las obras de los autores más representativos de la literatura en lengua castellana.El estudio se realiza a través de los textos.

A lo largo del curso se analizará la poesía del siglo de oro en forma de antología de diversos autores, una obra de teatro romántica o barroca y dos novelas pertenecientes al realismo y al siglo XX.

Como ejemplo de narrativa clásica el programa incluye una selección de capítulos del Quijote.

El Departamento de Lengua Castellana y Literatura desea fomentar el gusto por la lectura y por ello incluimos un estudio comparativo de cada obra y recursos visuales e informáticos (infografías, Kahoot, Popplet…) para cada una de las obras objeto de estudio.

Literatura Universal

La literatura universal té com a finalitat ampliar la formació literària i humanística de l’alumnat. L’objecte d’estudi de la matèria és el discurs literari i pren com a base la lectura d’obres o de fragments representatius. Per mitjà de la literatura es pretén que l’alumnat aprofundeixi en la seva visió del món i l’ampliï.  Els continguts de la matèria se centren en els moments més rellevants i dels principals autors i autores de l’anomenada literatura occidental.  Obres que es treballaran el curs 2018-2019.

Antologia de poesia universal, Diversos autors

El baró rampant, Italo Calvino

 Frankenstein, Mary Shelley

Hamlet, William Shakespeare

Edip Rei, Sòfocles

El romanç de Tristany i Isolda, Joseph Bédier

Química I i II

La química ajuda els estudiants a apropiar-se d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre decisions responsables sobre l’explotació i ús dels recursos naturals, el medi ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible.

Els temes tractats a primer són:

  1. MODEL ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA

Les fórmules i els noms de les substàncies. Lleis ponderals de les reaccions químiques. Resolució de problemes on intervinguin quantitats de substàncies. El mol. La taula periòdica moderna.

  1. ELS GASOS, LÍQUIDS I SOLUCIONS

Estat gasós, sòlid, líquid. Llei general dels gasos perfectes. Equació general dels gasos perfectes. Aplicacions de l’equació general dels gasos perfectes. Gasos reals. Solucions gasoses. Solucions líquides. Solucions sòlides. Composició de les solucions.

  1. LES REACCIONS QUÍMIQUES

Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics. Reaccions de neutralització o reaccions àcid – base. Concepte de pH. Reaccions de precipitació. Reaccions d’oxidació -reducció. Velocitat de les reaccions químiques.

  1. UN MODEL PELS ÀTOMS

L’estructura atòmica de la matèria. L’espectre electromagnètic. Els espectres. L’espectre solar. La teoria quàntica. La teoria de Bohr. Orbitals atòmics.  Configuracions electròniques. Periodicitat i configuració electrònica.

  1. L’ENLLAÇ I  L’ESTRUCTURA DELS MATERIALS

L’enllaç químic. L’enllaç covalent. L’enllaç covalent datiu. Geometria de les molècules. Model RPECV. L’enllaç d’hidrogen. L’enllaç per forces de Van der Waals. L’enllaç iònic. Propietats dels compostos iònics. L’enllaç metàl·lic.

  1. EL MÓN DE LA QUÍMICA ORGÀNICA

Formulació i nomenclatura dels compostos orgànics: Alcans, alquens, alquins, hidrocarburs cíclics, hidrocarburs halogenats, hidrocarburs aromàtics, alcohols, èters, aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters, nitrils, amines, amides, nitroderivats.

Cal remarcar el gran contingut de sessions de laboratori que es realitzen, per tal d’ajudar a  d’entendre les explicacions teòriques i de resolució de problemes.

Tecnologia Industrial I i II

Primer curs

  1. Els recursos energètics
  2. Producció i distribució d’energia
  3. Energies alternatives
  4. Propietats i assaigs de materials
  5. Metal·lúrgia i Siderúrgia
  6. Metalls no fèrrics
  7. Materials no metàl·lics
  8. Programació informàtica
  9. Màquines simples i elements de màquines
  10. Mecanismes de transmissió del moviment
  11. Circuits de corrent continu

Segon curs

  1. Sistemes digitals
  2. Circuits industrials. Electropneumàtica.
  3. Programació en Java
  4. Pneumàtica
  5. Oleohidràulica
  6. Corrent altern
  7. Màquines elèctriques
  8. Metrologia i normalització
  9. Sistemes automàtics i de control
  10. Màquines tèrmiques
  11. Principis de màquines

Matèries específiques:

Electrotècnia

  1. Conceptes elèctrics bàsics. Resistència i llei d’Ohm en corrent continu
  2. Lleis de circuits elèctrics en corrent continu
  3. Capacitat elèctrica. Condensadors
  4. El corrent altern
  5. Sistemes trifàsics
  6. Electrònica analògica
  7. Electrònica digital
  8. Electromagnetisme
  9. Transformadors
  10. Motors de corrent continu
  11. El generador de corrent continu. La dinamo
  12. Motors de corrent altern
  13. El generador de corrent altern. L’alternador
  14. Instal·lacions interiors

Estada a l’empresa

L’estada a l’empresa és una matèria específica del batxillerat que té com a principal objectiu endinsar l’alumnat en la realitat del món laboral. Ha de tenir una durada de 70 hores de pràctiques, que es realitzen en una empresa relacionada el màxim possible amb els interessos de cadascun dels alumnes. D’aquesta manera, prenen contacte amb l’organització i gestió d’una empresa, així com amb tots els aspectes de normativa laboral i drets i deures del treballador.

És una matèria adequada per qualsevol modalitat de batxillerat per aquesta immersió a la realitat del món de l’empresa i perquè potencia una sèrie d’actituds i habilitats indispensables per la seva futura incorporació en el món laboral, com poden ser la puntualitat, la creativitat, la capacitat de treballar en equip o de forma individual, entre d’altres.

Activitats formatives que es treballen:

  1. Activitats relacionades amb la normativa laboral i les relacions individuals i col·lectives a l’empresa (aspectes legals, drets i deures del treballador, sindicats).
  2. Activitats relacionades amb la seguretat, la salut i la prevenció de riscos laborals.
  3. Activitats relacionades amb l’organització de l’empresa (coneixement de l’estructura, contactes  amb altres  unitats, comunicació interna, processos de qualitat).
  4. Activitats relacionades amb el funcionament intern de l’empresa (gestió de recursos, arxiu, inventari, classificació, manteniment).
  5. Activitats relacionades amb la producció o amb la prestació dels serveis.
  6. Activitats relacionades amb la projecció externa de l’empresa (comunicació exterior, publicitat).

El seguiment de l’estada a l’empresa es fa de manera telemàtica a través d’una aplicació determinada pel Departament d’Ensenyament i, en haver acabat les pràctiques,  serveixen com a currículum de l’experiència laboral de l’alumne.

Francès

Només poden fer aquesta optativa aquells alumnes que l’han cursat a 4t d’ESO o bé que tinguin un nivell A2 del DELF.

En aquesta assignatura es treballaran diferents aspectes de gramàtica, així com també s’ampliarà l’estudi del lèxic francès; per tal que els alumnes siguin capaços de redactar i comprendre textos. Al mateix temps, es treballarà la comprensió i l’expressió oral.

S’utilitzarà material auditiu i visual per a les classes: CDs, DVDs, documentals i lectures adaptades.

Al final del curs, l’alumne haurà assolit el nivell B1 del DELF i es podrà presentar en aquest examen oficial si ho desitja.

Història de Catalunya

Aquesta matèria optativa pretén fer adquirir als alumnes, uns continguts relatius a la història de Catalunya des dels primers poblats paleolítics  fins al segle XVIII.  Els alumnes treballaran amb  el suport de materials textuals, gràfics, videogràfics i informàtics . A partir de la diversitat d’aquests materials i amb una metodologia científica, s’establiran les activitats d’aprenentatge pertinents.

La continuïtat amb l’època contemporània la tindran els alumnes en la matèria d’història comuna que veuran en aquests mateix curs  de batxillerat amb independència de la modalitat que triïn.

Mecànica

  1. Forces i vectors. Equilibri de la partícula
  2. Moment d’una força. Equilibri del sòlid rígid
  3. Introducció a la resistència de materials
  4. Introducció al càlcul de bigues i columnes
  5. Cinemàtica
  6. Introducció a l’estudi de màquines i mecanismes
  7. Anàlisi cinemàtica de mecanismes en el pla
  8. Dinàmica de màquines i mecanismes
  9. Mecànica de fluids
  10. Hidrodinàmica

Psicologia – Sociologia

Aquesta matèria pretén ajudar a l’alumnat a conèixer l’origen de la psicologia com a ciència així com les principals teories actuals. Es tracta de distingir entre psicologia consultiva, psicologia clínica, psiquiatria farmacològica i psicoanàlisi, per a la qual cosa s’aprofundirà en l’estudi de Freud, Jung i d’altres autors clàssics. També cal recordar que s’accedeix als estudis universitaris de psicologia a través dels itineraris científics, no pas humanístics.

Per acabar, recordar que els psicòlegs no tracten malalts mentals, si no que intenten ajudar a les persones a viure millor i a superar els seus conflictes

Religió

La matèria optativa de religió és essencial en la recerca de respostes als interrogants que l’ésser humà s’ha fet al llarg de la història. A batxillerat té una importància especial perquè complementa altres matèries del currículum com Filosofia, Història del Món Contemporani, Història de l’Art, Llengua i Literatura, Biologia i Geologia…

En aquesta matèria s’ofereix un coneixement seriós i crític del fet religiós en el món actual mitjançant l’estudi de les grans religions, amb un coneixement real i científic de la Bíblia. També es plantegen respostes coherents als interrogants existencials de la persona humana partint del diàleg entre la fe i la cultura.