DE LA UTOPIA A LA DISTOPIA LA NOVEL·LA I EL CINEMA DISTÒPIC. Del 22 de maig al 22 de juny a la Biblioteca de l’INS Jaume Callís

Al llarg dels segles, la utopia ha estat el gènere literari encarregat de plasmar els somnis més ambiciosos dels reformadors socials. Una de les seves característiques fonamentals ha estat el seu «joc espacial», la seva capacitat per materialitzar aquests nous plantejaments socials i polítics en la forma de noves ciutats o en la projecció futura de les grans capitals occidentals. No obstant això, a partir del segle XX la ciutat sembla haver-se convertit en topos del desastre, en catalitzador de la por col·lectiva. Oblidada la utopia, és la «distopia», la seva deformació negativa, el gènere que millor representaa allò que ens depara el futur: règims totalitaris, ruïna mediambiental, conflictes geopolítics.

Epidèmies. Zombies. Aliens. Màquines assassines. Desastres naturals. Guerres. Mort, destrucció global i decadència de l’espècie humana. Desesperança, no future. Aquesta és l’última moda en literatura juvenil, novel·les distòpiques que presenten característiques molt similars: protagonista jove que generalment és una màquina de matar, freda i impertorbable, obligat a ser així per les circumstàncies de maldat i injustícia que l’envolten. La novel·la distòpica però, no és una cosa nova. Trobem grans i meravellosos exponents a la literatura juvenil i per adults, com Huxley i Orwell que actuen de model de la nova moda literària i cinematogràfica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>