{"id":8455,"date":"2026-03-02T14:50:14","date_gmt":"2026-03-02T13:50:14","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/?p=8455"},"modified":"2026-03-02T14:52:18","modified_gmt":"2026-03-02T13:52:18","slug":"recomanacions-de-marc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/general\/recomanacions-de-marc\/","title":{"rendered":"Recomanacions de mar\u00e7"},"content":{"rendered":"
Aquest mes, amb motiu del 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de la Dona, us proposem una selecci\u00f3 especial de lectures per reflexionar, descobrir i reivindicar. Hem dividit les recomanacions en ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3: d\u2019una banda, novel\u00b7les que posen al centre veus femenines potents i hist\u00f2ries que q\u00fcestionen rols i desigualtats; de l\u2019altra, assaigs i llibres divulgatius que ens ajuden a entendre millor el feminisme, la hist\u00f2ria de les dones i els reptes que encara tenim al davant.<\/span><\/h6>\n
Tots els llibres que trobareu en aquesta llista estan disponibles a la biblioteca de l\u2019institut, aix\u00ed que us animem a passar, tafanejar i endur-vos-en algun.<\/span><\/h6>\n

Ficci\u00f3<\/h1>\n

Los Pazos de Ulloa \u2013 Emilia Pardo Baz\u00e1n<\/b><\/h2>\n

\"LOS<\/b><\/h2>\n

\"Los<\/b><\/h2>\n

Emilia Pardo Baz\u00e1n va ser una novel\u00b7lista i periodista, entre moltes altres coses, que va introduir el naturalisme a Espanya. Va ser una precursora en les seves idees sobre els drets de les dones i el feminisme. Una de les seves obres m\u00e9s reconegudes \u00e9s \u201cLos Pazos de Ulloa\u201d.<\/p>\n

La hist\u00f2ria narra l’arribada de\u00a0Juli\u00e1n \u00c1lvarez, un jove capell\u00e0 refinat i ingenu, als “pazos” (cases pairals gallegues) d’Ulloa per encarregar-se de la gesti\u00f3 i la moralitat de la propietat del\u00a0Marqu\u00e8s de Ulloa, Don Pedro Moscoso. Juli\u00e1n descobreix un m\u00f3n rural salvatge, decadent i embrutit, dominat pel caciquisme i per la figura de Primitivo, l’astut majordom que controla els assumptes del Marqu\u00e8s.<\/p>\n

<\/h2>\n

Mem\u00f2ries d’Adri\u00e0 \u2013 Marguerite Yourcenar<\/b><\/h2>\n

\"MEMORIES<\/b><\/h2>\n

\"Marguerite<\/b><\/h2>\n

Especialment coneguda per ser la primera dona a entrar en l\u2019Acad\u00e8mia Francesa, Marguerite Yourcenar va ser una \u201chistoriadora\/poeta\u201d molt respectada en el seu camp. Les Mem\u00f2ries d’Adri\u00e0 (1951), una novel\u00b7la hist\u00f2rica, li va obrir les portes de la celebritat. Marguerite Yourcenar hi fa palesa la seva cultura cl\u00e0ssica i el seu sentit filos\u00f2fic de la vida.<\/p>\n

Mem\u00f2ries d’Adri\u00e0 \u00e9s l’obra que va revolucionar la novel\u00b7la hist\u00f2rica: la vida de l’emperador Adri\u00e0 narrada per ell mateix amb una profunditat de pensament i bellesa poques vegades igualada. Escrita amb forma de cartes que el mateix emperador Adri\u00e0, a les acaballes de la seva vida, escriu a qui ser\u00e0 el seu successor Marc Aureli, Marguerite Yourcenar recrea amb profunditat i precisi\u00f3 la vida de l’home m\u00e9s gran del seu segle i un dels darrers esperits lliures de l’edat antiga.<\/p>\n

<\/h2>\n

Como agua para chocolate \u2013 Laura Esquivel<\/b><\/h2>\n

\"Como<\/b><\/h2>\n

\"Laura<\/b><\/h2>\n

\u201cComo agua para chocolate\u201d \u00e9s una novel\u00b7la rom\u00e0ntica, de tradici\u00f3 i resist\u00e8ncia femenina escrita per l\u2019autora mexicana Laura Esquivel, publicada el 1989. \u00c9s un dels \u00e8xits m\u00e9s grans de la literatura llatinoamericana i exponent del realisme m\u00e0gic. Va ser seleccionada per la llista de les 100 millora novel\u00b7les en espanyol del segle XX en el diari \u201cEl Mundo\u201d.<\/p>\n

Ambientada al nord de M\u00e8xic a principis del segle XX, durant la Revoluci\u00f3 Mexicana, la hist\u00f2ria segueix la Tita, la filla petita d’una fam\u00edlia tradicional. A causa d’una r\u00edgida tradici\u00f3 familiar imposada per la seva controladora mare, la Mam\u00e1 Elena, la Tita est\u00e0 condemnada a no casar-se mai i a romandre soltera per cuidar la seva mare fins que aquesta mori<\/p>\n

Para el lobo \u2013 Hannah Whitten<\/b><\/h2>\n

\"Para<\/b><\/h2>\n

\"Nature,<\/b><\/h2>\n

Aquesta novel\u00b7la ofereix una relectura fosca i fascinant dels contes tradicionals, posant al centre una protagonista que ha crescut marcada pel deure i el sacrifici. A mesura que la hist\u00f2ria avan\u00e7a, la seva veu es fa m\u00e9s forta i pren el control del seu propi dest\u00ed, trencant amb el paper passiu que sovint s\u2019ha atribu\u00eft a les hero\u00efnes dels contes.<\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria se centra en la segona filla de la reina, que est\u00e0 destinada a ser sacrificada al misteri\u00f3s Llop del bosc per salvar el seu regne. Tot i aix\u00f2, ella descobreix que les llegendes no sempre s\u00f3n certes i que el Llop no \u00e9s l’\u00fanic perill que aguaita al bosc.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

No Ficci\u00f3<\/h1>\n

<\/h2>\n

Sempre han parlat per nosaltres – Najat Hachmi<\/strong><\/h2>\n

\"Sempre<\/strong><\/h2>\n

\"Siempre<\/strong><\/h2>\n

Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. M\u00e9s enll\u00e0 de la seva condici\u00f3 d\u2019immigrant i de filla de fam\u00edlia musulmana marroquina, el seu m\u00f3n narratiu \u00e9s un m\u00f3n de dones. Amb aquest coneixement de primera m\u00e0, s\u2019ha format una opini\u00f3 sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per aix\u00f2 ha escrit aquest assaig, per exposar el seu punt de vista i denunciar les m\u00faltiples trampes i formes de discriminaci\u00f3 que pateixen les dones.<\/span><\/p>\n

Tothom hauria de ser feminista – Chimamanda Ngozi Adichie<\/strong><\/h2>\n

\"Tothom<\/strong><\/h2>\n

\"Cancel<\/strong><\/h2>\n

Aquest breu, per\u00f2 potent assaig de Chimamanda Ngozi Adichie parteix d\u2019una experi\u00e8ncia personal per explicar, amb claredat i contund\u00e8ncia, qu\u00e8 \u00e9s el feminisme avui i per qu\u00e8 ens interpel\u00b7la a totes i tots. Accessible, directe i ideal tamb\u00e9 per a lectors joves, el text convida a reflexionar sobre les desigualtats de g\u00e8nere que encara persisteixen i defensa una societat m\u00e9s justa i igualit\u00e0ria.<\/p>\n

<\/h2>\n

\u00cdbamos a ser reinas – Nuria Varela<\/strong><\/h2>\n

\"IBAMOS<\/strong><\/h2>\n

\"Nuria<\/strong><\/h2>\n

En aquest assaig rigor\u00f3s i imprescindible, Nuria Varela analitza amb profunditat les arrels de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i desmunta molts dels mites que encara avui la perpetuen. Amb dades actualitzades i una mirada clara sobre els mecanismes socials, educatius i culturals que la sostenen, el llibre convida a entendre que la viol\u00e8ncia contra les dones no \u00e9s un fet a\u00efllat, sin\u00f3 estructural. Pel Dia de la Dona, \u00e9s una lectura necess\u00e0ria per reflexionar, generar consci\u00e8ncia cr\u00edtica i reivindicar el dret de totes les dones a una vida lliure i digna.<\/span><\/p>\n

Las chicas son guerreras + Las chicas son de ciencias – Irene C\u00edvico i Sergio Parra<\/strong><\/h2>\n

\"Las<\/h2>\n

\"Las<\/h2>\n

Dues lectures que celebren el talent, la for\u00e7a i la determinaci\u00f3 de les dones al llarg de la hist\u00f2ria. “Las chicas guerreras”<\/em> ens presenta figures femenines valentes que van trencar l\u00edmits i van desafiar les normes del seu temps, mentre que “Las chicas son de ciencias” dona visibilitat a cient\u00edfiques que han canviat el m\u00f3n amb les seves descobertes, sovint en contextos poc favorables.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest mes, amb motiu del 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de la Dona, us proposem una selecci\u00f3 especial de lectures per reflexionar, descobrir i reivindicar. Hem dividit les recomanacions en ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3: d\u2019una banda, novel\u00b7les que posen al centre veus femenines potents i hist\u00f2ries… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":98,"featured_media":8485,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8455","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/users\/98"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8455"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8488,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8455\/revisions\/8488"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesgoya\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}