{"id":6215,"date":"2022-03-08T10:53:16","date_gmt":"2022-03-08T09:53:16","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/?p=6215"},"modified":"2022-03-08T10:53:16","modified_gmt":"2022-03-08T09:53:16","slug":"dia-de-la-dona-a-linstitut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/general\/dia-de-la-dona-a-linstitut\/","title":{"rendered":"DIA DE LA DONA A L&#8217;INSTITUT"},"content":{"rendered":"<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"8M INS FREDERIC MART\u00cd CARRERAS\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/nFZgDX9fel8?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<h4><b>8 de mar\u00e7 Dia de la Dona<\/b><\/h4>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Avui celebrem el dia de la dona i recordem tot el cam\u00ed que s\u2019ha recorregut i encara el que ens queda per lluitar, per arribar a la igualtat de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Dones cient\u00edfiques, revolucion\u00e0ries, inspiradores, intel\u00b7lectuals\u2026\u00a0de Catalunya o d\u2019arreu del m\u00f3n. Al llarg de la hist\u00f2ria hi ha hagut nombroses dones que han lluitat, amb l\u2019acci\u00f3 i la paraula, per crear una societat en igualtat, amb el mateix tracte i mateixes oportunitats per a tots els sexes.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Algunes ens han deixat cites i reflexions que ens recorden la realitat que ens envolta i per qu\u00e8 cal continuar la lluita. N\u2019hi ha de\u00a0 m\u00e9s recents i pronunciades per dones rellevants en l\u2019actualitat, d\u2019altres formen part de la hist\u00f2ria del\u00a0feminisme, i tamb\u00e9 n\u2019hi ha que, malgrat ser an\u00f2nimes, han arribat fins avui<\/span><\/p>\n<h5><b>Frases\u00a0 de dones i homes<\/b><\/h5>\n<blockquote><p><strong>1.&#8221;Al cap i a la fi, la por de la dona a la viol\u00e8ncia de l\u2019home \u00e9s el mirall de la por de l\u2019home a la dona sense por&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Eduardo Galeano, escriptor<\/p>\n<p><strong>2.&#8221;No \u00e9s no, i si no dic que s\u00ed, tamb\u00e9 \u00e9s no&#8221;.<\/strong> An\u00f2nim<\/p>\n<p><strong>3.&#8221;Una de cada 3 dones pot patir viol\u00e8ncia i abusos al llarg de la seva vida, aix\u00f2 \u00e9s una violaci\u00f3 abominable dels drets humans&#8221;<\/strong><\/p>\n<p>Nicole Kidman actriu i ambaixadora de l\u2019ONU pels drets de les dones.<\/p>\n<p><strong>4.&#8221;Els extremistes talibans han demostrat all\u00f2 que m\u00e9s els espanta: una nena amb un llibre&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Malala Yousafzai escriptora i activista pels drets de les dones musulmanes.<\/p>\n<p><strong>5.&#8221;Si vols que es digui quelcom, demana-ho a un home; si vols que es faci quelcom, demana-ho a una dona&#8221;.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>Margaret Thatcher, ex-primera ministra brit\u00e0nica<\/p>\n<p><strong>6.&#8221;M\u2019atreviria a dir que An\u00f2nim, que tants poemes va escriure sense firmar-los, era sovint una dona&#8221;.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>7.&#8221;No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p><strong>8.&#8221;Quantes dones oblidades perqu\u00e8 ni tan sols elles mateixes van poder, poden o podran dir &#8216;aquesta boca \u00e9s meva&#8217;, &#8216;aquest cos \u00e9s meu&#8217;, &#8216;aix\u00f2 \u00e9s el que jo penso'&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Virginia Woolf (1882-1941) va ser una destacada autora de la literatura anglesa i el moviment feminista\u00a0, i encara avui segueix sent tota una referent.<\/p>\n<p><strong>9.&#8221;Em dic Jenn D\u00edaz i fa 10 anys vaig patir viol\u00e8ncia masclista. No ho explico com a v\u00edctima, sin\u00f3 com a supervivent&#8221;.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>Jenn D\u00edaz, diputada al Parlament de Catalunya<\/p>\n<p><strong>10.\u201cL\u2019amor no \u00e9s l\u2019h\u00f2stia\u201d <\/strong>An\u00f2nim<\/p>\n<p><strong>11.&#8221;No recordo haver llegit cap llibre que no parli de la inestabilitat de la dona. Potser perqu\u00e8 van ser escrits per homes&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Jane Austen (1775-1817), novel\u00b7lista brit\u00e0nica els llibres de la qual s\u00f3n considerats cl\u00e0ssics de la literatura anglesa. A les seves novel\u00b7les, Austen es focalitzava en la situaci\u00f3 de les dones a principis del segle XIX.<\/p>\n<p><strong>12.&#8221;L\u2019acte m\u00e9s valent \u00e9s pensar per una mateixa, en veu alta&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Coco Chanel (1883-1971), dissenyadora francesa i fundadora de la marca d\u2019alta costura Chanel. Va revolucionar el m\u00f3n de la moda impulsant els pantalons com una pe\u00e7a tamb\u00e9 destinada a les dones.<\/p>\n<p><strong>13.&#8221;Posa\u2019t bonica per a\u00a0 tu, somriu per a tu, fes plans per a tu, sigues feli\u00e7 per a tu i si ell vol compartir-ho, b\u00e9, i si no, m\u00e9s per a tu&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Gabriel Garc\u00eda Marquez (1927-2014) Escriptor mexic\u00e0 i Premi Nobel de Literatura al 1982<\/p>\n<p><strong>14.&#8221;Per combatre l&#8217;antisemitisme no fa falta ser jueu, i tampoc per lluitar contra el racisme \u00e9s necessari ser negre, tanmateix i malauradament, de vegades sembla que per combatre la discriminaci\u00f3 de la dona, s\u00ed que fa falta ser dona&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Soledad Gallego-D\u00edaz (1951 Madrid) Periodista<\/p>\n<p><strong>15.&#8221;\u00c9s impossible imaginar una dona dels temps moderns que no aspiri a la llibertat&#8221;.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>16 &#8220;Nom\u00e9s aquell qui no considera a la dona un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 d\u2019afirmar que tots els drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0 no han de ser els mateixos per a la dona que per a l\u2019home&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Clara Campoamor (1888-1972), advocada, escriptora i pol\u00edtica espanyola. Va fundar la Uni\u00f3 Republicana Femenina per impulsar el sufragi femen\u00ed i defensar la igualtat de la\u00a0dona. Va aconseguir conv\u00e9ncer a tots els diputats de Les Corts que en principi estaven en contra, per aprovar el vot femen\u00ed a la Segona Rep\u00fablica espanyola al 1931.<\/p>\n<p>A partir d\u2019aquell moment, per primera vegada a Espanya, la dona va poder votar.<\/p>\n<p><strong>17.&#8221;No es neix dona, s\u2019arriba a ser-ho&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p><strong>18.&#8221;Li tallen les ales i despr\u00e9s la culpen per no saber volar&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Simone de Beauvoir (1908-1986), fil\u00f2sofa francesa considerada un referent del feminisme pel seu assaig titulat \u2018El segon sexe\u2019, de 1949. Aqu\u00ed, l\u2019autora aborda com es concep la dona al llarg de la hist\u00f2ria des de diverses perspectives i conclou que el que s\u2019ent\u00e9n com a dona es tracta d\u2019un producte cultural constru\u00eft per la societat.<\/p>\n<p><strong>19.&#8221;Les dones no seran iguals fora de casa mentre els homes no siguin iguals dins&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Gloria Steinem (1934), periodista i escriptora nord-americana considerada una icona feminista de la seva \u00e8poca. Steinem va ser una de les activistes m\u00e9s importants de la considerada \u00absegona onada feminista\u00bb dels Estats Units entre 1960 i 1980.<\/p>\n<p><strong>20.&#8221;Dones, no us preocupeu per la vostra aparen\u00e7a. El que et fa diferent o estranya \u00e9s la teva for\u00e7a m\u00e9s gran&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Meryl Streep (1949), actriu nord-americana nominada 21 vegades als premis Oscar. La veterana de Hollywood, membre de l\u2019organitzaci\u00f3 Equality Now, ha encap\u00e7alat el feminisme en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 per reclamar una igualtat real entre g\u00e8neres.<\/p>\n<p><strong>21.&#8221;Si m\u2019has d\u2019estimar seguint nom\u00e9s les teves regles, guarda\u2019t el teu amor&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Chimamanda Ngozi Adichie (1977), escriptora i dramaturga nigeriana que tracta temes com el feminisme, el sexisme i la problem\u00e0tica racial. Autora reconeguda d\u2019obres com \u2018La flor p\u00farpura\u2019 i l\u2019assaig \u2018Tothom hauria de ser feminista\u2019, una adaptaci\u00f3 de la seva famosa xerrada TED sobre el feminisme en la societat del segle XXI.<\/p>\n<p><strong>22.&#8221;El poder no te\u2019l donen, l\u2019has d\u2019agafar&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Beyonc\u00e9 (1981), artista nord-americana. Cantant del conegut tema \u2018Who run the wold? Girls\u2019, Beyonc\u00e9 es caracteritza per focalitzar-se en l\u2019apoderament femen\u00ed en els seus temes.<\/p>\n<p><strong>23.&#8221;Tinc dret a vestir-me com jo vulgui perqu\u00e8 em vesteixo per a mi i no per incitar la sexualitat de ning\u00fa&#8221;.<\/strong><\/p>\n<p>Leticia Dolera (1981), escriptora, directora i actriu espanyola. Dolera es considera una icona del feminisme actual despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del seu primer llibre \u2018Mossegar la poma\u2019, en qu\u00e8 critica la cultura patriarcal i parla de la urg\u00e8ncia de la revoluci\u00f3 feminista.<\/p>\n<p><strong>24.&#8221;Si ets una dona i has sentit dins el cap una veu que et diu \u2018\u00bfqui ets tu per dir res?\u2019, recorda que ets un \u00e9sser hum\u00e0 que pot canviar el m\u00f3n&#8221;.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>Emma Watson (1990), actriu i activista brit\u00e0nica. La int\u00e8rpret d\u2019Hermione Granger a la saga de Harry Potter s\u2019ha comprom\u00e8s amb el feminisme en m\u00faltiples ocasions durant la seva carrera.<\/p><\/blockquote>\n<h5><b>L&#8217;incendi d&#8217;una f\u00e0brica de camises de Nova York en el qual van morir 146 persones va marcar la lluita pels drets de la dona<\/b><\/h5>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El\u00a0<\/span><b>Dia Internacional de la Dona\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">del 8 de mar\u00e7 va ser declarat per les Nacions Unides el 1975. Dos anys m\u00e9s tard es va convertir en el Dia Internacional de la Dona i la Pau Internacional. Als Estats Units se celebra oficialment tan sols des del 1994, malgrat que \u00e9s en aquell pa\u00eds on es troben els or\u00edgens de la commemoraci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bfPer qu\u00e8 es va elegir aquell dia?\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019explicaci\u00f3 m\u00e9s versemblant es remunta a mitjans del segle XIX, en plena revoluci\u00f3 industrial. El\u00a0<\/span><b>8 de mar\u00e7 del 1857<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, milers de treballadores t\u00e8xtils van decidir sortir als carrers de Nova York amb el lema \u2018Pa i roses\u2019 per\u00a0<\/span><b>protestar\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">per les m\u00edseres condicions laborals i reivindicar una\u00a0<\/span><b>retallada de l\u2019horari<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00a0i la\u00a0<\/span><b>fi del treball infantil<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Va ser una de les primeres manifestacions per\u00a0<\/span><b>lluitar pels seus drets<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, i diferents moviments, successos i mobilitzacions (com la vaga de les camiseres del 1909) es van succeir a partir de llavors. L\u2019episodi tamb\u00e9 va servir de refer\u00e8ncia per fixar la data del\u00a0<\/span><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%ADa_Internacional_de_la_Mujer\"><span style=\"font-weight: 400;\">Dia Internacional de la Dona el 8 de mar\u00e7<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El cap\u00edtol m\u00e9s cruent de la lluita pels drets de la dona es va produir, no obstant, el\u00a0<\/span><b>25 de mar\u00e7 del 1911<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, quan es va\u00a0<\/span><b>incendiar la f\u00e0brica de camises Triangle Shirtwaist\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants d\u2019entre 14 i 23 anys.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Segons l\u2019informe dels bombers, una burilla mal apagada llen\u00e7ada en un cub de restes de tela que no s\u2019havia buidat en dos mesos va ser l\u2019origen de l\u2019<\/span><b>incendi<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Les treballadores i els seus companys no van poder escapar perqu\u00e8 els responsables de la f\u00e0brica havien<\/span><b>\u00a0tancat totes les portes\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">d\u2019escales i de les sortides, una pr\u00e0ctica habitual llavors per evitar robatoris.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Al no poder fugir, moltes de les treballadors\u00a0<\/span><b>van saltar al carrer des dels pisos vuit\u00e8, nov\u00e8 i des\u00e8<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00a0de l\u2019edifici. La majoria de les v\u00edctimes van morir per\u00a0<\/span><b>cremades<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">,\u00a0<\/span><b>asf\u00edxia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">,<\/span><b>\u00a0lesions per impacte contundent\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">o una combinaci\u00f3 d\u2019aquestes causes.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El desastre industrial, el m\u00e9s mort\u00edfer de la hist\u00f2ria de la ciutat, va suposar la introducci\u00f3 de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA.<\/span><\/p>\n<h5><b>Precedents del Dia Internacional de la Dona<\/b><\/h5>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Abans d\u2019aquesta data, als EUA, Nova York i Chicago ja havien acollit el 28 de febrer del 1909 un acte que van batejar amb el nom de Dia de la Dona, organitzat per destacades dones socialistes com\u00a0<\/span><b>Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A Europa, va ser el 1910 quan durant la 2a Confer\u00e8ncia Internacional de Dones Socialistes, celebrada a\u00a0<\/span><b>Copenhaguen<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00a0(Dinamarca) amb l\u2019assist\u00e8ncia de m\u00e9s de 100 dones procedents de 17 pa\u00efsos, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Darrere d\u2019aquesta iniciativa hi havia defensores dels drets de les dones com<\/span><b>\u00a0Clara Zetkin\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">i\u00a0<\/span><b>Rosa Luxemburg<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. No van fixar una data concreta, per\u00f2 s\u00ed el mes: mar\u00e7.<\/span><\/p>\n<h5><b>Dret de vot<\/b><\/h5>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta cimera de Copenhaguen, el mes de mar\u00e7 del 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona a\u00a0<\/span><b>Alemanya, \u00c0ustria, Dinamarca i Su\u00efssa<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Es van organitzar m\u00edtings en els quals les dones van reclamar el dret de vot, cupar c\u00e0rrecs p\u00fablics, treballar, la formaci\u00f3 professional i la no discriminaci\u00f3 laboral.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Coincidint amb la<\/span><b>\u00a0primera guerra mundial<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, la data es va aprofitar a tot Europa per protestar per les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La celebraci\u00f3 es va anar ampliant progressivament a m\u00e9s pa\u00efsos.\u00a0<\/span><b>R\u00fassia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00a0va adoptar el Dia de la Dona despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 comunista del <\/span><b>1917<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. El van seguir molts pa\u00efsos. A<\/span><b>\u00a0la Xina<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00a0es commemora des del <\/span><b>1922,<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> mentre que a\u00a0<\/span><b>Espanya\u00a0<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">es va celebrar per primera vegada el <\/span><b>1936.<\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>8 de mar\u00e7 Dia de la Dona Avui celebrem el dia de la dona i recordem tot el cam\u00ed que s\u2019ha recorregut i encara el que ens queda per lluitar, per arribar a la igualtat de g\u00e8nere. Dones cient\u00edfiques, revolucion\u00e0ries, inspiradores, intel\u00b7lectuals\u2026\u00a0de Catalunya o d\u2019arreu del m\u00f3n. Al llarg de la hist\u00f2ria hi ha hagut [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6220,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[8,3,31,1,29],"tags":[1191],"class_list":["post-6215","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-batxillerat","category-eso","category-families","category-general","category-portada","tag-dia-de-la-dona"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6215"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6215\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6219,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6215\/revisions\/6219"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfredericmarti\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}