{"id":10846,"date":"2022-03-28T11:00:26","date_gmt":"2022-03-28T09:00:26","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfmompou\/?p=10846"},"modified":"2022-03-28T11:00:26","modified_gmt":"2022-03-28T09:00:26","slug":"sortida-al-museu-de-la-musica-ding-dong-dang","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesfmompou\/general\/sortida-al-museu-de-la-musica-ding-dong-dang\/","title":{"rendered":"Sortida al museu de la M\u00fasica: ding, dong, dang!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La darrera setmana de febrer, entre dimarts i dijous, tot l’alumnat de 2n de l’ESO va fer la sortida curricular de l’assignatura al Museu de la M\u00fasica de Barcelona. No es tractava nom\u00e9s de visitar el museu si no de fer un recorregut guiat per la m\u00fasica i les noves tecnologies i un taller instrumental.<\/p>\n

En una \u00e8poca sense reproductors i sense Internet, com s\u2019ho feia la gent per escoltar m\u00fasica? Anar a les esgl\u00e9sies, saber tocar un instrument o contractar un m\u00fasic eren algunes de les possibilitats de l\u2019\u00e8poca per poder gaudir de la m\u00fasica, per\u00f2 aviat la societat va comen\u00e7ar a preocupar-se per poder tenir-ho una mica m\u00e9s f\u00e0cil i accessible. En la visita guiada vam descobrir\u00a0 que, malgrat sovint associem la tecnologia a la nostra vida contempor\u00e0nia, cada \u00e8poca i cada cultura ha generat les seves pr\u00f2pies eines tecnol\u00f2giques per resoldre les seves necessitats.<\/p>\n

Durant el Barroc, la tecnologia del clavic\u00e8mbal<\/strong> i de l’orgue de manxes,<\/strong>\u00a0va permetre fer, durant el segle XVIII, aquelles m\u00e0giques caixes de m\u00fasica<\/strong> que deixaven escoltar m\u00fasica a casa. Al segle XIX,\u00a0 \u00e8poca de grans invents, hi havien pianoles, fon\u00f2grafs i gram\u00f2fons<\/strong>, que intentaven resoldre la preocupaci\u00f3 d’enregistrar i reproduir el so. Al segle XX, quan es va incorporar l\u2019electr\u00f2nica a instruments que ja existien (l\u2019orgue, la guitarra i el baix van ser dels primers) en van apar\u00e8ixer tamb\u00e9, entre d’altres, el sintetitzador<\/strong> i el Theremin<\/strong>, instruments que el nostre alumnat va poder tocar all\u00e0 mateix.<\/p>\n

El taller va donar un toc molt pr\u00e0ctic a la sortida: consistia en aprendre a tocar el Gamelan<\/strong>, un conjunt instrumental caracter\u00edstic d’Indon\u00e8sia. L’anomenada Orquestra del sud-est asi\u00e0tic<\/em> que vam poder tocar i que es troba permanentment al Museu de la M\u00fasica de Barcelona, era, concretament, de l’illa de Bali. El Gamelan est\u00e0 format per una \u00e0mplia gama de metal\u00b7l\u00f2fons de l\u00e0mines, gongs verticals i tambors de diferents mides que confereixen al conjunt una sonoritat de gran riquesa t\u00edmbrica. Com a l’Antiga Gr\u00e8cia, la m\u00fasica de gamelan est\u00e0 estretament vinculada a les celebracions i \u00e9s inseparable del teatre i la dansa. Una de les curiositats que ens va cridar m\u00e9s l’atenci\u00f3, va ser el nom que tenien les notes: ding, dong, deng, dung, dang<\/strong>, i \u00e9s que realment quan les senties, et deien el seu nom!<\/p>\n