{"id":1172,"date":"2020-02-15T12:25:13","date_gmt":"2020-02-15T11:25:13","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesestany\/?p=1172"},"modified":"2020-02-15T12:26:56","modified_gmt":"2020-02-15T11:26:56","slug":"visita-a-la-maternitat-delna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesestany\/general\/visita-a-la-maternitat-delna\/","title":{"rendered":"Visita a la Maternitat d\u2019Elna"},"content":{"rendered":"

Dijous 6 de febrer vam anar a Fran\u00e7a per fer, segurament, la millor sortida que hem fet mai. Vam anar a con\u00e8ixer, escoltar i interioritzar la hist\u00f2ria de tota aquella gent de la qual no se\u2019n parla mai, els invisibles, els que no han tingut veu, els exiliats i les exiliades de la Guerra Civil Espanyola.<\/p>\n

Abans de comen\u00e7ar el viatge, vam recollir l\u2019escriptora del llibre que ens hav\u00edem llegit i pel qual f\u00e8iem aquesta excursi\u00f3. Ella seria la nostra guia.<\/p>\n

La primera parada va ser la Maternitat d\u2019Elna. Impressionant! Abans de visitar el que havia estat la salvaci\u00f3 de 597 vides, l\u2019escriptora (Assumpta Montell\u00e0) ens va fer una introducci\u00f3 de tota la hist\u00f2ria que contenia aquell lloc. Va ser molt emotiu i xocant con\u00e8ixer tantes hist\u00f2ries tr\u00e0giques i b\u00e8sties en tan poc temps. Crec que gaireb\u00e9 tothom, despr\u00e9s d\u2019escoltar les seves paraules, va quedar tocat d\u2019alguna manera o altra. Era sorprenent l\u2019eloq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019Assumpta i la facilitat que tenia per atrapar tothom amb la hist\u00f2ria que ens explicava. Tots i totes est\u00e0vem pendents de cada una de les paraules que deia i quan va acabar de parlar, vam deixar anar l\u2019aire que port\u00e0vem estona retenint i que no ens n\u2019hav\u00edem ni adonat. Tot seguit, vam visitar el que ara \u00e9s un museu d\u2019hist\u00f2ria local, un lloc realment bonic.<\/p>\n

Vam pujar de nou a l\u2019autocar i vam anar fins a la platja d\u2019Argelers. En totes les parades que f\u00e8iem, l\u2019Assumpta ens feia una petita reflexi\u00f3 i ens donava informaci\u00f3 del que havia passat i del que havien viscut tantes persones, per aix\u00ed ser m\u00e9s conscients d\u2019on est\u00e0vem i qu\u00e8 est\u00e0vem fent all\u00e0. Vam apropar-nos fins a quasi tocar l\u2019aigua del mar i sincerament, caminar per aquella sorra (una gran part ara xafada per edificis i hotels tur\u00edstics) transmetia una sensaci\u00f3 que no sabria com explicar. Era estrany caminar per un lloc que sabies que, anys enrere, havia estat un camp de refugiats i refugiades, i que all\u00e0 hi havia enterrades tantes \u00e0nimes.<\/p>\n

La seg\u00fcent parada era Cotlliure, on visitar\u00edem la tomba d\u2019Antonio Machado, per\u00f2 abans d\u2019aix\u00f2, vam fer una pausa per dinar. En acabar vam poder visitar lliurement el poble; un poble realment maco, amb els seus carrers, les parets de colors, el port, el mar…<\/p>\n

Finalment, vam tornar a retrobar-nos tots i totes, i vam anar cap al cementiri. Abans, per\u00f2, vam passar per l\u2019hostal on Machado va viure els seus \u00faltims dies i vam travessar el seu carrer preferit, un carrer que ara porta el seu nom i que \u00e9s preci\u00f3s. A la tomba hi vam llegir un parell de poemes i l\u2019Assumpta ens va explicar una mica sobre com ell havia anat a parar all\u00e0. Aix\u00ed vam acabar la nostra sortida i vam tornar cap al poble per agafar l\u2019autocar i tornar a casa.<\/p>\n

Crec que en menys de vint-i-quatre hores, la majoria de nosaltres va aprendre m\u00e9s coses que en una setmana d\u2019escola. Tot el que l\u2019Assumpta ens explicava era incre\u00efble, literalment parlant, perqu\u00e8 ning\u00fa podia creure que els ve\u00efns francesos s\u2019haguessin portat tan malament amb totes aquelles persones i que quan es parl\u00e9s d\u2019aquell temps nom\u00e9s es parl\u00e9s de quatre persones del mig mili\u00f3 que van patir l\u2019exili.<\/p>\n

\u201cTots naixem, vivim i morim. L\u2019\u00fanica cosa que no mor \u00e9s la paraula escrita, encara que sigui en una trista llibreta. Aquesta \u00e9s la meva feina; recopilar les hist\u00f2ries dels invisibles de la Guerra Civil Espanyola\u201d, Assumpta Montell\u00e0.<\/p>\n

Autora: Lola Mon\u00e9s<\/p>\n