{"id":3612,"date":"2021-04-23T10:05:39","date_gmt":"2021-04-23T08:05:39","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/?p=3612"},"modified":"2021-04-23T10:12:29","modified_gmt":"2021-04-23T08:12:29","slug":"sant-jordi-amb-salvador-espriu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/batxillerat\/sant-jordi-amb-salvador-espriu\/","title":{"rendered":"Sant Jordi, amb Salvador Espriu"},"content":{"rendered":"

Les alumnes de Batxillerat de l’assignatura Literatura Catalana (Cl\u00e0udia Boneu, Jordina Gasull, \u00c8lia Navau i Marta Tarragona) us comparteixen dues activitats que han realitzat durant aquest trimestre.<\/p>\n

En primer lloc, la lectura expressiva de la narraci\u00f3 “Tereseta-que-baixava-les escales”, les cinc parts de la qual podeu escoltar clicant la icona que trobareu a sota de cada una d’aquestes seccions. En segon lloc, un text de creaci\u00f3 pr\u00f2pia d’inspiraci\u00f3 espriuana.<\/p>\n

Esperem que us agradin!<\/p>\n

 <\/p>\n

I (Cl\u00e0udia Boneu)<\/strong><\/p>\n

\u00abNo s\u2019hi val, no s\u2019hi val encara, tu clisses. Has d\u2019aclucar els ulls i t\u2019has de posar d\u2019esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Per\u00f2 cal fixar primerament la volta, que ser\u00e0 pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l\u2019Esgl\u00e9sia i la placeta. No, pel rial no, perqu\u00e8 ens ensorrar\u00edem, i la volta ja \u00e9s prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i d\u2019altra banda \u00e9s massa cansat. La rectoria, paret de cuit, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. No s\u2019hi val, que ella filustra. Teresa, filla, ja t\u2019ho he dit, t\u2019has de posar d\u2019esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, per\u00f2 no t\u2019has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m\u2019heu ent\u00e8s? Pel carrer de la Torre s\u00ed, tornem\u2019hi. Pel rial no, que la sorra entrebanca. Demanes que comptem de nou? Hem comptat abans, Teresa. No t\u2019hi conformes? Com perdem el temps! Es far\u00e0 fosc, amorraran les barques, i no haurem comen\u00e7at a jugar. Que la \u201cPanxita\u201d us torna de Jamaica? Qualsevol diria! El pare va anar m\u00e9s lluny, a R\u00fassia i tot. Va venir amb un abric de pells i quedava tan pelut, que semblava un \u00f3s. Quan va entrar a donar les gr\u00e0cies d\u2019arribada, fra Josep d\u2019Alpens, que era a la trona, el va saludar de per riure com si fos el dimoni, el pare ho conta sempre. Au, juguem o no juguem? Sembla que la vostra sigui l\u2019\u00fanica fragata que hi hagi al m\u00f3n. Ai, filla, que ets tossuda! Comptem, i a qui toqui, que no protesti. Macarr\u00f3, macarr\u00f3, xamb\u00e0, xibir\u00ed, xibir\u00ed, manc\u00e0. Tu, una altra vegada, Tereseta, fort. Escapem-nos. Ranqueges, Bareu? Espereu-vos, nois, que el Bareu ranqueja. Se li fan condicions o vigila el marro? B\u00e9, que ajudi a vigilar-lo. No et queixis, Tereseta, que no pares sola. Au, a la fi. Ei, d\u2019esquena! Si el Bareu, coix o no, fa de porter, ens ser\u00e0 quasi impossible d\u2019atansar-nos a la rectoria. Qui xiscla \u201cfet\u201d? No, Teresa, no, nosaltres no ens hav\u00edem encara amagat. No baixis les escales, Tereseta, et dic que no les baixis, un poca-solta s\u2019ha escridassat abans d\u2019hora. Excuses, enredaire jo, que em veig atrapada? Quines poques ganes de jugar que tens! I et fa r\u00e0bia de parar, ve-t\u2019ho aqu\u00ed. No baixis les escales, que no em sents?, no les baixis. Est\u00e0 b\u00e9, renyides! S\u00ed, ja em pots c\u00f3rrer al darrera, plego.\u00bb<\/p>\n\n

 <\/p>\n

II (\u00c8lia Navau)<\/strong><\/p>\n

\u00abNo les havies vistes? Noi, d\u2019on surts, si varen tornar ahir! Aquesta vegada ha estat un senyor viatge de tres mesos, per la B\u00e0ltica i despr\u00e9s, per terra, \u00e9s clar, per Alemanya, Su\u00efssa, Mil\u00e0, Ven\u00e8cia i Flor\u00e8ncia. Varen deixar la \u201cPanxita\u201d a Dantzic. \u00c9s estrany, no havien d\u2019anar a It\u00e0lia, perqu\u00e8 el viatge era solament per mar, un viatge comercial. Devien persuadir el capit\u00e0 de convertir-lo en un passeig de plaer, en una volta rom\u00e0ntica. El pare els concedeix tot el que li demanen. Avui estan radiants, conten i no acaben. Han dut muntanyes d\u2019objectes magn\u00edfics: cristalleries de Trieste, porcellanes procedents de Capodimonte, marbres, sedes, medalles. A Fi\u00e9sole es varen trobar amb Vicen\u00e7 de Pastor, o ell els va anar a trobar, perqu\u00e8 estima Teresa. Sospito que no ha tornat massa triom-fador, est\u00e0 capcot i es nega a la confid\u00e8ncia. S\u00ed, s\u00f3n unes noies molt boniques, i Teresa ho \u00e9s m\u00e9s que J\u00falia, que no? No m\u2019hi avinc, Teresa \u00e9s m\u00e9s bonica. Sobretot d\u2019en\u00e7\u00e0 del retorn, li endevino una llu\u00efssor als ulls, una llum recollida i llunyana, una alegria amagada i manifesta alhora. J\u00falia \u00e9s m\u00e9s fina, per\u00f2 no t\u00e9 la personalitat de Teresa i est\u00e0 delicada. La mare va morir t\u00edsica, recorda-ho, i aix\u00f2 va ser un cop per al capit\u00e0. Aquest i el disgust del fill, malaguanyat noi. Crec que ara \u00e9s a la Trinitat, enmig de negres i de purrialla blanca. Es va casar amb una criolla, potser fins i tot una mestissa, tenen una criatura escarransida, una nena geperuda, i em penso que la passen magra. Ja s\u2019atansen. Mira com baixen les escales de l\u2019esgl\u00e9sia, ni freguen els graons. Teresa \u00e9s espl\u00e8ndida, tu queda\u2019t amb J\u00falia. Ja te\u2019n pots riure, ja, per\u00f2 semblen unes duquesses, i aquesta tarda, al ball de l\u2019enramada, seran les reines.\u00bb<\/p>\nhttps:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-content\/uploads\/usu1239\/2021\/04\/2_\u00c8lia.m4a<\/a><\/audio>\n

 <\/p>\n

III (Marta Tarragona)<\/strong><\/p>\n

\u00abNo saludis Teresa, no la saludis, no veu ning\u00fa. Com ha canviat, ella que era tan alegre! \u00c9s que s\u00f3n molts cops, l\u2019un rera l\u2019altre. J\u00falia es va morir, despr\u00e9s d\u2019una lenta agonia, d\u2019haver lluitat mesos llargs, amb coratge, contra la mort. El dia mateix que es va morir, la \u201cPanxita\u201d va encallar a les boques del Roine. No, no va ser una p\u00e8rdua econ\u00f2mica considerable, perqu\u00e8 en Vallalta \u00e9s ric, per\u00f2 estimava tant la seva fragata! D\u2019en\u00e7\u00e0 del naufragi, no s\u2019ha embarcat m\u00e9s, ha avorrit el navegar. Es passa els dies a la \u201cPietat\u201d, la seva horta, enmig d\u2019arbres i de llibres, contemplant el mar de lluny. Aquest home, tan fort abans, ara \u00e9s un vell vacil\u00b7lant, decr\u00e8pit. Ja no conta les seves aventures marines, perd la mem\u00f2ria. Quin home que va ser! Diuen que va arribar a assistir, de brivall, a l\u2019expedici\u00f3 d\u2019en Barcel\u00f3 contra Alger, la passada cent\u00faria, encara que els comptes potser no surten, i ha estat despr\u00e9s pertot arreu, a Ilo-Ilo, a M\u00e8xic, a les Nicobar, a Terranova, a Odessa, per\u00f2 ara el capit\u00e0 ja no desitja sin\u00f3 morir en la calma de les seves arbredes, i la filla el cura, el vigila. S\u00ed, Teresa \u00e9s una dona potser de quaranta anys, potser de m\u00e9s, i Vicen\u00e7 de Pastor encara espera una paraula dels seus llavis, per\u00f2 Teresa no estima ning\u00fa. No la saludis, \u00e9s in\u00fatil, no et veur\u00e0. Baixa d\u2019esma les escales.\u00bb<\/p>\nhttps:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-content\/uploads\/usu1239\/2021\/04\/3_Marta.m4a<\/a><\/audio>\n

 <\/p>\n

IV (Jordina Gasull)<\/strong><\/p>\n

\u00abFixa\u2019t com baixava les escales, que senyora! Pas de dama, lent, compassat i lleuger alhora, d\u2019un ritme igual, segur, d\u2019una escola, d\u2019un estil que s\u2019han perdut. S\u00ed, Teresa \u00e9s molt vella, ja ho saps, t\u00e9 els meus anys. Que si ho puc recordar? V\u00e0rem jugar tantes vegades juntes, en aquesta placeta, a cuit, a marro-titiu, al soldat plantat, a saltar i parar. I aix\u00f2 ara \u00e9s ben lluny. Aleshores el poble se\u2019ns apareixia com si fos m\u00e9s gran, immens, d\u2019un color molt m\u00e9s ric, amb un altre car\u00e0cter. Les nostres corregudes sempre descobrien un nou rac\u00f3 amagat. Cada tarda esper\u00e0vem al sorral l\u2019amorrada de les barques i, de tant en tant, el retorn d\u2019algun veler d\u2019Am\u00e8rica o de la mar remota de la Xina. El meu pare tamb\u00e9 va ser pilot i anava fins a R\u00fassia, a trav\u00e9s d\u2019aig\u00fces gelades, vorejant niells de gla\u00e7. Arribava despr\u00e9s vestit amb pells, igual que un \u00f3s, i a l\u2019esgl\u00e9sia escandalitzava amb el seu luxe. Tot va passar. Algun dia, al capvespre, ens enfons\u00e0vem pels canyars dels rials, amb l\u2019esgarrifan\u00e7a d\u2019una aventura prohibida. Avan\u00e7\u00e0vem mig a les palpentes, i ens voltava com el pressentiment d\u2019un miracle. Hi havia potser una teranyina de boira al Remei i una gropada de bruixes al fons, damunt la Muntala. I cont\u00e0vem, en tornar, a les nostres \u00e0vies l\u2019incident d\u2019una topada amb algun fantasma. Tot va passar. V\u00e0rem anar creixent, i jo em vaig casar. Teresa i la seva germana J\u00falia, morta, t\u00edsica, de fa molts anys, varen viatjar amb el capit\u00e0 Vallalta, en la \u201cPanxita\u201d. M\u00e9s tard la fragata va naufragar, i al cap de poc J\u00falia i el vell es varen morir. I ara, ja ho veus, Teresa passa pel meu costat sense mirar-me, amb la neboda geperuda al darrera, com una ombra de gos, passa fregant-me i ni em mira, i la meva fam\u00edlia \u00e9s almenys tan antiga com la seva, i jo li he de donar tractament, com una menestrala. Tot va canviar. Teresa \u00e9s una vella trista, no sap riure. I el poble em sembla, i a ella de segur que tamb\u00e9, tan petit, tan buit i r\u00f2nec! I en altre temps la nostra fantasia l\u2019imaginava com dintre un n\u00favol, sense l\u00edmits. Carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, carrer de la Torre. Teresa baixava rabent els graons de l\u2019esgl\u00e9sia, i fixa\u2019t ara com els baixa. Aix\u00f2 s\u00ed, tan senyora, amb pas de dama.\u00bb<\/p>\nhttps:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-content\/uploads\/usu1239\/2021\/04\/4_Jordina.m4a<\/a><\/audio>\n

 <\/p>\n

V (Marta Tarragona)<\/strong><\/p>\n

\u00abTu dir\u00e0s, la caixa de la \u201cFragata\u201d no ser\u00e0 de fusta bona? I fuig, la neboda \u00e9s ganyona, anem, per\u00f2 no escatimaria un c\u00e8ntim en un detall de tant sup\u00f2sit. Al cap i a la fi duien la mateixa sang, i no s\u2019exposar\u00e0 a les estisores de les lleng\u00fces. Mira, de criada, o pitjor, a senyora i majora: els camins de la vida. El senyor Vicen\u00e7 de Pastor, que encorbat! Sembla un axioma. Desenganya\u2019t, \u00e9s tan vell i es queda tan sol, i diuen que sempre la va estimar, v\u00e9s a saber. S\u00ed, una gentada, aquest espectacle no es veu sovint, dones com la \u201cFragata\u201d no es moren cada dia. Uf, molt rica, calcula-li per un cap baix dues-centes mil unces i et quedes potser curta. La picossada, sencera per a la gepes. Ai, no, filla, no, no em fa pe\u00e7a. D\u00e9u m\u2019ha fet ben dreta igual i amb salut. Ho prefereixo. Per deixar-ho! Fixa\u2019t com la ronden, ahir l\u2019allunyaven gaireb\u00e9 a fuetades, i avui fixa\u2019t com la llepen. Totes hi s\u00f3n: la botirona B\u00f2til, la Coixa Fita, la Caterina, la Narcisa Mus. Aquestes \u00faltimes, totes tres, varen amortallar la vella, perqu\u00e8 la Paulina, la neboda, no en va ser capa\u00e7, i ja li passen el platet, les males pues. Saps el que em va contar la Narcisa? Ve\u2019t aqu\u00ed que, mentre buscaven la mantellina de la morta, varen trobar uns rulls rossos i el retrat d\u2019un home dintre una capseta, el retrat d\u2019un jove alt i fort. I, espera\u2019t, hi havia un nom a sota, un nom estrany, com de gavatx. I ning\u00fa no va sospitar mai res, com que va viatjar tant! I ella, tan dura, tan orgullosa. No saludava la padrina, la meva padrina, que D\u00e9u l\u2019hagi perdonada, perqu\u00e8 era pobra, i aix\u00f2 que havien jugat juntes, de petites. I ja ho veus: un, d\u2019amagatotis. Anem, per\u00f2, \u00e9s un suposar, el cas \u00e9s que potser no va fer mai res de mal. Quietud, ja la baixen. Ha de pesar, i aquestes escales s\u00f3n estretes, que no rellisquin. La fusta \u00e9s cara, no en pots dubtar, \u00e9s cara, ja t\u2019ho deia. Els del baiard suen, fan ang\u00fania, mira com suen. Vejam si l\u2019esberlaran daltabaix de les escales.\u00bb<\/p>\nhttps:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-content\/uploads\/usu1239\/2021\/04\/5_Marta-1.m4a<\/a><\/audio>\n

 <\/p>\n

Salvador Espriu, \u00abTereseta-que-baixava-les-escales\u00bb<\/em>. Ariadna al laberint grotesc<\/em>. Barcelona: Edicions 62, 1980.<\/p>\n

 <\/p>\n

Textos de creaci\u00f3 pr\u00f2pia d’inspiraci\u00f3 espriuana.<\/h4>\n

 <\/p>\n

TEXT: Cl\u00e0udia Boneu<\/a><\/p>\n

TEXT: Jordina Gasull<\/a><\/p>\n

TEXT: \u00c8lia Navau<\/a><\/p>\n

TEXT: Marta Tarragona<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les alumnes de Batxillerat de l’assignatura Literatura Catalana (Cl\u00e0udia Boneu, Jordina Gasull, \u00c8lia Navau i Marta Tarragona) us comparteixen dues activitats que han realitzat durant aquest trimestre.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3623,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[8,29],"tags":[],"class_list":["post-3612","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-batxillerat","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3612","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3612"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3612\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3628,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3612\/revisions\/3628"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3612"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3612"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesermengolquart\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3612"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}