3\u20262\u20261\u2026<\/p>\n
Y empezamos a escribir todos los sentimientos y todas las emociones que nos recuerdan a ti, si a ti, porque t\u00fa eres una persona muy importante en nuestra vida.<\/p>\n
T\u00fa eras el verbo de nuestras clases y nosotras \u00e9ramos el sujeto y por eso deb\u00edamos unirnos a ti. T\u00fa nos ense\u00f1aste lo mejor de la vida, t\u00fa con tus rotuladores de colores, coloreabas nuestros ojos de luz y alegr\u00eda.<\/p>\n
Todos los momentos que hemos vivido contigo se quedan en nuestro coraz\u00f3n. Porque ahora m\u00e1s que nunca debemos estar unidos T\u00da y NOSOTROS, como las contracciones que se unen para ser m\u00e1s fuertes y siempre inseparables.<\/p>\n
T\u00fa nos hac\u00edas re\u00edr, cada clase tuya era un mundo nuevo y diferente. Hac\u00edas todo lo que estaba en tus manos para hacernos entender todas las cosas buenas que tiene la vida.<\/p>\n
T\u00fa nos entend\u00edas y nos escuchabas aunque nuestros problemas fueran rid\u00edculos. T\u00fa te pon\u00edas en nuestra piel, pero no solo en la nuestra, sino en la de todas las personas que en alg\u00fan momento de su vida han necesitado tu ayuda.<\/p>\n
Cuando nuestro cielo estaba gris y lleno de lluvia, t\u00fa hac\u00edas que saliera el sol. Porque sin ti la vida es diferente. Y como t\u00fa dec\u00edas las cosas importantes debemos guardarlas en nuestra mochila de vivencias y as\u00ed poder recordarte en un futuro.<\/p>\n
Y recuerda: \u201cSi yo pedaleo pero vosotros no pedale\u00e1is conmigo la bicicleta no puede avanzar\u201d. Siempre habr\u00e1 un recuerdo que nos llene los ojos de l\u00e1grimas.<\/p>\n
Quan et necessitem, mirarem al cel estrellat de la nit i l\u2019estrella m\u00e9s gran que hi hagi al firmament, ser\u00e0s tu mirant-nos des del cel, orgullosa de nosaltres.<\/p>\n
SEMPRE ET PORTAREM AL COR ISABEL<\/p>\n
PARAULES 1r CF<\/strong><\/p>\n Hola Isabel, et saludo perqu\u00e8 s\u00e9 que encara que no estiguis f\u00edsicament present, continues aqu\u00ed al nostre costat. Potser m\u2019equivoco i estic aqu\u00ed parlant sol per\u00f2 m\u2019agradaria almenys ni que fos per un instant refugiar-me en aquest pensament. No vull ser un hip\u00f2crita i dir que tu i jo ens f\u00e8iem molt , tant tu com jo sabem que no es aix\u00ed i t’estaria faltant al respecte si ho digu\u00e9s, per\u00f2 ahir al rebre la teva not\u00edcia me’n vaig donar compte de lo curta que \u00e9s la vida.\u00a0 Avui l’Institut s\u2019ha omplert de ll\u00e0grimes per tu Isabel perqu\u00e8 fa molt mal saber que has marxat i no ens ho podem guardar a dins, perqu\u00e8 encara en faria el doble. Hi va haver un moment on tot era perfecte i no ho vam saber aprofitar, per\u00f2 pobres de nosaltres,com an\u00e0vem a saber que passaria una desgracia com aquesta? Al final ser\u00e0 cert que la vida s\u2019emporta sempre les millors persones. No podem deixar de estimar-te, nom\u00e9s podem aprendre a viure sense tu. I aquest buit que has deixat\u00a0 no es podr\u00e0 omplir mai, simplement es far\u00e0 una mica m\u00e9s petit amb el temps, per\u00f2 continuar\u00e0 all\u00e0 fent mal.<\/p>\n Aix\u00ed que per acabar Isabel, si hi ha ni que sigui una petita possibilitat de que m’estiguis escoltant ara mateix, et vull donar les gracies pels 4 anys que em vas dedicar a mi i a molts dels meus companys i dir-te que estiguis on estiguis continuar\u00e0s viva dins els nostres records per sempre m\u00e9s.<\/p>\n Aleks Kirilov<\/p>\n PARAULES 1r BATX<\/strong><\/p>\n Sonet 18 William Shakespeare<\/p>\n \u00c9s que puc comparar-te a un jorn d’estiu,<\/p>\n quan tu ets m\u00e9s adorable i m\u00e9s clement?<\/p>\n Brots tendres bat l’oratge intempestiu<\/p>\n i el bon temps s’interromp sobtadament.<\/p>\n Hi ha cops que un fulgor ardent el cel domina<\/p>\n i cops que l’or del cel a penes dura;<\/p>\n Tota bellesa fatalment declina<\/p>\n per l’atzar o pel curs de la Natura.<\/p>\n Per\u00f2 jo veig perenne el teu estat<\/p>\n i sense perdre un bri de gentilesa.<\/p>\n No et retindr\u00e0 la Mort al seu costat<\/p>\n si un vers etern el teu encant palesa.<\/p>\n Mentre l’ull miri i l’home no hagi mort,<\/p>\n viur\u00e0 el meu vers i et donar\u00e0 suport.<\/p>\n Estimada Isabel,<\/p>\n Eres una persona alegre i forta, riallera i comprensiva, animada i sincera, \u00fanica i valenta, i sabem que potser aquest discurs no encaixa amb la teva personalitat, per\u00f2 realment no sabem com acomiadar-nos.<\/p>\n El que s\u00ed que sabem \u00e9s que l\u2019acte d\u2019avui no \u00e9s un acte per donar-te un \u00faltim ad\u00e9u, sin\u00f3 que \u00e9s per dir-te\u00a0 que t\u2019estimem. Perqu\u00e8 s\u00e0pigues que, malgrat\u00a0 no t\u2019ho puguem dir cara a cara, els records, les experi\u00e8ncies i els moments viscuts essent la nostre professora de Castell\u00e0, en el viatge a Londres i a Irlanda, sempre perduraran en el nostre cor i mai cauran en l\u2019oblit.<\/p>\n \u201cLeave behind your sorrows, let this day be the last, tomorrow there\u2019ll be sunshine, and all this darkness past.\u201d Bruce Springsteen<\/p>\n Amb tot el nostre amor,<\/p>\n Els teus alumnes de 1r de Batxillerat.<\/p>\n PARAULES 2n BATX<\/strong><\/p>\n por lu taaaant<\/p>\n oh my godness<\/p>\n topos<\/p>\n ASDC, Bruce\u2026, Adele<\/p>\n Literatura<\/p>\n Bus Irlanda<\/p>\n Guiness<\/p>\n Urgell<\/p>\n Shakerspere in love<\/p>\n Torredembarra<\/p>\n HAU<\/p>\n FOTOPARIDA<\/td>\n SINTAXI: se vive bien en foradada<\/p>\n Estr\u00e9s<\/p>\n Les pissares per tu eren petites<\/p>\n La timidesa \u00e9s una virtut<\/p>\n Rebelde<\/p>\n Empatia<\/p>\n Sinceritat<\/p>\n En\u00e8rgica<\/p>\n Treballadora<\/p>\n Valenta<\/p>\n Amiga<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n \u201cHola me llamo Isabel Gatell, tengo 37 a\u00f1os, una hija y vivo en Foradada\u201d i aquest dictat et vam comen\u00e7ar a con\u00e8ixer. No t\u2019enganyarem per\u00f2 ens vas fer una mica de por i no an\u00e0vem mal encaminats. Per\u00f2 avui, al cap de 5 anys, ens donem compte que quan ens vas dir que t\u2019ho agrair\u00edem no t\u2019equivocaves. Per\u00f2 no us penseu que nom\u00e9s ens va ensenyar les bases del castell\u00e0, sin\u00f3 que Isabel, ens vas ensenyar les bases de la vida.<\/p>\n Pensant amb tu i amb tot el que hem viscut ens recordem d\u2019aquell dia que ens vas portar a fer una classe diferent dins d\u2019una esgl\u00e9sia a Montson\u00eds per fer un club de lectura. Tamb\u00e9 d\u2019aquella nit a Barruera assentats en aquells sof\u00e0s jugant a l\u2019assass\u00ed i aquell joc de les pel\u00b7l\u00edcules. Perqu\u00e8 a part de passar una nit divertida, ens vam donar compte que el temps amb tu volava. De totes les cagades, recorda la del xupito del festival… i la caiguda als \u201cbolos\u201d a Irlanda.<\/p>\n Sabem que els comiats no t\u2019agraden, per\u00f2 necessit\u00e0vem una manera de dir-te ad\u00e9u. Igual que en el\u00a0 seu dia\u00a0 vas omplir les nostres vides, ara has deixat un gran buit. Recordem que un dia ens vas dir que f\u00e8iem que la teva feina tingu\u00e9s molt m\u00e9s sentit, i avui nosaltres et donem les gr\u00e0cies per\u00a0 ajudar-nos a donar sentit a qui som.<\/p>\n I per acabar, voldr\u00edem llegir-te aquest poema que t\u00e9 tant sentit entre nosaltres<\/p>\n \u00a1Oh, mi yo! \u00a1oh, vida! La pregunta, \u00a1oh, mi yo!, Respuesta: que prosigue el poderoso drama, PARAULES CLAUSTRE<\/strong><\/p>\n Els que ens dediquem a ensenyar, i tu Isabel n\u2019ets un bon exemple, ens enfrontem di\u00e0riament a reptes incre\u00efbles, fascinants, engrescadors, tan se val la mat\u00e8ria, \u00e9s igual el nivell, el que volem, el que intentem aconseguir \u00e9s transmetre no sols coneixements acad\u00e8mics, sin\u00f3 moments de vida. S\u00f3n aquests moments els que ens ajuden en situacions com les d\u2019avui. Perqu\u00e8 per a acomiadar-te cap coneixement acad\u00e8mic ens serveix. Ens aferrem a la teva vitalitat, al teu optimisme per mirar endavant. Ens recordem de la teva rialla per minvar la tristor, rebusquem com omplir el buit interior que ens has deixat.<\/p>\n Les paraules amb les quals tu treballaves, jugaves, combinaves no ens basten per explicar el que sentim, per aix\u00f2 els teus companys de claustre volem dir-te: gr\u00e0cies, Isabel, gr\u00e0cies per haver compartit amb nosaltres quatre anys intensos de la teva vida. Que all\u00e0 on siguis, siguis feli\u00e7. Un pet\u00f3.<\/p>\n Carme Barril<\/p>\n Carta de Shakespeare<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s d’algun temps aprendr\u00e0s la difer\u00e8ncia entre donar la m\u00e0 i soc\u00f3rrer a un \u00e0nima, i aprendr\u00e0s que estimar no significa donar-se suport, i que companyia no sempre significa seguretat.<\/p>\n Comen\u00e7ar\u00e0s a aprendre que els petons no s\u00f3n contractes, ni regals, ni promeses… comen\u00e7ar\u00e0s a acceptar les teves derrotes amb el cap al\u00e7at i la mirada al capdavant, amb la gr\u00e0cia d’un nen i no amb la tristesa d’un adult i aprendr\u00e0s a construir avui tots els teus camins, perqu\u00e8 el terreny de dem\u00e0 \u00e9s incert per als projectes i el futur t\u00e9 el costum de caure en el buit.<\/p>\n Despr\u00e9s d’un temps aprendr\u00e0s que el sol crema si t’exposes massa… acceptar\u00e0s fins i tot que les persones bones podrien ferir-te alguna vegada i necessitar\u00e0s perdonar-les… aprendr\u00e0s que parlar pot alleujar els dolors de l’\u00e0nima…. descobrir\u00e0s que porta anys construir confian\u00e7a i tot just uns segons destruir-la i que tu tamb\u00e9 podr\u00e0s fer coses de les quals et penedir\u00e0s la resta de la vida.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que les noves amistats continuen malgrat les dist\u00e0ncies, i que no importa qu\u00e8 \u00e9s el que tens, sin\u00f3 a qui tens en la vida i que els bons amics s\u00f3n la fam\u00edlia que ens permetem triar.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que no hem de canviar d’amics, si estem disposats a acceptar que els amics canvien.<\/p>\n T’adonar\u00e0s que pots passar bons moments amb el teu millor amic fent qualsevol cosa o simplement res, nom\u00e9s pel plaer de gaudir la seva companyia.<\/p>\n Descobrir\u00e0s que moltes vegades prens a la lleugera a les persones que m\u00e9s t’importen i per aix\u00f2 sempre hem de dir a aquestes persones que les estimem, perqu\u00e8 mai estarem segurs de quan ser\u00e0 l’\u00faltima vegada que les vegem.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que les circumst\u00e0ncies i l’ambient que ens envolta tenen influ\u00e8ncia sobre nosaltres, per\u00f2 nosaltres som els \u00fanics responsables del que fem.<\/p>\n Comen\u00e7ar\u00e0s a aprendre que no ens hem de comparar amb els altres, excepte quan vulguem imitar-los per a millorar. Descobrir\u00e0s que porta molt temps per a arribar a ser la persona que vols ser, i que el temps \u00e9s curt.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que no importa a on vas arribar, sin\u00f3 a on et dirigeixes i si no ho saps, qualsevol lloc serveix…<\/p>\n Aprendr\u00e0s que si no controles els teus actes, ells et controlaran i que ser flexible no significa ser feble o no tenir personalitat, perqu\u00e8 no importa quant delicada i fr\u00e0gil sigui una situaci\u00f3: sempre existeixen dos costats.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que herois s\u00f3n les persones que van fer el que era necessari, enfrontant les conseq\u00fc\u00e8ncies…<\/p>\n Aprendr\u00e0s que la paci\u00e8ncia requereix molta pr\u00e0ctica.<\/p>\n Descobrir\u00e0s que algunes vegades, la persona que esperes que et doni una puntada quan caus, potser sigui una de les poques que t’ajudin a aixecar-te.<\/p>\n Madurar t\u00e9 m\u00e9s que veure amb el que has apr\u00e8s de les experi\u00e8ncies, que amb els anys viscuts.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que hi ha molt m\u00e9s dels teus pares en tu del que suposes.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que mai s’ha de dir a un nen que els seus somnis s\u00f3n ximpleries, perqu\u00e8 poques coses s\u00f3n tan humiliants i seria una trag\u00e8dia si ho cregu\u00e9s perqu\u00e8 li estar\u00e0s treien l’esperan\u00e7a.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que quan sents r\u00e0bia, tens dret a tenir-la, per\u00f2 aix\u00f2 no et d\u00f3na el dret a ser cruel.<\/p>\n Descobrir\u00e0s que nom\u00e9s perqu\u00e8 alg\u00fa no t’estima de la forma que vols, no significa que no t’estimi amb tot el que pot, perqu\u00e8 hi ha persones que ens estimen, per\u00f2 que no saben com demostrar-lo…\u00a0No sempre \u00e9s suficient ser perdonat per alg\u00fa, algunes vegades haur\u00e0s d’aprendre a perdonar-te a tu mateix.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que amb la mateixa severitat amb que jutges, tamb\u00e9 ser\u00e0s jutjat i en algun moment condemnat.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que no importa en quants trossos el teu cor es va partir, el m\u00f3n no es det\u00e9 perqu\u00e8 ho arreglis.<\/p>\n Aprendr\u00e0s que el temps no \u00e9s una cosa que pugui tornar cap a enrere, per tant, has de cultivar el teu propi jard\u00ed i decorar la teva \u00e0nima, en comptes d’esperar que alg\u00fa et porti flors.<\/p>\n Llavors i nom\u00e9s llavors sabr\u00e0s realment el que pots suportar; que ets fort i que podr\u00e0s anar molt m\u00e9s lluny del que pensaves quan creies que no es podia m\u00e9s.<\/p>\n \u00c9s que realment la vida val quan tens el valor d’enfrontar-la!!!<\/p>\n William Shakespeare<\/em><\/p>\n![\"foto-1r-batx\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ieselsplanells\/wp-content\/uploads\/usu1160\/2017\/03\/Foto-1r-BATX.jpg\")
<\/a><\/p>\n\n\n
\n 3,2,1 empezamosmotxilla vermella<\/p>\n Guissona<\/p>\n
\nde sus preguntas que vuelven,
\ndel desfile interminable de los desleales,
\nde las ciudades llenas de necios.
\nDe m\u00ed mismo,\u00a0que me reprocho siempre
\n(pues,\u00a0\u00bfqui\u00e9n es m\u00e1s necio que yo, ni m\u00e1s desleal?).
\nDe los ojos que en vano ans\u00edan la luz,
\nde los objetos\u00a0despreciables,
\nde la lucha siempre renovada,
\nde los malos resultados de todo,
\nde las multitudes\u00a0afanosas y s\u00f3rdidas que me rodean.
\nDe los a\u00f1os vac\u00edos e in\u00fatiles de los dem\u00e1s,
\nyo entrelazado con los dem\u00e1s.<\/p>\n
\nla pregunta triste que\u00a0vuelve
\n– \u00bfqu\u00e9 de bueno hay en medio de estas\u00a0cosas,
\noh, mi yo, oh, vida? –<\/p>\n
\nQue est\u00e1s aqu\u00ed,
\nque existe la vida y la identidad,<\/p>\n
\ny que t\u00fa puedes contribuir con un verso.<\/p>\n