Amb motiu de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica em van demanar que fes una lletra per una can\u00e7\u00f3 de la qual em van passar la m\u00fasica. Em vaig imaginar tot de persones an\u00f2nimes enterrades en un bosc i com els seus cossos, amb el pas del temps, es transformaven en fusta. Algunes nits, per\u00f2, retornaven a la vida, com vells fantasmes en un foc de camp, cantant can\u00e7ons d’una guerra que els va deixar oblidats sota les arrels del bosc. Us deixo tamb\u00e9 com va quedar finalment la can\u00e7\u00f3.<\/p>\n
CORS DE FUSTA<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Sento arrels a les cames I l’heura s’enfila lleugera Sento que els dits se me’n nuen I el cor se m’atura, I parlen les fulles fent fressa entre elles Es mouen les branques Que cauen, s’aturen, Per\u00f2 canto a les nits amb diables et\u00edlics <\/p>\n
que em fermen a terra
i no puc caminar <\/p>\n
per la meva esquena,
vestint-me de llarg <\/p>\n
que ja no els puc moure
i no em puc escapar <\/p>\n
la carn ara \u00e9s fusta
hi ha flors que em surten del bra\u00e7 <\/p>\n
s’expliquen secrets del passat
pronuncien paraules de gent mai trobada
que habita el bosc oblidat <\/p>\n
fent gestos in\u00fatils
que alerten passatgers incauts <\/p>\n
i es queden per sempre
a viure com a eterns companys <\/p>\n
i sento que torno a ser jo
i danso amb els d\u00e9us de la Vida
que em tornen la m\u00e0gia i torno a ser jo<\/p>\n