{"id":543,"date":"2015-11-13T16:10:54","date_gmt":"2015-11-13T15:10:54","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/?p=543"},"modified":"2021-09-20T19:20:43","modified_gmt":"2021-09-20T17:20:43","slug":"memories-de-lafrica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/llibres-recomanats\/memories-de-lafrica\/","title":{"rendered":"Lluny de l’\u00c0frica<\/em>"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Isak Dinesen
\nLluny de l’\u00c0frica<\/em>
\nEl cercle de Viena<\/p>\n

\n

Isak Dinesen estava enamorada de l’\u00c0frica. \u00a0Hi va viure uns quants anys, per\u00f2 va haver de tornar a Dinamarca perqu\u00e8 el negoci de cultiu de caf\u00e8 que tenia no li va anar b\u00e9. A Lluny de l’\u00c0frica<\/i>\u00a0ens descriu els grans paisatges de Kenya i Tanz\u00e0nia i ens explica la seva relaci\u00f3 amb la natura, amb gaseles, lleons i cuques de llum. Tamb\u00e9 parla dels kikuius que viuen a les terres de la granja i dels massai n\u00f2mades i guerrers que comercien amb vaques. Es va relacionar amb els blancs de la col\u00f2nia, amb musulmans somalis i amb indis comerciants. El llibre \u00e9s un retrat de l’\u00e8poca de la col\u00f2nia brit\u00e0nica a l’\u00c0frica, per\u00f2 sobretot un homenatge ple d’enyoran\u00e7a de la seva vida a l’\u00c0frica.<\/p>\n<\/div>\n

\n
Lluny de l’\u00c0frica <\/i>comen\u00e7a aix\u00ed:<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
\n
“Jo tenia una plantaci\u00f3 a l\u2019\u00c0frica, al peu de la serra de Ngong. L\u2019equador travessa aquestes terres altes un centenar llarg de quil\u00f2metres m\u00e9s al nord, i la plantaci\u00f3 queda a una altitud de m\u00e9s de mil vuit-cents metres. Durant el dia et semblava que eres molt enlaire, a prop del sol, per\u00f2 els matins i els capvespres eren l\u00edmpids i reparadors, i les nits eren fredes.<\/span><\/span><\/div>\n
La posici\u00f3 geogr\u00e0fica i l\u2019altitud d\u2019aquestes terres es combinaven per crear un paisatge que no tenia equivalent enlloc del m\u00f3n. No hi havia res que hi fos de m\u00e9s, ni exuber\u00e0ncia de cap mena; era l\u2019\u00c0frica filtrada a trav\u00e9s d\u2019aquells mil vuit-cents metres, com l\u2019ess\u00e8ncia intensa i refinada de tot un continent. Els colors eren secs i recremats, igual que els colors de la terrissa. Els arbres tenien un fullatge d\u2019una delicada finor, amb una disposici\u00f3 diferent de la que tenen els arbres a Europa; no creixia en forma de copa o de c\u00fapula, sin\u00f3 en estrats horitzontals, i aquesta estructura donava a aquells arbres alts i solitaris una semblan\u00e7a de palmeres, o un aire heroic i rom\u00e0ntic de vaixells amb tot l\u2019aparell posat i les veles plegades, i una aparen\u00e7a estranya al perfil de les branques, com si tot el brancatge fimbr\u00e9s d\u00e8bilment. Les velles ac\u00e0cies, nues i retor\u00e7ades, estaven escampades enmig de l\u2019herbassar de les grans planes, i l\u2019herba flairava igual que farigola i murta de Brabant; en alguns indrets la frag\u00e0ncia era tan forta que ofenia l\u2019olfacte. Totes les flors que hi trobaves, igual que les de les plantes i lianes del bosc, eren flors menudes com les flors dels serrats del sud d\u2019Anglaterra; tan sols al comen\u00e7ament de l\u2019estaci\u00f3 plujosa s\u2019obrien enmig dels grans herbassars tot de gladiols robustos i grossos. Les vistes eren infinitament dilatades. Tot all\u00f2 que veies transmetia grandesa i llibertat, i una noblesa incomparable.”<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
Empar Barcons<\/div>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>
\nIsak Dinesen
\nLluny de l’\u00c0frica
\nEl cercle de Viena<\/p>\n

Isak Dinesen estava enamorada de l’\u00c0frica. \u00a0Hi va viure uns quants anys, per\u00f2 va haver de tornar a Dinamarca perqu\u00e8 el negoci de cultiu de caf\u00e8 que tenia no li va anar b\u00e9. A Lluny de l’\u00c0frica\u00a0ens descriu… Lluny de l’\u00c0frica<\/em>“>Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[81],"tags":[82],"class_list":["post-543","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llibres-recomanats","tag-llibres"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=543"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5138,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/543\/revisions\/5138"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesdelvoltreganes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}