L’historiador Nikolaus Wachsmann publica KL, abreviatura de “konzentrationslager”, en el 70è aniversari de l’alliberament.
KL és una magna obra que desmunta algunes de les idees preconcebudes que es tenen tant de les víctimes com dels botxins de l’Holocaust, en un temps en què alguns líders es passen la pilota de qui va ser la “ment instigadora” de l’horror nazi .
Wachsmann recorda que, dins aquests camps d’extermini, no només van morir jueus, ja que aquests en una majoria van morir fora dels camps. En un primer moment van tancar als KL els presos comunistes, després els testimonis de Jehovà, els homosexuals, gitanos, marginats, vagabunds, delinqüents, etc. Va ser sobretot al darrer any quan van deportar els jueus.
Ara, quan es compleixen 70 anys de l’alliberament aliat, els testimonis ocupen les 1.100 pàgines de KL. Historia de los campos de concentración nazis (Crítica). Als camps van entrar 2,3 milions de presoners i n’hi van morir 1,7. L’autor, professor de la Universitat de Londres, relata que els deportats als camps van ser conillets d’índies, no de “científics bojos”, sinó de “respectats integrants de la comunitat mèdica alemanya”. Sobre les víctimes, remarca que no van ser “víctimes passives”, sinó que eren persones que arribaven extenuades i desorientades i entraven enganyades a les cambres de gas.
Esforços com el d’aquest historiador són importantíssims per no oblidar que fa poc més de 70 anys es va viure un horror inimaginable, sobretot per la seva maquinària rigorosa, controlada i persistent, no adreçada a una finalitat lloable, sinó a engegar un extermini de tothom qui no entrava en uns patrons ètnics, polítics, socials i econòmics determinats.
Avui, imatges de la tel.levisió de filats ens tornen a la realitat que el món continua essent un lloc intolerant i poruc, i testimonis com els que reuneix l’historiador ens porten a no oblidar què va esdevenir Europa fa 70 anys.
