L’Èlia Prat, de 2nESO A, ha volgut representar en aquesta il·lustració dos dels personatges del llibre de “El Petit Príncep”, d’Antoine de Saint-Exupéry, amb la temàtica del confinament, i ens ho explica:
El petit príncep seu amb un llibre dins de la campana de vidre que normalment era de la rosa, representant la gent confinada a dins de casa passant el dia de Sant Jordi mentre que la Rosa disfruta per una vegada l’aire lliure i pur que estem deixant a la terra ja que no s’utilitzen tant els mitjans de transport i les fàbriques. M’agradaria acompanyar aquest dibuix amb un text que ha escrit el meu pare expressament per a aquesta idea:
“Ball”, per Albert Prat
I mentre ella ballava, la música continuava sonant. Propera, vibrant, amb un ritme i energia trepidant que feia bategar el cor amb força quan feia voleiar el seu vestit llarg. D’un roig intens, la tela de la faldilla semblava que prenia foc al compàs dels peus delicats, protegits amb sabata de punxa que gràcilment lliscaven sobre la pista de ball.
Se sentia viva, lliure, bonica i elegant. Per fi deixava enrere una recollida adolescència i sortia de casa mostrant al món tot el seu encant, la pell sedosa de bellesa immaculada, les corbes sinuoses esculpides sobre un cos esvelt i llarg.
I mentre ell escoltava, la música continuava sonant. Reclòs rere els vidres de la balconera, seguia el compàs desgranant nota a nota la melodia que li arribava des de l’envelat. Aquell maleït confinament el retenia dins de casa, impedint gaudir de la Diada assenyalada tot passejant amb la seva estimada de la mà.
Sabia que la bellesa és efímera, que l’alegria primaveral també s’acaba i que la tardor inexorablement també arribarà. Davant la impossibilitat de retenir aquell moment, l’amor incondicional que sentia li xiuxiuejava que era el moment de retirar cadenes, obrir la campana i permetre a la seva estimada volar.
A un pollet no se li poden tallar les ales, a un plançó no se’l pot esporgar. Com es pot tancar dins d’un pot de vidre un crit alegre amb anhels de llibertat. Rosa, Mia, Èlia, Raquel… tant se val el nom que li vulgueu posar. Estimar és saber donar llibertat per protegir allò que més aprecies, encara que signifiqui donar-li ales, obrir la porta i quedar-se a casa confinat.
…i mentre ella ballava, la música continuava sonant.
……………
Obrir la mà i esperar que torni és el secret d’estimar.
